Sona el despertador a les 6:45 de diumenge 11 d'agost, em llevo sense problema desprès d'haver dormit bona part de la nit al terra d'un AC 4*(és una història que ja explicaré en un altre moment).
Com sempre tinc tota la roba preparada per avançar feina, em fico la crema solar, el tratge, sabatilles, agafo la bossa, em despedeixo de les dues reines de casa (quedem amb Pat a les 9:30 al guardarroba) i marxo cap a la recepció de l'hotel.
A l'ascensor de l'hotel em trobo amb Nan Oliveras, un nen gairebé, el que seria 5é classificat de la triatló que anava a disputar jo. Creuem 4 paraules i ens separem a continuació. Ell anava a fer la sortida a les 8:30 i jo anava a buscar el pícnic que em tenien preparat a l'hotel per poder esmorzar abans d'anar cap al port.
Sandwitch amb pernil dolç i formatge, entrepà de pernil salat, yogurt amb bífidus, una poma, un plàtan, dues aigües i un cafè. No és l'esmorzar que tinc acostumat abans de fer esport però tampoc està malament. Les fruites me les guardo per prendre-me-les durant el matí, tenint en compte que no començo fins a les 10:00 ja tindré temps.
En acabar la resta del menjar, pel que es veu, el yogurt ha fer efecte i he hagut de tornar a l'habitació a saludar a les dues reines de casa i al senyor roca..... una feina menys.
7:20 agafo la bici i marxo cap al lloc de la cursa.
Desprès d'estar 10 minuts a una vora del guardarroba inspeccionant què feia la gent, que deixava, que agarrava per anar a boxes, etc. crec que ja ho tinc tot i decideixo deixar la bossa amb les pertinences que em sobren i que no puc entrar a la zona de transicions i, amb el que tinc, anar a fer cua per entrar i organitzar-me el meu box.
Solament entrar veig dues tovalloles al terra, davant de les dues primeres bicis...... MERDA, ja m'he deixat la meva tovallola a la bossa del guardarrobes, això em fa recordar que tampoc he agafat el buff per utilitzar com a sotacasc i protecció solar al tram de cursa...... Merda, Merda, Merda. -És que ningú dels que he estat mirant durant 10 minuts ha agafat tovallola u què?.
Bé, no passa res, això són descuits sense importància. De totes formes vaig a preguntar als controladors de la zona a veure si podria tornar a entrar abans de començar la meva sortida, molt amables em diuen que ho tinc una mica difícil perquè faltaven 3 minuts per a les 8:30 i tancaven boxes fins acabar la cursa...... - Ok, doncs sense tovallola ni buff.
Ara és hora de disfrutar de la sortida i la cursa dels "pros" mentre vaig acumulant nervis i incerteses durant els 90 minuts que resten per iniciar el meu primer triatló.
Em fico en una bona posició per veure la sortida i tot el tram de natació, les boies estan posades diferent de com estava marcat al plànol d'internet.
Entre els 3 o 4 participants que estàvem discutim sobre la distància, sembla que enlloc de donar dues voltes solament en donarem una perquè la distància, ara, sembla més gran.
Jo sense dir res a ningú penso que millor que solament fem una volta, perquè dues a tot el recorregut no sé si les aguantaré, ho veig molt gran això.
L'spiker fa les presentacions del 6 cracks que han vingut avui, segurament aquests no han pagat inscripció, i desprès dóna la sortida. Em quedo a mirar tot el tram de natació, al final són dues voltes ( comencen les suors fredes), n'hi ha 4 o 5 que la passen ben puta, desprès miro una mica de la bici i vaig a veure si trobo a Pat i Paula.
Ja han arribat, parlo una mica amb Pat perquè Paula dorm i necessito tornar a anar als serveis.
DEU MEU, hi ha cua.... WC comunitaris..... dia de cursa..... i cua..... això sí que serà un tigre. Em deixo de detalls, simplement analitzeu aquests conceptes.
Ara sí, ja puc dedicar una estona a la família. Parlem una mica, li comento el meu nerviosisme a la meva senyora mentre la nena sembla que encara no es vol despertar.
Mentrestant l'hora es va acostant. 9:45 el meu torn comença a escalfar a l'aigua, jo hauria de fer el mateix. Finalment decideixo anar a mullar-me, em despedeixo fins al final de la cursa de la dona i la nena ( que finalment s'ha despertat) i a l'aigua..... COMENÇA LA COMPETICIÓ.
Quan arribo a punt per tirar-me diuen per megafonia que s'ha de sortir de l'aigua que hem de començar. Collons noi quina casualitat. - Què faig..... va, encara hi ha gent a l'aigua, tirat i surt, almenys toca l'aigua, encara que no escalfis.- M'hi fico, em tiro de peus i comprovo que el tema de fer peus a terra el tinc difícil, o nado..... o nado.
A l'hora de sortir l'escala està copsada de participants, veig que n'hi ha algun que puja per la paret com a les piscines i decideixo fer el mateix, no pot ser tant difícil. Doncs no, difícil no ho és, però sí perillós, porto 3 arestes de mejilló clavades al dit gros del peu, i us puc assegurar que fan mal.
Ara sí que l'he cagada ben cagada, com coi he de córrer amb això. M'afanyo a fer-me pas entre la gent per anar a la part del final, sortir del batibull de gent perquè m'està agafant calor ( més suors fredes) pensant en que aquest cop tampoc podré córrer el triatló. Em miro el peu, tinc tres punxes grans al dit i unes quantes de més petites. La que corre pressa treure és la més grossa que és la que em fa més mal....... no puc, provo amb una altra..... aquesta sí, vinga tornem a la grossa...... no puc, cada cop està més endins (més suors fredes). Miro al voltant a veure on són els de l'ambulància per si m'ho poden treure amb les pinces.... no els veig, de fet no veig ningú solament miro i miro però sense veure res.
Entre aquestes donen la sortida, estic al final del tot...... Tranquil!, t'interessa sortir darrera, no et fiquis al mig que ja saps que es reparteixen garrotades al començament.
Amb la clasca de mejilló al dit em tiro a l'aigua i començo a nadar parant compte de no ficar-me damunt de ningú i que ningú em fotés un clatellot.
Nado sense mirar on és la boia següent, em deixo portar per la gent que tinc davant. Quan em sembla que portem bona estona nadant aixeco el cap - no pot ser, si no estem ni a la meitat del recorregut de la primera boia!!!.
Abans d'arribar al primer gir ja he mirat 4 o 5 vegades si arribava o no, hi ha hagut un moment que pensava que plegava, la psicologia m'ha fallat i he tingut un moment de decaiguda..... i ha estat al principi.
Poc a poc m'he anat refent, treballant el cap, pensant que la natació és un tràmit que no he de fer cap temps. Cada cop m'he anat trobant millor, agafant peus amb els que anaven davant. Fins que he donat la primera volta, miro crono..... 15 minuts -Ostras molt bé vas més ràpid del que esperaves- Això ha estat una bona injecció de moral i m'ha fet agafar la darrera volta amb més ganes. - vinga, a agafar peus-.
A partir d'aquí han vingut les garrotades. 1r un cop de peus a les gafes que m'ha fet entrar aigua i he hagut de parar un momentet a treure-la, 2n el "rebufo" de la gent t'estira tant endavant com de costat i he estat una bona estona donant-te "clatellots" amb el nadador del costat, 3r l'orella em surt del casquet i desprès notava com se m'anava esllisant cap endarrere, he hagut de parar a donar-li una estirada també.
Però al final ha anat bé, el temps oficial del tram de natació ha estat de 33 minuts 59 segons ( nadats uns 32 els altres han estat fins que he entrat a la T1) i la distància 1500 i una mica més....... molt content amb aquest tram, però conscient que he de millorar molt perquè pots esgarrapar 3 o 4 minuts amb relativa facilitat que desprès m'aniran molt bé pel tram de bici.
T1 en 2 minuts 9 segons ( també es pot millorar).
Comencem la bici, en principi el meu fort, a veure què passa amb el peu.
El dolor de l'aresta de musclo es al lateral del dit gros, com que la força al pedal la fas amb els metatarsos i la sola és rígida no influeix gairebé gens.
Començo la primera de 4 voltes, solament sortir ja sento la claca que m'ha vingut a veure avui JX, Marina, Josep, Laura, Pat i tota la canalla. A cada volta m'esperonen per donar una mica més.
Durant tot el tram de bici he anat molt còmode, pel meu gust una mica massa, no he pogut agafar un tren que m'exigís més ( aquí el problema d'aquests 3 o 4 minuts més de natació). Anant a roda hagués pogut portar més bon ritme, però quan em ficava davant la pólvora no donava per agafar el grup que ens precedia i poc a poc se m'ha anat escapant.
No és que la mitjana fos dolenta, hem rodat a 35 Km/h però analitzant la situació veig que, amb una mica de sort hagués pogut rodar més ràpid.
El tram de bici era complicat per culpa del terreny. Passàvem dos cops per sobre dels rails de tren, i en corba, a perill de marxar la roda i tenir una bona llepada, tot el tram de l'espigó estava ple de vadens per impedir que els cotxes anessin ràpid i cada cop t'anaven donant sotracs a la bici. Hi han hagut bastants bidons al terra per culpa d'aquests "batxets".
Al final aquesta part de la cursa, per mi, ha passat sense cap problema, al contrari, ha estat de recuperació aprofitant per menjar i beure com tothom i per trobar-me amb ganes d'agafar la cursa a peu.
Han sortit 35 Km, enlloc de 40, i els he fet en 58 minuts 27 segons.
T2 en 1 minut 42 segons (aquesta ha anat millor perquè no calia fiar-me els mitjons).
I comença el final del l'aventura. A les 11i mitja passades arrencava a fer els 10.000 corrent.
La sensació de les cames ja la coneixia de les duatlons, et sents patós però quan m'ha marcat els primers 1.000 a 4:10 m'he quedat acollonit. A partir d'aleshores el ritme ha anat baixant.
La organització havia ficat un punt amb unes dutxes per mullar-te durant el camí i 4 o 5 llocs on et donaven ampolletes d'aigua per beure o, com feia tothom, anar remullant-te el cap.
Per mi el circuït de 2.500 metres, al que donàvem 4 voltes, tenia 3 zones ( això m'ha anat bé per anar pensant en arribar a la zona següent i així no fer-se tant dur): la 1ra fins que passaves la rotonda que estava més lluny de meta. S'anava bé, sense calor, agafaves un tram d'hombra, arribava una mica de brisa, perfecte. 2na des de la rotonda d'abans fins 50 metres passada la rotonda de prop de meta. Aquest tram era el pitjor, feia més calor, estaves en el tram mig del circuït,.... era quan els ritmes em donaven més baixos. 3ra des del punt anterior fins que tornaves a arribar a la mateixa rotonda. Donaves el tomb per meta, et ficaven la polsera que marcava la volta que portaves i tenia a tots els animadors esperant per esperonar-me,
evidentment el ritme en aquest tram pujava.
1ra volta polsera taronja, 2na volta polsera vermella, 3ra volta polsera cian, ja sol queda la darrera. Intento marcar un ritme més alt, durant tot aquest tram solament m'han avançat 2 corredors i jo n'he passat uns quants, però les cames encara no estan preparades per augmentar el ritme a més de 2.000 metres d'acabar.
Al donar la volta per sobre del marcador de xip a la zona més distant de l'arribada, amb les bambes molles i el marcador de plàstic, patino i caic al terra ( per sort aquí no hi ha gairebé ningú). M'aixeco sense deixar passar ni una dècima, calmo als de seguretat dient que no ha estat res i, ara sí, augmento el ritme. Porto a la vora un altre corredor que també porta les tres polseres i em marca un bon ritme.
Ja he passat la segona rotonda, ja solament falta enfilar la darrera recta, començo a sentir cridar el meu nom i a conèixer les veus dels que ho fan; Josep, Laura, Martí, Albert, JX, Marina, Damià, Aleix, Patricia (moltíssimes gràcies, sempre dic que els ànims es noten.... però és que no us podeu imaginar de quina forma).
Patrícia m'espera amb la Paula en braços per a que l'agafi (a la Paula) i poder creuar la meta amb ella. Ho faig, la nena es queda sorpresa, no sap ben bé què ha passat, la calmo, em fa una d'aquelles rialles que fa ella i m'acaba d'esperonar fins al final (sort de la rialla si no potser hem de creuar l'arribada agafats de la mà, cada dia pesa més aquesta nena).
Quan estic a punt de creuar la meta penso..... -ploraré com fan els que surten per la tele?, jo sóc de llàgrima fàcil-, això em té una mica intrigat..... al final no, suposo que aquest repte encara no ha estat prou dur.
FOTO FINISH amb 2 hores 20 minuts i 13 segons, 10 minuts més ràpid del que m'esperava fer en el cas que tot m'anés de cara i em sortís més que rodó...... molt, molt, molt, molt content del resultat i encara més dels amics i parents que han vingut fins a Tarragona a veure'm suar la cansalada.
Ara ens tocava a tots 11 esperar fins que ens deixessin treure el material de boxes per poder anar a dinar i passar la tarda a la platja.
Aquesta estona l'he aprofitada per donar-me un massatge, fer-me una foto amb Fernando Alarza
(guanyador del triatló d'avui i atleta patrocinat per la marca Wild Wolf), anar a buscar la bossa, parlar amb altres participants, comentar la cursa amb JX i Josep..... en definitiva acabar de fer matí de cursa.
Ara m'he quedat sense cap expectativa al calendari, a veure per quan em marco la pròxima.
Salut!
A les 7:15 ja estàvem en moviment, la meteorologia ens permetia anar amb segona pell, maneguetes i un paravents. Això és molt d'agraïr quan surts a fer esport en aquestes dates, sobretot quan toca pujar costa.
Enllacem, seguint sendejant amb el seu conseqüent ascens gairebé continu, amb un tram que es va fer per la Granjolina 2013 i que dóna al mas de l'Hereu. Amb molta més part de pujada que de baixada continuem monotonitzant la sortida pujant per anar a buscar la plana cassaca.
Som testimonis de com les màquines han treballat per aquests antics camins i els han deixat plans, amples i sense gràcia per la practica de la btt però, simulant no estar afectats per aquests fets, seguim pedalant a bon ritme fins arribar a la punta del turonet i iniciar la senda-trialera de la nova granjolina.
Recorrem la serra Picarda buscant la trialera de Sant Jaume per, aquest cop sí, fer una baixada mantinguda i que ens deixaria un altre cop gairebé a nivell del riu. Això implica tornar a pujar de nou si volíem acabar fent el Pollansky abans d'anar a casa.
Aquí el riure s'acaba i el gas es regula egoistament per poder arribar dalt podent estar orgullós de no haver ficat el peu a terra.
Poques paraules i uns 15 minuts més tard tornem a planejar buscant el Pollansky que avui donaria punt i final a la sortida.
