La Marató de TV3

Quan s'atancen aquestes dates molta gent ja pensem amb la Marató de TV3. Aquest any anava sobre la diabétes i la obesitat i, com sempre, s'havia de col·laborar.

Pel Baix Segrià ja fa 4 anys que organitzem una quedada ciclista de tots els clubs de la zona, venem algun tipus de peça de roba per recaptar fons i, el club que ho organitza aquell any, prepara un esmorzar també per recaptar diners.

La variant d'aquest 2016 ha estat que, enlloc de quedar i esmorzar primer, hem quedat a les 10:00 per esmorzar a la bordeta ( Lleida). Així cadascú era lliure de fer la ruta que volia fins a aquella hora i desprès optar a fer la marxa que ens tenien preparada els companys del Bikesport Lleida.

Del Club Ciclista Seròs hem fet acte de presència 12 integrants ( pocs pel que m'esperava), uns quants, la majoria sortíem des de Seròs pedalant, un parell anaven amb cotxe fins a Alcarràs i feien ruta des d'allí amb els de l'espardenya i un parell més que han anat amb cotxe fins al pavelló de la Bordeta i d'allí han marxat a fer la ruta preparada pel club.

Ramonet, Sergi P., Jordi, Sejo, Gerard, Enric, Raul, Pere M., Agusto, Josep Agustí, Antònio Loncà i un servidor vam anar, d'una u altra manera a gaudir de l'esmorzar i la companyia de companys d'altres clubs i de passada vam fer una sortida, plana plana això sí, de 62 kms.

L'anada encara em va anar mig bé, portava el ritme i les pulsacions mitjanament controlades. A la tornada em van fer la pell....... van tenir sort que no hi confiava en l'apretada i no vaig pensar a plenar-me les butxaques de pedres, si no hi hagués hagut més d'un xiribec.

La setmana que ve, diumenge 20 de desembre fem la tradicional sortida a ficar el pessebre. a veure si ens podem reunir un bon nombre de socis.

Salut!

Un pont ben aprofitat.

Doncs això, començant a pensar ja de debò amb la temporada vinent m'he anat ficant més carrega d'entrenament poc a poc. Aquest pont tocava 2 sessions de bici i la reenganxada al running i així ho he pogut fer.

Diumenge 6: FENT FONS A FONS HE TOCAT FONS.

Sóc propens a deixar-me enredar ( hauria de dir embolar millor) amb el tema de la bici, i el millor és quan, com ha passat aquest cap de setmana, accedeixo a anar a la sortida sabent que serà una embolada, o embolà com diria Aleix. Però l'ocasió s'ho mereixia, anàvem a fer la baixada del Gr99 des d'Almatret, i la companyia encara més, als tristos s'hi afegia el valencianet Aleix i Guerau.

Estava confirmat que amb 3 hores 30' tornaríem a ser a casa. Això volia dir sortir a les 8:00 i arribar a les 11:30.
Els dubtes em sortien quan analitzava la ruta: sortir des de Seròs, anar fins a Almatret, baixar el Gr que va cap a Riba Roja, tornar a pujar fins a Almatret i retornar cap a Seròs. En teoria uns 60 kms i 1000 m de desnivell. Fent números ràpids em sortia una mitjana de 17 Kms/h i això ja em feia dubtar que puguéssem arribar a l'hora prevista...... però amb els companys que tenia de ruta........ passant-me les pulsacions baixes pel forro........... encara podríem respectar l'horari.

8:05 del matí iniciem el recorregut. Jo no porto GPS ni pulsòmetre ( el tenen a la casa per reparar) i per tant avui vaig disposat a fer una sortida com em "rote", intentant no fer cap excés per això.

Al estar Guerau i Aleix, que ja fan fons, pensava que m'assegurava el poder portar ritmes normals....... fins a cert punt va ser així.

L'anada fins a Almatret comença bé, tot és pujada però sembla que la gent es comporta i, tret d'algun demarrage al que no surto i algun al que sí, la sortida no es complica.
El tema comença a canviar al atansar-nos a la Roca Manxò. El ritme comença a pujar, no hi ha hagut cap demarratge simplement han ficat més ritme, jo miro de respectar pulsacions ( no porto pulsòmetre però amb la respiració, crec que, mig ho controlo) però em vaig quedant i, sense voler, noto que ja no vaig tan bé com hauria. Finalment, quan estàvem ja al troç de carretera vella, els aconsegueixo agafar i arribem junts fins a la plaça del poble on omplim botellins d'aigua.

Planegem fins a l'entrada al GR i desprès la pendent es torna clarament negativa, amb pedres i trencada....... una trialera en tota regla, VAMOOOOOOOOOS!!!!!!!!.
El principi sembla una mica complicat, veníem de fer pista pistera cascabelera i el canvi és molt radical, però aviat m'acostumo a les estretors i el trencat de la senda i començo a gaudir molt.
És tècnica i dura físicament, exigeix bastant als avantbraços per dominar la bici i no deixar que agafi massa velocitat ( almenys amb una bici trail, suposo que amb una enduro la cosa canvia). Per això he de parar, desprès vaig veure que ja estava al final del tram més tècnic, a esperar als altres i així recuperar una mica.
Desprès d'aquest primer tram més tècnic encara falta un bon troç de senda amb menys pendent que, si la vols fer ràpid, toca pedalar bastant. I acabem amb pista amb pendent de nou.

D'aquesta manera, arribem a la part més baixa de la ruta. Ara toca remuntar pel "Mortirolo".......... quan vegeu la gràfica us fareu una idea del que és........ "haver elegido muerte".
Pujada suau al principi però poc a poc va agafant consistència, primer ho fa a cops amb rampetes d'escassos 10 metres i es torna a aplanar per deixar pujar còmodament.
Les rampetes cada cop són més llargues i més pendents, fins arribar als............ no ho sé, no ho puc dir segur perquè no portava GPS. Possiblement no tingués més de 1500 metres, però a mi em va semblar al menys 3 kms de pujada dura, molt dura, moltíssim dura.
Ningú pot dir que portava les pulsacions controlades, aquí manava la pendent. Si no portes un 25 - 52 no pots portar una bona cadència amb pulsacions controlades en aquesta pujada.
Començo el tram dur amb ganes, no espero que duri tant ni que sigui tan pendent, però aviat m'adono que no vaig bé i fico tot el ferro i faig el que puc per seguir pujant.
A més el terreny no ajuda a que hi hagi bona tracció ( repeteixo que pot ser que fós una apreciació meva degut al calentament de cames, cap i patata que portava...... en podríem dir un calentament global..... però la impressió que em va causar va ser aquesta) i una pedalada en fals t'obliga a ficar el peu a terra.

Jordi porta la capdavantera i es destaca uns bons 40 a 50 metres de mi. Sejo a començat amb ganes com jo però es fica sol el ganivet al coll i l'agafo quan ha de ficar el peu al terra. Les coses per darrere no sé com es couen però estic segur que a foc lent no van, l'olla deu bullir de valent.
M'he de motivar i buscar objectius petits per no enfonsar-me i claudicar, però finalment arribo a coronar sense baixar de la bici. Esbafegant com un ruc dolent i amb el cap una mica embotat espero que tots arriben on som Jordi i jo, recuperem uns instants i engeguem la tornada cap a casa.

11:30 i encara som entre molins de vent a les planes d'Almatret, ara toca que vinguin els indis i campi qui pugui cap a casa el més ràpid possible.

Mentre el % és negatiu el ritme és bo, sembla que les cames no hagin treballat gens. Però un cop arribem a les granges del Gili........ qualsevol pujadeta atranca les cames. Mirem de ficar-nos en fila per economitzar les forces que encara queden, però ningú dels 5 pot negar que va ben cuit.

En arribar al riu de Seròs comencem a soltar les cames fins a casa per intentar no arribar amb dues bigues sota la cintura.

El resultat han estat 4 hores 30' per fer 71 kms i 1350 m. de desnivell ( la teoria deia que serien 3h 30' per fer 60 kms i 1000m). I una bona cruixida.


Dilluns 7: Canvi de plans, trec el pols a la falca.

Les pautes manaven 30' de running suau desprès de la sortida de diumenge, però amb les cames com les tenia no podia anar a córrer quan des del setembre que no ho feia.

Decideixo agafar la flaca per soltar les cames. No tinc pulsòmetre ni GPS i em limito a rodar molt còmode per pla....... faig la meva ruta d'entrenament típica; Seròs, Mequinensa, Aitona, Seròs. 42,7 Kms en 1 hora 48 ' ( mitjana de 23,6 kms/h en pla...... ha de ser regeneratiu).


Dimarts 8: Arrodonint el pont.

No volia perdre la oportunitat de tornar a córrer un altre cop aquesta setmana. Per això he aprofitat aquest matí, abans d'anar amb la família i amics de visita al Castell del Remei, per sortir a fer els 30' de running que em tocaven per planificació.

Les sensacions han estat bones, he aprofitat que ja tenir el Garmin per controlar les pulsacions com tocava, per això m'ha sortit poc kilometratge amb els 30', solament 5 kms en 31 minuts.

En definitiva han estat uns bons dies "d'entrenament".

Salut!

Sortideta abans del dinar de final de campanya

Amb una bona matinal, menys freda del que s'esperava en un principi, vam iniciar una ruta amb moltes variants per poder encabir els nivells i preferències del major nombre de socis possible.

No ens vam poder reunir més que 9 ciclistes per passar unes hores fent el que ens agrada, però com sempre diem: - les activitats es fan pels que hi són.

Sense córrer emprenem el camí del riu fins a la pujada del Picado. Un cop comença la pujada cadascú ha de ficar el ritme que li va bé i això ens estira un mica..... no gaire per això.

La resta del recorregut va fent, sense baixades ni pujades fortes fins arribar al mas del Fideuer. Allí hi havia programat el primer desdoblament, però finalment tots seguim per la senda ( a ritmes diferents, això sí). Comença a haver-hi algun rush però la grupeta a la que anava jo s'ha mantingut junta tota l'estona. Hem estat gaudint de la senda, almenys jo, a bon ritme fins arribar a la pista de la Granja d'Escarp. Desprès hem seguit apretant fent la senda d'arribada al refugi, sense mirar endarrere, solament mantenint la pedalada i la velocitat no hem parat per anar a fer la +Plus i pujar desprès pel camí del davant fins a tornar a donar al refugi dels caçadors i juntar-nos amb el trio que havien pujat per la pista el tram final de senda.

Retrobament per explicar sensacions, Pere aquí ja ens ha deixat que tenia tard, i ens separem de nou per retrobar-nos més tard al cim de Montmaneu.

El grup on anava jo hem pujat pel mas de la pedra, el cor de colom, descens pel cabirol ( en un estat inmillorable que ha fet que gaudíssim tots de la baixada) i la següent remuntada l'hem feta pels jabalins. En aquesta pujada m'han fotut pals fins i tot els cucs de la prossessonaria, he hagut de ficar el peu a terra perquè m'he quedat travat a mitja pujada al tram més pendent del començament i m'ha passat fins i tot la roda del darrera això si......... ningú s'ha ofert a esperar-me........ amics.

Deixades de banda les diferències seguim rutejant cap al mas de la Monja per fer la pujada que solem fer sempre fins a Montmaneu. Al encarar-nos a agafar el camí hem divisat a JX i Raul que ja pujaven el Kebab, això ha esperonat la grupeta que ha pujat alegre i, al tram Kebab, hi ha tornat a haver pals però en aquest cas jo he quedat més ben parat.

Al arribar al pilaret ens esperaven els dos, JX i Raul, i amb ells hem acabat de fer la pujada. Ja solament ens quedava baixar...... en teoria.

Clàssica acabant pel caminet de pedres, entrepins aprofitant l'estat del terreny per deixar anar la bici a la zona de bumbs i als salts i arribem a la pista. Aquí ja hi ha hagut desbandada; Martino, Sejo i Jordi han anat cap a casa, JX i Raul havien agafat una altra via ja des del cim, i quedàvem Surdet, Delfi i jo per pujar pel Mas de l'Hereu i fer la senda de la garrafa d'aigua.

Desprès ja sí que vam anar cap a casa, no  sense passar per la tornada per senda que vam fer l'altra setmana amb els tristos.

En definitiva, una bona jornada com a pròleg al dinar del club amb apretades i rialles durant 3 hores i mitja, que va ser el que vam tardar a fer els 61 kms i 1100 metres de desnivell.

Salut!

Sortida de PROFESSIONAL

Estic en període de base i, com a tal, he de fer les sortides suaus ara. Tot i que amb les noves tendències i estudis em comença a ballar el cap i hi ha dies que estic per engegar-ho tot a rodar i fer el que m'apeteixi, respectant uns principis es clar. No sé..... igual torno a l'entrenament que més alegries em dóna, encara que a l'hora del rendiment perdi capacitats estan compensades de sobra amb la satisfacció d'una sortida de diumenge amb companyia, i els caps de setmana segueixo sortint amb la grupeta.

Bé, deixant-nos de voltes, del que es tracta és que aquest cap de setmana havia de rodar sobre el 65 - 70% i amb cadència. Com que la bici de carretera encara no la toco aquesta sortida implicava pistejar i ho volia fer amb JX per veure com té les cames ara.

Ahir em va arribar la informació d'un esmorzar a Llardecans amb motiu de les jornades que fan de Camins d'or líquid. Sejo i Jordi i anirien, però ells portarien un altre ritme i m'estimava més quedar-me amb el cunyat.
Li vaig proposar d'anar a esmorzar nosaltres també. Com fan els bons, els que no els has d'explicar res sobre com funciona una bici perquè quan tu encara no caminaves ells ja pedalaven, i no ho han deixat de fer a pesar de l'edat. Sortideta, esmorzar i rodar una mica per tornar a cremar...... ens va semblar bona idea als dos.

A l'hora de sortir de casa amb la bici em topo amb Pere i Raul que iniciaven camí també. Els crido i els dic el que anàvem a fer, no els costa unir-se a nosaltres, d'aquesta manera doblem els efectius per a la matinal d'avui.

La ruta ha estat sencilla d'anada, pista pistera cascabelera fins a Llardecans. Amb un inici fred, la veritat, però quan han començat a venir les costetes la temperatura ha pujat una mica, he tingut una mica de feina a controlar les pulsacions, però encara ho he salvat prou bé.

No li fem el lleig a un bon entrepà de llonganissa a la brasa amb abundant oli de l'any. Fins i tot hem gosat a aixecar el paraigües un parell de vegades. Una bona brasa s'ha de mullar amb vi.
Durant tot l'esmorzar no ens hem bellugat de la vora la foguera, el fred es ficava dins del cos i desprès la feina haguéssim tingut per entrar en calor.

Aviat tornem a engegar les cames per tornar cap a casa si no ens passarem d'horari.

Nosaltres sortíem del poble i ens trobem a Ramonet i Enric Guardiola que entraven. Acaben afegint-se al grup i marxem tots direcció a Maials pel camí de la independència.

Per camins i caminets, el Sherpa, ens porta fins a l'Arc d'Adar. Ramonet i Enric ja ens han abandonat desprès d'una petita errada amb entrada a bancals d'oliveres, es veu que feien tard.

La tornada des de l'Arc gairebé ha estat la mateixa que l'anada, el ritme pràcticament també. Tot i això encara han sortit 45 kms pedalant 3 horetes.
Però en aquest tipus de sortides no compten els kilòmetres. L'estona de conversa i l'entrepà ja no els el traurà ningú.

La setmana vinent tenim el dinar de final de temporada, segurament també farem una sortideta conjunta, a veure com surt tot plegat.

Salut!

Tristejant. Patir i Gaudir.

 

Abans de ficar-me dins de la rutina i la "obligatorietat" que comporta seguir, o intentar seguir, un pla d'entrenament de cara a les activitats que tinc pensades fer la temporada vinent ( ja sé que no arribaré enlloc ni faré cap marca per recordar en els anals de la història, però tinc la deformació, professional o no, de planificar entrenaments i mirar de seguir-los), tenia intenció de fer una última sortida sense mirar temps, ni pulsacions, ni kilòmetres, ni cadència, ni res de res.

Ja havia quedat amb els altres dos tristos per anar a fer la trialera del P&G, però durant tota la setmana que he estat pensant en com fer la sortida més entretinguda. I això solament passa per poder fer alguna senda-trialera més.

JX, que segueix tenint tots els camins i sendes del nostre territori en arxiu GPX dins del seu cap, em va incentivar per mirar una senda oberta nova des de la base de Montmaneu...... ja en tenia una més a fer. L'altra que volia fer era la "Moncloa", que el dia de la Granjolina em vaig quedar amb ganes de fer-la com Déu mana.

A les 7:50 vam començar a pedalar, el ritme no era molt alt però sabíem que la ruta seria llarga i necessitàvem no adormir-nos durant tot el recorregut.

Pedalem per la vora del riu fins a la pujada asfaltada que dóna als plans de la granja ( la pujada de Paco Bepa) i, rodant per allí anem a pujar fins a la base de Montmaneu pel mas de l'Hereu, el Cor de Colom i el mas de la Monja. La pujada no té "desperdici", espones, esponetes i "garrotades" a les cames i a la patata sense parar.

La primera senda, aquesta nova de Montmaneu ( a la que haurem de ficar nom), està molt bruta. L'han feta per la trail series de Montmaneu i està pensada per fer caminant, té corbes molt tancades i alguna mal peraltada, amb una traça molt estreta que fa que surtis amb les cames esgarrinxades per tot arreu. Tot i això la vam fer sencera.
La senda ens deixa a la punta de dalt del barranc de la Grallera. Ens equivoquem i pugem cap a la dreta per fer cap a les antenes de dalt de la Bella Dona, allí decidim donar mitja volta i anar a buscar la senda de la Moncloa.

La Moncloa: Impressionant. Retocada per la Granjolina, i amb les pluges d'aquesta setmana ha quedat en molt bon estat, hi ha algun tram pendent on l'aigua ha descobert alguna pedra de més o ha fet algun regall, però està molt bé. La gaudim molt i arribem a la vall fera per tornar a pujar. Aquest cop per la Cova Plana....... Territori "Pauleta".

Sense pressa però sense pausa, això s'escau més a Sejo i Jordi jo vaig fer més un "sense pausa però a punt de morir", encarem la pujada que ens deixa a la plana que hem de seguir per arribar a la trialera del P&G.
La senda està molt neta, netííííííssima si la comparo amb el darrer cop que la vaig fer, es pot fer tota sobre la bici parant una mica de compte a la darrera corba a la dreta, on hi ha un escaló de pedres just abans del viratge. Una primera part molt ràpida, amb algun escaló i algun canvi de pes, que deixa lloc a un tram de curves tancades, crec que són 4, i desprès un tramet de pocs metres més ràpid.
En total no arriba als 1000 m de recorregut, crec que deu rondar els 800, però és molt divertida i té una mica de tot.

Ens trobem a l'altre costat de riu, enfront de Mequinensa, i per anar tornant cap a casa podem rodar per carretera fins a la Cimentera i pujar per la Vall Fera, o agafar la pista asfaltada que va cap a Almatret i pujar per les mines........Agafem la segona opció.
Al començament, mentre rodem per "pla" ( és el mateix "pla" del triatló de Mequinensa, no para de fer badens) hi ha moltes rialles i conya, quan comencem la pujada les rialles es van distanciant cada vegada més i les conyes van seguides d'esbafegs..... però hi segueixen estan..... Això és el que fa tan especials aquestes sortides amb bona companyia.
La pujada es per treure's el barret, i un cop dalt encara hi va havent tobogans per acabar de malmetre les cames..... per la tarda ho trobarem tot això segurament.

Per fi arribem a la pista asfaltada que va cap al creuament del camí de les mines amb la pista de la Granja cap a Maials. El ritme augmenta sense pujar massa de pulsacions. Ara els caps ja estan pensant en la tornada per senda, volem fer el retorn de la Xallenge de fa un parell o tres d'anys.

Ens passa com als "Maxos" capats, cara a casa sempre es corre més. El tram per camí passa molt ràpid i el de senda no menys.
A aquestes velocitats totes les sorpreses, salts, corbes tancades, pedres, repetxets,....., es magnifiquen i fan que el final de sortida sigui per emmarcar.

Arribem a casa amb 62 kms a les rodes i 1150m de desnivell positiu, les bicis brutes com feia temps que no ho estaven. Però les gairebé 4 hores que ens ha costat aconseguir això s'han passat molt ràpid. Ara ja solament ens queda esperar a que arribi la setmana vinent.

Salut!

Esmorzar del C.C.Seròs. No es pot demanar més.

El cap de setmana passat vaig anar de boda, la da Calú membre del C.C., i això no em va permetre de sortir a pedalar ni dissabte ni diumenge. No és que me'n penedeixi, que m'ho vaig passar molt bé, simplement justifico la falta d'entrada d'activitats al blog.

Aquest diumenge, avui, teníem prevista la sortida del club a esmorzar al refugi dels caçadors. Prometia ser una pedalada amb força membres, tan petits com grans, però crec que va superar una mica les expectatives que teníem i tot.

Des del club confiàvem amb una trentena de persones totals a esmorzar i uns 20 o vint- i - pocs pedalant. Finalment ens vam reunir al refugi 37 membres del club, dels quals 28 vam anar pedalant.

La confecció de la ruta havia estat pensada per a la ocasió, tenint en compte que havien de venir algunes joves promeses, dissenyant dos recorreguts per arribar al lloc d'esmorzar sobre les 9:30.

Com sol passar quan t'has de reunir tanta gent l'hora de sortida no es respecta mai. Sortíem 15 minuts més tard de l'esperat i això ja anava en contra del programa i de l'hora estimada d'arribada a lloc.

Els 28 ciclistes començàvem junts els primers quilòmetres del recorregut, sortint pel carrer enginyer en direcció a l'escorxador per creuar allí la carretera i seguir rodant per camí en direcció al pont vell del riu i, un cop creuat, trencar a l'esquerra en direcció al Bovalar.

La primera pujada arribava aleshores, escollida amb premeditació ja que és la única que està asfaltada. Tot i que el ritme era suau a les pujades ja es veu els que solen sortir més i els que no, però avui no era dia per marcar diferències i ens anàvem esperant cada pocs kilòmetres.

Rodant una mica dispersos pel terme del Bovalar arribem al tancat del Penyo. Aquí la boira encara no ens ha deixat veure el sol i segurament és d'agrair perquè no hem fet més que pujar i la temperatura encara es va mantenint.
Queda poc, uns 2 kms i arribem al creuament que divideix els que aniran a fer la ruta "curta" i els de la "llarga". Peret amb Raul, Pere Monclús, Pere petit, Pol, Sergi, Antonio que retorna al pedal amb bici nova, Vicenç i Enric del Manxa agafen el tram més curt i els demés seguim fent una mica de volta.

El ritme augmenta una mica, la tendència més baixadora del camí ho afavoreix, fins que, abans d'agafar la primera senda de pujada, Guerau trenca la sirga del canvi i ens demora uns 10' canviar-la. "Solament" estem 5 per fer la cura, els altres han seguit rodant suau per no agafar fred però tampoc distanciar-se massa de nosaltres. Jordi, Sejo, Surdet, Guerau i jo ens anem tornant per treure la sirga vella, encarar la nova i dir alguna tonteria que amenitzi la tasca.
Quan acabem d'arranjar la trencadissa imprimim un ritme alt per mirar d'agafar al grup el més aviat possible. Arriba la primera cremada de "carbonilla" però també el primer tram de baixada per camí trencat gaudint el que no està escrit, i és que amb les pluges d'aquesta setmana els camins i sendes estan amb un grip inmillorable.

No podem reagrupar-nos amb els altres fins que no arribem a la bassa Sant Miquel, just abans de creuar la carretera de nou davant d'Aluminsa ( actual Volúmen de Negocios), on ens espera la resta de grup.

Fem la primera senda descendent, la de la basseta de Ramonet. Està molt plena de lloses i costa de trobar una entrada bona, però no ens la deixem perdre.
Cadascú va al seu ritme i no ens esperem fins tornar a tocar camí, ara ja pista bona. Al trobar-nos de nou ens falta el Sister que ha punxat..... uns minuts més de demora. Els encarregats del foc i la carn ja pateixen perquè ens retrassem i ens truquen.
Barallem les opcions de continuar amb la ruta prevista o escurçar per alguna banda. Finalment decidim d'anar cap al Refugi per la via ràpida. Tothom dels que anem sap el camí, queda poc ja, i ningú espera a ningú.

Es formen dos grups que gairebé el marquen la diferència de rodes, crec que totes les 29" estaven al capdavant i al segon grup solament hi havien 26".
Per acabar d'arribar i, com no podia ser d'altra manera, a la pujada final acaba havent-hi una mica d'estopa per veure qui agafa els punts de la muntanya. A mi em cauen cops per tot arreu, sol puc mirar al terra i deixar que vagin caient sense fer massa mal....... a vegades penso en provar una XC de 29" per veure què passaria.

En ser dalt ja trobem a tots els que havien fet la ruta curta esperant. Sense demora enceto una cervesa per hidratar..... senta de meravella, desprès ja puc entaular conversa amb qualsevol dels presents: Agusto pare, Josep del Valentó, Bolado o Jx que són els encarregats de la brasa i coure carn i pa ( el dia que s'acaben aquestes ànimes bondadoses s'acabarà fer coses), Agust que ha vingut pedalant des de Lleida, Gemma, Pau i Joana, etc......

L'esmorzar perfecte, cansalada i llonganissa a la brasa amb un vinet de casa, cafè i xarrada de bicis entre ciclistes........ és pot demanar més?..... AQUEST ANY SÍ, ens hagués agradat a tots poder ser els 39, que segur que haguéssim set, enlloc de 37.

Tips i descansats toca tornar a pujar a la muntura. Uns no disposen de més temps ( aquestos esmorzars se solen allargar) i van cap a casa, uns altres decideixen fer uns quants kilòmetres més però arribar aviat a casa, i nosaltres escollim anar a pujar a Montmaneu per poder fer 2 senderes més de baixada aprofitant l'estat del terreny.

Delfí, Sister, Sejo, Surdet, Mòdol, Dani, Pep i algun biker més anem a fer el bosquet, aquí ens acabem de partir quedant solament els 4 primers anomenats i jo per anar a fer el "Cabirol" abans d'agafar la pista de pujada a Montmaneu.

La pujada al turó des de la pista sempre se m'ha fet pesada, i avui no ha estat diferent. Surdet ha portat el ritme des de baix, un ritme quarteler que no ha deixat que ningú passes davant seu i que ha manifestat que està prou bé de forma.

El descens ha estat massa, la bici traça per on li dius. Pràcticament no hi ha terra solta que faci marxar la roda, i això et va donant confiança i fa que, poc a poc, forcis més la màquina.

Enllacem la "Classica" amb la "Entrepins" per acabar de buidar l'adrenalina que portem i desprès ens enfilem cap a Seròs.

Han sortit 40 kms amb uns 650 m. de desnivell positiu. Ja està bé per soltar les cames.

Per la setmana vinent tinc en ment d'anar a fer la trialera de l'Arbora, actual P&G, a veure si puc fer-ho.

Salut!

La Granjolina BTT 2015

Les marxes que es fan a la vora de casa no es poden deixar perdre, i més a prop que la Granjolina no en tenim cap, per això era cita obligada per aquest cap de setmana.

La marxa era dissabte, enlloc de diumenge com solen ser, i a mi m'anava molt bé perquè diumenge no hi hagués pogut anar.

Tot i la baixa participació de ciclistes, suposo que el fet de ser dissabte, d'haver-ne una altra a l'Albagés diumenge i el rally Catalunya li ha pres possibles clients, del nostre club encara ens hi vam deixar veure un nombre considerable d'afeccionats. Si no recordo malament érem 13 pedaladors ( Ramonet, Alejandro, Prudi, Carlos Muñoz, Dani, Sergi, Dídac, Jordi Basilio, Escaleta, Juan Peña, El Sioux, Delfi i jo) i 2 més que van venir a donar un cop d'ull però sense participar ( JX i Calú). Cadascú amb el seu repte personal i amb la intenció de fer el circuït que millor li anava; el curt de 25 kms amb uns 500 m de desnivell o el llarg de 53 kms i 1300 m de desnivell.

Per avui, com que el Sioux venia a fer la ruta curta per problemes de temps i  Jordi i Sejo m'havien deixat sol, el grup que inicialment havia de ser de 5 efectius es reduïa a dos: Delfi i jo.

Nosaltres anàvem amb la intenció de fer la ruta llarga i, aprofitant que estàvem a la vora de casa, l'anada i la tornada la volíem fer pedalant aixì encara sumaríem 15 kms més als 53 de recorregut.

La marxa començava a les 9:00 i a les 8:20 sortíem de Seròs per la banqueta del canal en direcció a La Granja D'Escarp. Tota l'anada, un cop salvada la pujada de les Roques de Sant Formatge, és amb un perfil suaument favorable i això ha facilitat que puguem portar un bon ritme sense massa problemes. Em salvat els 8 kms en 25'.

Amb els 15' que disposàvem abans que donessin el tret de sortida hem tingut temps suficient per recollir dorsal i obsequis, saludar als coneguts, fer-nos alguna foto de grup i guardar el minut de silenci que els companys de la Granja d'Escarp han volgut deixar per recordar a Juanjo i Javier la qual cosa és molt d'agrair per part del nostre club.

Gairebé amb puntualitat britànica la sortida es donava a les 9:01 i començava el "jaleo". Per alguns una ruta per passar el dia, per d'altres un repte desprès de temps amb la bici una mica abandonada, per uns altres un calvari.

Veieu l'error de la foto? sempre n'hi ha que donen la nota... marron per l'organització que l'hagués hagut de deixar fora de cursa.

Com ja he dit no hi havia molts bikers i això ens ha fet relaxar i ficar-nos a la part de darrera per començar. A l'inici de l'estampida encara hem perdut alguna posició, però és que el ritme s'ha iniciat molt alt i a mi això no em va bé. Solament pensava en que havíem de fer la ruta llarga, 53 kms i 1300m, calculava unes 3 hores si tot anava bé i...... els esforços de començament es paguen al final.

Delfí, que amb aquesta bici ara va com un tret, em portava amb el "ganxo" a tocar carn. No s'ha arribat a clavar en cap moment però el notava allí, marcant zona. Li he hagut de dir un parell de cops que no ens deixéssem portar, que d'aquests que ens passaven ara n'enganxaríem més de dos i més de tres a la segona pujada bona amb la cara desencaixada.
Aquests 5500 metres inicials per pla els hem salvat en 11 minuts ( 30 km/h de mitjana).

I comencen els primers kilòmetres de pujada, l'arrancada és amb asfalt i bona pendent, i comencem a trobar gent. Passem un bon grup de bikers abans de deixar les rampes més fortes i iniciar el fals pla ascendent.
Seguim per camí i semblava que estàvem una mica entre dos grupets. Delfí, Juan Ramón i jo rodàvem tranquils ara parlant a estones i esperant a que el % de pujada incrementés el suficient per fer-nos callar poc a poc.

En un canvi de plat desafortunat se'm queda la cadena travada i em fa caure al no poder descalar a temps. Ens passa tota la grupeta que havíem aconseguit rebassar a la pujada i ara em comença a preocupar. Començarem aviat a rodar per senda i camí estret i ens serà difícil de poder passar si el ciclista de davant no ens cedix el pas...... això ens farà perdre bastant temps.

Delfí m'ha esperat i seguim rodant junts, sense parar de guanyar desnivell, ara per senda fins fer un parell de baixadetes curtes per arribar al Mas de l'Hereu on hi ha el primer avituallament. Parem a menjar 4 xuxes i a beure una mica d'aigua ( en rutes llargues val més perdre una mica de temps en tots els avituallaments per a que no t'agafen rampes per mala hidratació i dèficit d'alimentació al final del recorregut), aquest fet fa que encara es colin més participants per davant nostre.

Ara la marxa ens continua fent pujar per les esponetes que van des del  Mas de l'Hereu fins a la plana Cassaca, i allí sabia que agafaríem senda de baixada perquè ja ho van fer l'any anterior. Per això calia entrar en bona posició, ja no per no perdre temps sinó, per disfrutar de la baixada tal i com es mereixia.
La pujada et va ficant a prova, comença amb una pendent mantinguda suau per anar escalfant les cames, desprès venen les primeres esponetes que són relativament suaus, i al final et guarda dos esponetes més amb bona pendent per acabar amb 100 m de pujada a un 12%.

Amb el cor a bon ritme entro a la senda de baixada on agafo tap als pocs metres. Els 4 nois que porto davant no és que portin mal ritme, però he d'anar frenant tota l'estona i això que encara estem a la part plana.
Abans d'iniciar el descens pronunciat el ciclista que em té a roda em cedeix el pas i això em dóna uns metres per poder gaudir. Amb poc temps agafo un altre cop al grup i acabo amb ells la baixada.

Sense cap metre de pla tornem a pujar, i un altre cop amb esponetes de cop de ronyo i bona cadència, d'aquelles que et van buidant les cames més ràpid del que voldries.
Vaig controlant a Delfi, el porto molt a prop però amb un biker al mig.
Deixem aquest tram trencacames just per iniciar la pujada del pantanos. Pujada mítica de la nostra zona, aquesta tothom l'ha feta i inclús hi ha un parell de segments Strava, que val més agafar-la amb calma.
Ens agrupem amb el Socio i li comento, veient com tenim a molta gent que ens ha passat a pocs metres per davant, que ara ens tornarem a ficar al lloc que estàvem. I efectivament anem remuntant llocs. Amb calma, mantenint les pulsacions altes però a les que permeten un treball llarg, aconseguim arribar a dalt juntament amb Dani i Jordi Basílio. Parem al segon avituallament a recarregar dipòsits. Dani arrenca abans que nosaltres, ens anirà a uns 300 metres una bona estona ara, però a Jordi el deixem fent el vermuth.

Acabem de pujar fins a la base de Montmaneu i desprès ens donen uns metres de pla fins arribar a la Moncloa on hi ha la segona senda per disfrutar.
Arreglada per a la ocasió, però amb la mala sort que la sequera hi ha deixat molta pols i a les pendents pronunciades costa de controlar la bici, la gaudeixo enormement. Solament em queda l'espineta de no haver pogut saltar un tallat ( no gaire alt, dels que encara em permeto el luxe de fer) al sentir una bici darrera meu que em pisava la roda.

Estem a les mines i toca ascendir de nou, aquest cop per la pujada de Jordi Albà.... la Cova Plana. Amb calma de nou, ara ja estem més o menys al lloc que ens toca, ens anem veient tota l'estona amb els mateixos 4 o 5 corredors, Dani, Raul Guardiola, un noi de vermell i un de l'Espardenya.
Em dóna la impressió que Delfi es comença a quedar però prefereixo tirar fins dalt i esperar-lo allí per no fer-li forçar el ritme, ja arribarà.
A dalt bevem un botellí d'aigua que ens dóna un voluntari de l'organització i emprenem senda de baixada de nou. Aquí no hi ha plans gairebé, o puges o baixes.
Aquest descens no l'he fet mai i m'agrada, em permeto el luxe d'esgarrapar dues posicions encara baixant i, al arribar a les mines vaig pujant poc a poc esperant que m'agafi Delfí un altre cop.

La pujada de la Vall Fera pel barranc de la Grallera és llarg ( uns 5 kms) i va pujant a cops. En un descans d'aquests cops de pendent que fa aprofito per menjar mitja barreta i donar-ne l'altra mitja a Delfi. Al arribar a dalt sé que repetim l'avituallament del la pujada dels pantanos ( Belladona) però encara falta una estona i s'ha d'anar alimentant el cos.

Ens fiquem a dalt de la Belladona amb 46 kms ( 38 de la marxa i 8 d'anar fins a la Granja) i unes 2 hores 50 min ( 2 hores 25 de granjolina), encara ens falten 15 kms més, tinc al Socio una mica tocat i recordant el recorregut...... el perfil no li farà gens bé a les cames mig enganxades.
La resta del recorregut el fem amb Dani, que l'hem agafat a aquest darrer avituallament, fals planegem fins a la sendera de la Cresta ( torno a soltar adrenalina per les orelles), ens fan remuntar un altre cop. Aquí a Delfí ja li han ficat l'electricitat al cos.... les rampes comencen a aparèixer al intentar treballar una mica més del compte..... i encara falta una altra baixada i la conseqüent pujada. No són baixades i pujades llargues, però són molt trenca cames com ho han estat la majoria d'aquesta marxa, i acaben per fer-nos rebaixar el temps estimat de marxa.

Arribem a la Granja amb 3h 30' però amb satisfacció.

Fem petar la xarrada breument amb alguns participants més, ens prenem una canya per recuperar forces i emprenem el camí de tornada a casa, aquest cop per carretera, i axí parem el crono en 4 hores 16' totals de bici, 69 kms i 1300 metres de desnivell.

La ruta ha estat molt bé, la organització perfecta amb voluntaris i avituallaments com toca. Ara miraré de repetir el recorregut desprès que hagin caigut 5 o 6 l/m2.

Salut!

ERMITANYOS per recuperar les cròniques.

Diversos fets han fet que estès apartat del blog aquest últim més. Un, el més important, no hauria d'haver passat mai..... però així de cruel és la vida a vegades. Desprès el que toca és buscar raons per aixecar el cap i seguir tirant endavant i seguir practicant aquest esport que tant ens agrada, el ciclisme.

Una bona manera de tornar a realitzar marxes és amb els ERMITANYOS, una marxa que es realitza a Balaguer i que va ciclant per les localitats properes coronant 3 ermites ( d'aqui el nom de la marxa). Es pot escollir fer-ne solament una, dues o les tres.
El primer i únic any que he fet les tres, crec que ha estat l`últim cop que vaig fer aquesta sortida i ja fa 4 anys, ho vaig aconseguir amb Javier, Juanjo, Pere i Sejo. Per això aquest cop havia de repetir triplet costés el que costés.

No les tenia totes perquè són gairebé 90 kms de BTT amb un bon percentatge de sendes, tant de pujada com de baixada, i uns 2100 m de desnivell positiu acumulat.
L'entrenament de fons per a la Mussara ja queda molt lluny i els últims dos mesos no han estat un exemple d'entrenament eficaç precisament.
Però, com passa la majoria de cops, sempre hi ha un corcó que va punxant per acabar de convèncer-me a apuntar-me. En aquest cas el Sejo.

Aquesta edició, del Club Ciclista Seròs, solament hi hem anat a pedalar Sejo, Surdet ( que ens ha sorprès molt gratament del nivell que ha agafat en "pocs" dies) i jo. També s'ha allargat fins a la noguera a donar suport un malalt de tot el que té a veure amb la bici, el padrí JX, al qual l'accident li ha privat de pedalar durant una temporada però fa falta molt més que un irresponsable per treure-li les ganes de bici.

Diumenge la predicció donava núvol tot el dia però amb temperatures suaus, una climatologia bona per a poder pedalar durant molta, molta estona.
Per poder fer el recorregut llarg necessitàvem sortir a les 8:00 ( no ho he dit, aquesta marxa té la particularitat que et dóna la opció de sortir lliurement des de les 8:00 fins a les 9:00), ja faríem prou tard començant a primera hora.

L'arribada al lloc de sortida és quan encara no hi ha llum solar i això fa que tinguem algun dubte sobre les peces de roba per ficar-nos. Finalment seguim amb la intenció que portàvem des de casa, culote curt i mallot curt amb segona pell, braçets i "xaleco" o paravents..... decisió molt encertada per cert.

Hora de sortida les 8:06. Els càlculs ens diuen que hem de portar una velocitat mitjana de 15 km/h si volem arribar a una hora decent, però ja es veurà.

Ens ho agafem amb calma fins passar les primeres rampetes que ens porten fora de la localitat de Balaguer. Desprès, tot i el perfil ascendent, decidim de marcar un ritme una mica alt per intentar no trobar massa gent a les primeres sendes que ens puguin fer perdre temps.

Sejo marca la velocitat i Surdet i jo anem darrera amb el "ganxo" a punt de clavar-se al maxil·lar, però sense deixar-lo de petja. Comencem a entrar en sendes i, tot i portar algun ciclista davant, les podem fer a bon ritme.
Un cop agafem pista ampla de nou, que coincideix amb l'inici de la pujada a la primera ermita (Cérvoles), baixem ritme per guardar les cames. La ruta serà llarga i val més ser conservador.
Tenim 12 kms de pujada per endavant i tots els esforços per mantenir les pulsacions baixes són inútils, si no em vull despenjar molt no puc baixar del 80% i em fa por que això passi factura més tard.

Sejo va davant tota l'estona, es veu que puja millor que nosaltres, jo no el deixo marxar gairebé gens per això i Surdet, que es coneix molt bé, va guardant a uns metres meus.

Fem la primera Ermita en 1 hora i 40' ( 24 kms i 750 m de desnivell positiu)..... 14,4 Km/h de mitjana. Ja havíem tirat les prediccions per terra i encara invertiríem 10' més en avituallar-nos ja que valia la pena aquesta despesa per poder menjar una bona llesca de pa de pagès amb pernil salat, formatge i llonganissa seca, un parell de talls de torró i un traguet de vi si eres una mica agosarat..... jo no ho vaig ser.

El primer descens ens fa guanyar temps, sobretot perquè enlloc d'agafar la trialera pedregosa dels altres anys ens fan baixar per camí, amb els riscos que això també té. Una corba que faig gairebé recta uns quants viratges més i aviat toca tornar a pujar, esperava baixar molta més estona. La pujada dura poc, uns 1000 metres, i ara sí; toca la baixada llarga, també per camí.
És una baixada molt ràpida amb alguna corba tancada i amb pedra solta. baix agafant confiança amb el Sejo apegat darrera fins que la roda de darrera em marxa un parell de cops i decideixo afluixar el ritme.

Arribem a Os de Balaguer, allí trobarem per primer cop a JX que ens anima per iniciar el puja baixa pestós que porta fins a Vilanova de la Sal. Aquest puja baixa fa passar per trams de senda i de camí, tant de pujada com de baixada, que em fan adonar que hi ha alguna cosa que no va a l'hora perquè la bici em marxa molt i no tinc seguretat..... per tant no gaudeixo el que toca. Passem pel Monestir de les avellanes tornant-nos a creuar amb JX.

Arribem a Vilanova de la Sal tots 3 alhora i parem a l'avituallament, és una parada gairebé obligada perquè desprès s'inicia l'ascens de 6 kms que et fa guanyar 250 metres i porta a la segona ermita, Montalegre. En aquest avituallament torna a estar JX, ara podem fer petar la xarrada una mica. Aprofito per mirar la roda de darrera, com em pensava està massa dura i hi trec vent..... a veure com anirà ara. Portem 40 kms en 3 hores....... el ritme va baixant.

Comencem l'ascens. Ara cadascú ha d'anar més a la seva, estem a la meitat de la ruta i els excessos es noten i es paguen més. Surdet es queda una mica i jo intento mantenir agarrada la roda de Sejo. La temperatura és més alta i pujant em sobra el tallavent i els braçets...... apreto el ritme per agafar distància per parar i despullar-me una mica. Al parar Josep em passa i Surdet m'agafa, faig uns metres amb ell però desprès em trobo bé i forço fins agafar al Sejo un altre cop. Va a roda d'una noia que ens puja fins a Montalegre com una campiona. L'hem anat trobant durant tot el recorregut, la passem a les baixades i ens treu els colors a les pujades.
En arribar dalt fem parada de 15' per omplir bidons i deixar que Albert pugui avituallar-se, ens tornem a ficar la roba que ens hem tret i enfilem buscant la primera trialera bona, la dels corralets. Cada cop que vinc a aquest territori miro de fer-la perquè és molt divertida.

Com sempre quan agafem senda em deixen ficar davant. Obro gas i a gaudir. En pocs metres comprovo que l'he encertada al traure aire de la roda, ara ja domino la muntura i això dóna confiança i permet gaudir molt més de la baixada.
El ritme alt fa que, a la part final de la senda, ens trobem més gent i haguem de parar algun cop.... LLÀSTIMA, però l'adrenalina ja l'hem deixat brollar durant una bona estona.

Toquem carretera, la que va de Sant Llorenç a Camarasa, i planegem uns kilòmetres a bon ritme parlant amb uns ciclistes de Saidí per arribar a la darrera pujada de la sortida; Sant Jordi. Solament l'he feta un cop i la recordo molt dura amb rampes fortes i paelles formigonades per possibilitar l'agarrada dels neumàtics.

Sol deixar Camarasa ve la primera ganivetada, en aquesta rampa em van agafar les primeres rampes a les cames ara fa 4 anys, però aquest cop estic millor i la passo sense problema. Anem ascendint amb Josep deixant que Surdet agafi el seu ritme, ja ens trobarem a dalt menjant coca de recapte i bevent del porró.
La duresa del començament baixa bastant i tot el tram del mig es fa prou bé. El test final arriba als darrers 1800 metres, em sobren fins i tot les gafes. Me les trec perquè estan bafades ( ha estat una de les poques vegades que me les he hagut de traure) i al ficar-les al casc em cauen al terra. Paro i em trenca el ritme, Sejo va marxant poc a poc i ja no l'agafaré, però és igual..... ja hem coronat la darrera. 63 kms en 4 h 58'.

La distància que li havíem tret a Albert semblava molta, però en pocs minuts va ser a dalt ja recuperant hidrats amb la coca, fem una parada de 20' abans d'empendre la tornada al punt de partida. Ara ja solament quedava baixar i planejar els 20 kms que ens separaven de Balaguer.

Hem degut acabar tots en prou bon estat perquè hem entrat al relleu sense fer el mandrós. La bona velocitat de creuer d'aquest últim tram ha fet que la mitjana en moviment fos de 16 km/h encara.

6 h 21' ( 5h 11' en moviment), 84 kms i 2100 metres positius. Bone sensacions i una ruta recomanable 100%.

Per recuperar una dutxa-sauna i dinar de llonganissa i botifarra a la brasa amb un parell de canyes..... IMPRESSIONANT ( ens han escatimat la patata al caliu per això).

Salut!