BTT DPN

3 Mesos desprès d'haver de penjar la bici per problemes amb el bessó que al final resulta que venien de l'esquena, avui tornava a debutar Sampi amb la bici de muntanya.

Avui ha estat un d'aquells dies que planifiques la ruta segons les tasques que toquen.

Per dinar teníem paella amb la colla i com sempre que passa això intentem sortir els 4 DPN que pedalem amb BTT, últimament Sampi ens havia abandonat però avui tornava a pedalar de nou.
Handicap 1: Xavi, Martino, el Sioux havia d'anar a demanar l'aigua per poder regar la setmana vinent i a les 8:00 teníem cita obligada amb el guàrdia al terme Fraga.
Handicap 2: Sampi no està en el seu millor moment, 3 mesos és molt de temps, i no pot fer pujades fortes ni trams amb molts sotracs.


La forma de solucionar els dos problemes ha estat fàcil de trobar, tenint en compte que Sampi viu a Fraga: Nosaltres 3 (Jordi, el Sioux i Jo) sortim de Seròs a les 7:00 per estar amb temps de sobra a demanar l'aigua, sobre les 8:15 o 8:20 passem a buscar a Sampi per Fraga, fem una ruteta suau per allí, deixem a Sampi de nou a casa i nosaltres tornem a Seròs de nou. Així tenim l'aigua demanada, Sampi fa una ruta normaleta per començar i nosaltres tenim l'anada i la tornada per forçar el ritme si volem.

Dissabte per la tarda-nit el cunyat demana per la intenció de diumenge, no ens anirà malament que vingui perquè coneix més enllaços, sendes i racons de Fraga ell que Sampi que, al final, no deixa de ser un "forasteret".
Li explico el planing i diu que ja farà cap..... almenys en principi.


Arriba diumenge a les 7:00 i al Tonet solament estem Jordi i jo, ni el que havia de demanar l'aigua ni el cunyat. Com sempre, ara que la tecnologia ho permet, enviem un parell de lines. El Sioux aviat apareix però el cunyat diu que fem via que ha tornat a tenir problemes amb el despertador.

La ruta d'avui es un 75% de pista pistera, això permet rodar ràpid i fer quilòmetres sense problemes.

Avui he sortit amb roba endurera, samarreta ampla, baguies i sabates toves. No esperava patir tant com he patit al principi.
Solament començar amb la pujada del carrer indústria i el cementiri he notat que les cames seguien sense estar bé, em quedava endarrere si no m'esforçava a mantenir el ritme que portaven Xavi i Jordi....... No m'agrada anar així, l'últim sempre acaba passant-ho malament.

Arribem al lloc on s'ha de demanar l'aigua per regar amb temps de sobra, solament hi ha una altra persona esperant al guàrdia i desprès ja li toca a Xavi. Estem 9 minuts parats i tornem a bellugar-nos ara ja per anar a buscar a Sampi.
A l'hora prevista arribem a Fraga, ens fiquem en contacte i, portant nosaltres 20 Kms, comencem la ruta conjunta.

L'inici és amb pujada i, a Antonio que encara està fred, això no pot ser que li vagi bé. Cadascú porta el seu ritme i a dalt ens reagrupem per poder fer petar la xarrada. Crec que tots 4 estem contents de poder tornar a donar-li al pedal junts i per això la ruta és el de menys, aquestes sortides són més socials que físiques o d'entrenament. Tot i això sempre hi ha tramps per exprimir-se i intentar demostrar qui està més fort, tant a les pujades com a les baixades.

Havent pululat una mica per les planes de l'altre costat de la carretera de "Villella" decidim enfilar-nos a Sant Simó, aquesta serà la prova de foc per Sampi, a veure que tal puja.
Agafant el seu ritme va fent progressivament i sembla que ho podrà pujar tot.
Amb Jordi divisem un ciclista que ens va un revolt per damunt, sense dir res comencem a pujar ritme, la pendent augmenta però nosaltres no fiquem més ferro i mantenim la cadència. El ciclista en qüestió sembla adonar-se'n i també augmenta el ritme però, poc a poc, li anem retallant distància - ens el farem petar Jordi!

Ja queda poc per agafar-lo però ell segueix pel camí normal enlloc d'acabar de pujar a l'ermita per la senda, nosaltres no ens podem deixar escapar els passos estrets i amb viratges tancats que fan perfilar la tècnica i deixem el "pique" per acabar de gaudir de la pujada.

Sampi tampoc puja per la senda i ens espera al final del camí de pujada, quan hi arribem ens espera fent unes postures extranyes. Resulta que el metge al que va li ha dit que ho fes de tant en quant i, com que ens havia d'esperar, ha cregut que era un bon moment.
Unes quantes conyes desprès ja hem esmorzat i hem fet la foto dels 4. Ara toca baixar. Antonio, que sembla que s'ha pres la recuperació molt en serio, decideis fer-ho pel camí i nosaltres no dubtem en fer la senda de baixada.

Per desgràcia les pluges li han afectat bastant i els trams tècnics s'han complicat encara una mica més. De totes formes es pot seguir fent tota a sobre de la bici.
Ens tornem a reagrupar i continuem per camí fins arribar a una senda que, més o menys, ens hauria de deixar darrera de l'Espai Oró. L'agafem a veure que passa. Efectivament ens deixa més o menys on volíem, això sí, desprès de baixar una "espona" amb la bici al coll, però la senda ha valgut molt la pena.

Ara solament ens queda separar-nos de Sampi i acabar d'arribar a Seròs.
Pel temps que tenim decidim d'agafar la pista de Fraga fins a Massalcoreig i, si tenim temps, acabar de tornar per la Granja d'Escarp.
Passem pel parking de la Florida, OVERBOOKING a les 10:00 del matí, impressionant, i nosaltres pedalant. Com canvien les coses.
Durant el tram d'asfalt ens fiquem a fer relleus per guanyar temps i acabar de cremar les cames, en aquest moment em torna a venir al cap la mala sensació que havia tingut al principi.... no sé en quin moment m'he tornat a trobar bé, però ara vaig de P...........
Xavi es queda sense aigua i, entre replenar-li la motxilla amb el que teníem nosaltres o parar al bar de Montse de Massalcoreig a comprar aigua i de passada fer una canyeta, optem per parar al bar perquè anem bé de temps.



Havent perdut tot el temps que teníem de més i una mica del de menys, ens toca sortir del bar i apretar el cul per arribar a casa a l'hora. Això sí, les canyes i l'aigua ens han sortit de gratis, és el que té anar a fer un beure a Massalcoreig.

Tornem per la C-45 fent relleus per minimitzar el temps de tornada i aconseguim arribar a casa a l'hora. Ara ens queda tornar-nos a trobar a la piscina per fer un capbussó i anar a fer la paella que ens ha sortit bona, molt bona.

54 Kms, 656 metres de desnivell i 3 hores 41 minuts en total. Tot i ser una sortida social no ha estat malament, no?

Salut!

Últimes classes de ciclo

Aquesta setmana ha estat la última d'aquest curs que hem fet ciclo indoor, a partir d'ara comencem amb activitats d'estiu i canvio el ciclo pel running. La veritat és que també en tenia ganes.

La darrera setmana i la menys productiva, entre la festa de dilluns i una sessió menys dimecres solament he fet 2 hores 53 minuts i 41 segons de sessió ( entre això, el no sortir amb la BTT era impossible tenir sobreentrenament ahir amb la flaca).

Les calories consumides aquesta setmana han estat 1347. 40,5 Km més que pugen al marcador

Ara ja fins a l'octubre, a veure si es mantenen en 4 grups d'aquest any.

Salut!

Una mica tocat, com era de suposar.

El fet que el ritme mantingut durant els 21.500 metres d'ahir fos més baix que el de fa dues setmanes no implica que, el córrer una distància tan llarga per mi, no comportés efectes secundaris.
Efectivament avui al agafar la flaca he notat com les cames no tenien càrrega. Les pulsacions han estat baixes durant tota l'estona però no hi havia manera de mantenir una cadència o un ritme decent en tota l'estona.
En els trams que el vent estava a favor encara semblava que la cosa anava mig bé, però no era més que un enganyabadocs. A la mínima pendent de l'asfalt o canvi de direcció de la bici o del vent ja estàvem a les mateixes.

La intenció era de fer la ruta de sempre arribant fins a Alcarràs i tornar per Fraga, Torrent, Mequinensa i la Granja d'Escarp. Però aquest cop, aprofitant que tenia 30 minuts més, volia pujar el port de Faió o el de Casp per veure com es portaven les cames en 29 dents al plat i 24 als pinyons fent una pujada una mica llarga.

La setmana passada, havent de parar una estona a Fraga, per culpa de tenir la carretera tallada per l'aigua, i portant el vent en contra durant molta estona, vaig poder fer tota la volta sense problemes de temps ni de cames. Aquesta setmana amb 30 minuts més m'haurien de faltar kilòmetres tot i augmentar la ruta fent la pujada que he dit abans.

La realitat ha estat una altra de ben diferent, tota la ruta ha estat una lluita contínua per no plegar i tornar cap a casa des del primer moment.
Cada cop que mirava les dades del garmin la moral anava a buscar la punta de les ungles del peu i la feinada era meva per intentar tornar-la a ficar, com a mínim, a l'altura de la cintura.
La cadència horrorosa ( 73 rpm de mitjana), la velocitat desastrosa ( 25,8 Km/h), totes les referències de temps que tenia eren dolentes, les cames demanaven un descans cada cop que es contraïen ( tenint en compte que són més de 11.500 pedalades no són poques queixes) i en canvi les pulsacions anaven sobrades (128 bpm)...... sobreentrenament....... o simplement cames cansades........ He descartat el sobreentrenament analitzant la càrrega que portava aquesta setmana per tant solament em calia recuperar els mètodes de recuperació ràpida que faig anar sempre que augmento o canvio els tipus d'entrenament.

Finalment no he pogut pujar cap dels dos ports per falta de temps, per descomptat que la pròxima setmana hi vaig un altre cop, i he arribat a casa amb 68 Kms fets en 2 hores 38 minuts....... M'ho he mirat pel costat positiu i almenys ha servit per entrenar el cap.

Salut!

21.000 metres més

Reprenent els entrenaments desprès de 2 dies de descans.
Com que sentia que tenia les cames en condicions he decidit de tornar a fer una distància llarga corrent. He repetit el circuït de running de Montllobé per poder sumar 21.000 metres fent una mica de desnivell i fer-los més distrets que els 12.000 o 15.000 que faig per pla i per la vora del riu.

El que tenia clar era que no volia acabar amb el dolor als turmells de l'altra vegada, ni amb el cansament de cames, perquè per la nit tinc sessió de ciclo i desprès em noto les cames dures i "tiesses". Per això he portat un ritme més suau i còmode.

M'he trobat molt bé durant tota l'estona. Com sempre quan corro més de 60 minuts hi ha moments que estic millor i moments que pitjor, però avui no he tingut cap "baixon" fort en tota l'estona.

El moment més divertit ha estat quan estava fent les sendes que normalment fem amb bici. De pujada són relativament fàcils de fer, escurçant la passa i anar fent de puntetes i saltant, però baixant són més tècniques i has d'anar amb compte on fiques els peus perquè hi ha molta pedra solta.

He acabat fent 21.5000 metres i 300 metres de desnivell en 1 hora 54 minuts ( 11 minuts més que quan vaig fer els 21.150, 25 segons més lent per quilòmetre).

Si no passa res divendres tornaré a donar-me un "tute" paregut o pitjor.

Salut!

Una ruta amb condicions.

Divendres el cunyat em va convidar a pedalar dissabte amb un parell de companys d'Alcarràs i un de Lleida. Tots tres bastant canyeros i amb la espectativa de fer una ruta carregada de sendes i amb un desnivell per sobre dels 1000 m. Per desgràcia divendres tenia un sopar d'entrenadors i dissabte pel matí ja havia quedat amb la familia per anar a Lleida a fer un parell de compres.
Això em va mosquejar una mica ( no el fet d'haver d'anar de sopar ni de passar el dia amb la familia, sinó el no poder fer la ruta que em va anunciar JX) i va fer que em dediqués tant divendres com dissabte a planificar  una sortida en condicions per no ser dit que em quedava endarrere.

La tarda de divendres em torna a trucar el cunyat - noi, que si pedales diumenge també vindran Carlos Pujol i Aleix. El tema començava a agafar espectatives, tots dos són companyies canyeres i amb opcions de pedalar per zones complicades. Per acabar de fer grup vaig trucar a Jordi, que sabia que estaria amb el Sioux, per veure si volien venir diumenge amb nosaltres. Jordi s'hi va apuntar, però Xavi tenia feina i no podia venir.

En poc temps tenia la ruta planificada i sortien uns 55 Kms i un desnivell superior a 1000 metres baixant 6 sendes, era perfecte. Però l'alegria sempre dura poc, el matí de dissabte em van enfonsar els plans dient-me que diumenge caçaven el jabalí i ens inabilitaven la meitat del recorregut planejat........ no passa res, tenim més opcions....... recalculant ruta....................... 4 o 5 o 6 ajustos més i ruta nova. Aquesta ja era difinitiva amb una distància i altimetria similar a l'anterior. De fet no sabia quina m'agradava més.
Quan li vaig comentar a JX la ruta que teníem intenció de fer va i diu que també vindrà - Seràs golut!!!! dissabte 50 Kms i 1000 metres i diumenge 50 i 1000 més? quin tipus d'entrenament fas caradura?. Bé, no passa res, això solament són enveges.

Diumenge a les 7:00 al Tonet per començar. A l'hora hi som tots menys el cunyat, li envio un parell de lines però no em contesta, és possible que la dona li hagi donat l'ALTO i no pugui venir. A les 7:10 decidim de començar a rodar començant amb una baixa.

El primer destí és Montllobé, la ruta de sempre; arribar per la banqueta del canal, pujar per davant de la finca del Vell i fer tot el camí de la banda de la carretera. Ritme alt, no esperava menys donada la companyia que portava, tot i que les converses es tocaven entre uns i els altres.
Feia molt temps que no pedalava ni amb Aleix ni amb Carlos, a sobre un tenia cursa la setmana següent i l'altre havia fet els 10.000 del soplao aquesta tardor..... Això assegurava conversa durant tot el matí.
En 24 minuts ja havíem fet els 5,5 Kms que et deixen al punt més alt del Montllobé i començava el primer rock&roll del dia, 3.500 metres de pla, puja-baixes trenca cames, sendes i rampetes de cor de colom que ens deixaven a la carretera de Massalcoreig 20 minuts més tard. Aquí, un cop acabat tot el descens se'ns va unir JX que pel que es veu sí que tenia permís per venir a pedalar però havia tingut un problema amb el despertador.

El següent tram era d'enllaç i transcorria durant 7 Kms per pista i camí ample fins donar a l'inici de la segona pujada sostinguda i mantinguda del dia ( la primera havia tingut 2.5 Kms). Més de 4,500 metres de "asserrin asserran" on van passar diverses coses: JX ens deixa fer perquè venia tocat de la sortida del dia anterior (no era per menys donat el ritme que portàvem nosaltres), Aleix sembla notar el mes de poca activitat a causa dels exàmens finals i la selectivitat i es comença a quedar, Jordi aguanta el tipus i va seguint una mica per darrera i Carlos i Jo anem fent per davant.

A dalt ens reagrupem els 4, JX ens esperarà al final de l'Angivós, i planegem tota la serra Picarda fins arribar a la trialera de Sant Jaume. 2n Rock&Roll, sense perdre temps iniciem el descens amb les parades justes per fer 4 fotos i mentalitzar-nos que al final de la baixada ens tocarà ficar-nos el "mono" per fer tot el tram que ens quedava i arribar un altre cop a dalt de la serra Picarda. El descens té 1,5 Kms i desprès toca 5 Kms més de puja baixa continus amb alguna senda que alegra el pas per acabar amb els 3,5 Kms finals fent la pujada de l'Angibós.
En arribar a dalt ens hem reunit amb JX, hem menjat el que cadascú portava per la situació i en qüestió de 12 minuts hem reiniciat la marxa.

Solament podíem arribar fins a la part de darrera de Montmaneu perquè per la part de davant feien la batuda al jabalí. Això ens deixava poques opcions per baixar, per començar la Clàssica, acabant amb la variant del puja baixa del pi, aquest ha estat el 3r Rock&Roll. I desprès, com que el temps escassejava havíem d'escollir entre acabar fent la entrepins i cap a casa, o pujar pel mas de l'hereu i fer el Pollansky.
Una remuntadeta més sempre està bé, així que hem anat cap al Pollansky. Gaaaas que aquí acabaven els acords de guitarra elèctrica d'aquest diumenge i amb 4 Rocks a les cames i una rialla d'orella a orella hem enfilat cap a casa per camí i pista, per desgràcia les sendes de la part baixa estan impracticables.

Ens han sortit 51 Kms fent 1100 metres de desnivell positiu en 3 hores 54 minuts. Ha estat una bona sortida de diumenge.

Merci a tots 4 per la companyia i fins una altra que espero que no trigui massa.

Salut!!

Penúltima setmaneta de ciclo

El curs es va atançant al seu final i les activitats d'hivern també. La setmana vinent és la darrera que fem ciclo indoor al poliesportiu i donem pas al Running.

Aquest setmana he pogut fer les 6 classes que faig en l'actualitat, pedalant durant un total de 4 hores 54 minuts i 13 segons. Consumint 3093 Kcal i "recorrent" 92,5 Kms més per al conte d'estàtiques.

Demà vaig a fer-me un estudi biomecànic amb les dues bicis, a veure quantes coses em retoquen.

Salut!

Canvi de ruta per l'aigua.

La setmana ha estat molt poc productiva. De sessions outdoor solament n'he fet avui dijous amb la bici de carretera.

La intenció era fer la ruta normal anant a Alcarràs i desprès tornar per Fraga, Massalcoreig i la Granja. I, com sempre, acabar anant fins a Mequinensa i tornar cap a Seròs.
Però aquesta setmana ha estat marcada per les pluges i el desgel de gran part de la neu dels Pirineus. Per això s'han desbordat tant el Segre com l'Ebre, que són els dos rius que tenim per la zona. Aquest fet ha fet que hagi vist alterada una mica la meva ruta.

De Seròs fins a Alcarràs tot ha anat perfecte amb el vent més a favor que en contra, per això he pogut mantenir velocitats properes als 30Km/h sense problemes.
Si d'anada el vent és a favor de tornada ha d'estar en contra, per això des d'Alcarràs fins a Fraga he hagut de baixar la velocitat treballant molta estona amb el plat petit i pinyons bastant alts per poder mantenir la cadència.

Quan he arribat a Fraga i he vist el nivell del riu m'ha vingut al cap que la carretera per la que tenia que passar ahir estava tallada i, tot i que el nivell ja anava de baixada, no sabia com ho trobaria.
Efectivament la carretera era tallada tot i que no es veia aigua que la creués, però no sabia segur si en trobaria en algun altre lloc i he decidit de donar mitja volta i anar a pedalar per Torrent, solament per estalviar-me la pujada del Sorolla.

Mentre anava pedalant direcció Mequinensa m'han començat a assaltar els dubtes,- si a Fraga està tallada la carretera, pot ser que també hi estigui la de Mequinensa fins a la Granja d'Escarp i després ja estem al lio. Hauré de trucar a algú per a que vagi a buscar a la Paula a la guarderia i jo tornar endarrere i arribar a casa a l'hora de dinar....... bé creuarem els dits i endavant.

Entre Torrent i Mequinensa he trobat treballadors de carreteres que retiraven les senyals de perill i això m'ha donat esperances, però al creuar el pont que dóna a l'Arbora&Ausonia......... dues valles i un cartell de carretera tallada. Sense pensar-meu i amb una petita dosis d'inconsciència he omès el cartell i he seguit endavant, - si trobo aigua ja giraré.

Per sort l'únic punt on l'aigua tallava l'asfalt era a la variant que van fer fa uns anys per no haver de passar per dins de la Granja d'Escarp, jo he passat per dins del poble i solucionat.

He arribat a casa amb el temps esperat 2 hores 27 minuts ( tot i el temps parat a Fraga), fent els kilòmetres que tocava 70 (28.5 Km/h de mitjana) i amb 1350 kcal més consumides.

Salut!

Passarem un estiu dolent.

Divendres vaig mirar d'arranjar els desperfectes que em van fer acabar la ruta de dijous abans d'hora. Avui tocava tornar a sortir i no podia anar soltant líquid i amb el disc de fre tocant tota l'estona.

Els companys d'avui han estat JX i Calú. Això volia dir que seria molt probable que acabéssim amb les cames punxades i plenes de sang, i més tal i com està el terreny aquest any.

L'hora de sortida eren les 6:30 que, havent quedat amb Calú, t'assegurava no començar abans de les 6:45. És la manera de no agafar tanta calor. Ara, a partir de les 9:00 o 9:30, la temperatura ja es deixa notar.

La única premisa era anar a fer l'Huracan Cóndor que feia molt temps que no hi passàvem.

Tota la pujada ha estat per pista, amb JX explicant per on passaven i/o per on hi havia camins quan ell va començar a rodar amb bici. El territori va canviant a mesura que les màquines van deixant la seva petjada.

Els primers quilòmetres han estat tranquils, conversant i fent alguna conya com sempre i agafant alguna variant dels camins de sempre ( no hem d'oblidar que anàvem amb JX). Una d'aquestes variants ens ha portat a descobrir on jugaven Oliver i Bengi tots els seus partits.

Fins al quilòmetre 21 tots 3 teníem els camins controlats, però en aquest punt JX ha soltat una de les seves frases....- heu anat mai a donar el tomb per aquest turonet?, donarem un altre cop a l'inici de l'Huracan Condor.  Calú i jo hem ficat cara de panoli i ens hem deixar portar pel Padrí.

L'inici d'aquest tram és en descens i això no ens agradava perquè l'inici de la senda que volíem fer estava uns 30 metres més alta que el punt on hem començat a baixar. Això implicava més pujada encara. A més, quan hem deixat el camí principal per començar a pujar, ja s'endevinava que massa gent no hi passava per aquell indret i les herbes i les pedres, per no esmentar els arbres caiguts, estaven per tot arreu.
Ha estat un tram entretingut, les coses com siguin, que hem aprofitat per parar a menjar una mica abans de començar a fer la senda de baixada.

Des de l'inici de l'Huracan comença una pala curta però molt empinada, i amb poc grip, que és millor de fer controlant la velocitat perquè si no quan vols frenar no hi ha manera d'aturar la bici.

JX l'ha baixat primer amb molta traça, Calú anava segon a un ritme massa ràpid que ha fet que, al voler tornar a controlar la bici, la muntura el llancés rodolant lateralment pala avall ( ha estat el moment més divertit de la sortida, no he pogut fer cap foto perquè estava plorant del riure, però us asseguro que no ha tingut desperdici). Per acabar he baixat jo amb molta cura per evitar que em passés igual que Calú.
Ara tocava la part més ratolinera i divertida de la senda. L'hem fet a ritme alt fins arribar a la part final que agafa una aigüera i estava molt bruta, hem hagut de baixar de la bici i bordejar un bancal de blat de moro per tornar a agafar pista i anar a buscar la darrera pujada de la jornada...... Montmaneu.

"Pista pistera cascabelera" fins arribar un centenar de metres abans del mas de la Monja. Aquí hem trencat pel mig d'uns ametllers per fer una pujada una mica trencada i descuidada, amb una pendent mitjana del 12%, que ens ha deixat a l'anomenat Atacama.

Més pujada complicada i per fi hem arribat a la base de Montmaneu, ja solament ens quedava baixar per les sendes de sempre.
Desprès de tota la pujada tocava acabar de soltar adrenalina, per això hem quedat en no esperar-nos fins just abans de començar la segona senda i així no haver de parar per la meitat. I quan hem començat la segona senda igual, fins al camí ja no hem parat.

La resta de la tornada l'hem volgut fer més entretinguda passant per les sendes que donen a la vora del riu però estan impracticables amb la roba d'estiu..... rascades, punxades i fuetades per totes les cames i els braços. A més un cop t'hi has ficat ja no pots sortir-ne perquè tots els camps que serveixen d'escapatoria estan sembrats de cards..... un suplici.

50 Kms amb gairebé 900 metres de desnivell. Ha estat una bona sortida de dissabte.

Salut!

Ciclo indoor

Per acabar amb els entrenaments d'aquesta setmana faig el resum de les sessions de ciclo setmanals.

6 sessions de dilluns a dijous.

4 hores 51 minuts 54 segons.

2551 kcal consumides

76,5 Kms recorreguts.


Aquesta setmana ha estat pobra en quant a volum, espero que la següent estigui millor i pugui tornar a marcar les xifres que toquen.

A més, si no passa res, dissabte començaré a nadar un altre cop.

Salut!

Com un mosqueter.

M'aixeco del llit molt motivat, amb ganes de recuperar els kilòmetres de menys que vaig fer dimarts. Avui pistejaré per anar a buscar les baixades i així faré algun que altre metre de més.

Acabo la jornada matinal i surto de l'oficina ja vestit amb la roba de batalla...... Dios! avui fot calda. No passa res, anirem a més ritme i tocarà més l'aire.

He sortit sense la càmelback, la Occam amb configuració rutera ( forquilla escurçada a 110 i amortiguador en propedal), les sabates dures i el ganivet entre les dents.
Enfilo el camí de la vora del riu que va fins a la Granja d'Escarp, tinc intenció de pujar per la pista que va fins a Maials per anar al refugi, d'allí fer el bosquet, el mas de la monja, la cabra, tornar a agafar pista ampla ( la de les mines) per tornar a pujar a Montmaneu fent tot el camí i acabar amb la clàssica i la entrepins.

De moment tot va bé, començo a pujar per asfalt a bon ritme. En una de les pedalades el sellant de la roda de darrera surt i noto com m'esquitxo de moc a la cama. Al cap de molt poc s'atura la fuita, això vol dir que s'ha tornat a tapar. Continuo però al cap de poca estona hi torna i es torna a tapar, i hi torna i es torna a tapar. Aquesta situació em comença a molestar, perquè coi ho fa això?...... no porto prou líquid?, o és culpa de la calor que el líquid es torna menys viscós i no tapa tant bé?, o potser a l'augmenar la pressió de la roda ( entre la fricció i la temperatura exterior) el líquid no aguanta?

En arribar als plans paro i miro la roda de darrera a veure que passa, la pressió de la roda està bé i sembla que la fuita s'ha sellat, a veure com evoluciona. Li dono a la roda per fer-la rodar i veure si el terra es taca de líquid i m'adono que va super frenada. - Sol faltava això, i les allen les tinc a la camelback que m'he deixat a casa.

Tot i els contratemps decideixo continuar, ara és un continu puja - baixa amb tendència ascendent fins arribar al camí del refugi. He de mirar de recuperar una mica de temps tot i anar amb la roda frenada. Ho intento però amb el vent en contra i la roda frenada em costa molt, moltíssim, i a sobre torno a notar com el sellant de la roda em va tacant la cama.
M'ho agafo amb alegria i somric quan em ve al cap el lema dels 3 mosqueters " tots per un i un per tots" i penso que jo em trobo en la situació difícil del un per tots. Tots els elements estan en contra meua...... calor, roda frenada i perdent aire cada moment, vent en contra i ara començo a sentir les cames cansades.

No pot ser, he d'acabar el que he dit de fer, m'autoconvenço pensant que quan trenqui per pujar al refugi el vent deixarà d'anar-me de cara. No comptava en que hi ha cops que, no sé per quin fenomen físic, el vent sempre et va en contra..... avui era un dia d'aquests.

Al final puc arribar al refugi amb el nas ple de mosques, reso un seguit de "cagaments" i sense saber com ni perquè m'encaro a fer la baixada de la part del darrera i torno cap a casa amb la moral per terra, agobiat, emprenyat i amb solament 29 Kms a les cames.

Salut!

12.000 per recuperar.

Degut a les sensacions d'ahir amb la bici avui he decidit de recórrer els 12.000 metres de running a ritme còmode.

Fico el Garmin en la pantalla on solament em marca el temps que porto i les calories consumides, no m'he de mirar el ritme perquè si no m'engresco i acabaré forçant més del que vull.

Començo amb males sensacions a les cames però això ja és normal quan surto de fer ciclo. 5:24 al primer kilòmetre, penso que està prou bé per mi ja que miro de córrer sense apretar gens. 5:18 al segon, cada cop em trobo millor i corrent fàcil vaig disminuint el temps de cada 1.000 metres. 5:08, això cada cop va millor i em trobo perfecte. Al final, quan les cames ja estan totalment a lloc, m'estanco sobre els 5:15 i així acabo la ruta.

Al final, tot i portar un ritme amb el que em trobava força bé, m'ha costat poder acabar en condicions. Alguna cosa em diu que tant de recuperació no ho haurà estat aquesta sessió.

Salut!

Sortida curta.

Dimarts pel matí, em disposo a fer la sortida amb la flaca de tots els dimarts. Ja fa temps que faig la mateixa ruta perquè sé que em dóna temps a fer-la amb les 2 hores i mitja de que disposo.

La setmana passada vaig estrenar el cadenciòmetre i avui estreno sabates, les Spiuk Brios vermelles. Em trobo molt còmode amb elles, a sobre són termomoldejables tot i que encara no he utilitzat aquest recurs.

Surto en direcció Alcarràs intentant portar les mateixes cadències que la setmana passada però.... hi ha alguna cosa que falla, avui no estic tant còmode. Començo a analitzar el perquè mentre intento que els kilòmetres vagin passant fàcilment....... la sortida de diumenge tampoc va ser tant dura....... ahir vaig fer la sessió de ciclo com cada dilluns.......... el running, ha de ser el running. He suposat que portar un ritme alt durant tanta estona corrent m'ha deixat les cames tocades per poder pedalar, ho assumeixo però intento seguir rodant per sobre de les 80 rpm.

Rotonda del Matjes, mitja volta i direcció a Fraga, pel lateral de l'autovia sembla que les bones sensacions tornen a les cames però solament dura una estona. Quan em fico dins del polígon, en aquest espai obert comença a tocar l'aire de cara, sento com si les rodes s'enganxessin a terra.

Entre aquestes rebo un correu de l'ajuntament dient-me que m'hi passi, és l'excusa perfecta per acabar la ruta abans d'hora. Quan arribo a Fraga decideixo de forçar una mica més el ritme per poder escurçar la ruta i tornar cap a Seròs quan arribi a la Granja d'Escarp.

Ho faig així i em surten 50 Kms enlloc dels 70 de sempre.

Salut!

Récord en 8.500 metres

La falta de temps d'aquest matí m'ha fet plantejar deixar l'entrenament de running dels dilluns, però desprès de valorar els pros i els contres he decidit de canviar-lo però no anular-lo.

En lloc de fer els 60 minuts de cursa contínua arribant als 12.000, he decidit de fer la volta curta, que solament són 8.500 metres, i fer-ho al rimte més alt que pugués mantenir.

Tot i la sortida d'ahir i la sessió de ciclo d'aquest matí a primera hora les cames encara estaven fresques. L'inici ha estat dur fins que la musculatura no s'ha adaptat a córrer enlloc de pedalar, però tot i això he marcat 4:07 al kilòmetre. Lentament m'he anat trobant millor de cames i he rebaixat una mica el temps, 4:01, 4:02, 4:06.

Hi ha hagut moments de tot però sabia que intantar portar un ritme de 4:00 em portaria, segurament, a no poder acabar el recorregut. Per això he decidit mantenir-me sobre els 4:10 fent el 6é kilòmetre més lent per recuperar una mica i anivellar la mitjana total.

Els darrers 2.500 han estat complicats però he vist clarament que puc fer els 10.000 mantenint aquest ritme per fer-los en 41:40. Això sí, he de tenir les cames descansades.

Tot i fer una distància curta (8.500 m) i córrer poc temps ( 35:25 ) he acabat content, he pogut aguantar un ritme elevat durant força temps.

Salut!

Una pluja que no refreda les cames.

Dilluns ja anàvem controlant totes les webs sobre meteorologia per veure quin temps donava per avui diumenge 9 de juny.
Tal i com anava avançant la setmana la predicció anava empitjorant. Dilluns vam començar amb sol pel matí i núvols per la tarda amb pluja dèbil cap a la nit i divendres ja teníem pluja per la matinada de diumenge amb una mica de treva a primera hora del matí i pluja de dèbil a moderada a partir de les 10:00.
El problema era que la pedra ja estava tirada i ara no podíem amagar la mà. Durant el dissabte tot eren preguntes sobre què faríem si plovia i la meva resposta la mateixa - xubasquero i a l'ataque!.

Avui la jornada començava a les 6:00 per mi. La primera feina mirar el temps per la finestra de la cuina, desprès engegar l'ordinador per mirar les webs un altre cop i veure que no havien variat la seva decisió..... avui ens havien sentenciat a mullar-nos, però solament 0,1 litres per metre quadrat en una hora, com diu el Sioux això és mig got d'aigua...... durant una hora...... i en un metre quadrat..... això no mulla, refresca.
Esmorzo per comprovar si tinc el cos despert, acabo de mirar si tinc tot el que em fa falta per la sortida i em començo a canviar. Aviat el metabolisme em diu que sí, que ja s'ha despertat..... 2 minuts de parón i a buscar a Calú per carregar les bosses al seu cotxe, les bicis ja hi eren des d'ahir a migdia.

Perdoneu, no ho havia dit, avui fèiem la sortida anual del C.C. Seròs per fora del territori. Aquest cop anàvem a la Noguera. Els de BTT ( Jordi, Xavi Sioux, Xavi V., Dani, Pep, Mòdol, Bolado, lo Padrí, Ramonet, Barral, Escaleta, Sergi P, Víctor, Gerard, Anna, Sergi A. Marc, Calu i jo) havíem de fer una ruta circular sortint del càmping de Snt. Llorenç de Montgai i els de carretera  ( Pere, Juanjo, Javier, Àngel, Ernesto i Guerau) començaven a Seròs passaven per Àger i havien d'arribar al mateix càmping. Havíem estimat estar 4 hores o 4 i mitja per fer tot el tomb més una hora de viatge, els de la secció de flaques tardarien el mateix temps en fer la seva volta i arribar més o menys com nosaltres, i els acompanyants que marxaven de Seròs a les 11:00, sobre les 12:00 o 12:30 al lloc.

a les 7:00 foto oficial de tots els membres de la sortida, tant els de carretera com els de Btt com els que feien la logística de la sortida, davant del Bar Tonet, lloc de quedada per excel·lència tots els diumenges per sortir a pedalar.

Durant el viatge d'anada els llimpies del cotxe anaven passant de tant en tant per sobre la lluna mirant de deixar-la neta de gotes d'aigua. -Això és per la velocitat, realment gairebé no plou gens.
Si tens ganes i motivació per fer una activitat costa molt que el mal temps et privi de fer-ho.

A Snt Llorenç queia una fina capa d'aigua, es notava molt poc, però de mica en mica t'anava mullant la roba.
Sense deixar refredar les ganes em descarregat totes les bicis i em començat a pedalar.

La ruta començava pujant, de fet hem fet tota la pujada gairebé d'una tirada, i aviat a deixat de ploure o això ens ha semblat perquè tots els que portaven jaquetes o xubasqueros han parat a treure-se'l. Com sempre quan vas molts bikers es van fent grups per afinitats o per nivells de pedal i vas portant converses amb els que tens a la vora, o no, depen de la capacitat de respiració que tinguis en aquells moments.
La pista girava un parell de cops i desprès havíem d'agafar un sender, també de pujada, per acabar de coronar per primer cop. Per culpa de les converses, de la distracció  i de les diferents conyes que anaven fent els que podien, el sender ens l'hem saltat i hem fet cap dalt de la primera ermita ( aquesta no tocava), res solament 600 metres fent 50 metres de desnivell. Torna endarrere, agafa embranzida per mirar de pujar la major part de sender que puguis sense pedalar i comença a ficar ferro, acoplar-te bé a la bici, carregar el pes com toca i mirar de pedalar sense desequilibrar-te i haver de ficar el peu a terra.
El cor ha començat a fer hores extra a poc de començar aquesta senda i no ha parat fins que he arribat on la pendent s'aplanava i he parat a esperar i fer fotos als altres integrants de la sortida. Agafant aire amb boca, nas i crec que orelles també, he pogut tenir la càmera i l'esme preparats per fer la foto al primer ciclista que ha passat, solament portàvem 5,5 Kms.



Ara la senda era més portadora i tots l'hem pogut fer sense gaires problemes..... o gairebé tots.

Primera baixadeta per camí i sembrat fins arribar a la pista. Hagués estat divertit poder veure des de l'aire la desbandada de bicis que hi ha hagut. El personal tenien les cames calentes i, igual que els cavalls quan fa estona que els retens les regnes i de cop els deixes de frenar, s'han llançat tots com si els anés la vida camí avall deixant de banda amics i parents. Solament comptava soltar l'adrenalina el més ràpid possible, agafant qualsevol pedra per mirar de saltar, o una pujada del relleu per intentar fer un wallride, el que fos per desfogar-se abans de tornar a pujar i haver de ficar el cos a prova de nou.

Pujant hem acabat la primera part del recorregut arribant a Vilanova de la Sal. Josep del Valentó, Sergió, Anna, Robert i Macloud ens esperaven amb els cotxes carregats de begudes i bocates per esmorzar.
Ens hem hagut de posar sota unes porxades perquè en aquest moment era quan més plovia ( o això ha estat el que ens ha semblat).
La parada ha estat curta i hem estat barallant la possibilitat de deixar estar la ruta i tornar cap al càmping per no mullar-nos massa, però les ganes eren moltes i l'aigua no era capaç d'atemperar la cremor de les cames.

El punt negatiu sorgia quan miraves la distància recorreguda ( 12,7 Kms) i el temps gastat ( 1 hora 53 minuts). Encara quedava pujar a Montalegre, baixar de nou a Vilanova, crestejar pel monestir de les Avellanes, baixar fins a Gerb i anar planejant fins al càmping....... impossible. Ara quedava saber per on hauríem de tallar per entrar dins de l'horari previst.

6 Kms ( 3,5 de pujada) per fer 270 metres de desnivell. Cadascú s'ho ha agafat al seu ritme, és el millor que pots fer. Jo he volgut parar al principi de la pujada per immortalitzar el moment dels que anaven pujant i desprès he reprès la pujada. 34 minuts havien passat des del moment de sortir del poble de Vilanova de la Sal quan Jordi, Gerard i jo hem arribat a dalt. Poc a poc han anat arribant tots els altres, Sergi, Dani, Xavi, Bolado, etc... ningú s'ha deixat convèncer pel dimoni de la consciència per pujar a qualsevol dels cotxes d'assistència.

Tots 19 érem a l'ermita de Montalegre i la pluja no ens havia abandonat en tota la pujada, corríem el risc de trobar les sendes enfangades. Una dona que ha arribat corrent fins on érem nosaltres ens ha dit que la senda dels corralets estava bé, amb fang però practicable.
El primer troç, el que es fa per pedres ens l'hem saltat i ho hem fet pel mateix lloc que hem pujat.

Un altre cop hem soltat la manada de cavalls fins tornar a arreplegar-los a l'inici de la senda final. Teníem 3 Kms per gaudir d'allò més però pocs ho sabíem.
Gas a fons, ara sí que érem al lloc on la gran majoria volíem. corves tancades, escaletes de pedra, sendes estretes, tobogans, passos estrets entre arbres..... no sé que més dir.... de tot. De tant en quant s'anava sentint un crit d'algú que havia salvat un recte per poc, o que li havia marxat la bici en algun viratge.

No puc definir les cares de tots els que anaven arribant al final del recorregut..... la cara esventada per la sensació de velocitat, els ulls plorosos  (no sé si per l'emoció o per algun bocí de fang)....... IMPRESSIONANT.

Per desgràcia el temps no ens donava per fer més recorregut i hem hagut d'anar directes cap a St Llorenç fent la baixada per la pista que creua la via del tren, on el personal tampoc s'ha descuidat d'anar soltant endorfines per les voltes i passos del descens.

Al final hem arribat a l'hora prevista, conjuntament amb els de carretera que no han tardat ni 30 segons en arribar ( pel que es veu els ha agafat un bon xàfec a l'altura d'Ager i venien empapats com nosaltres) i els/les acompanyants que en 5 minuts també han set al pàrquing.

La resta del dia ha començat una mica amarg per la pluja però entre anècdotes del dia, el dinar i el principi de la tarda que ha deixat de ploure s'ha anat arreglant.

Un dels comentaris que més s'ha sentit ha estat el de tornar per poder acabar de fer la ruta que havíem pensat en un principi..... això és bona senyal.

Fins la pròxima.

Salut!