diumenge, 27 d’octubre del 2013

Transisquella 2013. Les mil i una costes.

No ha estat la pedalada on hem anat més gent del club ( 3 bikers), tampoc ha estat la marxa més llarga que he fet ( 43 Kms), les costes no han estat les més llargues que he pujat ( 170 metres de desnivell en 5 Kms la més llarga), ni he fet rècord de percentatge de pendent. Però hi havia algo a la marxa d'avui que ha fet que la trobés molt distreta, potser el munt de pujades i baixades que et deixaven les cames tendres quan encara faltava la meitat de la marxa, potser les nombroses baixades per senda i corriol, potser la qualitat de la companyia..... no ho sé...... però repetiré.

Amb el canvi d'hora sorgia el dubte de si ens adormiríem, si ens llevaríem abans d'hora, o si el neguit ens deixaria dormir.
Hi va haver una mica de tot; JX , un dels tres que vam anar fins a l'Albagés, no va dormir en tota la nit patint per si s'adormiria, jo vaig poder dormir tota la nit sense problema, vaig recórrer a la opció de ficar-me un despertador dels antics amb l'hora canviada per si el mòbil fallava, i Jordi, el tercer membre del club, va tenir una nit mogudeta.

La marxa començava a les 9:00 i nosaltres sortíem de Seròs a les 7:30. Amb temps suficient per recollir els dorsals amb tranquilitat.

En arribar vam baixar les bicis per anar a buscar la Welcome pack, tasca que ens va portar uns 40 minuts (crec que ens vam trobar a tots els bikers que coneixem de la contrada), i desprès ràpid i corrent fica el dorsal a la bici, acaba de vestir-te, busca un racó per treure els nervis miccionant, i ficat a la línia de sortida.

La tàctica era clara des de l'inici. Tots havíem vist el desnivell i la gràfica i, amb tantes pujades i baixades, hi havia d'haver sendes per força. Havíem de portar un ritme alt des de l'inici, i més tenint en compte el lloc on estàvem a la sortida, i quan portéssim 5 o 6 Kms ficar-nos a la velocitat de creuer. D'aquesta manera esperàvem salvar els taps típics de les primeres trialeres i així poder gaudir completament de la ruta, el problema va ser que a JX no li vam dir i quan portàvem 4 Kms a ritme infernal va decidir que ens podien donar molt pel c... que ell no estava per portar aquella intensitat tota la cursa.

Bé, seguíem estant a la sortida. L'alcalde de l'Albagés fent un discurs que no va entendre gairebé ningú per la mala megafonia. I desprès tret de sortida.

Ritme alt, tots 3 anem junts alternant-nos qui anava davant. Hi havia un km i mig, més o menys, de fals pla de baixada que vam aprofitar per anar colant-nos per entre la gent imprimint una cadència alta.
Tot seguit començava la primera ascensió...... Crec que la més llarga i la que guanyaves més desnivell. Les pulsacions no baixaven del 70% però nosaltres continuàvem marcant bon ritme........ 80%..........90% i era un continu avançament de bikers, fins que Jordi i jo ens vam adonar que JX s'anava quedant i vam decidir mantenir un ritme més conservador.

Trobem la primera baixada....... per camí i amb grava abundant....... a mi se'm fica l'esfinter que marca el final de l'intestí apret apret, no passava ni una agulla de fil, i vaig com m'és impossible passar a ningú en tot el tram. - Joder, tant pujar per fer una baixada així!. ( Desprès, pensat fredament, potser va estar millor fer la primera baixada per camí ja que coincidíem, encara, tant els bikers de la curta com els de la llarga i el grup no estava estirat del tot).

I, desprès d'una baixada, tornem a pujar. Aquesta dinàmica de puja-baixes ha estat la tònica general i única de tota la marxa. JX ja no es veu, amb Jordi decidim d'anar fent, sense apretar, i ja l'esperarem a l'avituallament.
Acabem la pujada i, ara sí, agafem senda per baixar. APARTEU-SE...... ara sí que em trobo a gust amb el terreny. Agafo als tres bikers que m'anaven davant i els forço la roda fins que em deixen passar........ aconsegueixo passar encara un parell de ciclistes més i, desprès de 300 metres de baixada ( no de desnivell) arribem al primer avituallament.
Ens hi fiquem bé, fent broma amb les noies que estaven com a hostesses, arramblant amb tot el que hi havia a la taula ( xuxeries, platans, taronges, torrons de xocolata, isotòniques,......) i fent temps per esperar a JX. Solament 2 minuts més tard aterra el cunyat, li deixem un parell de minuts més per a que reposti i continuem pedalant.
Mentre estàvem parant ens han passat un bon nombre de gent que, o bé no parava o feia una parada molt curta. No ens plantegem de recuperar terreny, em vingut a disfrutar i ara ja estem posicionats en una zona on segurament no ens molestarà ningú a les baixades.

Anem mantenint un ritme normal, patint tot el seguit de pujades i sortejant totes les baixades que venen desprès. La majoria de descensos han estat per senda, corriol o trialera....... ni us explico com ens ho em passat.

Ja havíem fet dues pujades, amb les seves baixades, i encara ens en quedaven 10 més per acabar el recorregut.

Quan tocava reempendre un ascens notàvem com les cames cada cop s'anaven tornant més toves. Puja i baixa, puja i baixa, puja i baixa.
En una de les baixades, que també es feia per camí, agafaves una corba molt ràpida i peraltada al revés. Allí ens hem trobat amb Javi Castillo accidentat i amb un cop al genoll ( per sort, tot i que ha decidit abandonar la cursa, sembla que no ha estat gran cosa). Mentre estàvem amb ell, i un noi de l'organització ( pel tema de voluntaris i gent als llocs no hi ha res a dir, hi havia gent a gairebé tots els creuaments), encara ha caigut un altre biker.

Tornem a empendre la marxa barrejant-nos i soltant-nos amb tres nois de la Granadella i un de Fraga, tot el que queda de ruta el farem alternant-nos amb ells.

Estem sobre el Km 33, acumulant uns 800 metres de desnivell, havent fet les pujades més llargues i començant a agrair haver moderat el ritme desprès de la primera pujada perquè si no potser no haguéssim acabat sencers.

Ens mirem i comprovem com dels 10 o 12 Btteros, que anem més o menys junts, som els que anem millor, i en diferència. Donem sort per no trobar-nos a la seva pell i anem pedalant deixant-los inclús a les pujades.

Acabem els 10 Kms finals gairebé sols, disfrutant tot el recorregut que ens faltava i xalant com bojos a les baixades ja que les hem pogut fer sols i al ritme que hem volgut......... he dit disfrutant tot el recorregut?...... bé, tot tot no........ Us fico en situació: Km 41.5, portes 1100 metres de desnivell acumulat, 3 hores i 10 minuts des de que has sortit a les 9:00 del matí, ja gairebé veus el campanar del poble, i el plantifiquen una pujada....... millor dit, et plantifiquen un mur de 300 metres per acabar d'enllestir les cames...... us puc assegurar que ho han aconseguit. L'he pujat tota sobre la bici, però les cames em penso que no em parlaran durant un mes.

Finalment hem arribat els tres juns a meta en 3 hores 20 minuts ( totals), 43.3 Km i 1200 metres de desnivell acumulat.

Una experiència per repetir.

Salut!

dijous, 24 d’octubre del 2013

Una setmana més.

Aquesta setmana ha semblat que el Garmin tornava a donar valors reals, sobretot a les darreres classes. Tot i això encara em refio més de les meves sensacions que de les dades del pulsòmetre.

El dilluns per la tarda començava fent una sessió de Crossfit a les 7:15. Tocava treball de peses per fer pit i tríceps. Ja no recordava el que era ficar-se dins de la sala a aixecar ferro.
A les 20:00 la primera sessió de ciclo de la setmana. El dilema que tenia era si notaria el desgast del dia anterior i...... semblava que no. La sessió per a les 4 primeres classes ha estat d'unes 400 Kcal cadascuna i uns 50 minuts de durada.
A les 21:00 repeteixo sessió i sento com els quàdriceps comencen a estar buits. Tot i això acabo la classe com toca.
En total he estat 1 hora i 48 minuts i he consumit unes 800 Kcal.

Dimarts pel matí més ciclo. 52 minuts fent la sessió igual que el dia anterior i tornant a acumular 400 Kcal més.
Per la tarda tornava a començar amb Crossfit. Estava motivat perquè tocava córrer i sentia el bessó recuperat. La intenció era fer el tram de cursa suau per anar ficant la musculatura a lloc poc a poc. L'escalfament perfecte, però al primer tram de treball real he hagut de tornar a parar i ara ja comença a mosquejar-me això.
A les 20:00 G.A.C. Amb el bessó tocat he hagut de fer els exercicis com bonament he pogut.
I per acabar a les 21:00 una altra classe de ciclo. 52 minuts més i 400 Kcal més també.

Dimecres Puc descansar de Crossfit i enganxo amb dues sessions de ciclo seguides. A més toca canviar de classe, aquest cop a més exigent. Les dues hores seguides em porten a consumir 1010 Kcal en 1 hora i 52 minuts.

Dijous és l'últim dia de la setmana que faig classes amb implicació motora meva.
Pel matí repeteixo un altre cop la de dimecres, 50 minuts gairebé clavats i 375 Kcal. La intensitat no ha estat la mateixa, a aquestes alçades de la setmana les cames necessiten més descans.
Per la tarda seguim amb Crossfit i G.A.C., que m'exigeixen series de quàdriceps, bessons i isquios, i acabo amb una altra tanda de ciclo. La darrera classe de bici ha durat 48 minuts i, tot i anar més suau al principi, encara m'he ficat a cremar unes 450 Kcal.

He acabat la setmana doncs amb 7 hores i 2 minuts 3435 Kcal consumides i 103 Kms fent spinning. A part de les tres sessions de Crossfit i les dues de G.A.C.

A veure com recupero per diumenge poder anar a l'Albagés.

Salut!

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Sense fer soroll que s'esvalota el galliner.




No pensava pas que aquest fi de setmana arribaria a fer una sortida tant exigent.

Dissabte per la nit tenia sopar amb uns quants companys, Josep, Jordi, Delfi i Xavi, i les parelles és clar. Això feia perillar seriosament la possibilitat d'agafar la muntura l'endemà al matí, inclús vaig estar barallant la possibilitat de poder anar a córrer a mig matí, però m'estimava més deixar descansar el bessó per no haver de tornar a començar a fer repòs de nou.
El punt positiu era que també hi estava Jordi i ell també tenia ganes d'anar a ciclar diumenge pel matí.

Vam allargar el sopar fins a les 2:30 de la matinada, havíem quedat per sortir a les 8:30. Tenint en compte que m'agitava a les 3:00 i que m'havia d'aixecar a les 8:00 ( ja tenia la bici i la roba a punt, per tant amb mitja hora havia de tenir temps de sobra), 5 hores haurien de ser suficients com per afrontar la ruta en condicions.

A les 8:00, quan va sonar el despertador, les ganes de llevar-me estaven per sota del nivell 0. Si no hagués quedat el dia anterior amb Jordi segurament hagués fet la tàctica de la mitja volta. Però ja havia quedat, i a més JX també m'havia dit que volia sortir i possiblement vingués amb nosaltres.

Em llevo, sento com el cos no està al 100%, ni molt menys. Pesadés d'estómac, cansament, son i set, però quan quedes has de complir........ esmorzo el que m'entra, no em venen de gust cereals, acabo de preparar l'avituallament per la sortida, em canvio i vaig a baix a agafar la bici per anar cap a Oto.

A Oto em demano una cola i un parell de croissants, segueixo tenint set i ara sembla que la panxa s'ha despertat una mica.
JX ja hi era quan he arribat i Jordi no ha tardat gaire a fer cap, per això enllesteixo ràpid i marxem.
Solament arrencar, per passar per davant del Tonet a veure si hi havia algun altre ciclista que es volgués unir al grup, Pere, Javier i Juanjo ens han donat caça. Havien fet el mateix pensament que nosaltres però a la inversa.

Semblava que ja estàvem tots, segurament que mitja hora abans algun Fixipoyes ja havia començat a pedalar, hem ficat inèrcia als pedals en direcció al riu, i de camí ha sorgit la pregunta de sempre:- Cap a on anem?.
Quan he vist que venia JX ja no m'he preocupat de pensar cap recorregut, ell és qui té més Km per aquest territori i sap més sendes, i les que no sap les busca. Però avui ha dit que ell no volia portar la batuta. En aquest moment s'ha fet un silenci, com si ningú goses ficar-se al davant per marcar el camí, i aviat ha sorgit alguna opció: - Podíem fer el Boc a l'inrevés i així ja acabem de pujar fins a Montmaneu per fer la Clàssica i l'entrepins.
Per la resposta de tots ha semblat que aquesta idea semblava bé, ja teníem un objectiu.

Al creuar el pont giro a la dreta i veig com JX ho fa cap a l'altre costat....... ja m'estranyava, segur que en portava alguna de cap però...... per no dir res...... He de girar bruscament i m'encamino darrere seu igual que els altres 4. Tenia clar que a partir d'ara valia més ficar-me darrere del "cunyao" i estar atent per veure cap a on ens portaria.

Hem pujat pel Bovalar i hem seguit la ruta normal, amb algun que altre canvi de pendent repentí per agafar "senda" ( està entre cometes perquè més que sendes eren marques deixades pels ramats de corders) enlloc de camí, fins creuar la carretera a l'altura del magatzem del Teixidó.
Corral de Ramonet.........Aluminsa...... i tornem a creuar la carretera per la bassa de Sant Miquel.

Com em passa alguna vegada que vaig en JX no us puc dir per on hem anat,
com em passa alguna vegada quan vaig en JX hem hagut de tirar endarrere un cop perquè el camí s'acabava,
com em passa alguna vegada quan vaig en JX hem hagut de buscar la traça bona per on passava la senda un parell de cops.
De fet........ crec que aquestes són les coses que m'agrada de pedalar amb JX.

Entre aquest anar i vindre per bancals llaurats, pujades trencades i sendes estretes i brutes hem aprofitat per fer un clínic sobre " Canvis que no van bé amb eslavons ràpids que no hi són compatibles i males posicions de cadena".
El clínic incloïa:
1- Teòrica i pràctica sobre el recorregut correcte de la cadena entre els rodets del canvi,
2- Teòrica i pràctica sobre com canviar un eslavó en mal estat per un eslavó ràpid,
3- Com saber quina tanca ràpida és la que et convé.
4- Refrigeri a base d'aigua, aigua amb sals, codonyat i diverses barretes energètiques.
5- Com identificar si la cadena està estirada.*

*El 5é punt no l'hem pogut portar a cap per falta de temps.

Sense saber massa bé com, hem tornat a creuar la carretera agafant la pista de les mines. Aquí s'ha notat que la gent ja tornava a estar ubicada perquè el personal ja no estava pendent de per on passàvem i han començat a augmentar el volum de les converses i a fer una mica més de disbauxa fins que, en qüestió de 2 minuts, les bicis s'han anat afilerant una darrere de l'altra i la velocitat ha anat augmentant.
Ja tornàvem a estar tots callats, no per desconeixement del territori sinó per dosificar les forces. Un relleu.... dos.... tres i aviat el ritme tornava a baixar però quan algú volia tornar a establir conversa les cadències pujaven de nou i havies de demarrar per no perdre el tren.
Així han passat els 7,5 Kms que hem fet per pista, emprant tot just 15 minuts i sense que cap dels 6 bikers donés el braç a tòrcer en cap moment.

Al entrar novament per camí, amb la intenció d'anar a pujar el Boc, el ritme ha tornat a baixar. Sense arribar a matar el ruc hem anat pujant alegrets, jo amb la intenció clara de mirar si aquesta senda-trialera ( la del Boc) era factible de fer-la de pujada.
He pogut comprovar que sí, es puja molt bé, exceptuant la Boc Gate que ja sabia que hauríem de carregar les bicis a coll.
L'últim tram de pujada, el que és comú de la S la Cabra i el Boc, ja l'havia fet un altre cop i sabia que, tot i que és pujable, les pedres soltes i la pendent fan esforçar-te de valent. Però avui m'ha costat menys del que em pensava.

Finalment ens faltava acabar de pujar fins a Montmaneu i baixar per la Clàssica, la opció de fer també l'entrepins l'hem descartada per segona setmana consecutiva a causa de la manca de temps.

Ascensió pletòrica, seguia sentint les cames plenes d'energia...... possiblement tantes sentadilles a Crossfit i G.A.C. comencen a fer efecte.

La baixada, que ara es fa més lenta a causa dels treballs d'una retro que va ampliar el camí ( que abans era senda) i va deixar la terra molt solta, m'ha acabat de fer sentir eufòric. Hi ha dies que sento la bici molt nerviosa, com si la part del darrera anés a bots i la del davant no acabés d'encarar bé les corbes ni els salts. Avui tot ha anat perfecte.

El cunyat m'anava davant i avui no m'ha marxat gens, Jordi el sentia per darrere i  Peret, Javier i Juanjo tancaven el grup ( ells són més de rodar que de baixar per pedres). La baixada ha estat força ràpida i a l'enllaç entre la clàssica i la baixada Ràpida ens hem trobat un altre correcamins amb una bici de 29' flamant.... El Cejo, Mateu, Josep de Llardecans amb una cannondale..... i, com hem comprovat desprès, amb ganes d'exprimir-se una mica.
El final de la ruta l'hem acabat fent tots 7 junts.

La part de la baixada per la "Ràpida" i el tram següent fins arribar al camí vell d'Almatret era normal baixar-lo de pressa, però no ha estat tan normal anar a una mitjana de 30Km/h durant els 7 Kms que hi ha des de que hem agafat el camí vell d'Almatret fins al camí del riu.
El culpable de portar aquest ritme, crec, ha tornat a estar el soroll. Al principi del camí, mentre ningú ha dit gran cosa, la velocitat ha estat normal. Desprès ha començat a haver-hi xibarri i poc a poc el ritme ha anat pujant. Mateu aguantant i ficant roda per davant meu, com dient - va noi que vas lent-. Per darrera encara es sentia - Animales, estais locos coño-. Però ningú afluixava ritme, i quan et donaves la volta per mirar on seguien els altres veies que els tenies a roda.
Més velocitat encara i, tot i això, Cejo m'ha fet un demarratge que no he pogut seguir, desprès hem tornat a afluixar la velocitat.
Aquest moment l'he aprofitat per reduir el recorregut de la forquilla, per agafar una posició més de rally, i li he donat a la palanca de l'amortiguador per activar el propedal més dur - A la pròxima no em deixaràs endarrere- he pensat.
Ara tocava esperar de nou a que saltés un o altre. Com em pensava la següent acceleració no s'ha fet esperar gaire, com si fóssim un ramat de cavalls anant de cara a casa ningú es deixava passar i, poc a poc, un altre cop hem anat augmentant la cadència fins arribar a portar una velocitat propera als 50 Km/h ( s'ha de tenir en compte que la pendent en aquest tram del recorregut és favorable).
Em trobava molt bé de cames, podia aguantar bé la cadència portant tot el ferro ficat i aquest cop Mateu no m'ha marxat, a més sentia com les cames em demanaven més per mirar fins on podien anar i aguantar aquell ritme.

Un cop hem arribat al camí del riu ha semblat que ens tiressin una galleda d'aigua freda a sobre i ens fessin tornar a ficar seny. Ciclant a ritme normal, i comentant el tram final entre riures, hem acabat arribant a Seròs un altre cop havent fet 40 Kms i 560 metres de desnivell en 2 hores 53 minuts ( 2 hores 10 minuts en moviment).

Com diria Juanjo..... Jodido pero contento..... He arribat a casa amb les cames tocades per les dues apretades que hem fet per pista, però content per veure que les cames tornen a tenir to i poden arrossegar els 5 Kg que segueixo tenint de més.

Salut!


dijous, 17 d’octubre del 2013

Aquesta setmana no hi ha pulsi.

Efectivament, aquesta setmana el pulsòmetre ha tornat a fallar i ja no em puc fiar de les dades que em dóna.
Estic pendent de rebre la cinta nova de Garmin ja que l'aparell té dos anys de garantia i encara m'entrava el canvi de cinta gratuït. Fins que això passi em veig obligat a poder ficar solament dades reals del temps dels exercicis indoor i dades objectives sobre l'esforç i, per tant, dels kilòmetres teòrics recorreguts.

La sessió d'spinning que he impartit dilluns i dimarts, dos cops cada dia, tenia un començament suau, a la meitat de la sessió la intensitat augmentava, però tampoc en excés, preparant les cames per als darrers 10 minuts que eren realment exigents, amb ritmes d'entre 80 i 95 rpm.
Les Kcal consumides en aquesta sessió haguessin anat entre les 350 i les 400, perquè a més a més la sessió era curta. Per tant estimo unes 1500 Kcal en 3 hores 6 minuts i 36 segons. 45 Kms més.

Dimecres i dijous la sessió ha estat molt diferent, amb cadències més lentes ( gairebé tota l'estona hem treballat entre 65 i 70 rpm) però ficant càrrega gairebé des del principi i mantenint una intensitat mitja-alta un 80% de la classe.
Per tant hauré consumit unes 450 o 480 Kcal a cadascuna.
Això fa un total de 1860 Kcal, 3 hores 28 minuts i 56 segons totals i 55,8 Kms més.

A part de les 8 sessions de ciclo indoor, les activitats de crossfit i G.A.C. han anat insistint en cansar i carregar-me les cames encara més.
Avui dijous he hagut de baixar la intensitat d'un exercici durant la classe de G.A.C. perquè notava que el gluti se m'anava a enganxar.

A les sessions de crossfit segueixo sense poder fer els exercicis de running perquè continuo sentint la molèstia al bessó dret, tot i que sembla que poc a poc la cosa va a menys.

En total han estat unes 9 hores d'exercici troncal, ara a veure quines optatives puc fer el fi de setmana.

Salut!

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Avui jo devia fer de dau.




Ha tornat a arribar el fi de setmana i he pogut tornar a pedalar com venia sent normal fins abans de la Festa Major de setembre.

Avui he pensat en anar a fer el cafè del matí a Otmar per beure si enganxava a més gent per prendre el primer excitant del dia.
Per mitjà de watsap havia quedat amb Jordi, així m'assegurava que podria sortir amb algú, però no hagués fet falta. Avui hi havia 6 ciclistes més a part de Jordi i jo.

Antonio, Enric i Jorge han decidit anar pel seu compte perquè volien rodar i agafar fons. Albert, Dani, Pep, Jordi i jo hem anat a fer ruta, amb la intenció de passar dels 40 Kms ( es veu que ara si no fas més de 40 Kms és com si no sortisses de casa, fa 6 o 7 anys els diumenges, que tocava ruta llarga, en fèiem 30 o 35 i " a retiro") però agafant sendes i trialeres de baixada, i això implica pujar amb antelació.

Jordi estrenava una muntura flamant, la Specialitzed epic del 2011 de carbono, amb el brain tant a l'esmorteidor (amb revestiment kashima)com a la forquilla, canvi sram XX i plats rotor....... La crem de la crem. Els altres anàvem amb les nostres bicis i les jaquetes de sempre. Albert blava, Pep vermella, Dani taronja- groc i Jordi groc-verd. Mels he mirat solament començar i m'ha semblat que anàvem a fer una partida a la OCA, solament esperava que ningú caigues al pou.

L'inici de la sortida a les 8:00 ha estat fresquet, al agafar velocitat encarant la baixada cap al camí del riu la humitat i la fresca de la vora riu es deixaven notar i m'han fet pensar que potser hagués hagut d'agafar la jaqueta i no confiar d'anar solament amb la segona pell i els "manguitos".

Per decisió unànime hem començat a pujar el més aviat possible, a veure si la temperatura corporal pujava també i deixàvem de fer petar les dents.

Costa del Picado amunt seguint pel camí vell d'Almatret i arribant al refugi amb escassos 43 minuts. Aquí hem coincidit amb 2 ciclistes més que han arribat amb cotxe i han anat pel seu compte deixant, a les 4 fitxes de la OCA i a mi ( que en aquest cas deuria fer de dau), que seguíssim fent la ruta que volíem i que, de fet, encara no sabíem quina era.

De moment hem anat per la baixada de darrere del refugi dels caçadors i hem remuntat per camí fins trobar la sendeta que creua a buscar el bosquet de Domingo. Jordi anava pletòric amb el comportament de la bici nova, pujava rígida totalment i baixant deixava notar que era doble, una sensació que feia temps que no tenia. Els demés..... com sempre, patint pujant i disfrutant baixant.
El passar pel bosquet comporta haver de pujar per la costa del "bocadillo", no és llarga ni pendent en excés, però té un  no sé què, que què sé jo, que jo que sé. El tema és que et fa entrar cor de colom i ficar tots els sentits en el que fas si no vols ficar el peu a terra, sobretot a la part final que hi ha un mini escaló, no fa més de 8 o 10 cms, que et fa anar realment malament.

Quan hem set dalt del tot, havent passat per la senda de sobre el bancal d'ametllers, ha estat quan han començat les variants.

1r. hem baixat per la senda dels javalins, el pas que teníem fet al final de la senda per seguir pujant per senda ( permeteu-me la redundància) està laurat des de fa temps i això feia que desestiméssem aquesta opció. Avui hi hem passat, està una mica malmesa per les pluges però segueix sent divertida, i hem anat fins a les granges del Gili per poder tornar a pujar a buscar el camí de Montmaneu.

2n. Enlloc de pujar pel camí de Montmaneu ho hem fet per un altre camí que s'agafa passant per la vora dels bancals d'ametllers, sembla que estigui molt brut i que sigui molt pendent, però la veritat és que brut no hi està tant, sempre troves un pas net per on poder ciclar.

Des d'aquí hem tornat a agafar la ruta que volíem fer inicialment, baixant la senda de la cabra. No em canso de fer-la, la trobo molt divertida, tot i que he de reconeixer que avui no tenia flow, noto la bici molt rígida al baixar.

I aquí la segona empitonada de pujada...... LA COVA PLANA. Mentre anàvem a buscar el camí que ens havia de deixar al peu de la pujada, la fitxa blava ha caigut a la "posada" i li ha tocat inflar les rodes 4 o potser 5 cops i tot des d'abans de començar la pujada fins que hem arribat a casa.

Quan hem estat dalt solament portàvem 24,6 Kms i ja feia 2 hores i mitja que havíem sortit del bar d'Oto.
Amb 1 hora o 1 hora i mitja de coll per arribar a casa no teníem temps per entretindre'ns massa. La decisió ha tornat a ser unànime:- Anar fins a Montmaneu i tornar fent la clàssica amb la baixada ràpida final i acabar tornant pel mas de la pedra i el camí vell d'almatret ( com si haguéssim caigut als daus ens tornava a tocar passar pel camí que havíem fet de pujada).

Montmaneu, 420 metres d'altura, 30 Kms pedalats, 3 hores des de que hem sortit de Seròs. La fitxa vermella ens avisa que esta a punt de caure al pou, nota com el bast intern del quàdriceps li fa amagades de rampa.
Ara ja solament ens queda baixar i anar cap a casa. Comencem a portar un ritme una mica alt però n'hi ha que sembla que es despengen. Modifiquem la marxa per poder anar tots junts.

Finalment al arribar al pont del riu Segre, tenint en compte que tant a Jordi com Pep, Modol i Dani els anava millor agafar el camí del ram, m'he acomiadat de tots 4 i he forçat les cames fins arribar a casa per intentar creuar la porta abans de les 12:00. Sóc com la ventafocs, tinc hora de tornada.

Hem fet una ruta que m'ha agradat molt, passant per poc dels 40 Kms ( n'han sortit 44) i amb un desnivell acumulat d'uns 700 metres.

Ja veurem que podem fer diumenge vinent.

Salut! 



dijous, 10 d’octubre del 2013

Quart dia d'una setmana sencera.

Avui és l'últim dia que dono classes, i és un dels més forts. Amb una sessió de ciclo pel matí i una de Crossfit, una de G.A.C. i una de ciclo per la tarda, em serveix per acabar la setmana amb les cames a lloc.

Pel matí 48 minuts treballant a una mitjana de 120 bpm ( he baixat la intensitat pensant amb el que em quedava de dia) i consumint 367 Kcal.

Per la tarda la sessió de crossfit a estat curta. Solament 15 minuts de treball intens, però intens intens, que m'ha portat a tornar a sentir molèsties al bessó.
Avui he comptat l'esforç que em suposa una sessió de G.A.C. i m'han sortit més de 300 Kcal més consumides en 45 minuts justos.
I per acabar-ho de rematar la darrera sessió amb bici. He hagut de treballar amb menys resistència , igual que pel matí, perquè les pulsacions no pujaven però les cames no podien aguantar el ritme. Tot i això amb el mateix temps que pel matí he consumit 352 Kcal.

La suma de les classes de ciclo ha estat de 96 minuts i 719 Kcal .... 21,6 Kms.

Salut!

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Tercer dia d'una setmana sencera.

Per fi sembla que he sortit una mica airós de les sessions de treball.

Encetem sessió que sonarà avui i demà a les classes i, tot i haver-ne fet dues de seguides, tinc les cames en millor estat que ahir. Però de totes formes em ficaré les Skins per previndre i/o minimitzar el cansament de cara a demà.

Dues sessions de ciclo indoor seguides, de 20:00 a 22:00 hores d'avui, 1 hora i 50 minuts en total i 965 Kcal consumides. 28,95 Kms.

Demà és l'últim dia de la setmana que he de donar classes, espero acabar bé la setmana per poder fer algun esport de cara a diumenge.

Salut!

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Segon dia d'una setmana sencera.

Avui ha tocat pedalar ja de bon matí i per la tarda acabar de magullar el cos amb més Crossfit, G.A.C. i una altra sessió de ciclo indoor.

La sessió de bici és la mateixa que ahir; 53 minuts de treball i 515 Kcal al matí i 54 min i 430 Kcal per la nit. en total 1 hora i 47 minuts per cremar 945 Kcal. 28,3 Kms.

En Crossfit avui tocava treballar en Tabata que és 20" de treball descansant 10" més i fer sèries de 8 repeticions. Ho hem fet amb sentadilles i flexions en tres series seguides descansant 2 minuts entre elles. El resultat ha estat unes cames fetes caldo per començar a fer G.A.C a l'hora següent.

En G.A.C. avui encara he tingut una mica de coll perquè féiem moviments nous i al ensenyar-los no els fem tant ràpid, però venia tocat de la classe anterior i al final estava per demanar el canvi.

Un dia més que ha passat llarg, i encara queda la resta de la setmana.

Salut!

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Primer dia d'una setman sencera.

Comencem la setmana com toca, 3 sessions "d'entrenament". Una de Crossfit fent cursa contínua i dues d'spinning.

A les 19:00 hores hem anat a fer 5.000 metres amb els de Crossfit, la sessió d'avui era per mirar la forma de córrer i corregir algun error gran. Hem marcat ritme normal per no començar apretant el primer dia. (5:09 min/km).

La sessió d'spinning que toca aquest inici de setmana és més dura que les de la setmana passada, el garmin ha marcat ( i ara sembla que marca bé) 1.250 Kcal consumides en 1 hora i 55 minuts. Al canvi això són 37,5 Kms.

I demà a veure com estem.

Salut!

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Sortida social.

Porto tota la setmana fent sessions de ciclo indoor i molt temps sense sortir amb un grup mitjanament nombrós un diumenge pel matí.

Suposo que per això avui tenia moltes ganes de rodar tranquil·lament amb el major nombre de ciclistes possible, per poder anar alternant i passant conversa amb tothom que fos possible.

Durant la setmana m'he anat informant sobre el punt i l'hora de trobada normal dels diumenges. Ara es queda a Otmar, perquè el Tonet no obre, per marxar a les 8:00 del matí.

20 minuts abans de les 8:00 sortia de casa per començar el més aviat possible el meu matí "d'alterne". Al passar per davant de casa de Pat m'he trobat al sogre que estava al carrer, he parat per fer-la petar una estona i m'ha informat que avui el Tonet tornava a estar obert....... I ara què? cap a on vaig? passo per davant dels dos bars, a Otmar no hi havia cap bici encara i al Tonet n'hi havia una, la vella de Peret, així que m'he quedat al Tonet.

Al cap de poc han arribat Javier i Jordi i, veient que ja passaven de les 8:00 i que no venia ningú més, hem començat la sortida.

Al encarar el carrer enginyer m'he quedat una mica endarrere i he analitzat el perfil dels companys de ruta....... tots rodadors i "canyeros"..... no és precisament el tipus de ciclistes que em convenen un dia com avui que vinc amb les cames cansades de tota la setmana. Per més INRI al preguntar quina ruta fèiem la primera resposta ha estat - podíem anar cap a Almatret i Riba-roja, amb el temps que tenim n'hi ha prou. Són uns 70 Kms.- .... Jo he callat com un puta però amb la intenció de fer tòrcer aquesta idea. Desprès s'ha comentat d'anar a pujar per la Belladona, aquesta opció ja m'ha fet més el pes. Això voli dir anar cap a Montmaneu on faríem alguna trialera i segurament trobaríem al Fixipoyes que no podia ser que no haguessin sortit aquest matí.

Sense gaires paraules més anem pedalant direcció a la Granja d'Escarp pel camí de la vora del riu. El ritme és normal, pensava que haguéssim anat més ràpid ( desprès m'he assabentat que Javier al dinar d'ahir va fer algun extra d'avituallament líquid i sòlid i avui no estava fí, i com que Pere anava amb la bici vella aquests dos no estaven per marcar un ritme alt).

En arribar a la cantera del Teixidó hem tornat a canviar d'opció i hem pujat per la ruta de la Granjolina del 2013, és una pujada més suau i sostinguda que et deixa als plans de la Granja d'Escarp.

Ens hem liat una mica un cop hem arribat a dalt i això, juntament amb alguna xuplada de cadena de Peret, ens ha fet anar encara més lents.

Buscàvem la senda que va de la pista al mas de l'hereu i això ens ha costat una mica. Finalment hi hem fet cap i allí ens hem trobat amb algun Fixipoyes ( Dani, Sergi i Albert) que anaven amb una nova incorporació al mon de la BTT, Enric Guardiola.

La ruta començava a agafar el caire que anava buscant, ara ja érem 8 bikers, això relentiria el ritme i hem permetria d'anar més descansat i poder fer més fotos, parlar amb més gent,.....

Arribem al mas de l'Hereu i tornem a pujar, aquest cop a buscar la plana Cassaca i desprès la serra Picarda per arribar fins a la trialera de Sant Jaume. Tot aquest tram l'he fet amb la Ditec de Jordi per deixar-li provar el tipus d'amortiguador de la Occam.
La diferència de muntura és evident, d'una rígida de carboni amb forquilla de plataforma estable de 100 mm de recorregut a una doble amb 120 mm darrere i 140 davant, hi ha molta diferència. No diré quina és pitjor o millor, tothom que estigui avesat a aquest món sap que cada tipus de bici té els seus punts bons i els seus punts dolents.

La pujada l'he fet sobrat, provant com reaccionava als canvis de ritme ràpids, però durant tota la baixada de la trialera ha fet que hagués de ficar tots els sentits en intentar no sortir per orelles en algun dels escalonets que hi havia.

Tots hem baixat la senda, uns amb més soltura que altres, i desprès.... reunió de nou per decidir què faríem.

Amb Jordi barallàvem la opció d'arribar fins a la Granja per poder pujar per la Belladona i acabar fent la Clàssica, així ens aproparíem als 50 Kms que m'hagués agradat fer, però finalment hem anat fent l'enllaç fins a la costa de l'Angibós.
Hi ha molta senda amb pujada i baixada, això ha fet disminuir molt el ritme i, quan hem arribat a la pujada, ja no quedava temps per remuntar-la i anar a fer una altra baixada abans d'anar cap a Seròs. Per això hem girat veles encaminant-nos cap a casa, passant per la banqueta del canal, que estava tota plena de tolls de la pluja de dissabte, i acabant amb la pujada del Salt de Pena per deixar la poca energia que quedava a les cames entre pedres i regalls.

En les 3 hores i 22 minuts que ha durat la sortida hem fet 40 Kms i 670 metres de desnivell positiu.

Ara a recuperar el màxim per començar la setmana el més descansat possible.

Salut!

dijous, 3 d’octubre del 2013

Sembla que va bé.

La primera setmana de les activitats sempre és de reajust i tests. Per això ja vaig comentar que al final les sessions de ciclo indoor i Terapèutica del matí les hem passades de dilluns i dimecres a dimarts i dijous. Això vol dir que aquest matí tornava a pedalar.

Ahir vaig fer una neteja a fons i desesperada de la cinta del pulsòmetre per veure si al final em tornava a marcar les pulsacions correctament i sembla que ha donat resultat. A la classe d'avui ha anat com una seda i m'ha demostrat que no anava errat sobre els kms teòrics que feia a les sessions d'aquesta setmana.

El ciclo del matí ha durat 51 minuts durant els quals he consumit 384 kcal ( 11,5 Kms) fent una mitjana de 117 bpm i una màxima de 162.

Per la tarda tenia sessió contínua a partir de les 19:00. Primer Crossfit, encara que avui no he fet els exercicis perquè havia de controlar i ajudar a les dominades. Desprès G.A.C. amb una classe més contínua i exigent que dimarts. I per acabar ciclo indoor un altre cop.

Per la tarda fèiem la mateix sessió que pel matí, però augmentant les calories consumides, en total 408 (12,8 Kms) amb un temps molt paregut.

Per tant 24,3 Kms més amb una sessió entremig que deixa les cames tocades també.

A veure si aquest fi de setmana puc tornar a agafar la bici.

Salut!

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Agafant el ritme

Amb una mica d'agulletes de dimarts avui ha tocat seguir amb el planing d'activitats.

Per sort totes les classes d'avui eren de ciclo indoor i no m'ha calgut tornar a fer sentadilles ni flexions que han estat els exercicis que més adolorit m'han deixat.

Triple sessió, una pel matí i dues per la tarda. El pulsi segueix estant en encefalograma pla i per això les comptabilitzo totes igual amb una equivalència de 12 Kms per sessió. 36 Kms més al comte personal.

Al final he canviat les classes de dilluns i dimecres al matí per dimarts i dijous a la mateixa hora, per això demà repeteixo spinning a les 9:00.

Ara a esperar els efectes que tindran aquestes classes de cara a les activitats de demà.

Salut!

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Inici del curs 2013-14

Per fi ha començat el curs nou, a veure si em torno a ficar a lloc i perdo aquests quilets que he agafat per les vacances.

Hem començat amb les activitats i he començat fort.

A les 7:00 de la tarda sessió de Crossfit. Avui hem fet el Test Cindy un altre cop. M'he reservat una mica pensant en les dues classes que tenia desprès, però tot i això han caigut 95 abdominals, 145 flexions i 195 sentadilles amb salt.

De 8:00 a 9:00 G.A.C.. La primera sessió sempre és una mica més curta perquè s'han de fer les explicacions i val més pecar de poc que de massa. 3 series de 10 sentadilles més, 10 squats amb cada cama, 10 mitges sentadilles amb estirament complert, 10 patades endarrere i 10 més de laterals i 30 abdominals per acabar.

Per acabar la tarde spinning. La primera sessió mantenint les formes i amb un 70% de la sessió asseguts, que l'estiu sempre deixa secueles i no es pot abusar dels trams de peu. No puc afinar molt sobre l'equivalència de quilòmetres perquè tinc problemes amb el pulsi, però amb els 50 minuts totals de sessió haurem fet uns 12 Kms de muntanya.


La sensació d'avui ha estat bona, perquè he pogut fer totes les classes sense ressentir-me de res, però tinc les cames carregades i cansades, a veure que tal s'aguanta la càrrega de tota la setmana.

Salut!