La Granjolina BTT 2015

Les marxes que es fan a la vora de casa no es poden deixar perdre, i més a prop que la Granjolina no en tenim cap, per això era cita obligada per aquest cap de setmana.

La marxa era dissabte, enlloc de diumenge com solen ser, i a mi m'anava molt bé perquè diumenge no hi hagués pogut anar.

Tot i la baixa participació de ciclistes, suposo que el fet de ser dissabte, d'haver-ne una altra a l'Albagés diumenge i el rally Catalunya li ha pres possibles clients, del nostre club encara ens hi vam deixar veure un nombre considerable d'afeccionats. Si no recordo malament érem 13 pedaladors ( Ramonet, Alejandro, Prudi, Carlos Muñoz, Dani, Sergi, Dídac, Jordi Basilio, Escaleta, Juan Peña, El Sioux, Delfi i jo) i 2 més que van venir a donar un cop d'ull però sense participar ( JX i Calú). Cadascú amb el seu repte personal i amb la intenció de fer el circuït que millor li anava; el curt de 25 kms amb uns 500 m de desnivell o el llarg de 53 kms i 1300 m de desnivell.

Per avui, com que el Sioux venia a fer la ruta curta per problemes de temps i  Jordi i Sejo m'havien deixat sol, el grup que inicialment havia de ser de 5 efectius es reduïa a dos: Delfi i jo.

Nosaltres anàvem amb la intenció de fer la ruta llarga i, aprofitant que estàvem a la vora de casa, l'anada i la tornada la volíem fer pedalant aixì encara sumaríem 15 kms més als 53 de recorregut.

La marxa començava a les 9:00 i a les 8:20 sortíem de Seròs per la banqueta del canal en direcció a La Granja D'Escarp. Tota l'anada, un cop salvada la pujada de les Roques de Sant Formatge, és amb un perfil suaument favorable i això ha facilitat que puguem portar un bon ritme sense massa problemes. Em salvat els 8 kms en 25'.

Amb els 15' que disposàvem abans que donessin el tret de sortida hem tingut temps suficient per recollir dorsal i obsequis, saludar als coneguts, fer-nos alguna foto de grup i guardar el minut de silenci que els companys de la Granja d'Escarp han volgut deixar per recordar a Juanjo i Javier la qual cosa és molt d'agrair per part del nostre club.

Gairebé amb puntualitat britànica la sortida es donava a les 9:01 i començava el "jaleo". Per alguns una ruta per passar el dia, per d'altres un repte desprès de temps amb la bici una mica abandonada, per uns altres un calvari.

Veieu l'error de la foto? sempre n'hi ha que donen la nota... marron per l'organització que l'hagués hagut de deixar fora de cursa.

Com ja he dit no hi havia molts bikers i això ens ha fet relaxar i ficar-nos a la part de darrera per començar. A l'inici de l'estampida encara hem perdut alguna posició, però és que el ritme s'ha iniciat molt alt i a mi això no em va bé. Solament pensava en que havíem de fer la ruta llarga, 53 kms i 1300m, calculava unes 3 hores si tot anava bé i...... els esforços de començament es paguen al final.

Delfí, que amb aquesta bici ara va com un tret, em portava amb el "ganxo" a tocar carn. No s'ha arribat a clavar en cap moment però el notava allí, marcant zona. Li he hagut de dir un parell de cops que no ens deixéssem portar, que d'aquests que ens passaven ara n'enganxaríem més de dos i més de tres a la segona pujada bona amb la cara desencaixada.
Aquests 5500 metres inicials per pla els hem salvat en 11 minuts ( 30 km/h de mitjana).

I comencen els primers kilòmetres de pujada, l'arrancada és amb asfalt i bona pendent, i comencem a trobar gent. Passem un bon grup de bikers abans de deixar les rampes més fortes i iniciar el fals pla ascendent.
Seguim per camí i semblava que estàvem una mica entre dos grupets. Delfí, Juan Ramón i jo rodàvem tranquils ara parlant a estones i esperant a que el % de pujada incrementés el suficient per fer-nos callar poc a poc.

En un canvi de plat desafortunat se'm queda la cadena travada i em fa caure al no poder descalar a temps. Ens passa tota la grupeta que havíem aconseguit rebassar a la pujada i ara em comença a preocupar. Començarem aviat a rodar per senda i camí estret i ens serà difícil de poder passar si el ciclista de davant no ens cedix el pas...... això ens farà perdre bastant temps.

Delfí m'ha esperat i seguim rodant junts, sense parar de guanyar desnivell, ara per senda fins fer un parell de baixadetes curtes per arribar al Mas de l'Hereu on hi ha el primer avituallament. Parem a menjar 4 xuxes i a beure una mica d'aigua ( en rutes llargues val més perdre una mica de temps en tots els avituallaments per a que no t'agafen rampes per mala hidratació i dèficit d'alimentació al final del recorregut), aquest fet fa que encara es colin més participants per davant nostre.

Ara la marxa ens continua fent pujar per les esponetes que van des del  Mas de l'Hereu fins a la plana Cassaca, i allí sabia que agafaríem senda de baixada perquè ja ho van fer l'any anterior. Per això calia entrar en bona posició, ja no per no perdre temps sinó, per disfrutar de la baixada tal i com es mereixia.
La pujada et va ficant a prova, comença amb una pendent mantinguda suau per anar escalfant les cames, desprès venen les primeres esponetes que són relativament suaus, i al final et guarda dos esponetes més amb bona pendent per acabar amb 100 m de pujada a un 12%.

Amb el cor a bon ritme entro a la senda de baixada on agafo tap als pocs metres. Els 4 nois que porto davant no és que portin mal ritme, però he d'anar frenant tota l'estona i això que encara estem a la part plana.
Abans d'iniciar el descens pronunciat el ciclista que em té a roda em cedeix el pas i això em dóna uns metres per poder gaudir. Amb poc temps agafo un altre cop al grup i acabo amb ells la baixada.

Sense cap metre de pla tornem a pujar, i un altre cop amb esponetes de cop de ronyo i bona cadència, d'aquelles que et van buidant les cames més ràpid del que voldries.
Vaig controlant a Delfi, el porto molt a prop però amb un biker al mig.
Deixem aquest tram trencacames just per iniciar la pujada del pantanos. Pujada mítica de la nostra zona, aquesta tothom l'ha feta i inclús hi ha un parell de segments Strava, que val més agafar-la amb calma.
Ens agrupem amb el Socio i li comento, veient com tenim a molta gent que ens ha passat a pocs metres per davant, que ara ens tornarem a ficar al lloc que estàvem. I efectivament anem remuntant llocs. Amb calma, mantenint les pulsacions altes però a les que permeten un treball llarg, aconseguim arribar a dalt juntament amb Dani i Jordi Basílio. Parem al segon avituallament a recarregar dipòsits. Dani arrenca abans que nosaltres, ens anirà a uns 300 metres una bona estona ara, però a Jordi el deixem fent el vermuth.

Acabem de pujar fins a la base de Montmaneu i desprès ens donen uns metres de pla fins arribar a la Moncloa on hi ha la segona senda per disfrutar.
Arreglada per a la ocasió, però amb la mala sort que la sequera hi ha deixat molta pols i a les pendents pronunciades costa de controlar la bici, la gaudeixo enormement. Solament em queda l'espineta de no haver pogut saltar un tallat ( no gaire alt, dels que encara em permeto el luxe de fer) al sentir una bici darrera meu que em pisava la roda.

Estem a les mines i toca ascendir de nou, aquest cop per la pujada de Jordi Albà.... la Cova Plana. Amb calma de nou, ara ja estem més o menys al lloc que ens toca, ens anem veient tota l'estona amb els mateixos 4 o 5 corredors, Dani, Raul Guardiola, un noi de vermell i un de l'Espardenya.
Em dóna la impressió que Delfi es comença a quedar però prefereixo tirar fins dalt i esperar-lo allí per no fer-li forçar el ritme, ja arribarà.
A dalt bevem un botellí d'aigua que ens dóna un voluntari de l'organització i emprenem senda de baixada de nou. Aquí no hi ha plans gairebé, o puges o baixes.
Aquest descens no l'he fet mai i m'agrada, em permeto el luxe d'esgarrapar dues posicions encara baixant i, al arribar a les mines vaig pujant poc a poc esperant que m'agafi Delfí un altre cop.

La pujada de la Vall Fera pel barranc de la Grallera és llarg ( uns 5 kms) i va pujant a cops. En un descans d'aquests cops de pendent que fa aprofito per menjar mitja barreta i donar-ne l'altra mitja a Delfi. Al arribar a dalt sé que repetim l'avituallament del la pujada dels pantanos ( Belladona) però encara falta una estona i s'ha d'anar alimentant el cos.

Ens fiquem a dalt de la Belladona amb 46 kms ( 38 de la marxa i 8 d'anar fins a la Granja) i unes 2 hores 50 min ( 2 hores 25 de granjolina), encara ens falten 15 kms més, tinc al Socio una mica tocat i recordant el recorregut...... el perfil no li farà gens bé a les cames mig enganxades.
La resta del recorregut el fem amb Dani, que l'hem agafat a aquest darrer avituallament, fals planegem fins a la sendera de la Cresta ( torno a soltar adrenalina per les orelles), ens fan remuntar un altre cop. Aquí a Delfí ja li han ficat l'electricitat al cos.... les rampes comencen a aparèixer al intentar treballar una mica més del compte..... i encara falta una altra baixada i la conseqüent pujada. No són baixades i pujades llargues, però són molt trenca cames com ho han estat la majoria d'aquesta marxa, i acaben per fer-nos rebaixar el temps estimat de marxa.

Arribem a la Granja amb 3h 30' però amb satisfacció.

Fem petar la xarrada breument amb alguns participants més, ens prenem una canya per recuperar forces i emprenem el camí de tornada a casa, aquest cop per carretera, i axí parem el crono en 4 hores 16' totals de bici, 69 kms i 1300 metres de desnivell.

La ruta ha estat molt bé, la organització perfecta amb voluntaris i avituallaments com toca. Ara miraré de repetir el recorregut desprès que hagin caigut 5 o 6 l/m2.

Salut!

ERMITANYOS per recuperar les cròniques.

Diversos fets han fet que estès apartat del blog aquest últim més. Un, el més important, no hauria d'haver passat mai..... però així de cruel és la vida a vegades. Desprès el que toca és buscar raons per aixecar el cap i seguir tirant endavant i seguir practicant aquest esport que tant ens agrada, el ciclisme.

Una bona manera de tornar a realitzar marxes és amb els ERMITANYOS, una marxa que es realitza a Balaguer i que va ciclant per les localitats properes coronant 3 ermites ( d'aqui el nom de la marxa). Es pot escollir fer-ne solament una, dues o les tres.
El primer i únic any que he fet les tres, crec que ha estat l`últim cop que vaig fer aquesta sortida i ja fa 4 anys, ho vaig aconseguir amb Javier, Juanjo, Pere i Sejo. Per això aquest cop havia de repetir triplet costés el que costés.

No les tenia totes perquè són gairebé 90 kms de BTT amb un bon percentatge de sendes, tant de pujada com de baixada, i uns 2100 m de desnivell positiu acumulat.
L'entrenament de fons per a la Mussara ja queda molt lluny i els últims dos mesos no han estat un exemple d'entrenament eficaç precisament.
Però, com passa la majoria de cops, sempre hi ha un corcó que va punxant per acabar de convèncer-me a apuntar-me. En aquest cas el Sejo.

Aquesta edició, del Club Ciclista Seròs, solament hi hem anat a pedalar Sejo, Surdet ( que ens ha sorprès molt gratament del nivell que ha agafat en "pocs" dies) i jo. També s'ha allargat fins a la noguera a donar suport un malalt de tot el que té a veure amb la bici, el padrí JX, al qual l'accident li ha privat de pedalar durant una temporada però fa falta molt més que un irresponsable per treure-li les ganes de bici.

Diumenge la predicció donava núvol tot el dia però amb temperatures suaus, una climatologia bona per a poder pedalar durant molta, molta estona.
Per poder fer el recorregut llarg necessitàvem sortir a les 8:00 ( no ho he dit, aquesta marxa té la particularitat que et dóna la opció de sortir lliurement des de les 8:00 fins a les 9:00), ja faríem prou tard començant a primera hora.

L'arribada al lloc de sortida és quan encara no hi ha llum solar i això fa que tinguem algun dubte sobre les peces de roba per ficar-nos. Finalment seguim amb la intenció que portàvem des de casa, culote curt i mallot curt amb segona pell, braçets i "xaleco" o paravents..... decisió molt encertada per cert.

Hora de sortida les 8:06. Els càlculs ens diuen que hem de portar una velocitat mitjana de 15 km/h si volem arribar a una hora decent, però ja es veurà.

Ens ho agafem amb calma fins passar les primeres rampetes que ens porten fora de la localitat de Balaguer. Desprès, tot i el perfil ascendent, decidim de marcar un ritme una mica alt per intentar no trobar massa gent a les primeres sendes que ens puguin fer perdre temps.

Sejo marca la velocitat i Surdet i jo anem darrera amb el "ganxo" a punt de clavar-se al maxil·lar, però sense deixar-lo de petja. Comencem a entrar en sendes i, tot i portar algun ciclista davant, les podem fer a bon ritme.
Un cop agafem pista ampla de nou, que coincideix amb l'inici de la pujada a la primera ermita (Cérvoles), baixem ritme per guardar les cames. La ruta serà llarga i val més ser conservador.
Tenim 12 kms de pujada per endavant i tots els esforços per mantenir les pulsacions baixes són inútils, si no em vull despenjar molt no puc baixar del 80% i em fa por que això passi factura més tard.

Sejo va davant tota l'estona, es veu que puja millor que nosaltres, jo no el deixo marxar gairebé gens per això i Surdet, que es coneix molt bé, va guardant a uns metres meus.

Fem la primera Ermita en 1 hora i 40' ( 24 kms i 750 m de desnivell positiu)..... 14,4 Km/h de mitjana. Ja havíem tirat les prediccions per terra i encara invertiríem 10' més en avituallar-nos ja que valia la pena aquesta despesa per poder menjar una bona llesca de pa de pagès amb pernil salat, formatge i llonganissa seca, un parell de talls de torró i un traguet de vi si eres una mica agosarat..... jo no ho vaig ser.

El primer descens ens fa guanyar temps, sobretot perquè enlloc d'agafar la trialera pedregosa dels altres anys ens fan baixar per camí, amb els riscos que això també té. Una corba que faig gairebé recta uns quants viratges més i aviat toca tornar a pujar, esperava baixar molta més estona. La pujada dura poc, uns 1000 metres, i ara sí; toca la baixada llarga, també per camí.
És una baixada molt ràpida amb alguna corba tancada i amb pedra solta. baix agafant confiança amb el Sejo apegat darrera fins que la roda de darrera em marxa un parell de cops i decideixo afluixar el ritme.

Arribem a Os de Balaguer, allí trobarem per primer cop a JX que ens anima per iniciar el puja baixa pestós que porta fins a Vilanova de la Sal. Aquest puja baixa fa passar per trams de senda i de camí, tant de pujada com de baixada, que em fan adonar que hi ha alguna cosa que no va a l'hora perquè la bici em marxa molt i no tinc seguretat..... per tant no gaudeixo el que toca. Passem pel Monestir de les avellanes tornant-nos a creuar amb JX.

Arribem a Vilanova de la Sal tots 3 alhora i parem a l'avituallament, és una parada gairebé obligada perquè desprès s'inicia l'ascens de 6 kms que et fa guanyar 250 metres i porta a la segona ermita, Montalegre. En aquest avituallament torna a estar JX, ara podem fer petar la xarrada una mica. Aprofito per mirar la roda de darrera, com em pensava està massa dura i hi trec vent..... a veure com anirà ara. Portem 40 kms en 3 hores....... el ritme va baixant.

Comencem l'ascens. Ara cadascú ha d'anar més a la seva, estem a la meitat de la ruta i els excessos es noten i es paguen més. Surdet es queda una mica i jo intento mantenir agarrada la roda de Sejo. La temperatura és més alta i pujant em sobra el tallavent i els braçets...... apreto el ritme per agafar distància per parar i despullar-me una mica. Al parar Josep em passa i Surdet m'agafa, faig uns metres amb ell però desprès em trobo bé i forço fins agafar al Sejo un altre cop. Va a roda d'una noia que ens puja fins a Montalegre com una campiona. L'hem anat trobant durant tot el recorregut, la passem a les baixades i ens treu els colors a les pujades.
En arribar dalt fem parada de 15' per omplir bidons i deixar que Albert pugui avituallar-se, ens tornem a ficar la roba que ens hem tret i enfilem buscant la primera trialera bona, la dels corralets. Cada cop que vinc a aquest territori miro de fer-la perquè és molt divertida.

Com sempre quan agafem senda em deixen ficar davant. Obro gas i a gaudir. En pocs metres comprovo que l'he encertada al traure aire de la roda, ara ja domino la muntura i això dóna confiança i permet gaudir molt més de la baixada.
El ritme alt fa que, a la part final de la senda, ens trobem més gent i haguem de parar algun cop.... LLÀSTIMA, però l'adrenalina ja l'hem deixat brollar durant una bona estona.

Toquem carretera, la que va de Sant Llorenç a Camarasa, i planegem uns kilòmetres a bon ritme parlant amb uns ciclistes de Saidí per arribar a la darrera pujada de la sortida; Sant Jordi. Solament l'he feta un cop i la recordo molt dura amb rampes fortes i paelles formigonades per possibilitar l'agarrada dels neumàtics.

Sol deixar Camarasa ve la primera ganivetada, en aquesta rampa em van agafar les primeres rampes a les cames ara fa 4 anys, però aquest cop estic millor i la passo sense problema. Anem ascendint amb Josep deixant que Surdet agafi el seu ritme, ja ens trobarem a dalt menjant coca de recapte i bevent del porró.
La duresa del començament baixa bastant i tot el tram del mig es fa prou bé. El test final arriba als darrers 1800 metres, em sobren fins i tot les gafes. Me les trec perquè estan bafades ( ha estat una de les poques vegades que me les he hagut de traure) i al ficar-les al casc em cauen al terra. Paro i em trenca el ritme, Sejo va marxant poc a poc i ja no l'agafaré, però és igual..... ja hem coronat la darrera. 63 kms en 4 h 58'.

La distància que li havíem tret a Albert semblava molta, però en pocs minuts va ser a dalt ja recuperant hidrats amb la coca, fem una parada de 20' abans d'empendre la tornada al punt de partida. Ara ja solament quedava baixar i planejar els 20 kms que ens separaven de Balaguer.

Hem degut acabar tots en prou bon estat perquè hem entrat al relleu sense fer el mandrós. La bona velocitat de creuer d'aquest últim tram ha fet que la mitjana en moviment fos de 16 km/h encara.

6 h 21' ( 5h 11' en moviment), 84 kms i 2100 metres positius. Bone sensacions i una ruta recomanable 100%.

Per recuperar una dutxa-sauna i dinar de llonganissa i botifarra a la brasa amb un parell de canyes..... IMPRESSIONANT ( ens han escatimat la patata al caliu per això).

Salut!