Doncs això, començant a pensar ja de debò amb la temporada vinent m'he anat ficant més carrega d'entrenament poc a poc. Aquest pont tocava 2 sessions de bici i la reenganxada al running i així ho he pogut fer.
Diumenge 6: FENT FONS A FONS HE TOCAT FONS.
Sóc propens a deixar-me enredar ( hauria de dir embolar millor) amb el tema de la bici, i el millor és quan, com ha passat aquest cap de setmana, accedeixo a anar a la sortida sabent que serà una embolada, o embolà com diria Aleix. Però l'ocasió s'ho mereixia, anàvem a fer la baixada del Gr99 des d'Almatret, i la companyia encara més, als tristos s'hi afegia el valencianet Aleix i Guerau.
Estava confirmat que amb 3 hores 30' tornaríem a ser a casa. Això volia dir sortir a les 8:00 i arribar a les 11:30.
Els dubtes em sortien quan analitzava la ruta: sortir des de Seròs, anar fins a Almatret, baixar el Gr que va cap a Riba Roja, tornar a pujar fins a Almatret i retornar cap a Seròs. En teoria uns 60 kms i 1000 m de desnivell. Fent números ràpids em sortia una mitjana de 17 Kms/h i això ja em feia dubtar que puguéssem arribar a l'hora prevista...... però amb els companys que tenia de ruta........ passant-me les pulsacions baixes pel forro........... encara podríem respectar l'horari.
8:05 del matí iniciem el recorregut. Jo no porto GPS ni pulsòmetre ( el tenen a la casa per reparar) i per tant avui vaig disposat a fer una sortida com em "rote", intentant no fer cap excés per això.
Al estar Guerau i Aleix, que ja fan fons, pensava que m'assegurava el poder portar ritmes normals....... fins a cert punt va ser així.
L'anada fins a Almatret comença bé, tot és pujada però sembla que la gent es comporta i, tret d'algun demarrage al que no surto i algun al que sí, la sortida no es complica.
El tema comença a canviar al atansar-nos a la Roca Manxò. El ritme comença a pujar, no hi ha hagut cap demarratge simplement han ficat més ritme, jo miro de respectar pulsacions ( no porto pulsòmetre però amb la respiració, crec que, mig ho controlo) però em vaig quedant i, sense voler, noto que ja no vaig tan bé com hauria. Finalment, quan estàvem ja al troç de carretera vella, els aconsegueixo agafar i arribem junts fins a la plaça del poble on omplim botellins d'aigua.
Planegem fins a l'entrada al GR i desprès la pendent es torna clarament negativa, amb pedres i trencada....... una trialera en tota regla, VAMOOOOOOOOOS!!!!!!!!.
El principi sembla una mica complicat, veníem de fer pista pistera cascabelera i el canvi és molt radical, però aviat m'acostumo a les estretors i el trencat de la senda i començo a gaudir molt.
És tècnica i dura físicament, exigeix bastant als avantbraços per dominar la bici i no deixar que agafi massa velocitat ( almenys amb una bici trail, suposo que amb una enduro la cosa canvia). Per això he de parar, desprès vaig veure que ja estava al final del tram més tècnic, a esperar als altres i així recuperar una mica.
Desprès d'aquest primer tram més tècnic encara falta un bon troç de senda amb menys pendent que, si la vols fer ràpid, toca pedalar bastant. I acabem amb pista amb pendent de nou.
D'aquesta manera, arribem a la part més baixa de la ruta. Ara toca remuntar pel "Mortirolo".......... quan vegeu la gràfica us fareu una idea del que és........ "haver elegido muerte".
Pujada suau al principi però poc a poc va agafant consistència, primer ho fa a cops amb rampetes d'escassos 10 metres i es torna a aplanar per deixar pujar còmodament.
Les rampetes cada cop són més llargues i més pendents, fins arribar als............ no ho sé, no ho puc dir segur perquè no portava GPS. Possiblement no tingués més de 1500 metres, però a mi em va semblar al menys 3 kms de pujada dura, molt dura, moltíssim dura.
Ningú pot dir que portava les pulsacions controlades, aquí manava la pendent. Si no portes un 25 - 52 no pots portar una bona cadència amb pulsacions controlades en aquesta pujada.
Començo el tram dur amb ganes, no espero que duri tant ni que sigui tan pendent, però aviat m'adono que no vaig bé i fico tot el ferro i faig el que puc per seguir pujant.
A més el terreny no ajuda a que hi hagi bona tracció ( repeteixo que pot ser que fós una apreciació meva degut al calentament de cames, cap i patata que portava...... en podríem dir un calentament global..... però la impressió que em va causar va ser aquesta) i una pedalada en fals t'obliga a ficar el peu a terra.
Jordi porta la capdavantera i es destaca uns bons 40 a 50 metres de mi. Sejo a començat amb ganes com jo però es fica sol el ganivet al coll i l'agafo quan ha de ficar el peu al terra. Les coses per darrere no sé com es couen però estic segur que a foc lent no van, l'olla deu bullir de valent.
M'he de motivar i buscar objectius petits per no enfonsar-me i claudicar, però finalment arribo a coronar sense baixar de la bici. Esbafegant com un ruc dolent i amb el cap una mica embotat espero que tots arriben on som Jordi i jo, recuperem uns instants i engeguem la tornada cap a casa.
11:30 i encara som entre molins de vent a les planes d'Almatret, ara toca que vinguin els indis i campi qui pugui cap a casa el més ràpid possible.
Mentre el % és negatiu el ritme és bo, sembla que les cames no hagin treballat gens. Però un cop arribem a les granges del Gili........ qualsevol pujadeta atranca les cames. Mirem de ficar-nos en fila per economitzar les forces que encara queden, però ningú dels 5 pot negar que va ben cuit.
En arribar al riu de Seròs comencem a soltar les cames fins a casa per intentar no arribar amb dues bigues sota la cintura.
El resultat han estat 4 hores 30' per fer 71 kms i 1350 m. de desnivell ( la teoria deia que serien 3h 30' per fer 60 kms i 1000m). I una bona cruixida.
Dilluns 7: Canvi de plans, trec el pols a la falca.
Les pautes manaven 30' de running suau desprès de la sortida de diumenge, però amb les cames com les tenia no podia anar a córrer quan des del setembre que no ho feia.
Decideixo agafar la flaca per soltar les cames. No tinc pulsòmetre ni GPS i em limito a rodar molt còmode per pla....... faig la meva ruta d'entrenament típica; Seròs, Mequinensa, Aitona, Seròs. 42,7 Kms en 1 hora 48 ' ( mitjana de 23,6 kms/h en pla...... ha de ser regeneratiu).
Dimarts 8: Arrodonint el pont.
No volia perdre la oportunitat de tornar a córrer un altre cop aquesta setmana. Per això he aprofitat aquest matí, abans d'anar amb la família i amics de visita al Castell del Remei, per sortir a fer els 30' de running que em tocaven per planificació.
Les sensacions han estat bones, he aprofitat que ja tenir el Garmin per controlar les pulsacions com tocava, per això m'ha sortit poc kilometratge amb els 30', solament 5 kms en 31 minuts.
En definitiva han estat uns bons dies "d'entrenament".
Salut!
