dilluns, 30 de setembre del 2013

Donant voltes.

Amb les males experiències del running he acabat de passar la setmana sense poder fer cap més sessió d'entrenament. Aquesta serà molt diferent perquè comencen les activitats al pavelló i he de donar 14 sessions a la setmana entre Spinning, G.A.C, Terapèutica i Crossfit. Però, de moment, avui ja he sortit a pedalar amb el cunyat.

Aprofitant que era festa a Lleida hem quedat a les 9, que és quan plego de la feina, per agafar les bicis de muntanya i anar a donar un tomet.

El cert és que avui no puc fer una narració gens acurada perquè m'ha portat per llocs que s'escapen del meu radi de coneixements i orientació espaial.
Hem començat la ruta anant pel Bovalar, hem tornat per la Vall de Mora i pel mig hem passat pels camins on han ficat el reg nou entre Seròs i Maials tenint, com a punt àlgid de la sortida, la visita
al pí bicentenari. A part d'això ja no puc dir per on hem anat, solament, de tant en tant, creuàvem o passàvem esporàdicament per algun camí que sí que coneixia però, aviat, el deixàvem per seguir ciclant per algun bancal de cereals o algun camí en mal estat.

Hem anat gairebé tota l'estona per camins, avui poca senda hem fet, i això ens ha portat a mantenir un bon ritme de pedal. Tan bon ritme que a mi em feia aplicar-me fort per no quedar-me endarrere.


El recorregut ha estat pràcticament tot pujada fins gairebé la mitat exacta del trajecte i desprès ha anat baixant poc a poc, gairebé igual que com hem pujat.

Poca cosa més us puc dir avui, hem fet 34 Kms amb 600 metres de desnivell, tot això en 2 hores 10 minuts, amb alguna pilladeta inclosa.



Salut!


dimecres, 25 de setembre del 2013

Binomi de fracassos

Els dos darrers entrenaments que he realitzat han estat un fracàs total.

Amb la motivació d'haver fet 24 Kms corrent la darrera setmana que vaig entrenar running, el dijous 19 de setembre vaig voler provar a veure si podia anar a fer la marxa d'Almatret....... FRACÀS nº 1.

Veient que la forma física ja no és la mateixa que fa tres setmanes i tenint que començar a monitoritzar activitats la setmana vinent, avui he decidit de tornar a córrer per iniciar una mena de pretemporada....... FRACÀS nº 2.


FRACÀS nº 1. Diumenge 22 de setembre feien la 2na cursa de muntanya a Almatret. Em feia molta gràcia d'anar-hi i sabia que tres setmanes abans hagués set capaç d'acabar-la. Però ara, amb 5 Kg més i una davallada forta d'entrenaments i un augment fort d'excessos de menjar i beure, no ho tenia tan clar.
Per això el dijous 19 vaig decidir d'anar a provar fent la ruta que tinc per Montllobé. Són 21 Kms amb una mica de desnivell, si la podia acabar m'armaria de valor i m'apuntaria a Almatret a fer els 24 Kms.

Inicio la sortida pujant per la costa del cementiri i desprès, enlloc d'anar pel camí Tamarit com feia sempre, segueixo pujant per anar a la plana de Prudenci. Crec que és el millor que puc fer ja que a Almatret són pujabaixes llargs i continus.

Quan acabo aquest tram em noto molt malament, respiració massa forçada, les cames pesades i el cap desmoralitzat. Faig un treball psicològic i segueixo corrent esperant que a la baixada recuperi i al continuar la ruta el cos es posi a lloc i pugui acabar fent els 21 Kms.

La baixada se'm fa pesada, no m'havia passat mai, per molt trencada que estés i amb pedres que s'han de salvar sempre les he trobat divertides i entretingudes.

Segueixo amb un fals pla ascendent que m'acaba de trencar i quan arribo al creuament de camins per anar cap a Montllobé o cap a Seròs les cames s'encaminen soles de retorn a casa.

Amb la moral per terra he d'esforçar-me per acabar el que em queda per fer 9.000 metres sense caminar en cap moment.


FRACÀS nº 2. El fi de setmana ha estat en blanc perquè hem veremat la vinya del padrinet. Al principi de setmana, entre l'inici de la feina, visites a la pediatra i altres, m'ha estat impossible de fer res.
Per fi avui que la Paula ja ha tornat a l'escola bressol he disposat de temps per sortir a córrer.

Pensant amb la mala experiència de dijous passat he decidit d'anar a fer una ruta plana i curta, la de 9Km que va fins a la carretera d'Aitona a l'altura de la cova del pare Palau. A més intentant fer una mica de pretemporada ho volia fer a ritme suau, res de 4:30 o 4:40.

Solament començar ja he vist que no em notava còmode amb el ritme que portava però m'he esperat a fer el primer quilòmetre per saber la velocitat a la que anava abans de fer res...... 5: 35. -El ritme està bé, més lent que això és començar massa lent. continuo corrent igual.

Al arribar al troç d'asfalt que dóna a la carretera sento com el bessó dret se m'està carregant, tres cicles de passes més i el noto més carregat, tres cicles més i..... CONTRACTURA!. No pot ser, això em passava fa dues temporades quan anava a ritmes alts però avui..... corrent a 5:30? perquè?

He hagut de donar mitja volta i tornar mig coixejant fins a casa, a perill de no arribar a temps de recollir a la nena de l'escola.

Divendres espero poder pedalar i que no em passi res més......... estic decebut, pensava que aquests dies anirien bé per descansar les cames i he vist que no.

Ja us aniré contant.

Salut!

diumenge, 15 de setembre del 2013

I marxa BTT Canet lo Roig, màster en geologia.




Diumenge 15 de setembre, feia 4 dies que tenia la Occam al balcó de l'aparthotel de Penyíscola esperant a que Aleix em digués per anar a fer una ruta. Havent parlat i debatut sobre el què i el què no podíem fer finalment, dissabte per la tarda, ens vam decidir per anar a pedalar a Canet lo Roig.



Feien la primera marxa BTT de la localitat i la majoria del grup amb el que pedala Aleix per Benicarló hi anava.

- Pedalaràs pel Maestrat!!

A les 7:15 em passa a recollir per Penyíscola. Jo m'havia endrapat el pícnic que m'havien preparat a l'Hotel ( em va recordar al dia de la triatló de Tarragona) consistent en dos entrepans de bimbo amb pernil dolç i formatge, un minimini entrepà amb xoriç, un iogurt i dues peces de fruita. Era més del que acostumo a esmorzar, però els 15 dies que portava de vacances, i sobretot els 5 per l'hotel en bufet lliure, havien acostumat l'estomac a menjar encara que no tingués gana....... 5 Kg de més en són testimoni.

Passem per Benicarló on havíem quedat amb un company d'Aleix que sabia una drecera per arribar abans i ens passem 20 minuts de cotxe conversant sobre temes banals...... l'estat físic de cadascú, els habitants de Benicarló, l'activitat principal del territori, les oliveres centenàries,.....

En arribar a lloc solament es veuen mallots vermells del Club BTT la Moleta, - Hi deuen ser tots!. Al començament toquen les presentacions, espero que em disculpin per no recordar-me del nom de la majoria però sóc dolentíssim pels noms jo, fotos de rigor i cap a la sortida.

Solament som 130 ciclistes, 4 dones, els que anem a fer la marxa.
Avui vaig decidit a prendre-m'ho amb calma, per això el fet de començar l'últim de tots no em fica nerviós.

Comencem donant una volta controlada pel poble, que aprofito per guanyar alguna posició, i al segon pas per meta comença el desgavell.

Venia avisat que, tret de 3 o 4, els integrants de la Moleta tenen "piques" entre ells per veure qui arriba primer, però no pensava que comencessin tan forts. Fins que no portem 5 minuts bons de marxa no diviso al grupet on anava l'Aleix. Just en aquest moment comença la pujada, havia tingut temps de mirar el perfil i el principi és tot pujada ( més o menys una tercera part del recorregut) i desprès va fent pujabaixes amb tendència descendent tota l'estona.

Vist com estava la cosa decideixo no baixar ritme per veure com estic desprès de tants dies d'excessos i "rien de rien" d'esport......... la resposta és obvia....... MALAMENT.

Comencem a trobar pedres pel camí, hi havia llocs que el pas dels cotxes havien fet dues línies més o menys netes acumulant els cantos a les vores i al mig del trajecte.



El tipus de terreny dificultava el grip a totes les pujades, havies de ficar bé el pes per evitar que la roda patinés i perdre pedalada.

A mesura que abançàvem anàvem trobant diferents tipus de pedres, des de les típiques pedres de fer espones, fins a pedra arenosa, passant per tots els tamanys de pedres de riu i de secà..... un bon bé de Déu de "cantos".

Sobre el km 8 decideixo baixar el ritme, les cames comencen a passar factura i he vingut a disfrutar avui, no voldria haver de plegar ni acabar passant-ho malament. A més espero trobar sendes de baixada i he d'estar fresc per no prendre mal perquè amb aquests "pedrolos" que hi ha vas a perill de xafar quelcom.

Ara sí, Km 12 i comencem a baixar. Ho fem per camí estret, solament hi passa un vehicle de dues rodes per aquí, i amb molta pedra solta. Desprès de l'experiència de Montllobé, el dia que anava amb Mòdol, aquest tipus de baixades em fan respecte i el cap no em deixa baixar a fons, tot i això encara avanço un parell de ciclistes.
Al Km 18,5, sense deixar la tendència descendent, comencem la primera senda de la sortida. Hi havia pedres, evidentment, però l'he trobada divertida.

Just a l'acabar la senda hi havia el primer avituallament; Fruita, isotòniques, aigua, fruits secs,.... estava ben assortida.
Al parar penso que havia vingut a pedalar amb Aleix i porto els primers 20 Kms sol, m'ho agafo amb calma demano si tenen cervesa i m'espero a que arribi la companyia.
Primer passen dos companys de la Moleta que em diuen que Aleix va una mica més endarrere i al cap d'1 minut arriba el meu amfitrió.

A partir d'aquí hem fet tot el recorregut junts, agafant un bon seguit de pujabaixes trencacames que, poc a poc, t'anaven acabant el gas.

Ens quedava un avituallament més i dues sendes. Mentre anàvem fent encara ens ha agafat un altre ciclista de La Moleta ( crec que es diu Juan..... o Jesus).
Ara sí que porto un ritme que em va bé, i Aleix tota l'estona va resant perquè els dos integrants de La Moleta que van davant seu se l'han deixat a la baixada i ara no els podem atrapar. Un parell de cops miro de ficar-me a estirar una mica, per veure si podem agafar-los però vec que Aleix es va quedant poc a poc, per això decideixo de ficar-me al seu costat i anar fent.

Anem passant conversa, comentant diferents trams del recorregut i del tipus de sendes. Les dues darreres són bastant planes i amb pedres cantelludes que fan la delícia dels "llantassos" o, més ben dit, uns "llantassos" de delícia. Nosaltres ens en salvem però hi ha més d'un biker que ha d'abandonar per aquest motiu.

A falta de 4 Kms per acabar divisem el poble - Això ja ho tenim fet!.
Fem més de tres kilòmetres amb un fals pla descendent que ens permet portar bon ritme i finalment ens trobem un mur de 500 metres amb una pendent mitjana del 13-14%. Quan miro a dalt distingeixo dos ciclistes amb equipació vermella de La Moleta, - Mira-te'ls, Aleix aquí els tenim.

Em conec i sé que he de començar suau i anar agafant ritme a mesura que vagi pujant. Ho faig així i em puc permetre el luxe de fer un demarratge quan falten uns 150 metres per arribar a dalt, tot i això no puc agafar a cap dels dos Moletencs.

La ruta ha estat de 40,3 Kms amb uns 800 metres de desnivell positiu. Nosaltres, Aleix i jo, l'hem fet en 2 hores 29 minuts (uns 18 Kms/h) el que no està gens malament.

Ara a veure per quan la pròxima.

Salut!

diumenge, 8 de setembre del 2013

Se m'ha acumulat la feina.

Per fi disposo d'uns minuts per explicar el que ha estat de les meves activitats esportives aquests dies de finals d'estiu.

Encara que he estat de vacances des del dia 1 de setembre no he pogut fer gran cosa, la justa i suficient com per haver de sintetitzar els primers 4 entrenaments en solament una entrada, si no no tindré temps de ficar-me al dia.

La setmana del 2 al 8 de setembre vaig fer 4 entrenaments, els dos primers de running i els dos darrers de bici.

Dilluns 2 de setembre.  Primera sessió de running. 15.000 metres a ritme altet ( 4:43 min/Km) 1 hora 10 minuts 43 segons. Les pulsacions i les calories no les puc ficar perquè el pulsi del Garmin se m'ha tornat boig i no n'hi puc fer cas.


Dimecres 4 de setembre. Segona sessió setmanal i també segona de running. La sessió d'avui l'he dividida en dues parts, la primera que vaig anar a córrer sol i la segona que vaig fer amb Pat, Roser i Olga. Entre les dues sessions solament hi va haver un parell de minuts de descans per veure.

La primera part començava a les 18:34 de la tarda. Arribaria a fer 12.000 metres en 55 minuts per tant el ritme va estar alt ( 4:36 min/Km), però sabia que la resta de l'entrenament baixaria bastant el ritme.

La segona part era a partir de les 19:30 i la vaig fer amb les tres girls. La distància, 7.200 metres, la vam fer en 50 minuts 45 segons ( 7:00 min/Km). Un altre cop Pat va aguantar els 5.000 primers metres sense deixar de córrer però vam haver de baixar el ritme durant 300 metres més per poder acabar de fer els 1.900 metres finals.

Per estar corrent 19 Km i 1 hora 45 minuts se'm va passar ràpid al partir-ho en dues sessions.


Dijous 5 de setembre. Començo amb les sessions de bici, avui toca carretera.
El que havia de ser un entrenament de durada llarga ( sobre les 4 hores) es va acabar convertint en un entrenament de durada gairebé llarga ( 3 hores 24 minuts) perquè l'esquena i el cul em demanaven clemència.

Al final, tot i que al principi barallava la opció d'anar cap a Balaguer, vaig acabar fent la ruta de sempre: Lleida, Fraga, Torrent, Mequinensa i Seròs. Surten 91 Kms i ja m'anava bé.

Dissabte 7 de setembre. Vigília de la Festa Major de Seròs. El cunyat em deixa penjat i em toca sortir sol, però havia de fer-ho perquè sabia que fins al dia 13 o 14 com a mínim ja no faria res més.



Agafo la BTT i m'encamino cap al Bovalar sense gaires ganes de fer res. Mentre pedalava, pensant en la ruta a fer, diviso una senda que no havia fet mai i m'entossudeixo en saber per on s'ha d'agafar per poder fer-la sencera. Això em porta a passar el matí, 2 hores i mitja, per fer 17 Kms i cap a casa a gaudir de les festes.... no tot és suar la cansalada.

Salut!

diumenge, 1 de setembre del 2013

Progressant.

Un altre cop em llevo amb il·lusió per anar a córrer una estona amb Pat, a veure com li haurà anat aquesta setmana de sortides, més a nivell psicològic ( per superar la barrera dels 5.000 sense caminar) que físic ( sé que per físic ja fa dies que ho pot fer).

A les 10:30, havent deixat a la Paula amb els padrins, comencem a caminar dirigint-nos al punt de sortida de la ruta d'avui. No vull canviar les rutines que tenen adquirides ella i Roser ( la seva companya de running d'entre setmana) abans de començar a córrer, per això caminem uns minuts per escalfar articulacions i musculatura.

Ruta plana com sempre, el ritme el marca ella 7:00 min/km o 9 Km/h com sempre,  però aquest cop deixo que sigui ella la que m'ensenya els camins pels que han corrut les darreres vegades.

D'aquesta manera van passant els metres i arribem els 5.000 mantenint el ritme tota l'estona, seguim igual una estona més, però 200 metres més tard hem de baixar el ritme i caminar 200 metres més abans de reprendre la velocitat per acabar de fer els 6,1 Kms finals.

Molt content per haver passat una estona del matí fent esport amb la meva dona i, encara més, perquè vaig comprovant com lentament va assolint els objectius que ens anem marcant. A més a més avui m'ha comentat la possibilitat de poder anar a fer la cursa de l'estany d'Ibars..... anem per bon camí.

Demà comencen les vacances, a veure quants entrenaments puc fer.

Salut!