Els cards, bon entrenament de tècnica.

Aleix torna a tenir vacances, això vol dir que ens anirem veient per fer sortides amb la BTT. De moment ja vam sortir junts diumenge i avui hi hem tornat.

La sortida de diumenge va ser per Almatret, un puja - baixa continu fent un 80% de senda. Avui hem fet una cosa intermitja i hem inclòs molta més pista i camí a la ruta.

Sortint del poliesportiu hem anat direcció Aitona per camí fins passar el pont nou i iniciar una pujadeta que ens ha deixat a llitera del terme Aitona.

Hem fet un tram per camí asfaltat dirigint-nos al camí Tamarit per anar a la Cobil i desprès, per la banqueta del canal, arribar a la carretera de Massalcoreig.
Més asfalt, aquest cop per carretera fins agafar el camí de desprès de la carretera vella que et deixa passat el poble de Massalcoreig per seguir per pista, asfaltada un altre cop, direcció la Granja d'Escarp.

La velocitat fins arribar a la Granja, degut al tipus de via pel que hem circulat, ha estat molt alt arribant a fer els 19,5 Kms que ens han deixat al peu de la cantera Llúcia en 60 minuts justos ( per tant a 19,5 Km/h de mitjana). A partir d'ara les coses han canviat.

La pujada continuada de la pedrera, passant per l'antic abocador, i acabant fent la Belladona té gairebé 4,5 Kms i 280 metres de desnivell ( crec que ja ho he ficat alguna altra vegada). És una de les dues clàssiques de pujada de la zona, l'altra és la costa de l'Engibós.
28 minuts després de començar l'ascens hem arribat dalt del tot, hem parat un moment per menjar una mica i decidir què fèiem.

Aviat hem quedat d'acord en fer la "cabra" de baixada, perquè feia molt de temps que no ho fèiem en aquest sentit ni un ni l'altre, i així al acabar tornaríem a emprendre més pista per rodar una mica més fins al refugi. En acabar tornar per la part del darrera d'aquest, fent la senda nova de la xallenge 2013 i tornar per la via ràpida passant pel ranxo del Picado.

El primer que havíem de fer ara era el puja- baixa mot curt que et deixa al camí de l'espessa balaguera. La baixada l'hem feta per una senda-trialera de poc més de 30 metres que et deixa a la part més baixa d'aquesta valleta per seguir pujant pel camí habitual.

Tal i com ens anàvem apropant a l'inici de la baixada el ritme, involuntariament, anava augmentant.

Comença la baixada, primer fas el pas per camí pedregós que tenen en comú la "S" la "Cabra" i el "Boc". Hem hagut de baixar de la bici per sortejar un pi que està tallant el camí, i ràpidament em enfilat de nou la senda, en aquest tram ja solament pots escollir entre la "Cabra" o el "Boc". Nosaltres hem seguit amb l'itinerari que teníem pensat.

La Cabra: És una senda molt ràpida, amb algun tram complicat degut a la velocitat, algun recte involuntari, moltes corbes peraltades per fer mitjos wallrides, algun saltet, i molts molts cards a banda i banda que, si vas per la traçada que toque, no molesten, però si comets algun error no dubten en deixar-se notar en cames i mans. Seria una bona forma de fer millorar la tècnica de molts.
Ha estat molt divertida, a més hi ha algun salt molt molt baix, de poc més de 30 cm que et fan pujar l'adrenalina i augmentar encara més el ritme.
L'hem acabada passant per l'enllaç que evita passar per davant de les caixes d'abelles, aquest troç de senda al final, quan hauries de començar a pujar per fer la "S" a l'inrevés, es tapa una mica però el pas encara s'endevina. I al final has de baixar de la bici per sortejar un fil de pastor elèctric que està a un pam del terra.

Tornem a agafar pista, això per nosaltres avui era sinònim de portar ritme alt, fins arribar al refugi.

El final l'hem fet tal i com teníem pensat, passant per la senda de darrera del refugi i anant per camí fins a Seròs passant per davant del "ranxo del Picado".
Tal i com anàvem atançant-nos al ranxo m'anaven venint al cap les històries que em va contar Mòdol de la seva sortida del diumenge i un gos com un ruc que els va sortir en aquest pas. Sense mirar per on es movia Aleix he engranat la marxa més llarga i no esperat ningú - si han de mossar algú que mossen a l'últim -. Del que no m'he adonat és que Aleix ha degut fer el mateix pensament que jo i el portava apegat al clatell.

Per acabar hem pedalat de tornada per la vora del riu i el carretalà asserrin asserran.

Hem fet 44 Kms i 600 metres de desnivell en 2 hores 35 minuts.

Salut!

Una sessió de running més.

Tenint en compte la sessió que tocava fer per la nit he decidit de descansar pel matí i no anar a córrer. Hagués hagut d'anar a nadar una estona però la desgana m'ha pogut i al final no he fet res.

L'entrenament de la nit consistia en fer 3 circuïts treballant a ritme submàxim, una mica per sota de la velocitat de carrera, tenint els trams d'enllaç entre circuït i circuït per descansar.

L'estona de treball era de 10 minuts i la de descans venia marcada per la distància entre els circuït anterior i el posterior.

Han sortit uns 8.700 metres en 44 minuts, per tant el ritme mig ha estat de 5:08 una mica per sota del que hauria hagut de fer.

Salut!

N'Aleix va al malacate

Sortida de diumenge, la més esperada de tota la setmana.

Aquest cop la majoria dels beteteros amb els que solc sortir van fer una sortida nocturna diumenge que, tot sigui dit, és digna de ser narrada en aquest blog. Per tant insto a qualsevol dels 4 genets nocturns a que m'enviin la crònica amb alguna foto per poder penjar-la.
El Sioux està enfeinat i tampoc pot sortir, Bolado em va fer la perla, tota la jovenalla que tant apreta a partir de la tardor sembla que la calor, o potser alguna que altra festa major d'estiu, els impedeix de pedalar,.... total que quedàvem JX i Aleix per ciclar diumenge. Una sortida de 3 que tampoc esta gens malament.

Aquest cop hem anat a Almatret deixant-nos guiar, com sempre, pel padrí (aquest cop padrí en quant a temps pedalant perquè d'edat té la mateixa que Aleix). Aleix ja havia vingut alguna altra vegada per aquest territori, però encara mai havia fet el famós Malacate de la mina del Manuel..... Ja teníem objectiu del dia. És clar que, abans i/o desprès, havíem de fer alguna coseta més.

A Almatret si tens una cosa clara és que el principi de la ruta ha de ser de baixant. Nosaltres, bé JX, ha escollit fer-ho per l'enllaç entre la carretera i la senda d'Empedrola per seguir amb la senda d'Empedrola.
No cal dir que la baixada, deixant de banda un primer tram de la senda d'enllaç que estava bruta, ha estat genial. Si un decideix venir fins a Almatret a treure la bici és per les baixades per senda que es poden fer.

Solament portàvem 6,5 Kms i ja havíem fet una baixada de 3 Kms... - Genial!!!

Remuntem per les faixetes de Farrera, típica pujada de les Xallenge d'Almatret abans de fer el Malacate. Es una pujada curta, tot just passa d'1 Km i puja 80 metres, però complicada i exigent degut a les corbes tancades i amb forta pendent que enllacen els trams més llargs i amb menys pendent que transcorren paral·lels als bancals.

Esbufegant una mica ens hem plantat a la pista direcció al Malacate. Canviant amb el que estic acostumat a fer sempre quan arribo a aquesta pista que té una mica de pendent negativa, aquest cop hem anat tranquils, comentant la jugada sobre com havia anat la pujada i mirant, a l'altre costat de vall, la senda per la que havíem de pujar desprès.

Parem al tòtem que assenyala l'inici de la senda del Malacate, ara també hi ha una placa del CCE Almatret. El guia ha aprofitat per anar a traure lastre abans de la baixada i, durant aquests moments, els mosquits també han aprofitat per fer-nos la prova antidòping.

Iniciem la baixada JX davant i jo segon, li havíem d'ensenyar la senda a Aleix però la cordialitat s'acaba quan comença el descens. La senda està perfecta, el tram més complicat està molt compacte i net, i ens ha permès, a tots tres, poder fer-la sencera sense ficar el peu al terra.

Havíem arribat al punt més baix de la ruta, a la vora del riu, on els mosquits més que fer proves antidoping et convertien amb donant de sang sense fer falta omplir sol·licitud. Per això sense deixar refredar els discs de fre hem seguit pedalant direcció a pujar per la senda de la vall dels Tormos. Solament havíem fet 11,3 Kms i portàvem 50 minuts.... ara.... les dues baixades per senda i trialeres sumaven 5,5 Kms.

La pujada que hem fet és una senda que, suposo que com totes, segurament es fa millor de baixada que de pujada. Però és ciclable en un 99% de pujada ( de baixada en un 100%), hi ha una esponeta que et fa pujar per entre dues pedres fent una mica de corba que no crec que pugui arribar a fer mai a sobre de la bici.
Senda... i de pujada... ja sabem què vol dir..... plat petit i anar fent, ficant bé el cos per evitar que la roda patini i ens faci perdre una pedalada que pot ser crucial per evitar ficar el peu al terra.
Al final dels 3 Kms arriba al camí de la mina del Tormo i fas els últims 2 Kms d'ascensió per aquest. Per tant 5 Kms sense parar de pujar per fer 350 metres de desnivell.

Faltava fer una altra baixada, i la conseqüent remuntada, per arrodonir el dia.

Per recuperar una mica hem anat cap al "Pou de la Vila" a esmorzar el que portàvem a les bosses. Ja feia 1 hora i 45 minuts que havíem començat a pedalar i necessitàvem menjar alguna cosa per evitar la "pajara" a la darrera pujada.

Com sempre el temps no jugava a favor nostre i havíem de fer una baixada ràpida per poder pujar sense deixar taques d'oli al camí.
Senda de les Valletes i Ferradura Tianet, sumant les dues són MÉS DE 6 KM DE BAIXADA NON STOP i la pujada per Valldolcets es va fent més portadora que la de l'embarcadero, encara que canvies els 4 Kms pels 5 de la Valldolcets. Aquesta ha estat la tria que hem fet.

La baixada a tomba oberta, era igual qui portessis davant o darrera, la última baixada s'ha de fer com toca, esperar als demés no es porta. La secreció d'endorfines i adrenalina havia de ser suficient com per encarar la darrera pujada amb ganes, garanties i una rialla d'orella a orella.

El resultat ha estat l'esperat, en arribar a baix no ens importava, a cap dels tres, haver de fer 5 Kms de pujada, la feina del dia ja estava feta. Cadascú ha anat agafant el seu ritme, tot i que esperant a estones a qui es quedava una mica més, i hem anat pujant bastant junts durant la majoria de la pujada.

Finalment hem arribat un altre cop al cotxe per carregar les bicis de nou i tornar cap a casa havent fet, "SOL", 31 kms  i 760 metres de desnivell en 2 hores 47 minuts.... però 31 Kms de qu

alitat.

Salut!

Friki

Potser friki no és la paraula adient, segurament és més aviat por a no poder acabar la natació. Sigui el que sigui avui he tingut les ganes d'anar fins a Salou a provar com anava nadant al mar i tornar a casa a l'hora d'anar a buscar a la nena a la guarderia.

Des del moment que no vaig poder fer la triatló de Saragossa, bé des del dia desprès, que la idea d'anar a provar de nadar al mar em va donant voltes pel cap. Aquest fi de setmana no hi podia anar perquè tinc guàrdia de bomber. La setmana següent ja és dia 4 i l'altra és el dia D.

Solament va faltar que Calú em digués que ell estava dijous i divendres a Salou, a l'apartament de la xicota, i que si volia anar-hi a nadar em convidava fins i tot a dinar.

M'ha faltat temps aquest matí quan he acabat la jornada matinal per agafar el cotxe i dirigir-me cap a la platja.
He barallat la opció de quedar-me a l'Hospitalet de l'Infant, perquè em queda més a prop i així tenia més temps per nadar, però no tenia ningú per deixar les claus ni pertinences. Així que a les 8:30 m'he encaminat cap a Salou on Calú i Yolanda m'esperaven per deixa-me aparcar el cotxe al seu parking, acompanyar-me fins a la platja i vigilar-me la roba mentre jo nadava.

MOLTISSÍSSIMES GRÀCIES NOIS.

Arribo a la sorra, em trec la roba de sobre l'equip de natació, em fico els taps a les orelles, m'enfundo el barret de bany i em dirigeixo cap a l'aigua sense fixar-me en si la gent mirava o no. Vist des de fora devia de fer gràcia i tot però QUE COI!! no dic pas res jo dels guiris amb la pell roig foc per efectes de les hores sota el sol, ni dels barrets escandalosos d'algunes senyores grans. Pas ferm, decisió i a l'aigua.

Els primers metres es fan molt fàcils i amb bon ritme, l'aigua et porta, l'únic que has de tenir en compte és d'anar controlant el lloc on vols anar per no desviar-te amb el va i ve de l'aigua.
Arribo a la darrera boia i decideixo el recorregut a fer des de la boia verda de l'esquerra fina a la vermella de la dreta.

Llegint revistes i articles sobre la natació al mar em vaig quedar en que s'ha de controlar cap a on et porta la corrent per mirar de desviar-te el mínim possible i per saber quan aniràs contra o a favor de l'aigua. Això ha estat el primer que he fet, el mar anava de dreta a esquerra tirant-te una mica cap a la platja.

He començat anant en contra de l'onatge i he pagat la novatada del puja baixa de l'aigua engolint una bona glopada d'aigua, -la primera i la última o trec l'esmorzar d'avui i el sopar d'ahir-. El primer tram s'ha fet una mica pesat, intentant agafar el ritme de les braçades però aviat m'ha quedat clar que s'ha de nadar respirant cada dues.

La tornada molt més fàcil, gairebé es descansa si vas a favor d'aigua.

Bé així ha estat tota l'estona sense fer cap més glop d'aigua però havent de parar un parell de cops a treure aigua de les gafes. En total solament he estat uns 27 minuts però he fet 1.000 metres i he sortit satisfet perquè ara sé que, encara que ho faci més lent del que vaig a la piscina, si agafo el meu ritme i vaig fent ho puc acabar sense amoïnar-me ni córrer risc d'ofegar-me o de marejar-me per empassar massa aigua.

He d'intentar anar a nedar un parell de cops més com a mínim abans del dia 11 per fer la distància sencera i per mirar de fer la transició de nedar a la bici. A veure me'n surto.

Per acabar he pogut anar a dutxar-me a l'apartament de Yolanda per treure'm la sal i la sorra i tornar cap a casa com nou.

Així ja es pot anar a la platja.

Salut!

Ara pateixo la càrrega dels entrenaments.

Com intento fer des del març dimarts i dijous surto a pedalar, un dia amb la flaca i l'altre amb la de rodes grosses. Avui tocava ruta btt.

El fi de setmana vaig quedar amb Mòdol per sortir una estoneta avui. Esperava que la sortida fos suau per no patir gaire i poder aguantar el ritme dignament.

Al començament m'he sentit pesadíssim, com si tingués les cames de plom. Fent esforços per seguir el ritme que portava Albert. - que malament et veig Nano- ha estat el que he pensat solament sortir del poble.

El primer objectiu ha estat Montllobé, està a prop de Seròs i té una senda de baixada que és molt divertida.

Com ha estat la dinàmica de tot el primer tram de la ruta el meu ritme ha estat lent i pesat fins arribar a coronar. Com li he dit a Mòdol - no és per gust que vaig tota l'estona darrere. Jo, si puc, pedalo davant, quan em quedo per darrere és que ja no dono més.



Durant el tram de planejar per la serra m'he ficat davant, ara sí, per marcar el recorregut i perquè porto molts més cops fent aquesta ruta i les pedres que hi ha no em molesten tant per mantenir la velocitat.

Desprès de tots els puja - baixes del "pla" hem arribat al punt on tocava fer la baixada fins al pantà de Massalcoreig. Encaro la baixada i em deixo anar com sempre. És un tram, sobretot el primer que és camí molt deixat, amb moltes pedres soltes. Quan no portava ni 20 metres he notat i vist com la roda del davant aixecava una pedra, ja consistent i cantelluda, que m'ha donat al "sec de la cama" - Ostras quin mal- aquesta sensació ja l'he patit varies vegades, em sortirà un bon blau aquí, però...... seguidament he sentit com em regalimava la sang cama avall. - Collons! a veure que haurà passat ara - . paro i miro d'aturar la emorràgia i de netejar la ferida per veure l'abast d'aquesta. És un cop amb un tall petit, però m'ha deixat la part de dalt del mitjó ben plena de sang i no té intenció de parar. Trec el "kit de salvament", m'ho netejo amb aigua i suero, aplico una mica de Iode i per acabar ho tapo amb una tirita hipoalergènica. Ràpid, no? doncs 10 minuts perduts.

Al tornar a arrencar de nou he mirat si podria seguir i... sí, no em feia gaire mal, però qualsevol rameta que m'hi toqués em feia veure les estrelles.

Agafem la pista de Massalcoreig a la Granja d'Escarp per pujar per la cantera Llúcia i fer la pujada de la Belladona.
Sembla que les cames s'han recuperat una mica i ara pedalo millor.... ara sembla que el que va pesat és Albert.

Quan fem la pujada de la cantera i arribem a la pista que va a Maials decidim de seguir per pista fins al creuament del refugi i cap a casa, ni un ni l'altre tenim el tipo per fer més avui.

Ens dirigim en sentit al Refugi dels caçadors, per mirar de pujar fins allí, i sentim com l'aire ens ve de cara - sol falta això-, a ritme lent i constant.
 Entre puja baixes i vents en contra hem decidit de desistir del patiment i anar cap a casa pel primer camí que trobéssim.

He de reconèixer que avui no m'he trobat gens bé sobre la bici.

30 Kilòmetres recorreguts en 2 horetes de temps.

Salut!

Patint per aconseguir els objectius.

Sé que he de nadar, pedalar i córrer més per afrontar la cursa del dia 11 en garanties d'acabar-la, sense arribar a patir tant que avorreixi l'esport per sempre és clar, crec que acabar-la ara l'acabaria.

Solament tinc aquesta setmana, la vinent i fins dimarts o dimecres de l'altra per acumular desequilibris, això vol dir que he d'augmentar les càrregues i mirar com respon el cos.

Avui he ajuntat la cursa a peu i la natació. El problema és que, a l'hora que obren les piscines, sempre he de córrer abans de nadar i no puc veure la sensació de pedalar o córrer desprès de la natació.

Les distàncies paregudes a les de la cursa per acostumar el cos:

12.000 metres de running, fent els 2.000 primers a ritme suau (5:42 i 5:09) per escalfar i comprovar que la sortida en bici d'ahir ha deixat les cames tocades, i els darrers 10.000 a ritme de cursa.
L'entrenament d'avui m'ha servit per veure que no podré portar el ritme a 4:09 com volia, una cosa és el ritme que portes un entrenament amb les cames fresques i fent solament cursa pedestre, una altra el que pots portar desprès d'haver pedalat fort el dia anterior i escalfant 2.000 metres, i una altra el que podré fer el dia de la prova.

La mitjana d'aquest matí ha estat de 4:13, no està malament però, he patit més del que esperava per poder portar un ritme més lent del que volia. Al principi encara mantenia ritmes pròxims als 4:09, però al final estaven més aviat cap als 4:20.

El temps dels 10.000 finals ha estat de 42 minuts 18 segons. No puc estar descontent, és un ritme bo per mi, tenint en compte que l'any passat em movia rascant els 50 minuts. És una velocitat una mica per sobre dels 14 Km/h, 2 Km més que fa un any.


En acabar aquesta sessió, amb el cansament general sumat de la sessió d'ahir, he anat a les piscines a fer 2.000 metres.
Els 1.500 primers alternant la forma de nadar cada 500 metres. Primer respirant cada 3 braçades, desprès cada dues agafant l'aire per l'esquerra i al final cada dues igual però respirant per la dreta.
36 minuts i mig. Espero poder fer-ho en 40 nadant al mar.

Els últims 500 els he fet desprès de recuperar durant uns 20 segons i no he agafat temps.

Normalment no retoco les entrades un cop estan fetes, però aquest cop em veig obligat a fer-ho perquè la càrrega d'entrenament s'ha vist modificada per la nit.

Sessió de running amb sèries. Jo no n'he fet cap, solament estava per controlar que la gent les fes el que tocava, però tot i amb això he estat corrent a trot suau durant gairebé tota l'estona que ha durat el seu entrenament. volia que es soltessin les cames per poder jugar desprès a futbol sala amb una mica de garanties. Perquè aquesta és una altra, a les 22:30 he anat a fer mitja part de futbol sala tenint un sol canvi a l'equip.

Per la nit han sortit 5.000 metres més en 40 minuts i 22 minuts de partit.

Entre l'excès d'entrenaments i la calor avui he acabat fos.


Demà torno a pedalar, espero que Mòdol no m'apreti perquè estic segur que aniré pesat.

Salut!

Compro aquestes cames.

Com ja vaig comentar ahir, degut al descans de diumenge, ara tinc les cames en bon estat. Jo diria, per les sensacions que he tingut avui, que una mica dormides i tot.

Flaca - time : dimarts toca flaquejar per pla. La ruta ha estat la típica, però aquest cop arribant fins a Lleida enlloc de quedar-me a la rotonda del Matjes i sense pujar cap dels dos ports de Mequinensa. La intenció ha estat rodar una mica més, intentant portar cadència alta i velocitats buscant els 30 Km/h de mitjana.

La prova del dia 11 són 40 Kms de bici anant i venint per la vora del port, per això he deduït que és un tram sense desnivell, i la ruta feta em va perfecta per això.
Els temps del km 40 i 80 han estat bons.

La característica d'aquesta ruta és que, si fa aire..... i normalment en fa, quan vas de Seròs a Lleida i de Mequinensa a Seròs tens el vent a favor i durant tota la resta del recorregut el tens en contra.

Avui les sensacions del començament no han estat bones com sempre, m'ha costat molt de mantenir la cadència..... no feia vent, però les cames havien d'estar A FULL!. Que m'estava passant?.... doncs massa dies sense tocar la bici, a partir del km 10 o 12, quan ja portava més de 20 minuts pedalant les sensacions han anat canviant.
A partir d'aquí tot ha anat millor, cada km anava aproximant la mitjana als 30Km/h. Però el millor no és que podia portar el ritme que tocava, sinó la facilitat amb que encarava els repetxets que els altres cops em feien ficar tot el ferro i arribar a dalt molt lent (  la pujada de Soses, la pujadeta del Venus cap a la rotonda d'agafar l'autopista, el tram de pujada de la carretera vella que ve desprès, etc.). Ficant-me de peu he pogut aguantar molta més estona i trobant-me millor que els altres cops.

Però tot té un final i, si has esmorzat a les 6:30 un got de llet amb cacau i cereals i sol has dormit 4 hores, has de tenir clar que no pots estar molta estona rendint bé. Per això he mantingut ritmes alts, passant de la velocitat que volia que em sortís de mitjana, per a que quan em vingués el baixón em sortís la mitja desitjada.

Al Km 40 ( distància que he de treballar ) ja havia recuperat el temps dels primers 12 kms i portava 79 minuts i 30 segons. Al Km 80, que ja m'havia sobrevingut el baixón feia poc, 158 minuts 15 segons. I al finalitzar la sortida, 90 Km i 178 minuts 53 segons.

Velocitat mitjana------- 30,2 Km/h  PERFECTE.
BPM de mitjana------- 151             PERFECTE.
Cadència mitjana------ 82               Casi Perfecte.


Demà a treballar els 10.000 de running i la natació que és el que em dóna més angoixa.

Salut!

1,2,3.... provant, provant....

La no-triatló de diumenge m'ha deixat amb els dipòsits plens per encarar tots els entrenaments setmanals.

Al matí havia d'anar a córrer per comprovar el bessó i a nadar per seguir acumulant de cara al triatló olímpic de Tarragona....... que ara acabo de veure que és el dia 11 d'agost i que solament em queda aquest fi de setmana i l'altre ja és la cursa....... m'acaba d'entrar una suor freda i una mica de cangueli. Bé, al final no he fet res, estava cansat de dormir poc la nit de dissabte a diumenge i he preferit descansar.

Per la nit tenia sessió de running i m'ha servit per mirar la quantitat de molèstia que em produeix el cop al bessó, he anat tota l'estona a ritme molt, molt suau per evitar incrementar el mal. A ritmes baixos vaig sense problemes. Al final hem fet els darrers 5 minuts forçant el ritme, jo he anat sobre ritme de cursa dels 5.000, i sembla que la cosa va bé, gairebé no me n'he sentit gens.
Això m'ha motivat força per acabar d'entrenar bé aquesta setmana ( s'ha de tenir en compte que la vinent poca cosa hauria de fer). Dimecres miraré el ritme que puc portar per fer els 10.000.

Avui han sortit 7.000 metres en 40 minuts 10 segons. Ja veieu que el ritme ha estat baix.

Salut!

Males experiències que donen què pensar.

No sé bé com començar aquesta crònica que hauria de tractar sobre el meu debut en l'esport del triatló.

Avui diumenge 21 de juliol estava programat el triatló sprint, patrocinat per la Cadena Ser, a Saragossa. Fa més d'un any que tinc ganes de realitzar una prova de triatló i sempre em sorgeix algun inconvenient que m'ho impedeix, però aquest cop semblava que ja res ho podia parar.
Tenia la inscripció feta des de feia més d'un mes, feia uns 40 minuts que estava fent cua per poder passar el control de material per entrar a la zona de transicions i deixar tots els "bàrtulos", el neguit de tots els participants a la categoria que competia jo es podia sentir en l'ambient.
Per fi entro a la zona de transició, penjo la bici al lloc amb el casc i el dorsal deixats al manillar, els dos parells de sabates ordenats al caixó que et deixen amb aquesta finalitat, tinc totes les etiquetes ben enganxades ( a la bici, al casc, al dorsal,....) i tot i això me'n sobra una que no sé on va........ l'enganxo al caixó, suposo que serà per això.

Bé, ara si, ja està tot. Agafo el material per al tram de natació, vaig descalç al lavabo a fer la "pixadeta dels nervis" i em dirigeixo cap al llac de Puerto Venecia comprovant que encara tinc molèsties al  bessó..... - K1, a veure com anirà això.
Mentre camino sento a una noia que li diu a una companya - no hace falta que calientes más, se ha suspendido!. Que diu aquesta catxonda? amb el nerviós que estic i la gent encara amb conyes, hehehe.

Busco a les dues reines de casa, Pat i Paula. Les veig esperant en una ombra, estar al sol es impossible, són les 11:10 del matí i estem sobre els 30º.
Pat em diu que em quedi una estoneta amb la nena, va a buscar la càmera de fotos al cotxe. Hem d'inmortalitzar el moment i li tinc manat de fer-me totes les fotos que pugui durant el recorregut.
Quan arriba em diu que ha vist que hi havia una concentració de gent a la zona de transició - Hi hauries d'anar, deu ser important.
Quan arribo just han acabat, m'interesso per saber què passa...... - se suspende la prueba!......... Com que "se suspende la prueba"?, fa molt de temps que espero aquest dia, vinc des de Seròs jo, he vingut amb dona, filla, cunyats i nebots per veurem debutar, he sacrificat part del meu temps per estar avui aquí...... "porqué se suspende la prueba"?

Estic parat enmig de dues fileres de bicis amb cara d'embadalit mentre 250 persones van passant per la meva vora capcots.

Més tard, tampoc massa 5 o 6 minuts, mentre he anat a recollir tot el meu material m'he informat sobre el perquè de la decisió de suspendre la triatló.

Dissortadament durant la realització de la prova supersprint un participant de 37 anys ha tingut una aturada cardio-respiratòria quan portava 100 metres del tram de natació i no l'han pogut reanimar.

Val a dir que en primer moment, suposo que alterat per la secreció hormonal i l'adrenalina prèvia a la "competició", per mi no era raó suficient per fer-me tornar a casa sense poder nadar, pedalar i córrer. Ara, amb el cap més fred i després de llegir bé la notícia, em sento una mica avergonyit dels meus pensaments.

A sobre a aquest noi també l'havien vingut a veure la seva dona i la filla, no he pogut deixar d'establir un paral·lelisme...... 37 anys i aturada cardíaca..... tota la tarda que hi dono voltes, això no avisa. Pot passar-li a qualsevol.

Per sort em conec i, encara que ara estigui una mica afectat perquè quan passa una cosa d'aquestes a prop li dono voltes i voltes, tinc la sort que en un parell de dies ho veuré d'una altra manera i tornaré a entrenar amb normalitat pensant ja en anar a Tarragona...... almenys això espero.

21 de juliol, coincidència?, espero no haver de marcar amb negre aquest dia al calendari.

Salut per tots, sincerament!

Creuem els dits.

L'esperança és l'últim que es perd, o això és el que es diu.

Havent esperat un any, desprès de la desil·lusió de no poder fer la triatló d'Altafulla, per iniciar-me en aquest esport el 2012. Aquest cop, que ja tinc la inscripció feta a la sertri de Saragossa d'aquest diumenge, potser tampoc la podré fer per estúpid.

Ahir jugant a futbol sala em van fer un "bocata" al bessó, no mel puc ni tocar. No hi ha inflamació ni es veu coàgul de sang, però em fa mal quan camino fins que porto una estoneta. Porto tot el dia amb gel i ara començaré a ficar-me algun vendatge compressiu per veure si millora.

Quan està calent no em molesta, per això crec que no deu ser gran cosa però em dóna "mal fario". Nadant no tindré problema i amb bici crec que tampoc, però els darrers 5 kilòmetres corrent podrien ser molt dolents.

Seguiré esperant el que em queda fins diumenge cuidant-me per que evolucioni el millor possible i creuant els dits per poder participar a la cursa.

Salut!

Provant la BTT, últim entrenament dur abans de diumenge.

Per mirar el ritme i la velocitat que podria portar diumenge he buscat una ruta que comencés rodadora uns quants kilòmetres i desprès m'he encarat a pujar Montmaneu per la costa de la Belladona.

Els primers 14 Kms han estat anant cap a Aitona, la ruta que faig normalment corrent, i tornant per la vora del riu fins a la Pedrera Llucia. Aquí he començat l'ascens a Montmaneu.

Els ritmes pel terreny pla han estat bons, sempre rodant per sobre de 20 Km/h ( tenint en compte l'estat de les cames i que anava amb la de rodes grosses m'ha semblat una velocitat bona).
Com era de suposar al començar la pujada per la Cantera el ritme ha baixat ràpidament per més que l'he volgut mantenir alt. Mirant de portar cadències bones i anant buidant les cames poc a poc ficant-me de peu a estones he arribat al 4rt kilòmetre de la pujada a uns 15,5 Km/h de mitjana, però l'últim tram m'ha desfonat.

En arribar a dalt he hagut de contestar una trucada telefònica i ja he decidit de deixar els ritmes alts per la tornada per poder gaudir de les sendes que em tocava fer.

La S: Aneu amb compte perquè l'arbre del costat del mas de l'inici se n'ha anat al terra i talla la traçada nova, jo he hagut de clavar frens quan ja hi era a sobre. Tota la resta esta PERFECTE!! he xalat com un nen, si heu de sortir aquest fi de setmana pel territori la recomano 100%.
Pujada per la Cabra: La traça està molt neta però ,com passa en la gran majoria de les sendes aquest any, la brossa de la vora molesta una mica a les cames ( res exagerat, solament era per posar-hi alguna pega). El ferm també està en perfectes condicions i ben dur.
El boc: No en puc dir res de dolent d'aquesta senda, els continus viratges fan que sigui una de les meves predilectes. Ara la Bocgate està millor que a l'inici de l'hivern, aquestes pluges han millorat el grip i es pot fer sense problema ( si estàs acostumat als descensos pendents). Igual que la Cabra les herbes de les vores toquen algun cop a les cames, però res greu.

La pujada de l'Espessa, tot i no fer-la a matxet ( he aprofitat per beure una mica que avui feia molta calor), he anat per feina. Pels que heu fet algun cop les dues pujades que he fet avui: la Belladona des de baix a la pedrera 23' 8" (4,5 Kms)  i l'Espessa Balaguera  fins dalt de Montmaneu 19' 10" (4 Kms). Tenint en compte la diferència de les pendents l'esforç ha estat bastant superior a la primera.

Tenia temps però la calor m'ha fet decidir per anar baixant cap a casa.

La Clàssica acabant fent la ràpida: una retroexcavadora he tornat a destroçar el camí fins a la Torre deixant un bon gruix de terra solta que es molt perillós, sobretot a les corbes. A partir de la torre torna a estar bé, la part de la ràpida cada cop millor amb la traçada més neta i visible.
La Entrepins: Segueix igual, en condicions òptimes.

La resta del recorregut l'he fet per camí i pista, acabant amb 43 Kms i 660 metres de desnivell en 2 hores 30 minuts justos. M'hagués agradat portar millor temps però les dues trucades que he hagut d'atendre i el temps perdut per poder passar pel costat de la retroexcabadora no m'ho han permès.

Ara ja em toca descans, excepte les 4 piscines suaus que tinc intenció de fer demà i el partit de futbol sala de dijous (no apretaré gens), fins diumenge. A veure si les cames recuperen.

Salut!

12.000, aquest cop plans.

La intenció és d'entrenar fort avui i demà i deixar dijous per fer una mica de natació, que és el que porto pitjor, per començar a descansar les cames i divendres i dissabte de descans total. En principi d'aquesta manera diumenge, si el refredat que vaig agafar a la muntanya m'ho permet, hauria d'estar en condicions per exprimir-me bé.

Els dies que vaig a córrer, com que faig distàncies mitges, aprofito per acabar nadant una mica i així vaig complint amb tots els aspectes del triatló.

La sessió d'avui era de 12.000 metres de running, fent els primers 7.000 a ritme normal deixant els últims 5.000 per simular el final de la cursa.

La ruta escollida la de sempre, ja m'està bé perquè diumenge correm pels carrers del centre comercial de Puerto Venecia i allò és tot pla, arribant fins a la cova del Pare Palau per camí i desprès tornar per al vora del riu fins a l'antic camp de futbol i d'allí ja cap a Seròs.

Els primers 7.000 metres han sortit entre 5:05 i 5:20, és un ritme que porto bé i que poc a poc em va cansant les cames ( tot i que per pla podria portar-lo molta estona).
Al sentir la vibració del final del kilòmetre 7 he començat a augmentar el ritme intentant no ofegar-me gaire al principi. Els primers 3.000 han sortit a 4:06 de mitjana (és un ritme una mica més alt del que pensava portar), però els dos últims han estat molt més lents 4:18 i 4:19.

No he sortit decebut perquè des del principi que m'he notat les cames pesades degut als 10 últims minuts d'ahir. m'anava convencent que diumenge no les tindria millor que avui desprès de més d'1 hora de tute.

12.000 metres en total en 57 minuts 44 segons.

En acabar i hidratar-me una mica a casa he anat a nadar 1.250 metres.

Avui, aprofitant la tirada m'he apuntat a un altre triatló, aquest cop de la distància que volia, Olímpica (1.500 metres swim, 40 Km bici i 10 Km cursa pedestre).
Desprès de fer-ho m'han entrat tots els dubtes pel fet que de 750 en bassa a 1.500 en mar el tema de la natació, que és el meu cavall de batalla, serà molt molt més dur. Potser hagués hagut d'esperar a veure com anirà diumenge, però ara ja està fet.

Salut!

Encarant el diumenge.

Tot el que faci aquesta setmana serà pensant en la cursa de diumenge. No és que tingui intenció d'anar a guanyar res, però la natació em fa por i no voldria quedar últim ( que si hi quedo no passa res tampoc, diuen que la primera has d'acabar-la i prou).

Avui, desprès de les dues sortides del fi de setmana, he fet classe de running. El treball era de 30' a ritme suau per escalfar bé i ficar les coses a lloc i acabar fent 10' més a velocitat de llindar aeròbic.

Han sortit 7.500 metres en els 40 minuts, la distància ja m'està bé perquè el tram de running que toca el fi de setmana és de 5.000 metres i la "serie" del final també perquè acostuma les cames a portar un ritme alt.

Ara faltarà veure com responen les cames un migdia a Saragossa desprès del tram de natació i de mountainbike per aquells secarrals.

Salut!

Trail running

Diuen que el bo si és breu és dos cops bo. Avui ho he ficat a la pràctica.

Aprofitant que estàvem a la muntanya, que tenia una mica de temps i que necessitava entrenar una mica les cames de cara a diumenge he fet una tiradeta, curta, solament 5.000 metres.

Sortia del càmping del Cardós a Ribera de Cardós sense cap destí fixat, amb la intenció de fer una mica de pujada.
Amb poc temps he vist un cartell de tekking que marcava el poble de Surri i m'hi he enfilat. Portava 1000 metres gairebé justos amb una mica de pendent positiva però molt poca cosa.
El ritme d'aquest primer quilòmetre ha estat suau, intentant escalfar les cames per quan em trobés amb la pujada.
L'ascens no ha estat llarg, solament 1.500 metres més, però amb una pendent mitjana del 10% i per camí de pedres. Això m'ha portat a baixar el ritme fins que m'he trobat amb la respiració idònia de nou.

La tornada ha estat pel mateix camí, 1.500 metres de descens, que m'han deixat les cames més tocades que la pujada, i desprès els darrers 1.000 amb tendència a baixar i acabant amb una lleugera pujadeta.

5.000 metres justos i 160 metres de desnivell en 26 minuts ( al final el temps no ha estat tan malament com em pensava)

Almenys m'he tret l'espineta de no córrer en tot el fi de setmana.

Dilluns comença el compte endarrere per a la meva primera triatló.

Salut!

Poca estona al pla.

Des del dia que vam decidir d'anar de càmping a Ribera de Cardós, ara farà un mes més o menys, que somnio en fer la ruta de BTT d'avui. Per acabar-ho d'amanir el cunyat durant tota la setmana ha anat enviant vídeos que hi ha penjats per internet sobre el descens que faríem, en aquest cas que ja hem fet.

PLA DE NEGUA.

Aquest era l'objectiu del dia.

Sortir a les 7:30 del matí per poder estar a les 11:00 de nou al càmping havent ascendit 1.200 metres en tan sols 26 Kms pedalats.

Feia dos dies que parxejava la roda de darrera per poder aprofitar-la ( porta 200 Kms i té un pessic que no deixa que el moc el tapi). Modol tenia la bici al taller de Bolado per fer un repàs general i ficar sobretot els frens a lloc pel descens. Bolado mirant de recuperar una mica el físic, entre muntatge i desmotatge de carpes, per afrontar la pujada amb dignitat ( la baixada sabia que la tenia fàcil) i JX i Natxo anar fent-se tasteretes mútuament a la feina i de tant en tant a nosaltres amb vídeos i gràfiques de la ruta d'aquest matí.

L'hora de sortida l'hem respectat tots, a les 7:30 estàvem els 5 al càmping amb les bicis a punt i acabant d'ultimar els detalls per començar a rodar. Si havíem superat la matinada, tenint en compte l'hora d'anar a dormir ahir, ja teníem la meitat de la feina feta..... o això pensava.

Abans de les 7:45 ja rodàvem per carretera buscant el pont per creuar el riu a l'altura de Cassibrós i agafar el camí que ens portaria fins al Pla de Negua.
2 Kms de carretera amb ascens suau i ja hem trobat el pont, aquí ha aparegut la primera rampa del dia. Estava asfaltada però ens ha fet ficar tot el ferro per poder arribar fins al poble de Cassibrós. Al començament de la pujada s'ha sentit la frase del dia - Si que vas fluix de roda Nano? - ja havia notat que la bici s'enganxava molt al terra però pensava que era culpa del pendent ( que segur que en tenia molta part de culpa), no podia ser que perdés vent, durant tot el dia d'ahir no en va perdre gens!!!!!. - MERDA!! ja hi som!!!- Parem jo, Bolado i Mòdol; JX i Natxo anaven més endavant i no se n'han adonat.

Mirem d'on surt l'aire..... És del flanc, just en el punt on la roda talona la llanta. Mentre no hi ficava pes a sobre la coberta aguantava sense problema, però al ficar-m'hi sobre apareixia el "llantasso" i el moc no donava l'abast a tapar......... Decidim de ficar-hi un pneumàtic perquè és la única manera de mantenir la coberta inflada.
Mentre acabem de desinflar la roda apareixen JX i Natxo que se n'han adonat que no els seguia ningú i que ens havíem equivocat de camí. Comencen les conyes - sempre vas igual-, -naltros anem tirant ja ens agafaràs-, - bicis barates és el que passa-, i un llarg etcètera.
Fiquem la càmera que portava jo, la inflo però no acabava d'agafar pressió. Paro de manxar un moment per comprovar la tensió del pneumàtic i sento que s'escapa aire per un lloc u altre........ -NO POT SER.... PUNXADA????, SI ÉS NOVA!!!. Tornem a treure el pneumàtic i comprovo que tenia una pissacada al costat de la vàlvula, segurament fet amb les presses de ficar-lo i no perdre temps.

El segon pneumàtic me l'ha deixat JX, hem tardat menys en ficar-lo perquè la llanta i la cuberta ja estaven netes de moc i la vàlvula del tubeless també estava treta. Comencem a inflar i aquest agafa tensió més aviat. Sembla que aquest cop sí que ens en sortirem. Fico la roda a la bici i seguim la ruta.

Hem de girar cua perquè ens havíem passat el camí i comencem a baixar. A l'hora de girar, uns 10 segons desprès de ficar-nos en moviment, noto com la roda de darrera torna a marxar. Miro un altre cop la roda i hi falta aire un altre cop. Solament estic amb Bolado, els altres han arrancat abans que nosaltres i, al ser costa avall han fet via i ara no els veiem.
Li dic a Josep que men torno, ja n'estic fart de fer perdre temps perquè sé que la pujada és dura i si hem de tornar a canviar un altre pneumàtic, pensant que el problema el tinc a la llanta i que fiqui els pneumàtics que fiqui acabaran per punxar-se tots, els faré fer molt tard.
Quan vaig a girar la bici de sentit apareix JX i em fot crits per voler marxar ( allò que fa ell de tant en tant), canviem un altre cop el gomàtic, aquest cop n'agafo un que tenia Bolado i que ja estava parxejat. Mentre col·loquem el tercer del dia comprovo que el pneumàtic anterior sembla que no tingui cap punxada, segurament hem tancat malament la vàlvula amb les presses. Ara ja no es fa cap broma, tots anem per feina pensant que el temps que hem perdut ens faltarà al final de la ruta. En acabar tota l'operació Josep, per assegurar que no torni a sortir aire per la vàlvula l'envolta amb una mica de saliva. No sé si estava ben tapada, però si no ho estava, amb la densitat d'aquell líquid condensat dels 4 o 5 gintomics d'ahir per la nit, l'ha acabada de segellar.

Amb 7 minuts havíem arribat al poble de Cassibrós i, amb 1 hora i 4 minuts, en sortíem havent perdut 57 minuts i part de la il·lusió de la ruta. A mi em sabia molt de greu perquè n'era el culpable i això m'ha fet començar la pujada amb desgana.

Teníem 12,5 Kms d'ascensió contínua per sumar els 1200 metres de desnivell positiu ( si fas el compte surt una pendent gairebé del 10% tota l'estona ).
Els primers kilòmetres han estat els més durs, no sé si per tenir les cames fredes pel parón, per que la pendent de l'inici és més pronunciada, perquè el camí està més malament per les pluges, o per totes tres coses alhora.

Natxo aviat s'ha distanciat de nosaltres 4 que ens anàvem mantenint agrupadets intentant parlar i explicar alguna anècdota per mirar de no pensar en el cansament.
Quan portàvem 2 kilòmetres de pujada ja no pensava en les punxades de feia 15 o 20 minuts, les endorfines no em deixaven tenir pensaments negatius. Ara solament pensava en quan arribaríem dalt. Les cames s'han anat trobant millor i he començat a fer la meva feina; a estones pujar al meu ritme per agafar distància i poder fer fotos, a estones quedar-me darrera per parlar amb el que se li fes més pesada la pujada, a estones parar per reagrupar-nos tots de nou i donar una mica de descans a qui portés el ganxo.

Era evident que Natxo és el qui està millor de tots 5 i sempre l'hem portat per davant. Dels altres; JX es coneix molt bé i, mentre hi ha gent que puja més poc a poc que ell, puja tranquil sense fer patir el cos. Albert Mòdol ja té ritme de pujar i esperit de patiment, a sobre està en molta millor forma que l'altre cop que va fer aquesta mateixa pujada i veure les millores sempre t'encoratgen. Bolado avui ha estat el rival més dèbil durant la pujada, a la baixada els papers han canviat, la falta d'entrenament es nota, tal i com ja li han dit algun cop - Josep has perdut molt en un any- per sort és molt bon patidor i no se li ha passat pel cap la idea d'abandonar en cap moment.

Poc a poc anàvem pujant, el temps amenaçava pluja i el clima s'ha mantingut fresc durant gairebé tota la pujada. Això ha estat d'agrair.
Jo, que tenia la funció de reporter gràfic, no donava l'abast en fer fotos de les vistes, paisatges i companys pujant. No es pot negar que és un entorn envejable per a la pràctica d'aquest esport.

A partir del Km 3 el terreny es fa més portador, el ferm millora i el pendent baixa una mica deixant els revolts amb més grau per treballar la ronyonada.
Tots hem anat agafant el nostre ritme i cada 3 o 4 Kms fèiem una paradeta per tornar a ajuntar-nos, agafar aire, comentar la jugada fins el moment i reprendre la pujada.

Sobre el Km 10,5 hem fet la parada llarga  (uns 9 minuts) per alliberar pes de les motxilles menjant-nos els entrepans, soltar les cames caminant en cercles i relaxar l'esperit soltant uns quants cagaments referits a l'ascens.
El cansament es començava a deixar notar, però sabíem que gairebé ja ho havíem fet tot i això igualava la balança. El que no sabíem era que en pocs metres la pista empitjorava, havien passat la trinxadora de rames dels pins i tot el compost estava pel camí fent que la roda s'enganxes més al terra i alentint el ritme.

Sense dir res a ningú tots anàvem buscant la traça amb menys brossa per castigar menys les cames.
Natxo seguia fresc, ser el que va davant et permet descansar més estona i portar una intensitat de treball més baixa que els altres. JX semblava que també ho portava molt bé. Mòdol començava a trobar les cames pesades i anava a la parella amb Bolado. I Josep continuava, com al principi, mirant de portar el seu ritme.

En pocs kilòmetres el trinxat de pí s'ha acabat i hem divisat el pla, els ànims han augmentat i tothom ha alegrat la cara com si l'esforç anterior ja no comptés per res.

Per més que obrissis els ulls no donaven abast a tot el que la vista ens oferia, hi havia pics, serres, paisatges, valls, neu i pins per tot el voltant. I.....PLA..... una mica de pla als nostres peus.

No cal dir que ens hem fet la foto per immortalitzar el moment i sense demorar-nos gaire, perquè l'hora no ens ho permetia, hem anat a buscar la preuada baixada.

Com que els últims 500 o 1000 metres de la pujada han estat més suaus, els primers metres de descens també eren més plans. Amb algun pi jove que tocava als dits, pedres soltes i alguna escaleta petita. Amb això no en teníem prou desprès de la pujada que havíem fet.

En aquest descens es van alternant els trams de senda entre pins amb talls on creues la pista per la que hem pujat i la que pots pujar si vens d'Arròs de Cardós.
El segon cop que hem agafat senda la pendent i la traça ja han canviat a millor, però l'espectacular ha començat a partir del tercer tram. No he parat a fer foto perquè de baixada no es para, però hem començat deixant-nos caure per un singletrack voltat de vegetació florida pels dos costats, amb pendents i tobogans que gairebé em fan saltar les llàgrimes de la emoció.
Cada cop que paràvem per esperar als que havien començat desprès nostre se sentia l'olor de pastilla de fre calenta i, al intentar parlar, la veu estava tremolosa, emocionats per tornar a agafar velocitat i veure què més ens esperava en aquesta baixada.

He tingut l'honor de poder anar davant durant més de la meitat del descens, amb Bolado llepant roda i filmant seguit de JX que se'ns tirava a sobre cada cop que abusàvem del fre.
Natxo ens ha deixat pas quedant-se a la zona mitja i baixant amb més senderi. Tancant el grup anava Albert que, al ser banquer, ha de tenir més esme que els altres i porta menys temps fent bici. Això no vol dir que anés poc a poc, no l'hem hagut d'esperar gaire estona.

A la meitat del descens el track es perd una mica i ens ha portat una estoneta de retrobar-lo per poder acabar de gaudir de la senda.

A partir de la represa hi havia més vegetació i més humitat, per això havíem d'anar amb compte.
Quan ens faltava poc per acabar la baixada Bolado ha tingut una rampa degut al sobreesforç fet a la pujada i hem estat més de 5 minuts per poder restablir l'ordre muscular ( llàstima que no ho hem gravat perquè ha estat una mica còmic, però això queda pels que estàvem allí)

Han estat 9 Kms de baixada impressionants. A la part baixa degut a l'abundància de pluges d'aquest any la traçada es perd una mica i ens hem equivocat un parell de cops, però ha estat ES-PEC-TA-CU-LAR.

I, com que per sort o per desgràcia, tot s'acaba hem arribat un altre cop a la carretera de Ribera de Cardós 1 hora i 6 minuts desprès d'iniciar el primer descens.

Els 3 kilòmetres que ens quedaven per arribar al càmping han estat per recordar els trams de la baixada, solament de la baixada, com si la pujada no hagués existit mai.

11 Kms d'ascens fets en 2 hores 42 minuts (descomptant el temps de canviar la/es roda/es).
9 Kms de descens fets en 1 hora 6 minuts.
6 Kms de pla, transició, en 16 minuts.

Moltíííííííssimes gràcies per no deixar-me tornar desprès de la segona punxada nois, no sabia el que m'hagués perdut.

Salut!

Per no ser dit

Per la tarda marxo cap a la muntanya, concretament a Ribera de Cardós a passar el fi de setmana.

Allí tinc intenció d'agafar la BTT un dia i, si puc, anar a donar un tomet de running però el que no crec que pugui fer serà nadar. Per això avui al matí he anat a fer la sessió que em faltava aquesta setmana.

800 metres més de swim per anar perfilant la triatló de diumenge 21.

A partir de dilluns comença el compte endarrera.

Salut!

Una altra tiradeta de running

La sessió d'ahir de running va estar de compensació muscular i ens vam passar la major part del temps al gimnàs. No vull dir que la classe fos fàcil, que no ho va estar, però el treball de cames, per a la gent que està acostumada a córrer, no va ser intens. Per això aquest matí he tornat a sortir a córrer una mica per sumar una mica de kilòmetres i per sintetitzar millor les substàncies de desfet muscular.

He començat molt suau, tot i que m'he sorprès per anar per sota dels 5:00 min/km, i poc a poc a mesura que m'he anat trobant millor el ritme, involuntàriament, ha anat en augment.

He arribat a fer 9.000 metres en 41 minuts (4:34 min/km, 13 Km/h), al final el que havia de ser un entrenament per sumar i prou ha acabat una mica més intens del que volia....... Algun cop em passa això.

La natació l'he deixada per demà si em dóna temps abans de marxar a la muntanya a passar el fi de setmana.

Salut!

Apretant a la flaca.

La ruta a fer ha estat la de sempre amb la variant de fer els dos ports de Mequinensa, primer el de Faió i desprès un parell de quilòmetres del port de Casp ( no tenia temps per a més ).

Avui la sensació ha tornat a estar molt positiva, no feia gens d'aire i durant tota l'anada a Alcarràs ho he notat. Per poder portar la cadència idònia havia de baixar pinyons i la velocitat no era la dels altres cops.

Desprès també ho he notat es clar, sense adonar-me'n passava dels 30Km/h i abans de començar a pujar els dos portets la mitjana era de 30 Km/h.

Al començar la primera ascensió la calor ja es deixava notar i al augmentar l'esforç i disminuir la velocitat la sensació d'increment de temperatura ha estat bestia. Les cames no estaven tant bé com la setmana passada però quan s'han acostumat a l'esforç s'han portat.
Baixada ràpida i divertida per les corbes i tornem-hi.

A la segona pujada, no ha estat fàcil evidentment, però les cames ja estaven tibants de feia 3 minuts abans i aviat han agafat la forma. Al primer kilòmetre he trobat un percal amb un camió creuat al mig de la carretera, formava caravana en un sentit i altre, però jo he pogut passar lentament a la pujada i bastant més alegre uns minuts desprès baixant.

Tota la tornada a casa ha estat més dura que els altres cops que trobava el vent a favor, he pogut mantenir-me rascant els 30 Km/h ( al final la mitjana ha estat de 28,7) però he arribat a casa "tibio".

81 Km i 650 metres de desnivell en 2 hores 50 minuts.

La setmana vinent a veure si em dóna temps de fer tot el port de Casp.

Salut!

Una mica de recompensa.

Per acabar de fer una mica més de kilòmetres, ahir solament en vaig fer 7,5, avui he anat a córrer una estoneta a ritme suau.

6.200 metres en 31 minuts ( el ritme mig ha estat de 5:08 ).

Sense deixar recuperar gaire el cos he acabat fent una mica de piscines. 900 metres canviant la forma de nadar igual que l'últim cop.
M'he trobat més còmode respirant cada dues braçades, el ritme no canvia gaire però la sensació de falta d'aire és menor. Suposo que acabaré nadant així...... però encara no sé amb quin braç respirar.

Salut!

Running amb un canvi de ritme.

Sessió de running per començar a aplicar les dades tretes del test de la course navette realitzada divendres.

El nivell dels clients, encara que aquest any són pocs, està molt bé. A veure fins on arribem aquest any.

El meu resultat va estar de 12 paliers, això dóna una velocitat de test de 14 Km/h.
A la sessió d'avui hem estat corrent els primers 25 minuts a ritme normal i els darrers 10 a velocitat de test.

He acabat fent 7.500 metres en 48 minuts.

Salut!

Qualsevol temps passat va estar millor?

Com cada fi de setmana intento sortir a pedalar amb més gent. Aquest cop ho he fet amb Jordi, JX i Bolado ( aquest feia molt de temps que no venia els diumenges, tret del dia de la sortida del club. I ara sembla que torna a agafar ritme venint a pedalar els diumenges i fent una mica de running entre setmana).

Per mi la ruta era totalment sorpresa, la única cosa que hi havia clara era que Jordi i jo anàvem pedalant fins al refugi dels caçadors, on ens trobaríem amb JX i Bolado que hi anirien amb cotxe, i a partir d'aquest punt faríem ruta conjunta.

Amb Jordi havíem quedat a les 6:45 al Tonet per poder arribar sobre les 7:20 al refugi i així no fer esperar als altres dos.

Com sempre vam començar 5 minuts més tard del planificat.
A ritme alt comencem la ruta i Jordi aviat comença a tenir problemes amb la cadena nova i el 4 i 5 pinyó. Els "caguns" es tocaven, com podia ser que amb la cadena recien canviada i tot alineat de taller li saltés amb tanta facilitat?.
- Igual tens els pinyons gastats.
- Igual està la sirga destensada.
- Igual ........

Tot eren suposicions però no hem parat gens a mirar-ho, el temps ens anava en contra. A cada pujada, quan el canvi passava pels dos pinyons conflictius es sentien un parell o tres de salts de cadena, cinc o sis cagaments i ja solament els esbufegs generats per l'esforç.

Jo anava controlant el temps i anàvem amb una mica de retràs. Em sabia greu perquè no m'agrada fer esperar i perquè avui tenia tard ja que havia d'entrar a fer guàrdia a les 11:00.
En 40 minuts, 5 més del que esperava, arribem a lloc. Els altres dos bikers, per sort, havien arribat feia solament 5 minuts i s'estaven acabant d'arreglar.
Perdem 10 minuts més entre explicar el problema de la montura de Jordi, fer 4 bromes, acabar-se de vestir i decidir una mica el que faríem.

Reemprenem el recorregut una hora desprès d'haver sortit de Seròs. El principi tot ha estat per camí i pista per avançar feina i fer una mica de test a Bolado per veure com es defèn. Tot ha anat sobre el previst, tant el ritme com Bolado, semblava que no perdríem gaire temps més.

Al començar la pujada pel camí de Montmaneu, inevitablement, cadascú ha anat agafant el seu pedaleig i ens hem anat estirant una mica. Però teníem clar que, un cop dalt, ens havíem de tornar a trobar i per això no hem patit gens per si algú es quedava o no.

Ara a planejar una mica més abans de trobar la primera senda de baixada.

L'inici estava bastant brut, amb rames de carrasques i matolls que ens han anat deixant marques pels braços (sobretot a Josep que és una mica javalínot), i bastant pla.
El segon tram seguia estant una mica brutot però la pendent baixava sense miraments. El ferm estava molt solt i no deixava que el pneumàtic donés adherència. Si paraves a escoltar es sentia clarament el soroll de la roda travada que anava lliscant per sobre la terra solta i l'esbatull de les fulles i rames, que privaven el pas, al pas dels bikers.
De tant en tant un crit, que indicava que algú havia salvat, o no, per poc alguna situació compromesa o una exclamació que denotava una secreció alta d'adrenalina, trencava la monotonia de sorolls  i animava encara més la baixada. 150 metres de desnivell en menys d'un kilòmetre.
Desprès la baixada ha anat seguint fins arribat a la mina del Lluc, on hem parat a saludar a Paco, amb un descens molt més ample, ràpid i portador.

Quan arribés a la zona de les mines el paisatge et porta 50 anys endarrere, veus totes aquelles construccions, les boques de mina, els malacates, les colònies per als treballadors, etc..... Feia molt temps que no hi passava i, realment, dóna una mica de nostàlgia pensar amb la vida que donava a la regió aquestes explotacions. Sobretot si, com al 70% de la població de la zona, algun dels teus ascendents han format part del col·lectiu miner.

Seguim pedalant per sortir d'aquesta vall quan un javalí que ens surt al pas ens fa abandonar les imatges en blanc i negre i ens porta de nou al segle XXI. A sobre la lògica diu que per sortir d'una vall s'ha de pujar i això és el que ens ha tocat durant més de 9 Kms.
A menys de la meitat de la pujada m'he vist forçat a deixar el grup per falta de temps i he acabat la ruta tot sol forçant una mica el ritme per arribar a l'hora.
Mentre tornava la consciència es debatia sobre si em donaria temps de remuntar fins a Montmaneu o no anava controlant els minuts que em quedaven i el temps que tardaria en arribar al parc des de l'inici de la baixada.
Al final he acabat pujant a Montmaneu i fent la clàssica, on m'he adonat que anava punxat. No tenia gens de temps ( de fet tampoc portava manxa) així que no he parat a ficar aire i ,tornant a Seròs per la via ràpida passant pel ranxo del picado, he anat culejant a totes les corbes.

Al final han sortit 49 Kms i 750 metres de desnivell.

Salut!

Ara ja són 1000

Capficat en poder acabar el tram de natació de la tri sprint avui he tornat a la piscina.

Tenia el temps molt molt just, solament podia fer 1000 metres i sense descans.

Arribo, m'enfundo el banyador de licra, taps a les orelles, les gafes i a l'aigua. Els primers 250 fent la tècnica antiga, respirant cada 3 braçades per anar canviant de costat i compensar els moviments. Els 250 següents respirant cada 2 braçades, agafant aire amb la braçada esquerra. Els tercers 250 respirant igual cada 2 però amb l'altre braç. I les últimes tornant a la tècnica antiga.
Tot això per mirar com em va millor nadar encara, imagina l'entrenat que tinc el tram de natació. He arribat a la conclusió que és més descansat fer-ho cada 2 però: si ho faig amb el braç esquerra noto més molèsties a l'espatlla (encara residus de la caiguda de la xallenge d'Almatret) i si ho faig amb el dret podria ser que acabessim nadant en dos pams d'aigua solament........ no sé potser seguiré cada 3, però la sensació d'ofeg és més gran....... a verue si durant les dues setmanes que falten ho puc acabar de perfilar.

De moment sé que els puc fer, a més la truatló la fan a Puerto Venécia amb la qual cosa suposo que nadarem al llac que tenen allí. Aigua dolça evidentment i sense moviment, espero mantenir el ritme que porto en piscina. Si és així puc rebaixar els 20 minuts.

Ara el problema de la natació és, a part de millorar el temps i adquirir més bagatge, anar cuidant l'espatlla perquè em torna a fer una mica de mal un altre cop i decidir com nadaré..... igual vaig alternant com he fet avui, així el temps passa més ràpid.

Salut!

Pedalant amb les cames d'abans.

Dijous pel matí. Com cada setmana toca agafar la bici. Aquest cop la flaca per anar preparant les cames de cara al dia 21, a més encara tenia l'espineta clavada del mal resultat de l'últim cop.

Aquesta setmana sense càrrega de sessions d'spinning ni 21.500 metres a les cames esperava poder tornar a portar el ritme de les altres vegades.

Les sensacions des del primer moment han estat bones, suposo que el fet de tenir una brisa  favorable ha estat, en part, responsable de les bones sensacions. El que comptava era que la bici es movia sense gaires dificultats i això em carregava de bones sensacions.

Arribo a la rotonda del Matjes, dono mitja volta i em disposo a enfilar tota la tornada fins a Mequinensa amb el vent de cara. El GPS marcava que la velocitat havia caigut de 5 a 6 Km/h però les cames encara tenien gas i aviat m'he pogut tornar a ficar amb la cadència idònia i rondant els 30 Km/h.
...................................................................................................................................................................
INCÍS:
Aprofitant que el fi de setmana passat va començar el Tour de França i que, encara que sembli una tonteria, mirar les etapes cada dia em fan entrar ganes de sortir a pedalar, volia fer una reflexió que ja fa dies que em passa pel cap.

Suposo que tots mirem de buscar sempre poder tenir un moment de forma millor al que tenim en el moment actual, ja sigui per satisfacció personal, per no patir tant en les sortides en grup, per deixar endarrere per fi a aquell company de ruta que sempre et passa la mà per la cara, perquè tens una "competició" a la vora, etc....

Avui mentre pedalava pensava en quan impossible ha de ser poder arribar a assolir un moment de forma com el que té el "pelacanyes" més "pelacanyes" dels que corren el Tour aquesta edició (que per cert és la número 100). Fent-me una mica el somia truites em deia a mi mateix que, segurament, per poder rodar sempre cobert amb grup, tenint les cames que pot tenir algun de nosaltres però perdent els 15 Kg que tenim de més que ells, amb una bici com la seva i un equip per recuperar les cames desprès de cada etapa, podria ser possible. Desprès mires la etapa del dia, havent fet tú una mitjana de 28 o 29 Km/h per fer 70 Kms, i et surten en mitges de 42 Km/h arribant, EN PLA, PEDALANT a 50 Km/h amb una facilitat que sembla de ciència ficció.

Aleshores és quan fico la ment en blanc, deixo de pensar estupideses i em disposo a disfrutar veient el final d'etapa.

...................................................................................................................................................................

Les coses semblaven anar bé, les rectificacions fetes a la bici desprès de l'estudi biomecànic funcionaven (no pel rendiment sinó per la comoditat sobre la bici) i anava menjant kilòmetres amb una dificultat normal.

He aconseguit arribar a Mequinensa, passant per Fraga i Torrent, amb el temps suficient com per atrevir-me a pujar el port de Casp abans d'agafar la carretera de la Granja i tornar cap a Seròs.
aquesta ha estat la última, i la única deixant de banda la pujada al túnel de Fraga, pujada del dia i desprès planejant i amb el vent a favor ha estat molt fàcil superar els 30 Km/h durant tot el camí de tornada per plantar-me a casa en 2 hores 44 minuts havent fet 77 Kms i 620 metres de desnivell.

La setmana vinent intentaré augmentar la distància, si em vec en cor igual faig els dos ports Casp i Faió.

Salut!

800 metres swim.

Les dites sempre són certes em va dir un dia un senyor gran, i si en moltes cultures són els homes savis serà per alguna cosa.

Una de cal i una d'arena. No he sabut mai quina era la bona si la de cal o la d'arena....... però avui, desprès de l'alegria amb el running d'ahir, m'ha tocat una desil·lusió amb la natació.

Aquesta temporada he estat tot l'hivern sense nadar i això es nota. No era el primer dia que nadava d'aquest estiu, fa un parell de setmanes vaig fer una mica de presa de contacte fent 500 o 600 metres, però avui ho he fet amb el crono per saber si puc anar mantenint els temps.

En piscina tenia controlat fer cada 50 metres en 60 segons, però avui he anat perdent temps a cada registre. I a més amb sensacions dolentes, tornant a sentir l'ofeg típic del respirar malament i anar forçat.

Espero que sigui culpa de la inactivitat i que en aquestes dues setmanes que em falten per la triatló això canvii i pugui tornar als registres i sensacions anteriors.

800 metres en 17:47.

Salut!

NEW WORLD RÉCORD!!!!!

Pletòric. Aquesta paraula defineix l'estat amb el que he acabat la sortida de running d'aquest matí.

Per fi m'he decidit i m'he apuntat a la meva primera triatló, el 21 de juny a Saragossa. Sí, jo també m'he preguntat si ens farien nadar a l'Ebre. Serà la modalitat Sprint ( 750 m. nadant, 20 Kms en bici i 5 Km corrent), la meva intenció era buscar-ne una de distància olímpica (1500 m nadant, 40 Kms en bici i 10 Km corrent), però quan ja la tenia escollida me la van canviar de dia i ara m'he hagut de buscar la vida per poder-ne fer almenys una.
Quan he vist que sí, que la inscripció ja estava feta, m'han entrat les presses per entrenar, sobretot la natació. He mirat els temps per fer una estimació del resultat que podria fer. De moment amb les marques que tenia fins ara em sortien uns 90 minuts de cursa (20 de natació, 40 de bici i 25 de córrer, més les transicions) i això extrapolat als darrers resultats d'aquesta cursa en concret m'han donat que podria quedar més o menys.......... en l'últim lloc. PERFECTE ja sé que no cal que intenti agafar peus de ningú nadant, ni rodes en bici, però en els 19 dies que em queden he d'intentar millorar aquestes marques tot el possible.

Per això avui he anat a córrer per mirar en quant temps podria arribar a fer els 5 Kms finals.
No volia sortir de casa fer 5 Kms a "tope" i acabar, m'he plantejat de fer els 12 Kms que faig de tirada normal entre setmana. Els 2 primers molt suaus, solament per escalfar les cames sense cansar-les gens i desprès portar el ritme més alt que pogués mantenir durant 4000 metres, recuperar una mica durant 1000 metres més i agafar el temps dels darrers 5000.

Els 2000 primers han sortit sobre els 6:00 min/km ( 10 Km/h) més exactament a 6:04. Aquí he fet un canvi de ritme una mica brusc mirant de mantenir la cadència de 180 ( cada Km ho controlava durant un minut). Els primers 1000 han caigut en 3:56, estava moltissim bé però sabia que aquest ritme no l'aguantaria el següent kilòmetre. 4 minuts 5 segons més i 2000 a la butxaca, aquest ritme ja m'anava millor i esperava poder mantenir-lo fins acabar aquesta primera tanda. 4:03 i 4:01, no està malament 4000 metres en 16 minuts 5 segons. 4:01 de mitjana que són gairebé 15 Km/h, no m'ho esperava pas.

Els següents 1000 de recuperació al ritme normal 5:03 i tornem-hi.

4:06 el primer objectiu ja ha caigut, esperava poder fer-ho en algun segon menys perquè sóc conscient que a cada km el ritme anirà baixant.
4:01 Ara sí, si pogués mantenir aquest ritme almenys 1000 metres més.
4:02 MOLT BÉ!!! però les cames ja es volen frenar, el següent no anirà tan bé.
4:05 Era d'esperar, i el pitjor és que el següent encara serà més lent.
4:09 M'esperava fer-lo per sobre dels 4:10 tenint en compte l'estat de les cames. No està malament.

20 minuts i 23 segons ( 4:05 min/km) Estic molt satisfet, no esperava fer-ho en tan poc temps.

Però el millor ha vingut desprès, quan analitzava els temps i els ritmes totals. He comptat el temps en que he fet els 10.000 ( que és la referència que tinc sempre) i m'han sortit en 41: 31 Yeeeeeeeepa!!!!! millor temps meu i amb una diferència de 5 minuts.

Demà he d'exprimir-me en natació i mirar de nadar com a mínim 2 cops per setmana, si poden ser 3 millor.

Salut!