PRÒLEG:
Feia un parell de setmanes em vaig trobar una malla de la cadena de la bici trencada i per fi m'havia arribat la cadena nova, per això la vaig canviar divendres, sense temps de provar com anava abans de la sortida de diumenge. Desprès vaig saber perquè et diuen que abans de fer una sortida amb cadena nova la provis abans.
Divendres 31 de gener em van arribar les sabates noves de btt, unes luck team amb sola de carboni reforçat, desprès de montar les cales tal i com toca, no vaig tenir temps de provar-les amb la Occam, tot just les vaig fer anar un parell de sessions de ciclo per mirar com m'anaven al peu. Avui he sabut perquè el material és millor provar-lo amb la bici que ha d'anar.
NOVELA:
Portava tota la setmana de descàrrega, intentant anar amb compte durant els entrenaments que anava fent.
Divendres, aprofitant que havia de treure la cadena vella per ficar la nova, vaig anar a rentar la bici per fer-li una posta a punt una mica més exhaustiva: comprovar el líquid sellant de les rodes de davant i darrere, netejar i engrassar la caixa de pedalier, netejar plats, bieles i pinyonera i lubricar rodaments i tija de seient.
Unes tasques que em van portar pràcticament tot el matí, inclosa una visita al taller d'Enric per a poder talonar la roda de darrere amb el compressor d'aire, portava 10 minuts bons intentant fer-ho amb la manxa de peu i no hi havia manera.
Tot semblava estar a punt per poder rodar bé diumenge per Velilla anant darrere de les dos gaseles que últimament em fan la pell cada fi de setmana, Jordi i el Sejo.
Dissabte per la tarda vaig acabar de fer els preparatius, fent la bossa per dutxar-me desprès de la marxa, deixant a punt la roba que em ficaria per pedalar, repassant la pressió de les rodes ( per si havien perdut ja que les havia destalonat i tret alguna punxa que tenien clavada), mirant també la pressió dels esmorteïdors i carregant la bici al portabicis de Jordi. Diumenge marxaríem els tres junts cap a Velilla, Martino anava sol amb el seu cotxe perquè havia de marxar abans, Sampi havia de fer cap des de Fraga i la resta de ciclistes que venien a rodar de Seròs ja s'havien arreglat entre ells per poder arribar a Velilla.
Vaig a dormir a una hora més o menys decent, despertant-me solament un cop durant la nit i podent descansar unes 6 hores..... està prou bé.
Diumenge marxem a l'hora que toca. Arribem a destí amb temps suficient com per anar a fer un "bocata de llango", per parlar amb les coneixences que ens anem trobant, per contemplar durant una estoneta la muntura nova de Sampi i per començar a fotre'ns de fred....... començo a pensar que ha estat mala idea venir amb els culots curts, però encara falta estona per començar a pedalar i un cop pedales les cames s'acalenten.
Avui fins hi tot hem anat a escalfar. Quan he anat a calar les sabates he vist que em costava molt d'entrar-les, però molt molt.......- mala senyal- per sort sortir surten fàcil, potser massa fàcil i tot.
Entre rises i conyes van passant els minuts i arriba l'hora de ficar-nos a la sortida sense haver-nos fet la foto de grup, almenys amb els de la colla...... Error.
Som poc més de 200 participants, del C.C. Seròs n'hi ha una bona representació (crec que 15), entre els que farem la ruta llarga de 48 Kms i els de la curts de 30.
Per començar ens situem junts Sejo, Jordi, Martino, Sampi i jo encara que sabem que Martino i Sampi, un per obligacions culinàries i l'altre per excés de paron, aniran a fer la curta i nosaltres no.
Donen la sortida amb un "xupinasso", nosaltres sempre sortim de la meitat endarrere i això retrassa una mica l'arrancada. Amb problemes per poder "calar" començo despenjant-me una mica de Jordi, Sejo em segueix al costat.
En pocs metres ens agrupem els tres i anem fent. La cadena em salta constantment en un punt concret fent que perda una mica de pedalada. Tardo poc en comprovar que solament passa en pinyons petits, si engrano a partir del 3 o 4 ja no passa, això em fa portar una cadència de superheroi o haver d'aguantar el saltet constant.
Rodem ràpid pels camins plans de la vora del riu, i quan dic ràpid vull dir que fem els 7 primers kms plans a ritme de 30.
Quan solament portàvem 3 Kms donem una curva forta a esquerres portant tot ficat, aminoro la marxa i em veig obligat a ficar-me de peu per seguir el ritme dels companys. Just començar a aixecar-me em salta la cadena, dono un cop de genoll al manillar i em surt la cala del pedal. Estic uns segons fent baixar Sants del cel i fent-me fregues ràpides al genoll com si això fos la millor cura. En tot aquest temps no he deixat de pedalar, molt lent, i intentant tornar a calar un altre cop sense tenir èxit.
El grup em va marxant i em tornen a passar tots els que havíem anat deixant endarrere, per fi puc entrar la cala i intento portar un ritme decent per veure si puc seguir pedalant.
Aviat veig a Jordi i Sejo que han baixat el ritme per esperar-me, els agafo i explico el percance. No tardem massa a agafar bon ritme de nou i tornar a ficar-nos més o menys a lloc, però pel meu cap comença a treballar malament i els pensaments derrotistes comencen a calar amb més facilitat que les meves sabates dient-me que avui ho passaré malament.
Sé que no puc ficar-me de peu sobre els pedals si no vull que em torni a passar com abans, i això em "puteja" molt. Si sóc fort pujant és gràcies a que puc aguantar molta estona de peu portant cadències acceptables amb càrrega mitja alta, i avui m'hauré d'acoplar a la bici i anar ficant ferro fins que els quàdriceps vagin aguantant.
Ve el primer canvi de ritme fent una baixada creuant un rierol i desprès una rampa curta però amb suficient grau per fer-me perdre la cala i haver de ficar el peu a terra. Segueixo pujant a peu sense perdre distància del duo.
Un cop es comença a pujar arribes a dalt dels plans en dues tandes. Primer fas la pujada més llarga i amb més desnivell, desprès "planeges" per bancalets amb constants rampetes de pujada i baixada per salvar "espones" i finalment acabes d'arribar a dalt per una senda ampla i neta, camí estret i una mica brut.
En arribar a dalt de la plana ja tinc assumit el meu paper dins del grup..... estava destinat a ser el 3r, pujant em quedava cada cop, ara hauríem de veure com anava per pla.
Anem fent el trenet canviant cada km i em trobo molt bé, inclús a gust. Intentem maquillar la mitjana baixa dels 6,5 kms de pujada (14.4 Km/h) rodant per sobre dels 20 Km/h tota l'estona.
Ens trobem amb Carlos Estallo i Carlos Sasot i fem el tren més llarg.
Quan Sasot agafa el relleu, gairebé al final del pla, agafem un ritme molt fort que em fa esforçar per no quedar-me endarrere. Per sort desprès ja ve la baixada.
Sasot escull al ruta curta perquè tenia molèsties al genoll i els altres 4 continuem per la llarga.
Iniciem baixada per una senda-trialera oberta nova. Començo el descens tenint al cap les cales i no em deixo anar del tot, però poc a poc l'adrenalina em fa ficar la ment en blanc i acabo disfrutant com un crio. A mitja baixada ens trobem un ciclista que havia trencat el seient, li pregunto si està bé i em quedo parlant amb ell fins que arriben els altres però solament se li ha trencat la guia de sota, no ha caigut ni res i pot seguir pel seu peu sense problema.
Continuem baixant fins arribar de nou a Velilla, ens fan rodar un altre cop per baix al riu i entrem al poble per trobar-nos amb el segon avituallament. Parem un moment, repostem una mica i reiniciem la marxa.
Una mica més de pla, creuem la carretera per sota un pont i ja sabem que ens toca el segon plat fort del dia, 7 Kms de pujada ( incloent una part final de fals pla) per augmentar en 230 metres el desnivell acumulat.
Abans de començar l'ascens portem 32 Kms i ja ens anem ficant cadascú al seu lloc. Jordi sembla que és el que va més fresc, seguit de prop per Josep i per acabar el trio jo vaig darrere (igual que els collons dels gossos). Carlos Estallo aguanta el tipus molt bé, gairebé sempre està l'últim però no ens deixa ni 5 metres.
Acabem els fals pla i hem de tornar a baixar vertiginosament, ara toca fer el GR que ja vam fer l'any passat. Solament pensar-hi ja se'm fa la boca aigua. Anava el 3r i demano ràpid pas perquè m'ho vull agafar amb ganes.
Tantes ganes i fico que al primes escalonet que hi ha, intentant saltar-lo amb el cos tirat enrere em marxen les dos cales, caient de cop sobre el seient i enganxant-me tota la papada baixa. Per sort m'ha agafat tot el conjunt el general sense fer incís en cap colló en concret i el dolor es suportable. Intento calar mentre vaig baixant molt poc a poc i insegur entre totes les escales ( un dels trams més divertits perquè són pedres de 25 o 40 cm d'alçada que les pots anar encadenant sense parar de saltar). Al final decideixo apartar-me, deixar passar al grupet i parar per poder ficar bé els peus als pedals mentre acaben de baixar els sants que s'havien aconseguit agafar fort a alguna rama a la primera part de la marxa.
Ja està, ja tinc els peus ficats, gas i gas i gas.
A davant solament tinc als 3 de Seròs que em deixen passar sense cap problema, al contrari, quan em senten darrere ( Moltississississimes gràcies als 3 tios, us dic en serio que em començaven a caure les llàgrimes).
Tornem a ser gairebé a l'altura del riu i ja solament ens queda una darrera pujada per camí ample, sense haver de guanyar tots els metres baixats pel GR, i la baixada el pantano per arribar a la meta.
Jordi té problemes amb el canvi, parem abans de començar la pujada i se n'adona que té la sirga desfilarxada i decideix de mantenir el pinyó que portava durant tota la pujada ( crec que el 4 més gran). I va el tio i se casque una sèrie tota la pujada de peu que mos treu 15 o 20 metros a Sejo, a mi 30 o 40 i a Carlos no ho sé perquè va punxar i no ens en vam adonar fins arribar a casa.
Fem la baixada, li fotem la bulla a Jordi per deixar-nos en ridícul i arribem planejant fins al poliesportiu de Velilla intentant un demarratge per entrar a meta.
Quan surten els resultats dels temps comprovem que hem portat una bona mitjana 19,7 Kms/h. Sampietro i Martino també han aguantat aquest ritme per fer els 30 Kms de la curta, molt bé màquines.
2 hores 24 minuts per recórrer els 47 kms del recorregut. Temps oficial 2 hores 27 minuts per 48 Kms.
Ruta per repetir, amb pujades netes, una mica de pla per als rodadors i baixades per disfrutar molt.
Salut!
