divendres, 26 d’abril del 2013

Ciclo indoor setmanal.

I passem al resum setmanal de les bicis per hàmsters:

Desprès de fer totes les classes que em tocaven de dilluns a dijous, 8 en total, he estat 7 hores 7 minuts i 12 segons fent ciclo indoor.

Tot i no fer les sessions a la intensitat que estaven pensades per fer, he consumit 2672 Kcal.

Segons la meva estimació en quant a calories consumides i km recorreguts he fet 80,2 Kms.


La setmana vinent hi ha festa dimecres i això és sinònim de perdrem 3 sessions de ciclo. Intentaré anivellar-ho amb sortides outdoor, si el temps ho permet.

Salut!

Buscant paliatius per a la droga esportiva.

Setmana complicada per poder aconseguir fer tots els entrenaments que em tocaven.

La sortida de running de dilluns anul·lada perquè havia de portar la Paula al metge. La ruta amb bici de dimarts impossible de fer perquè era Sant Jordi i volia anar amb la nena a les activitats que fan per Seròs. La BTT de dijous cancel·lada per haver d'anar a Lleida a fer-me la revisió de l'empresa. I la piscina de divendres finalment la començaré la setmana vinent.
La única activitat fora del ciclo indoor i del fitness que podia respectar era el running de dimecres..... Per sort vaig poder aconseguir una mica de "metadona":

Dilluns substituïa el running outdoor per 35 minuts a la cinta del pavelló, arribant a fer 7.000 metres pujant d'intensitat fins arribar a 14 Km/h. La intenció de dilluns era fer 60 minuts a ritme de 5:00, però amb la cinta no puc, és superior a mi. Hauré de fer més treball psicològic.

Dimarts vaig poder pedalar amb bici d'spinning durant 90 minuts, no són les 2 hores 45 minuts o 3 hores que havia de fer, però algo és algo. 763 Kcal contra les 1164 de la setmana passada.

Dimecres, per fi, sortida per camins. 59' 20 segons per fer 11.500 metres. El ritme va estar bé, tot i que al principi vaig notar una mica el bessó i això em va fer anar tota l'estona amb por de forçar. Al final va anar bé.

Dijous i divendres fiasco.

Al menys he pogut fer quelcom.


Salut!

diumenge, 21 d’abril del 2013

Som 2/3 de salvatges.




Els rituals sempre són els rituals. Encara que el caire o la forma que tenia intenció d'emprendre la ruta dels salvatges de Benabarre d'avui era totalment tranquil, el repàs de la bici, la forma de fer la bossa, l'esmorçar, els nervis i el mal dormir han estat els de sempre. L'únic que m'he estalviat han estat el consum de les substàncies "dopants".

La marxa començava a les 9:30, una mica massa tard pel meu gust, des del poliesportiu de Benabarre. Amb JX havíem quedat per marxar sobre les 7:30 i a les 8:45 ja érem aparcats a lloc.

Ens trobem amb Xavi "sioux", que venia amb un company seu de Soses, i anem tots 4 a formalitzar les inscripcions. Aquí et donen l'obsequi abans de començar. A més està bé perquè tens un tiket per esmorzar i un altre per dinar dins del preu de la inscripció.
Mentre estàvem fent cua per recollir els dorsals han arribat els altres 4 participants de Seròs: Escaleta, els dos Places i Ramonet. Hem fet les salutacions pertinents, JX més que ningú....... crec que si no l'hagués anat estirant cada cop encara hi seríem ara sense haver fet la ruta, i a preparat-nos i vestir-nos de romà.

Al arribar a la zona de sortida ja he vist que la cosa no començaria gaire bé, estàvem gairebé al darrera del tot. Des del davant Escaleta i la banda ens han fet senyes per que anéssim amb ells però hi havia molta gent i hem decidit quedar-nos on érem.

A les 9:35, desprès de fer 1 minut de silenci per la mort d'una col·laboradora del club, ha començat la marxa baixant pels carrers del poble, desprès una mica de puja baixa per camins per deixar pas, tot seguit, a la pujadeta de 7 kms que et deixava al punt més alt de la marxa havent fet solament 9 Kms.
Tot aquest tram ha estat per camí amb molta pedra solta, les més de 500 persones que estàvem apuntats fèiem que fos difícil de poder anar guanyant posicions perquè els manillars gairebé es tocaven. Miraves d'avançar quan veies lloc però era un no acabar mai més.
Bastant abans d'arribar a dalt de la pujada ja he pogut divisar a Sergi, Víctor, Ramonet i Escaleta, suposo que els ha passat el mateix que a nosaltres i s'han quedat estancats dins del batibull de gent.

Si la pujada ha estat atrancada però sense parar gens, la baixada ha estat un boç continu. Tan bon punt hem començat la senda s'ha començat a fer taps de gent que no deixaven gaudir de la immensitat d'una senda de més de 6 Kms molt divertida, gens tècnica no hi havia cap escaló. Aquí les sendes - trialeres són caminois serpentejants amb algun puja baixa i canvi d'altura sobtat que, si vas a la velocitat que toca, no tens problema en sortejar sense problemes.
A la meitat de la baixada, més o menys, hi havia el primer avituallament i desprès agafaves una mica de camí per enllaçar amb la continuació. JX ha dit de no parar per mirar de no trobar tant tap al següent tram i a semblat que donés resultat. Hem començat sendejant per un pas més ampli que l'anterior que ens ha permès d'abançar algun que altre biker, entre ells el trio de la muerte ( Sergi, Ramonet i Escaleta, Víctor feia la mitja i s'havia anat quedant durant la pujada). Desprès ens hem anat trobant durant tota la baixada cada cop que anàvem trobant un paron de gent.
Entre tot això la gent s'ha anat estirant i cada cop les parades eren menys seguides i podies començar a fruir de la senda.

En acabar la baixada seguies pedalant per la llera d'un riu sec que es feia pesada pel continu patinar de la roda amb les pedres rodones típiques de les rieres. Es separava la ruta curta de la mitja i la llarga, nosaltres en direcció a la llarga.
Ens hem mullat els peus un parell de cops que hem trobat aigua i hem anat seguint. A partir d'aquí ens hem ajuntat amb Sergi, Ramonet i Escaleta i hem anat fent el trenet els 5 portant un ritme bo durant tot el fals pla de pujada, fins que hem tornat a trobar pujada forta i he fet una apretada per provar les cames fins arribar al segon avituallament on sí que hem parat.


Avituallament ben assortit: fruits secs, fruites, barretes energètiques, aigua, begudes isotòniques, etc.... hem fet una mica de parada i fonda fins que hem tornat a estar els 5 junts i desprès, JX i jo, hem arrencat primer que els altres per mirar d'aprofitat que tothom ( no els altres de Seròs sinó tota la gent que anava arribant) es quedava a repostar i així no trobar tap....... tornava a començar la baixada.  Desprès m'he assabentat que just marxar nosaltres ha arribat el "Sioux" a l'avituallament, si ho hagués sabut m'hagués esperat una mica per fer-li una foto que avui el repòrter t'ha abandonat.

Inici de baixada per camí, anàvem a tot gas, agafant les corbes traient el peu, fent marxar la roda de darrera per encarar-te millor a la recta següent,..... desfogant-nos per haver portat el torcedor tibant de les comissures de la boca durant gairebé tota la baixada anterior.
Aquest cop, tot i agafar algun que altre ciclista poc destre que et feia baixar ritme, hem pogut soltar adrenalina.

Quan hem arribat a baix rodàvem sobre el km 31 amb 2 hores i 15 minuts des de la sortida. Per assegurar-me que els dos anàvem amb les mateixes condicions li he comentat al cunyao què volia fer, si seguir amb la llarga o encaminar-nos a fer la ruta mitja. Ell, que sempre ha estat conservador i que (per contra de mi que desprès de la Xallenge estic en bon moment de forma) des d'un mes abans de la Xallenge fins un més desprès no toca la bici, ha cregut convenient acabar fent la ruta mitja i així ho hem fet.
Escaleta, Sergi i Ramonet han seguit cap a la llarga i nosaltres, coincidint amb l'enllaç de la llarga just quan arribaven els primers corredors ( Èric Díaz, Pedrosa, Mercè Petit,...), hem trencat a fer la ruta mitjana.

Com si el fet de decidir acabar abans la sortida li peses a les cames, JX, a partir del moment d'agafar la bifurcació que ens portava a fer la ruta mitja s'ha desinflat i ha baixat el ritme estrepitosament fins al final.
Aquesta sensació la conec per haver-me passat més de dos cops i sé que quan el gas està low qualsevol costeta es fa inacabable. Així que hem anat fent asserrin asserran sortejant les pujades com podíem i aprofitant les poques sendes de baixada que ens quedaven perquè, aquest cop sí, no teníem a ningú a davant.

Per acabar hem arribat a l'arc de meta juntament amb Víctor havent fet tot el recorregut amb 3 hores justes.

Allí ens hem tornat a trobar amb més coneguts, més salutacions, ha arribat el "Sioux" amb mitja horeta més que nosaltres i hem enfilat cap a casa desprès d'una bona dutxa.

El matí rodó l'ha acabat de llimar el dinar a base de caragols, faves i conill amb allioli que m'esperava a casa del Valentó..... DE BANDERA.

Salut!

divendres, 19 d’abril del 2013

Setmana amb poques classes

Degut a la falta d'afluència de practicants aquesta setmana he fet dos sessions menys de ciclo indoor. M'ha anat bé perquè així he pogut fer les activitats outdoor com volia.

Seguiré posant els totals de la setmana perquè les classes no són com toca.

5 hores 24 minuts 18 segons de bici consumint 2078 Kcal. Al canvi són 62,3 Kms.

L'únic que he de remarcar és que la flaca em deixa les cames com gelatina, la sessió d'ahir a la nit pensava que tenia el volant d'inercia oxidat, no hi havia manera de bellugar-lo.

Ara descans que diumenge anem a Benabarre.

Salut!

dijous, 18 d’abril del 2013

4 retocs que t'arreglen el cos.

El dia de sortir amb la "flaca" és dimarts però, com que aquesta setmana dimarts vaig aprofitar per fer una tirada mitja de running, avui he agafat la Klein.

La darrera vegada que la vaig fer anar, a part d'haver de plegar aviat, vaig tenir males sensacions per la comoditat a sobre de la bici. Per això avui me l'he revisat tota per mirar si estava correcte i..... he trobat el manillar una mica desviat i l'altura del seient un pel més alta del compte.

Els canvis han estat mínims, qüestió de mil·límetres, però renoi com ha canviat la cosa. No hagués acabat la ruta d'avui tal i com anaven les coses la última vegada.

He sortit per mirar de fer unes 3 horetes de pedal suau, intentant no passar de zona 3.

He ciclat durant 2 hores 37 minuts per fer 73,6 Kms. Si vols sortir a rodar per la vora de casa amb la bici de carretera, una de dues: o no pedales gaire estona, o se t'acaben les carreteres.

L'objectiu de la intensitat l'he aconseguit, la mitjana ha estat de 126 bpm que és just la zona 1 però és que de màxima he anat a 169 que és zona 4,5 i solament he passat de la zona 3 en dos puntes d'intensitat.
Per això de calories n'he cremat poques, 1.164, ara d'altura no n'he pujat gens solament 186 metres en total.


En definitiva, bona ruta per sortir a rodar amb el temps que disposo pels matins. Queda guardada al Garmin.

Salut!

dimarts, 16 d’abril del 2013

Aguantant mitges distàncies.

El dia que tenia previst per al running era dilluns enlloc de dimarts però, ja que ahir no hi vaig anar perquè encara em feien mal les bombolles dels peus de la caminada de diumenge, finalment hi he anat avui.

Aprofitant que els dimarts tinc bastant temps per poder disposar he aprofitat i m'he proposat tornat a aguantar, o mirar d'aguantar, 90 minuts. Fa uns mesos aquest temps l'aguantava sense problemes però ara no ho tenia gens clar.

El recorregut ha estat pla, aguantant una hora i mitja ja en tenia prou solament hagués faltat ficar-hi altura, anant fins a la corba de la Cova del Pare Palau d'Aitona i desprès fins al Km 16,5 de la carretera de la Granja d'Escarp.

Puc dir que durant aquest recorregut he tingut molt clares les tres fases que solen esdevenir durant una cursa:

1. fins al Km 3 més o menys (15 minuts) la sensació de cansament, no et trobes malament però no acabes d'anar fi.

2. des del Km 4 fins al 10-11 ( min 20 al 50-55), que és la distància que solia fer aquests dies, m'he trobat molt bé, bones sensacions, ganes de forçar el ritme perquè les cames anaven soles, etc...

3. A partir del Km 15-16 ( min 75-80) cansament, una mica de dolor sobretot articular i ganes d'acabar.

Sé que si puc anar repetint aquesta durada de cursa un parell de cops al mes no tardaré en portar-la bé. Al cap i a la fi avui tampoc m'he trobat tan malament falta que les articulacions es tornin a ficar fortes per aguantar tanta estona d'impactes, però he pogut mantenir el ritme que volia durant tota l'estona i aguantar forçant els últims 3 quilòmetres.

He fet 18.300 metres en 90 minuts 20 segons, 156 bpm de mitjana i 1139 Kcal consumides.


Al arribar a casa me n'he assabentat de la mala noticia del dia, l'atemptat a la marató de Bòston.
Quan penses que aquestes bestieses trastornen la vida de famílies senceres en qüestió de segons..... No hi ha càstig suficient per aquestes barbaritats.



Salut!

diumenge, 14 d’abril del 2013

Marxa del Segrià.

A les 7:00 ha sonat el despertador, m'he llevat amb el cap espès com a conseqüència del dinar i el sopar d'ahir però això no ha fet que baixessin les ganes d'anar a Lleida a caminar una estoneta amb Pat, la Paula, Carlos, Laura, Gemma i Marina.

A les 7:50 ens hem trobat tots per marxar cap a la capital. El temps havia dit que faria calor però a l'hora que hem arribat la jaqueta encara es feia necessària.

Inscripcions fetes, tothom preparat i comencem la caminada. 20 Kms molt planers. Jo he començat amb la motxilla i la Paula carregada a l'esquena, han estat 5 Kms fins al primer avituallament plens de gent i amb la nena sense parar de cridar i comprometre a la gent que teníem a les vores. Gemma, Marina i Anna ( una amiga de Gemma) han agafat un ritme més alt que el nostre des del principi i ens hem quedat més endarrere Carlos, Pat, Laura i jo amb la Paula.

Al primer avituallament he canviat la motxilla de 10 Kg anomenada Paula amb Carlos i ell ha fet els 10 Kms següents parant al segon avituallament, on hi havia coca amb xocolata, per descansar una mica. Allí ens hem trobat amb les tres gacel·les un altre cop i ja hem acabat de fer el recorregut tots junts.

La tercera parada era sobre el Km 15, hem tornat a canviar la Paula d'esquena i així l'he acabat de portar jo fins al final. Portàvem 3 hores caminades, el ritme ha estat constant durant tota l'estona entre 9:45 i 10:00 min/km, i ara sí que el sol començava a deixar-se notar. Per sort feia una mica d'aire i la calor es feia més portadora.

Al final hem fet els 20,4 km en 4 hores justes, ha estat una bona caminada. Per repetir.

Salut!

dissabte, 13 d’abril del 2013

No tot és bici i córrer.

El final de setmana es presentava bé per treure el "mono" de futbol que tenia des de feia dies.

Divendres partit de futbol sala de la lliga Segrià contra l'equip Lumer, que són els que han quedat primers de la lliga. El nostre equip cada cop juga millor i es nota perquè la gent disfruta dels partits, sempre ens passa igual quan s'acaba la lliga. Tot i això hem acabat perdent per 3-5.

Dissabte al matí més pilota, aquest cop a futbol-7. Hem fet un homenatge a Modesto Martín, Josep Guardiola i Ermenegildo Remolà que van ser els responsables de l'equip cadet de la temporada 92-93. Va ser la temporada que vam guanyar el campionat i el torneig de primavera.
Ja feia més de 3 anys que volíem fer-lo però encara no havia arribat el moment. Aquest cop sí, ens vam reunir una vintena de jugadors d'aquell any, i els homenatgejats, al camp municipal de Seròs per fer un partit entre nosaltres i acabar dinant i fent els discursos, recordant temps passats i contant anècdotes. Un dia rodó.



Demà cap a la caminada del Segrià a Lleida.

Salut!

dijous, 11 d’abril del 2013

Primera setmana complerta de ciclo suau.

He començat la planificació dels entrenaments tal i com tinc intenció de fer-la els tres mesos que em queden per acabar les classes de ciclo indoor.

Totes les sessions del pavelló les faig suau per poder treballar outdoor al plegar de la feina, per això enlloc de explicar classe per classe les intensitats de treball ho faré en general de tota la setmana ja que les classes que em surten no són les que treballen els practicants.

Aquesta setmana he estat pedalant 6 hores 2 min 31 seg. La mitjana de pulsacions ha estat baixa i variada, la més suau 108 i la més intensa 131.

2412 Kcal consumides, 72,39 Kms.

Ja veus que els kilòmetres són molt inferiors als 90 o 100 que feia les setmanes anteriors.

Salut!

Fidelitzant a la clientela.

Crec que va ser dissabte a la nit mentre fèiem el sopar de Festa Major del Sant Àngel amb la colla que Xavi, el "Sioux," em va dir que dijous em podia acompanyar a pedalar amb la btt. Sense deixar que es repensés li vaig agafar la paraula i avui a les 9:05 del matí començàvem la ruta.

Primer a fer Montllobé per la banqueta del canal, que és la forma més ràpida d'arribar-hi, en escassos 24 minuts ja havíem coronat i anàvem a fer la foto de rigor al pilaret.


El següent pas era començar la senda planejant i de baixada. Avui anava amb la intenció de gaudir de les baixades i he decidit de no fer cap foto a mitges. Els pedals no paraven, anava ficant un ritme alt per fer més emocionants tots els passos i sentia que el "Sioux" tampoc amollava.

Quan hem arribat a la carretera de Massalcoreig de nou solament portàvem 49 minuts, fent comptes ràpids ens donava temps d'anar a fer Montmaneu per a que Xavi pogués passar per primer cop per la senda d'"entrepins".
Carretera i manta, ritme alt sense revolucionar molt la patata però fent pujar la mitjana. Al arribar a la Granja d'Escarp decidim de pujar la costa de la Belladona agafant-la desde la pedrera del Teixidó. Són 4,5 Km de pujada continuada fent 300 metres de desnivell i.... XAVI, ho hem fet en 32 minuts.

A partir d'aquí sí, ja solament quedava baixar i baixar per sendes. Començant per la clàssica, encadenant l'entrepins, on Xavi ha pogut contemplar el bé que havia quedat "lo cavalló de cal Martino", i acabant fent les valletes del Conde i les sendes de la gravera. El Sioux s'ha anat emocionant i al final s'ha atrevit a saltar una espona de més d'1 metre. Per mostra un botó.

Molt bona ruta i millor companyia.

36 Kms 2 hores 32 minuts 600 metres positius i 1300 Kcal consumides.


Salut!

dimecres, 10 d’abril del 2013

Ho torno a provar.

La setmana passada vaig acabar amb mal sabor de boca desprès d'intentar anar a córrer. Avui tocava tornar-hi, poca cosa solament per anar acostumant el cos.

Les sensacions han estat bones, desprès he vist que la mitjana de pulsacions ha estat més alta del que volia però he mantingut un ritme prou vàlid per mi.

7.200 metres en 35 minuts 27 segons. Ja sé que el temps no ha estat gaire però tot arribarà. La mitjana de velocitat 12,3 Km/h 4:53 min/km.

el punt "negatiu" com ja he dit abans han estat les pulsacions que no volia que fossin tant altes 171. 528 Kcal consumides.

Salut!

dimarts, 9 d’abril del 2013

Fiasco, birolla, mal rotllo.

Aquesta setmana han començat els entrenaments outdoor tant de bici com de córrer.
Per començar avui dimarts havia de fer 90 minuts de bici de carretera per rodar i anar sumant.

La ruta que faig per rodar és de Seròs a Mequinensa o a Lleida o a Mequinensa i Lleida, depenent del temps que tingui. Avui solament volia arribar a Alcarràs i tornar però al pont de l'autopista desprès de Soses he punxat i....... la càmara que portava no tenia el pitorret per inflar suficientment llarg per la llanta que porto ( són unes còsmic élite i tenen més perfil del normal).

La solució ha estat trucar perquè em vinguessin a buscar.

D'aquesta manera puc dir que les dues primeres intentones de començar els entrenaments sumatoris, tant de córrer ( la setmana passada) com de bici de carretera han estat un fiasco.

Solament he pogut rodar 28 minuts i fer 12.300 metres, no ho contéssiu pas que la gent se'n riuria.

Salut!

dijous, 4 d’abril del 2013

Dos bikers i fang, pedalada.



Hi ha una dita valenciana que diu "dos dones i un pato, mercat" fa referència al fet que mentre hi hagi dues persones amb ganes i algo per vendre/comprar és pot mercar. Aprofitant que avui he tornat a sortir amb Aleix m'he permès la llicència d'adaptar aquesta dita al món ciclista..... i és que avui hi havia molt fang.

No hi ha res com tenir-ne ganes per agafar la bici. Ha estat tota la nit plovent i sabíem que els camins estarien amb tolls i fang, però feia temps que no pedalàvem junts i ja havíem deixat dit el fi de setmana que avui aniríem a rodar una mica. A Aleix li aniria bé de cara a la marxa de diumenge a Fraga ( 100 Kms amb 1000 m. de desnivell) i a mi......... a mi tot el que sigui suar em va bé.

El temps era escàs perquè jo havia d'anar a buscar a la nena a la guarderia i solament disposava de 90 minuts, a Aleix ja li anava bé perquè no es volia cansar - solament rodar una mica Nano, que diumenge he d'estar bé.

A les 9:05 hem començat anant per camins principals fins al pont del riu i desprès direcció a Aitona per l'altre costat de riu.
El començament ha estat una mica desastrós, tolls i fang per tot arreu i les bicis, equipacions i pell han acabat amb un estocat que ni Benito amb el seu gotelé.
Ràpidament hem decidit de seguir pedalant tota l'estona per pista asfaltada per minimitzar la tasca de neteja post-sortida. d'aquesta manera hem anat ciclant fins a Aitona i desprès per tot el tram asfaltat que va a Torres de Segre.

El rellotge manava i, quan portàvem 50 minuts pedalant, hem hagut de girar cua pel primer trencall que hem trobat ( hem mirat que estigués asfaltat per assegurar-nos no agafar fang i augmentar les probabilitats de donar a algun lloc civilitzat).

Al final hem fet la tornada gairebé igual que l'anada variant un parell de cops i acabant agafant la carretera al pont nou de Seròs.

La ruta rodadora ha estat de 78 minuts recorrent 28,5 Kms (22 km/h). La zona de treball ha estat la correcta passant poc de la zona 1 com a mitjana ( 128 bpm).


Per la nit he de fer la darrera sessió d'spinning de la setmana, segurament notaré la sortida del matí però...... no menjar per haver menjat....

Salut!

dilluns, 1 d’abril del 2013

Recuperant un efectiu per futures sortides.

Divendres va fer la "perla", avui no es podia permetre tornar a fallar i no ho ha fet. Per fi el "Sioux" ha tornat a agafar la montura.

Havíem d'anar a dinar amb la colla al mas i no podíem fer tard per això ja vam quedar de sortir a les 7:30, començant a pedalar amb les primeres clarors del sol.
Al final, com sol passar, entre canviar un disc de fre i etc... ens hem començat a moure a les 8:00. La demora no ens afectava gaire perquè la ruta plantejada ens donava marge.

L'inici ha estat pel Bovalar, intentant agafar el màxim de sendes encara que fossin per planejar o pujar, per agafar la trialera de la "Haima".

Un dels aspèctes més favorables de la sortida d'avui han estat els paisatges, anant tota l'estona per zona de secà ha estat un continu de veure vegetació florida, herves que cobrien part de les sendes que fa temps que ciclem i, això sí, cards i quixals de vella que quan s'assequin a l'estiu ens faran punxar en més d'una ocasió. Feia molts anys que no veia aquesta zona tant verda.

Desprès d'una baixada sol venir una pujada i aquest cop no ha estat diferent. Hem pujat fins arribar a Aluminsa perquè volia fer la senda que hi ha al darrera i que et porta al camí de pujada al refugi.

Com sempre Xavi baixant no ha tingut problemes però, quan hem estat al camí, ha punxat i hem hagut de parar per canviar la càmara ( feia molt de temps que no he feia, amb el tubeless és una meravella).

No tenia gaire clar si ens donaria temps d'acabar d'arribar fins al refugi per culpa del temps perdut però..... hem decidit de fer-ho igualment i així poder agafar la senda nova que es va fer de tornada de la Xallenge curta aquest any.

La tornada, com gairebé sempre, aprofitant la senda de les "valletes del conde", la de la pedrera del Picado i acabant amb la del Picado que et deixa al camí del riu. És un bon final perquè fas 2 Kms de sender i solament 300 metres de camí.


Arribàvem a casa a les 10:30 havent fet 31 Kms i 400 metres de desnivell. El Sioux satisfet per tal com es trobava i content de la ruta i per tant jo també.

Salut!