Santander triathlon series Tarragona.

Triatló preparada amb especial il·lusió perquè em marca el final del calendari, però sobretot perquè significa un cap de setmana familiar, ja que Pat, Paula i Arlet m'acompanyen durant tot el dissabte de competició i desprès podem gaudir d'un diumenge de platja amb família.

El timming d'aquest any m'anava pitjor que l'any passat ja que haver de començar a nadar a les 15:00, i havent de marxar dissabte al matí de Seròs amb tot carregat, no em donava massa marge de temps per anar tranquil del tot.
Havíem d'anar a recollir el dorsal, fer el xec in a l'hotel tot i que la habitació encara no estès disponible, dinar, canviar-me i anar a deixar tot a boxes abans de les 14:30.

No m'esplaiaré amb com va anar tot des de les 11:00, que vam arribar al moll, fins a les 13:55 que vaig arribar a boxes, solament dir que vam recollir el dorsal, vam anar a dinar al Mc Donald's ( cosa que vaig dir l'any passat que no tornaria a fer, però...... la pressió d'uns ulls de 4 anys demanant "siusplaupapa" és molt gran), vam poder anar a deixar les maletes a l'hotel i encara em vaig poder canviar en uns vestuaris, que em van deixar a l'hotel mateix, abans de marxar pedalant amb tot el que em feia falta cap a l'àrea de transicions.
La problemàtica quedava per Pat ara, que havia d'anar a deixar les maletes a l'habitació i venir caminant amb les dues nenes fins al moll..... crec que 1.500 m. Pit avall per això.

Jo arribava al control de material amb el temps suficient com per no ficar-me nerviós, m'agrada repassar 3 o 4 cops el que porto, el que deixo, i com ho deixo, per quedar-me tranquil.
Fins que vaig adonar-me que no portava el DNI anava molt relaxat, a partir d'aquest moment les pulsacions es van començar a accelerar i suava sense fer esforços. Si havia de tornar a l'hotel de nou, on m'imaginava a Patricia nerviosa carrejant maletes i controlant a les nenes, que no deurien estar quietes, la liaria. No portava el mòbil perquè l'havia deixat a la bossa que havia de portar Pat per quan acabés la competició, juntament amb la cartera i el DNI que, moments abans de marxar, m'havia recordat que tenia que agafar per poder entrar a deixar el material.

Bé, no passa res, calma. Em fico tot el material disposat correctament per passar el control, he de ser un model de triatleta per poder fer desprès el ploricó amb cara de sorprès, per haver-me deixat el DNI a l'hotel, i tenir el màxim de credibilitat.

M'encaro a la noia de control de material i em para....... moments de tensió....... - No puedes llevar los acoples - em diu ( uns "acoples" demanats a reis especialment per a l'ocasió. Que no sobrepassen les manetes de canvi i que estan tapats i enganxats entre sí per a que siguin legals en les curses amb drafting ( les que permeten anar a roda))..... Com? - Los tienes que quitar-, em torna a  dir.
No sé perquè però, dijous mentre preparava el material, em vaig ficar la clau allen per poder desmuntar-los a la bossa del seient..... per si de cas..... Venga pues a desmuntar.

No puc, la clau és fulera i es doblega al haver de desfer els 7Nm de força als que estan apretats els cargols.... torna la suor freda.... miro a la noia amb cara de xai i el coll mig tort demanant clemència ( és el que va fer Paula per demanar d'anar al Mc Donald's i amb mi va funcionar) però torna a negar amb el cap. Regatejo poder treure solament les barres i deixar els "apoyabraços" perquè estan molt durs i, quan em diu que - De acuerdo ahora no te voy a hacer ir mal-, corro cap al pavelló on reparteixen els dorsals a veure si tenen alguna caixa d'eines per poder fer la operació..... Negatiu, no tenen res.
Finalment trobo un altre noi que porta una multiclau i puc desmontar les barres i tornar a boxes a deixar el material.

Al final amb tot l'enrenou, i els nervis que he passat, no m'han demanat el DNI i ja tinc tot disposat.

És cursa "curta" i decideixo de no ficar-me mitjons, m'embadurno bé els peus amb O'kole i ja val.

Queden 40 minuts per a les 15:00 i ja estic esperant a que arriben les dones de casa, tranquilitzant els ànims i repassant el què havia de fer.

Natació a 2 voltes de 750 m. que, des de fora, sempre em semblen molt llargues ( de dins encara s'hi fan més). Em mentalitzo per anar al meu ritme, sense córrer, sense entrar als cops, si perdo temps no passa res. Cada cop estic més segur que no arribaré a rebaixar el temps del 2014.
Bici a 4 voltes de 10 Kms. Aquí és qüestió d'agafar un bon grup i poder anar més estona a roda que estirant.
Cursa a peu a 4 voltes de 2,5 Kms. El final agònic, però últimament és el que em va millor. Espero poder ficar-me a 4:12 al final com a velocitat de creuer i acabar amb dignitat.

Ja han arribat les mestresses, parlem una mica. Jugo amb les dos petites una estona. Em fico protector solar. Parlo per telèfon amb el Sioux que vindrà aviat amb la seva família i vaig a escalfar.

Ara ja està, ets tú i 51,5 kms per endavant.

Anem tots a l'aigua, la sortida és des d'allí, i ens tenen patejant i bracejant una bona estona, igual que a Mequinensa ( comencem malament si hem d'acabar amb el mal de cames de fa 15 dies al sortir de l'aigua), avans no donen la sortida.
Aquest any han ficat un globus a les boies per a que es vegin millor i des de més lluny. Ha estat una bona millora.

Estem uns 150 nadadors repartits per tota la línia de sortida que, com passa sempre, farem embut a la primera boia. La guerra està assegurada.
Em vaig motivant i perdent la por i em fico a segona línia i centrat, deixant per terra tot el que havia planejat d'evitar cops i d'anar al meu ritme.

Sona el claxon i comença l'escuma. Avui hi ha hagut cops des del començament.
Nadar amb gent per tot arreu és una sensació molt estranya d'aspiracions d'aigua cap a tots costats, barrejades amb clatellades, cops de peu i algun agosarat que sembla que et vulgui passar per sobre. Però avui m'hi trobo còmode, El ritme de braçada és el meu, perquè vaig molt bé. Suposo que no dec portar bon temps perquè no vaig angoixat.
 La primera boia m'arriba gairebé sense adonar-me'n i, envalentonat per tal i com em sento, em decideixo a fer-la per dins, per on la traça és més curta, per on hi ha més gent. Hi ha un moment que, al aixecar el cap per veure si traço bé em ve al cap la imatge d'una piscifactoria de truites de riu quan hi tires una molla de pa.
Toca la segona recta i jo a la meua, anar seguint peus i sorprenent-me perquè vaig bé de respiració i d'ofegament. No cal dir que ja he engolit aigua un parell o tres de cops, però ha estat " pecata minuta".
Tercera recta i encarem la darrera boia abans de la segona volta. El grup ja va estirat però jo segueixo veient les mateixes gafes cada cop que agafo aire a l'esquerra i el meteix tratje quan ho faig a la dreta..... els peus de davant no els tinc tan identificats.
La segona volta passa com la primera i arribo a la darrera recta sorprés per com han anat les coses. Suposo que al esperar-me anar molt malament la cosa no ha estat per tant, ara serà quan al mirar el temps a la sortida em desencoratjo. Però ja tenia clar que m'estimava més perdre temps a la natació que passar-ho malament durant mitja hora.

Surto de l'aigua, miro el temps al passar pel sensor i el crono marca 26:22. No m'ho puc creure, el millor temps que he fet en 1.500 a 1:45 els 100. Sol em faltava veure això.

Amb la moral pels núvols encaro la T1. Transició lenta, perquè m'he d'eixugar bé els peus, i surto a rodar esperant agafar un bon grup.

Caço 2 bicis al poc de començar. Els dos tenen gas i anem rellevant fins agafar una grupeta de 8 o 9. Avui el poder agafar grup serà escencial, entra vent de costat, favorable al tram de tornada de l'escullera però, evidentment, en contra tota l'anada que és la més exposada al vent.
Amb el grup de 11 o 12 anem tirant a bon ritme i entre la primera i la segona volta agafem dos grups més formant un "peloton" d'uns 25 ciclistes.
A la primera volta ja he sentit al Sioux i a la claca que m'animaven, això encara dóna més moral.
Com passa sempre, dels 25 solament entrem al relleu 7 o 8. Hi ha un moment, a la darrera volta, durant el tram de cara al vent que vaixem velocitat fins a 29 Km/h perquè els que estiràvem n'estem fins als ...... de ser sempre els mateixos i els de darrera no entren al relleu.
Jo, com un puta, m'he deixat veure les tres primeres voltes i a la darrera m'he resguardat al mig de la gent per arribar a la transició amb bones cames. He hagut d'anar per sensacions perquè al sortir de l'aigua el pulsòmetre no ha marcat bé..... podria ser que ho pagués això al final.
El temps del tram de bici ha estat de 58', no han sortit els 40 kms ( sempre són més aviat 39 que 40) però la velocitat mitjana ha estat rascant els 40 Km/h.

T2 una mica més ràpida però amb un problema amb les bambes que em fa perdre uns segons.

Arrenco a córrer. Porto les cames toves i la respiració accelerada. Ja sabia que em passaria perquè sempre és igual aquesta transició.
Miro el ritme, marca 3:54. Vaig massa ràpid.
Durant el primer quilòmetre miro de regular la velocitat. El recorregut ja mel sé de cada any i els 400 m d'abans i de després del viratge a la part més allunyada se'm fan pesats. Aquest any, a més a més, en aquell troç hi feia molta rescaldó i era un punt bastant crític.... almenys per mi.
Aquest any no han ficat dutxes i solament hi havia un punt d'avituallament...... a les 16:00 d'un 6 d'agost fa falta més punts de refresc. A cada volta ho anava notant quan em marcava el ritme dels kilòmetres.
A la primera volta els temps han anat per sota dels 4:12 ( el primer quilòmetre per sota de 4:00 inclús), però al final de la tercera i sobretot a la darrera he punxat. No hi havia manera de baixar dels 4:25.
Cada cop que areplegava la pulsera, que marca la volta a la que vas, em trobava amb la claca donant ànims ( Xavi, Roser, Pat, Arlet, Ona, Mieria i Paula..... un bon seguit de noies i el Sioux). Crec que sempre són els metres que faig més ràpid.

Arriben els darrers metres i no puc arribar als que tinc davant, per darrera no veig a ningú. Ja sol penso que podré fer una arribada tranquila amb les nenes.
Darrers metres. Recullo a Arlet i Paula ( l'any que ve hauré de fer passar a Pat per sobre la tanca també) i creuem els 3 l'arc de meta en 2h 08'.

Molt, molt, molt content de com ha anat. Tenia por de no rebaixar el temps del 2014 i he fet 10 minuts menys ( que es diuen fàcil però, en una cursa de 2 hores i escaig ,costa d'aconseguir).
S'ha de dir que potser ha estat el cop que m'han anat les coses més de cara ( excepte el tram de cursa a peu). A la Natació he anat sempre a bons peus, potser ho he pogut fer perquè nado millor.... no ho sé, i a la bici he pogut anar amb bona grupeta tota l'estona.
Sigui com sigui puc dir que estic millor del que esperava.

Ara ja és qüestió de disfrutar al màxim del que queda de cap de setmana i d'estiu.

Moltes gràcies a Pat per la paciència demostrada la majoria de les vegades al llarg dels entrenaments i marxes de tot l'any, a les animadores i animador que heu vingut avui a donar coratge a aquest patidor i també als 4 que no solen fallar mai però que avui han tingut compromissos inel·ludibles.

Salut!

Abans de la darrera

Demà arribem a meta de les curses programades per aquest any. Això no vol dir que no en faci cap més ( queda la marxa en BTT de Balaguer que és probable que hi fem cap encara) però les 6 o 7 que tenia marcades al calendari com a cites ineludibles ( XDD Almatret, Transebre, Mussara, Half Lleida Gimenells, Priorat, Tri la mina i Santander Triathlon series de Tarragona) ja toquen a les acaballes.

El que voldré, com aquesta senyoreta

Desprès toca gaudir de les sortides d'una altra manera..... sense presses, o sí, depenent del que el cos em demani.... no caldrà estar pendent d'intensitats i durades ( també he de dir que hi ha hagut dies, hi han estat uns quants, que no he estat fidel a l'entrenament 100%). En poques paraules faré el que voldré, o podré.

Arriba la darrera cita de l'any i, com m'ha passat cada vegada, arribo desgastat i sense ser curós amb els entrenaments com ho era a principi d'any.
Aquest any a més em noto que, possiblement, estic pitjor que mai a aquestes altures. Almenys pitjor que l'any passat segur.
Segurament el marcar-me el final de temporada amb el triatló del Tuna Ballfego, que és a finals de setembre i que mai arribava a fer, em feia estar més pendent a aquestes alçades de temporada.... no ho sé. La qüestió és que aquesta temporada un cop vaig haver fet el triatló de Gimenells que era el més complicat, i això va ser el 29 de maig, m'he deixat anar una mica.

De moment la única fita que m'he marcat per demà és baixar la marca de fa dos anys (l'any passat al ploure van suspendre el tram de bici i per tant no és comparable.....  per sort perquè, com he dit abans, aquest any no em sento com el passat) que vaig parar el crono en 2 hores 18' i 18"...... realment ho veig pelut perquè ha donat vent per demà.

A més em faltarà l'alè inestimable de JX, Marina, Aleix i Damià que cada volta em donaven ànims. Per sort les que no faltaran seran les tres princeses de casa que sempre estan pendents de mi i segurament també vinguin la Sioux's Troupe.

Evidentment que tothom que vulgui venir a veure i animar està convidat i serà benvingut. Podreu gaudir de l'espectacle de veure un conegut patir per no guanyar res...... res material és clar, perquè moral i físicament sempre hi han beneficis.

La meva sortida és a les 15:00, igual que a Mequinensa amb tot el torrador, i desprès podré veure a Guerau que fa la Sprint a les 18:00.

Bé us deixo estar amb les meves cabòries de la nit abans de la cursa que he anat escrivint tal i com m'anaven venint al cap..... segurament hi haurà algun tram que no tindrà coherència però ara no tinc ganes de repassar-ho, no ho tingueu en compte.

Salut!

He escollit malament el quartet de roda.

Com vaig dir ahir avui hagués hagut de descansar o fer una sortideta de 90' suaus però...... les ganes de sortir amb gent i les males companyies van desfer completament la planificació.

A les 7:00 vaig quedar amb Sejo, el Sioux i Aleix per Betetejar. Per les companyies que vaig escollir ja podia intuir que la cosa no seria suau, però Sejo deia que feia temps que estava parat i no estava fi i mel vaig creure.- li farem companyia al noi- vaig pensar.

Realment tampoc em vaig trobar tan malament, segurament si no hagués fet les 2:00 havent anat a sopar de terrasseta amb final de copa podria haver donat el "callo".
Desgraciadament la primera pujada per la Bella Dona ja em va ficar a lloc i vaig veure clar que havia de deixar fer als altres i anar a remolc.

Fem la Cabra pit avall i pistegem ( per sort tots els trams de pista, tant el d'aproximació fins a la Bella Dona com aquest van ser suaus) fins a desviar-nos per remuntar l'Espessa Balaguera. Quan arribem al camí que parteix amb el final del boc començo a trobar-me bé i marco jo el ritme. Les queixes dels de darrere em van minvant el cansament i puc portar un ritme prou decent fins al final de la pujada.

Acabem d'ascendir fins a l'antena de Montmaneu per sendejar la Clàssica enllaçant amb el Cabirol i acabar al refugi.

La tornada l'hem fet per la senda de la Xallenge també a bon ritme i al arribar a Seròs jo ja m'he despedit del grup amb 43 kms i 700 m. positius ( no hem anat malament, en 2 h 40' ja era a casa). Ells encara han anat a fer Montllobé, els haurà sortit gairebé 60 kms i 1000 m rascats.

La qüestió és que del que havia de ser ..... "rien de rien", i a la tarde les cames cansades, evidentment.

Però val més una sucarrada a gust que una espina clavada a disgust.

Salut!

Tri la Mina 2016

Tornen a venir les curses que tinc marcades al calendari i us torno a donar la tabarra amb sensacions i cabòries.

Ja feia un mes que no em ficava davant de la pantalla per escriure res i ara en tenia ganes.

Aquest cop he anat a fer el Triatló de Mequinensa, Tri la Mina, que aquest any agafava el campionat d'Espanya per autonomies, tant femení com masculí.
Evidentment que les maquinetes que disputaven el títol espanyol no corrien amb nosaltres, ells ho feien; les noies a les 17:00 i els nois a les 19:00. A nosaltres ens van reservar hora a les 15:00, això implica sortir a córrer a la fresca de les 16:00..... però "sarna con gusto no pica".

Aquesta prova me l'he agafat sense pressió, com si fos un entrenament per a l'olímpic de Tarragona que em toca d'aquí a dues setmanes. Tot i això el tram de natació he de reconèixer que sempre em fica molt nerviós, encara que sigui curt (750 m.) sempre hi tinc alguna estona de males sensacions.

De Seròs hi anaven també Guerau i Natàlia. Amb Guerau ens pelem les patates al mateix nivell, Natàlia ja va per sobre..... sempre agafa caixó o almenys el rasca.

El fet d'anar-hi sense objectius ni pressió, no dic que no anés a FULL GAS sinó que m'era una mica igual els temps avui, crec que em va bé perquè descanso més i no m'agarroto tant. Avui he arribat a Mequinensa a les 14:00, solament a una hora d'iniciar la cursa.

Recullo dorsal amb les enganxines per la bici i el casc, casquet de bany i samarreta conmemorativa i vaig al cotxe a preparar-ho tot:

- Bossa de boxes amb; tovallola per netejar els peus al sortir de l'aigua, l'Okole per si fa falta a última hora, sabatilles de cursa, sabates de bici i botellins ( avui els he deixat al congelador tota la nit per veure si me'ls puc beure fresquets quan pedali).
- O'kole a les zones de possible roçadura.
-Dorsal al porta dorsal i ficat a la cintura.
-Casc i gafes ficades.

Després de tastar l'aigua.

-Vestit de triatló enfundat
-Gafes de natació i taps de les orelles dins del casquet de bany i a la mà.

Passo el control de boxes a les 14:40, amb temps just per ordenar el meu lloc i tirar-me a l'aigua per comprovar que està tan bruta com sembla des de fora i que, efectivament, és impossible que ens deixin portar neoprè per poca temperatura.

A darrera hora canvien l'ordre de sortida, que inicialment començaven primer les noies i 3' més tard nosaltres, i ens fan ficar a l'aigua per esperar la botzina de sortida.

Passen els minuts i ens segueixen tenint allà, en remull, com si fóssim cigrons la nit abans de fer l'olla. Resulta que encara no tenien confirmat el tall de la carretera de la Granja d'Escarp a Mequinensa....... - Pues espera a que t'ho confirmen antes de fotre-mos a l'aigua que, prou quem coste de normal, no cal quem fiqueu cansat antes d'arrencar COLLONS!!

Sona la botzina i s'inicia el moviment de braços i cames.
Som pocs triatletes i m'ho prenc amb calma, portant el ritme espaiat que faig anar quan entreno. Al començament tot va bé, respiro bé no hi ha cops i no m'engoixo.
El primer punt crític del tram d'aigua és el viratge a la boia, hem anat nadant agafant molta amplada de riu i ara s'ha de formar un embut per girar sí o sí.
Faig el gir amb compte intentant no perdre molta velocitat i minimitzant els cops, fins ara tot havia estat molt net ( tasca difícil tenint en compte que en aquesta aigua no saps si tens algú a la vora fins que sents la garrotada) però aviat canviaria el tema.
Des del primer tram curt i fins a acabar el segon llarg ha estat un ball de bastons impressionant. Amb les corresponents males sensacions, intentant trobar, sense sort, un ritme tranquil que em deixés respirar sense angoixar-me i mirant d'acabar de la manera més decent possible aquest tram.

Vessant de l'aigua

Avui s'hi ha sumat una mala sensació nova, la de tenir les cames cansades. Nadant no m'havia passat mai i avui sol patia en com començaria amb la
bici i, sobretot, amb Tarragona d'aquí a 15 dies.
Busco pensaments positius, ja hem passat la meitat del recorregut, solament queda un gir i el costat curt de natació per acabar aquesta penitència.
Aconsegueixo sortir de l'aigua ( dic aconsegueixo perquè m'he volgut fer el valent sortint sense l'ajuda dels voluntaris i més que una sortida he fet un vessament fora de l'aigua) i transicionar per primera vegada. El temps ha estat molt bò 13:13 al meu crono ( 1:47 els 100 m) però m'obliga a fer una transició lenta.

La T1 me l'he de prendre amb calma perquè vaig massa ofegat per poder córrer.
Neteja de peus, em fico les gafes ( a les triatlons me les fico per sota del casc per a que no em caiguin a la segona transició quan em trec el casc - ja m'ha passat massa vegades-), el casc, les sabates, el dorsal, em fico una barreta a la boca per anar rosegant quan pugui i arrenco a córrer amb la bici al costat fins al final de boxes.

Amb pulsacions altres costa de mastegar el que sigui..... les barretes energètiques també. Desprès d'una temptativa d'ofegament per inanició de barreta energètica de xocolata, al mirar de seguir la roda del grup de 3 que porto davant, intento fer passar el mòç amb l'aigua que portava ben geladeta del congelador de casa....... però encara estava gelada, la botella solament s'afonava un dit per banda.
No passa res, és un mal menor, ja aniré bevent.
Amb les cames cansades des de la natació m'aferro al grup de 4 que anem. Dono un relleu llarg fins agafar 3 unitats més per poder fer un grup més fort i descansar una mica abans d'encarar la pujada a la mina. El que no sé és que Guerau També s'havia afegit al grup per darrere.
Inicia l'ascens i cadascú fa la guerra pel seu compte. Alguns comencen massa forts i al final acaben perdent-hi més encara. Jo porto una intensitat alta i poca velocitat, no puc exprimir-me més, solament espero el descanset que hi ha a la meitat, més o menys, per veure com reaccionen les cames.
Fem el descans i desprès la pendent suavitza una mica. Sembla que les cames recuperen una mica de gas i agafo més ritme, a veure si a la baixada puc agafar el tren que anava davant nostre a l'anada..... però no puc, al contrari, una corba a dretes em fa fer un recte, i els 20 metres que perdo amb els del davant em costaran bona part de la tornada fins a la rotonda del P&G de recuperar.
Quan enllaço de nou amb el grupet em disposo a ser generós i estirar una mica, val més fer-ho ara i poder descansar el darrer quilòmetre.

acabant el tram de bici com un pro

Guerau torna a contactar amb nosaltres desprès del gir a la cimentera i entrem junts a l'àrea de Boxes. 38:10 per recórrer els 20 kms.

T2 ràpida, solament cal canviar les bambes i el casc per la gorra.

Encaro l'últim sector junt amb Guerau, a Natàlia l'he vist quan començava a baixar la mina per tant suposo que anirà amb uns temps iguals o millors que els meus.
Durant 200 metres el ritme és alt, segurament massa, Guerau porta molt més bon ritme que la darrera vegada que vam coincidir però aviat ha d'afluixar. Jo em fico en velocitat de creuer, la més alta que sé que puc mantenir sense morir en l'intent. Realment ho faig per sensacions però em surt clavada a 4:12 i ja m'està bé. Per les referències que agafo al voltejar Guerau es va quedant una mica, a més el pobre s'ha confós a la primera volta i s'ha ficat cap a meta amb la conseqüent volta i canvi de ritme, i Natàlia també, desprès em confirma que no ha anat bé al sector a peu.
La calor de les 16:00 no permeten massa alegries, encara que hi hagi unes dutxes per refresca-nos durant el recorregut, i solament miro de mantenir les sensacions. Quan el rellotge em marca l'últim quilòmetre intento fer un canvi de ritme per rascar algun lloc (3:57) i entro a meta parant el crono en 1h 14', 20:30 en el sector de cursa a peu.

Suat i fos vaig a arrasar al post cursa per reposar una mica de líquids i hidrats.

Al final el temps han estat prou bons tots, possiblement la bici hauria hagut d'estar millor però les cames mai havien sortit tan malament com avui de la natació ( crec que tampoc havia portat un ritme tan alt nadant i suposo que una cosa porta l'altra) i el fet de fer 2 kms de pujada baixen la mitjana també.

Ara a seguir entrenant per mirar de mantenir les velocitats quan faci el doble de distància de Tarragona. De moment aquesta nit sopar a la fresca i demà segurament descans total.

PD: Diumenge a Mequinensa fan el Triatló Kids on participen els meus nebots Aleix i Damià i uns amics seus Pau i Pere. A veure si tenen un bon inici.

Salut!

Cap de Setmana per gaudir de la bici

Havent acabat la darrera cita de resistència de la temporada, i amb més d'un mes fins al següent triatló, ara toquen un parell de caps de setmana per gaudir de l'esport sense estar pendent de temps, pulsacions o series.

Per començar avui hem anat amb Jordi i el Sioux a fer uns quants kilòmetres amb BTT pel nostre terme i part del municipi de la Granja d'Escarp.

Hem iniciat recorregut pel Bovalar, allí hem coincidit amb Ramonet i Sergi però aviat ens hem separat perquè Ramon començava a patir del genoll i han moderat el ritme.

La ruta ha continuat fins a la partida Montxoi, allí hem creuat la carretera per anar a fer la senda de la bassa Ramonet i fotre'ns plens de brosses al canvi creuant un sembrat per la voreta.

Fem dos canvis de camí i seguim pujant per la senda que va de la pista fins al mas de l'Hereu. Acabem de remontar per aquella mateixa vall i fem la senda de la garrafa d'aigua ( primera excursió del dia, el terreny està solt i el Sioux acaba sobre uns matolls al no poder parar la bici. Aquest cop de s'ha mantingut de peu).

Si heu fet aquesta senda sabreu que hi ha la opció d'anar fins a la pujada de la Belladona fent una senda amb un parell de pujades de ronyonada.... doncs nosaltres hem anat per aquí. Fent la Belladona amb calma, avui se m'ha fet portadora i els tres hem anat junts tota l'estona.

De dalt de la Belladona anem al va i vé per donar a la Picarda i poder baixar la senda de la Moncloa. Just abans d'arribar a la Moncloa agafem als Fixipoyes, Modol, Pep, Sergi i Dani, ells anaven a fer la cucaratxa i pujar per la Vall Fera. Nosaltres al acabar la Moncloa volíem pujar la Cova Plana ( territori Pauletov) i fer la nova de la Granja per fer també la Vall Fera desprès. Per tant ens hem separat de nou.

La Baixada de la Moncloa ha estat molt bé, encara es conserva en condicions tot i les últimes pluges. La pujada a la Cova Plana, per molt que ens l'haguem agafat sense forçar, no es pot fer bé mai.

La següent senda de baixada solament l'havia fet el dia de la Granjolina i hi havia molt de pols. Recordava un parell de baixades molt pendents on, en aquelles condicions, ere impossible controlar la bici. Esperava que el terreny estés millor avui..... però no gaire. Seguia havent-hi terra solta i he anat a fer una excursió uns metres fora de la traça, per sort m'he mantingut sobre la bici. Cosa que no ha pogut dir el Sioux que, a la segona sortida de senda del dia, ha fet una cucaratxa de manual ( he tingut temps d'arribar on era, treure el mòbil i fer la foto....  no es podia girar).

Seguim amb els plans establerts i iniciem la pujada per la Vall Fera, als Fixipoyes ja no els hem trobat més, i acavem per un camí molt trencat i amb pedres que ens ha deixat a l'inici de la Serra Picarda un altre cop.

La darrera senda que havíem de fer era la Cabra, ja ho teníem al cap al iniciar la sortida. Sense intencions d'anar a buscar cap corona, ja havíem sortit de traça prou vegades avui, hem baixat la senda amb molt bones sensacions, ha estat de les vegades que millor m'ho he passat. Sense anar a buscar baixar ràpid, gaudint dels peralts i dels trams ratoliners. Sense apurar frenades..... Divertint-nos. I, el que són les coses, he rebaixat 2" el meu millor temps.

Des d'aquí pista pistera "cascabelera", anant a buscar la tornada a casa per treure-li la corona al Sejo ( si no perquè no venia). Amb relleus, i el vent en contra, m'he fet malbé les cames. Al arribar al camí del riu ja no he donat més. Jordi i Xavi han acabat d'estirar però jo m'he quedat.... sense soltar cames eh, he donat el que he pogut fins al pont....... però res, no hi ha hagut manera.

Desprès sí, soltar cames fins a casa i recuperador tan bon punt he entrat per la porta, no pensava que me l'hauria de prendre avui, però el final ha estat matador.

63 kms i 1150 m de desnivell. No ha estat mala ruta.

La setmana vinent anem a la platja a Betetejar.

Salut!

Gran Fons Priorat. No me la imaginava pas tan gran.

I acabem amb les llargues distàncies fent aquesta marxa de dissabte al matí.

La Gran Fons Priorat. Marxa que circula, com el seu nom indica, pel Priorat. Terra de vins com vam poder comprovar durant els 103 kms que va durar el recorregut llarg.

Una marxa amb uns paissatges espectaculars, igual que la seva duresa. Ens va passar una mica com si moríssim d'empatx, el que a primera hora ens semblava espectacular, bonic, inclús idil·lic, quan portàvem 7 hores sobre la bici seguia sent bonic, però n'estàvem una mica fins als mateixos collons.

La organització, la mateixa que monta la Gran Fons la Mussara, ha estat a l'altura. Ha comés, al meu entendre i pel que he pogut llegir als comentaris a l'entendre de la majoria de gent, un parell d'errors però res que no es pugui sol·lucionar per futures edicions.

La cara d'abans de la sortida

La recollida de dorsals la vam fer el mateix dissabte pel matí, a les 7:00 ja erem a Falset els 6; Ramonet, Sergi, Jordi, Sejo, Martino el "sioux" i jo.

El pavelló on recollíem el welcome pack no era tan espectacular com el de la marxa de carretera però, al cap i a la fi, el que a nosaltres ens inetessa és el recorregut amb tot el que comporta; avituallaments, senyalització, voluntaris, etc.... i això va estar de 10. Val a dir també que l'emplaçament vigilat per deixar la bici al acabar la marxa, el servei de neteja de bicis ( les netejava un voluntari), la pasta parti i la zona de recuperació van estar molt encertats. No tant les dutxes que, com era d'esperar amb tanta gent, ens va tocar aigua freda ( a mi no em va importar en excés, però al Sioux que tira a gat.....).

Menció especial als porquets que tenen la capacitat d'anar sobre una bici, fisiològicament ha de ser molt difícil pedalar amb les peülles i les cames curtes i articulant a l'inrevés, per no dir accionar la palanca del fré. No em vaig encertar a veuren cap però en devia haver uns quants ja que, tot i que la organització es va fer un fart d'anunciar que ciudessin l'entorn ( no hem d'oblidar que es passaba pel parc natural del Montsant i per finques particulars que havien cedit voluntariament els seus camins) i no tiressin envoltoris, ens vam cansar de veure gels i paperets de barretes energètiques per terra.

I ara al "Turron"!!!!

A les 7:50 ja erem al nostre calaix (per mi l'hora de sortida, a les 8:30, ha estat massa tard. Avui hem tingut sort que el sol no ha sortit fins al final, si no encara hagués plegat molta més gent). La nit anterior, encara que he dormit poc, no ha estat tan nefasta com la de la setmana anterior o la de la Mussara..... Aquesta marxa me l'he agafat d'una altra manera.

Hem anat fent fotos del nostre grup, de la gent dels calaixos, parlant amb els de la vora, i totes aquestes coses que es fan per anar fent temps fins a la sortida.

A les 8:30 puntual surt el primer calaix, el nostre 5' més tard. Érem al segon.

Portàvem tota la setmana dient que començaríem conservant, ja havíem tingut massa avisos que la marxa era dura. Però en un inici de recorregut en tendència baixadora i per asfalt el ritme puja sense voler.

Les sensacions són bones, molt bones, i em vaig deixant portar. El grup va seguint i anem alternant les posicions mantenint-nos en una grupeta de 15 o 20 integrants.

Al km 7 més o menys trobem la primera senda, singletrack  senzill amb algun pas "trialero" però sense cap complicació exagerada. La complicació va estar intentar fer passar 2000 bikers a pas de 1 al km 7. Nosaltres vam perdre uns 15 o 20' amb l'estona parats per entrar i havent de fer tota la senda a peu. Els que anaven venint darrere cada cop esperaven més, fins a més de 60' alguns. (Aquest és un error a tenir en compte per l'edició següent).

Després seguim amb la tònica general de la cursa. Puja baixa continuat, sense cap pujada llarga però amb un perfil molt trencacames.
Les cames encara estaven fresques i, tot i mirar de guardar, portem un ritme decent.

Al km 40 tenim el segon avituallament i és on tenim decidit de parar perquè tot seguit tenim una bona pujada. Mengem una mica, replenem els bidons d'aigua i isotònica i reprenem el recorregut.
Per davant queden 8 kms de pujada amb bona pendent per després seguir "planejant" en un continu puja baixa matador.
La temperatura es manté perquè està núvol, i podem donar gràcies d'això.
El que he aprés en aquesta marxa és que, al Priorat, encara que el desnivell et marqui una pujada seguida no te'n pots refiar, la gràfica sol dóna per avisar-te sobre la tendència general del segment, tingues en compte que faràs un seguit de "tobogans" segur, amb el conseqüent desgast de més que això comporta.

Els que em coneixeu ja sabeu que m'oriento malament. Si a sobre, quan em penso que pugem seguit, em trobo baixades ja és com si em fessis pedalar amb els ulls tapats i d'esquena. Per tant he anat perdut tota la marxa, ara tampoc sé amb seguretat en quin tram em trobat les trialeres.

Del km 47 al 57 és quan rodem més alts fent pics contínuos. El grup ja està més estirat i als trams de senda no es formen taps. Coincidim amb dos membres del C.C.Fraga, Joaquin Marco ( el Maestro biker) i Ramon Villas, desprès d'una baixada per senda que, al superar un corredor que es va fotre una bona llenya ( esperem que estigui bé), vam poder baixar sense parar.
La última pujada ens ha de deixar a la Morera del Montsant, si heu fet la Mussara sabeu com puja aquella carretera...... doncs amb BTT, i per camí, és per flipar. Rampes formigonades de pendent esfareidora. Portem a Sejo tocat, li ha sentat malament una cosa o altra quan hem parat a avituallar.
Arribem Jordi, Sioux i jo i fem temps amb tranquilitat a l'hora que aprofitem per netejar i engrassar la cadena ( hi ha molt pols hi ja comença a cantar tot).
Aquí tornem a trobar al Surdet, ha vingut a veure'ns a la sortida i a l'altre avituallament també.
Ara ja portem 4 hores des de la sortida més els 15 minuts que invertim abans no tornem a tirar, són les 13:45 quan ens despedim d'Albert, ja va a dinar que comença a ser hora.

Josep segueix sense anar bé, al tenir problemes de panxa no li entrava res i comença a tenir principi de pàjara. Tenim sort que Xavi ha agafat gominoles i aquestes sí que li senten bé al Sejo. Aviat li canvia la cara i li comencem a sentir la veu. Sembla que ja ho tenim superat.

Tendència baixadora fins a Poboleda, on ens espera la degustació de vi a la finca Mas Borràs ( aquí hi ha el punt de control de xip). Fem una copeta de vi, sense recrear-nos a l'hora de beure, molt bò per cert, vins Tane. I ara ja encarem cap a Escaladei i la Vilella Alta.

Rodem sobre el km 80, ja passada la Vilella Alta. Hem fet un bon tram de baixada quan la organització ens té preparada la guerra final. Una guerra que constava de 3 fronts: la Pujada a Torroja del Priorat, la pujada a Gratallops i una paret de 3 kms abans de fer la darrera pujada que ens deixaria ja a Falset. A sobre en aquest tram tornem a coincidir amb els participants de la ruta curta. Imagineu-vos com han d'estar si amb 4 hores 30' han fet 45 kms, i ara els espera el milloret.

Comencem per la primera. La pujada a Torroja: 3 kms amb pendents mínimes del 6% i màximes de "l'animalada pare". Per acabar de ficar la floreta al pastís ens fiquen per un sender amb pedra solta. Les cames cremaven, i de quina manera, però si no havia ficat peu a terra fins ara en tota la cursa ( bé, tret de les dues caigudes per senda pedregosa de baixada) no seria ara el moment. Ho aconsegueixo salvar, malauradament encara ens esperaven 2 parets, d'escassos 20 metres cadascuna però amb una pendent que superava el 20%, i amb terra solta del pas de les bicis predecessores.
A la primera em patina la roda de darrere a la meitat i no ho salvo. Em veig obligat a ficar el peu a terra i obstaculitzo el pas de Jordi que també l'obligo a parar. Primera pujada a peu del dia.
A la segona paret ja ni ho intento, baixo de la bici i la pujo pel ramal.

Avituallament al km 85 que és com un Oasi, el sol ja ha sortit i la calor es deixa notar a aquesta hora del dia, sumat a les hores que portem sobre la bici.

Seguim fent un descens per camí bastant ràpid, esperem guanyar una mica de temps portem ja 6 hores 15' des de al sortida, i enllaçem amb el segon front.

Aquest cop solament són 2 kms ( de la distància no en sabíem res, això ho sé ara que ho he mirat al sr. Google) però amb la mateixa pendent que el tram anterior. Amb la sort que no hi ha cap senda amb pedres, tot és camí en bon estat. Passem per Gratallops mentre pugem i ens deixen fer el descens per senda.
La senda molt portadora i sense embussos ara ja.

I CASPORRADA de nou. Segons el kilometratge ja havíem de fer la darrera pujada, a dalt havíem de trobar Falset. Iniciem l'ascens, els primers 800 m aproximadament es deixen pujar bé. Pendents del 4, 5 i 6%.... algun troç del 7, però poca cosa. A partir d'aquests 800 m, i fins arribar a 3,2 kms, la pendent més suau era del 10. 14 i 16% un munt, trams que passaven del 20, el gps em va marxar una màxima del 25% però crec que algun metre arribava a pasar aquest desnivell.
El 85% de la gent pujava a peu, tot i això nosaltres aguantant el tipus sobre la bici féiem bullir l'olla a tot el que podia.
I feies una paella, pensant que ja s'acabava, o que almenys la pendent et deixaria respirar, i res.... segueix amunt. I en feies una altra i igual. La moral anava caient cada cop més avall. Al no conéixer la distància que tenia no podies anar restant metres. La única esperança era pensar que al final estava Falset.
Coronem al km 98, que en teoria era el final de la marxa..... però no.
Els rumors que havien anat corrent al llarg dels darrers kms, sobretot desprès que una noia al darrer avituallament ens digues que ens faltaven 17 kms encara, sobre l'error de kilòmetres del rutòmetre eren certs. Encara hauríem de fer-ne 5 més, amb  la pujada final a Falset inclosa.

Ens fan baixar inicialment per camí, pedregós i amb alguna regatera amagada amb pedra solta. Jo vaig darrera dels 4, la velocitat és bona, i veig com, just davant meu, Jordi es fica de ple a dins d'una d'aquestes regueres plenes de pedra i la bici li marxa lateralment fent-lo caure.
Al veure la caiguda m'espero que s'hagi fet realment mal, almenys el suficient com per no poder continuar pedalant. Per sort solament té rascades i un cop a l'espatlla que, tot i que li fa mal, no li impedeix de seguir els pocs kilòmetres que ens faltaven.

Finalment fem la darrera pujadeta, res a veure amb les anteriors, la que ens porta a Falset.

Amb l'alegria encara ens dona per fer una Rush final, com si les cames encara no n'haguessin tingut prou, abans de donar als darrers metres del recorregut que eren fals pla descendent.

Entrem a meta quan el crono marcava 7 hores 50' ( una hora més del que esperàvem fer en el pitjor dels casos), sabedors que havíem portat el ritme més alt possible per nosaltres. Cansats, molt cansats, però encara més satisfets.

Desnivell i kilòmetres reals de la marxa

El perfil que hagués hagut de facilitar la organització

Bona ruta, molt bona curtida, amb molt bona organització.
Molt recomanable a tothom que tingui un nivell de forma acceptable, si no seràs un dels més de 500 que van acabar pujant a furgonetes.

La cara de l'arribada

Si podem l'any vinent repetirem, i més ara que ja sabem el que hi ha.

Salut!

Triatló Half Lleida Gimenells 2016. QUINA SUCARRADA!!!!!

Ja ha arribat la prova objectiu d'aquest any. El triatló de mitja distància que fan a Gimenells.

És el primer cop que m'aventuro a fer aquest tipus de prova i estic impacient, emocionat i cagat a parts iguals.
Crec que he fet uns bons entrenaments però les últimes setmanes m'he dedicat molt a la bici, per anar a fer la Mussara, i he vist que això m'ha penalitzat a les altres dues disciplines.

Els darrers dies anunciava vent per avui i així ha estat, el vent ja bufava a l'hora de començar la natació i a la prova de bici s'ha anat esforçant més.

Pel matí, quan he arribat a Gimenells, feia fresca però no molt aire. Sabia que aniria augmentant a mesura que avançaria el matí, però sempre et queda l'esperança que no sigui així.

Aquí, a Gimenells, la T1 (transició de natació a bici) i la T2 (transició de bici a cursa a peu) estan en llocs diferents, per això has d'anar a deixar el material necessari per cada moment al lloc que toca. Aquest fet, sumat al primer cop que utilitzava el neoprè, em causava més nervis encara perquè, com t'equivoquis al deixar alguna cosa, et pot fotre la cursa enlaire.
Repasso una vegada i una altra què em farà falta a cada tram i finalment vaig a deixar el material on toca:
T1: quets de running, gorra i l'esterilla de goma per descalçar-me i, de passada, per marcar millor on tinc el meu material ( consell de JX de fa anys quan començava a fer algun duatló).
T2: la resta. bici, casc, porta dorsals, gafes per bici i córrer, gafes de natació, taps, casquet de bany, sabates per la bici, crema solar, Tovallola, crema antillagues, xip, bidons, gels i barretes i neoprè.

Avui he mirat de hidratar-me correctament per evitar rampes per culpa de la deshidratació i això es deixa notar ja abans d'enfundar-me el vestit de superheroi..... primera pixada del matí.

Acabo de repartir tot segons l'ordre que he de seguir per ficar-m'ho al sortir de l'aigua i desprès em fico el neoprè tenint cura de no marcar-lo, d'estirar-lo bé i de posar-me crema per les rossadures sobretot al clatell. Tenia una crema a casa per les llagues dels padrins, de quan treballava a les ambulàncies, i he utilitzat aquesta (crec que no la faré anar més, esta feta amb base d'oli de peix pel que he sabut fa un moment, he estat sentint olor a carpa morta tota la cursa.... i no ha estat curta).

Al acabar de vestir-me passa el Jutge anunciant 5' per la sortida. -Merda. Ja no puc escalfar, massa preparatius i massa repassar material.- Almenys em fico a l'aigua per veure la temperatura. Teòricament ha d'estar a 20º, ja ens han dit que l'ús del neoprè és optatiu però tots menys un decidim portar-lo.

Tothom col·locat a la sortida, tot pronostica un tram de natació sense complicacions. Som molt pocs nadadors, crec que passem just el centenar.... uns 110, per tant suposo que garrotades poques. No és el mar i per tant l'onatge no serà important, tot i que l'aire belluga la superficie del vas. I amb el neoprè la flotació és excel·lent. A més he fet pipí per 2na vegada i estic calentet, calentet. Sí, són 1900 m. però què pot fallar?

Informen  sobre el recorregut, és a dues voltes, i donen la sortida. Això ja ha començat i jo nado confiat. El tram fins a la primera boia és curt i la gent va forta per arribar al viratge ben ficat. Suposo que aquest fet m'estira massa, no ho sé, però quan arribo a girar estic ofegat. Ofegat com mai, no sé que em passa. Altres cops he dit que ho he passat malament a la natació, però com avui mai. Em passa la idea d'abandonar pel cap, i m'hi passa molt seriosament. Porto 100 m i no puc més, me'n queden 1800.

Aquí anava a punt de fondrem

Em paro, nado a braça, esquena, respiro. L'angoixa no es passa i començo a mirar on són les barques. Mentrestant la gent va passant.
He d'agafar motivació com sigui perquè si no plegaré, ho sé. Penso en el temps que porto preparant aquesta prova, hores invertides, la il·lusió que em feia, els diners gastats ( factor important) i em dono una segona oportunitat.
Nado suau, però segueixo anant malament.
La segona boya està molt lluny i no sé si hi arribaré.
Segueixo nadant suau però, tot i així, glopejo aigua i no vaig bé.
El tram fins al segon flotador se'm fa molt llarg però finalment hi arribo i, per fi, em trobo nadant bé. Ara ja sé que acabaré la natació.

El grup es parteix i jo encapçalo el grup dels de darrere...... no podré seguir peus de ningú, hauré de treballar jo el ritme, però ara ja vaig com em toca per això no em fa patir. No sé què m'ha passat al principi, suposo que un ritme molt més alt del que puc portar, el que passa algun cop en les curses a peu, però a l'aigua la sensació encara és més dolenta.
Tercera boya i iniciem la segona volta. Porto el ritme que faig als entrenaments. No sóc de braçada ràpida, -perquè cony he començat a nadar amb tanta cadència?- gairebé plego per un problema de "pardillo".

Em trobo bé nadant i vaig fent sense agafar referències a més, com que no porto cap peu a davant no tinc cap guia..... segon error. Quan alço el cap estic molt desviat, és el tram entre la primera i la segona boya, la recta del patiment de la primera volta, sembla que aquests metres me la tenen jugada. A partir d'ara alçaré el cap cada 20 o 30 braçades ( de passada, al anar comptant, els metres se'm passen millor) a més he de recordar de fer la rotació de tronc, optimitzes esforços.
Em centro en nadar recordant la tècnica que he de fer. Agafo algun despenjat del grup de davant i puc anar a peus alguns metres. Al final encara he acabant nadant amb bones sensacions. La última recta no s'acabava mai per això, he hagut de mirar 10 vegades per agafar referència i no desviar-me. Al ser un embassament i nadar prop de la vora notava com l'onatge m'espentejava cap a fora.

36:26  (1:55 100 m) i acabo la natació. No és mal temps donades les circumstàncies i menys tenint en compte que els 2.000, per culpa de despistar-me, han caigut més que segurs.

Intento iniciar la transició com ho he vist fer més de 100 cops als pros, però no encerto la tira de la cremallera mentre corro. Em trec les gafes i el casquet i ho torno a provar, ara sí. Neopré fins a la cintura i una mà fora al arribar al meu lloc. La part de superar el rellotge amb l'altra màniga i treure la part de baix és més costós però aquesta transició ja sabia que em costaria..... no em preocupa, m'interessa més fer les coses bé i no deixar-me res. A més el material de natació s'havia de ficar tot guardat per a que te'l portessen a la T2 els organitzadors i poder recollir-ho tot al arribar.

3:19 de transició (per mi molt bon temps) i ja sóc sobre la bici. A veure com es portarà el vent.

Iniciem el recorregut direcció a Gimenells, amb vent lateral però que deixava portar bon ritme. Vaig tot acoplat agafat a les banyes i no es porta malament el tema. Al entrar a Gimenells girem una mica a la dreta i el vent molesta més. Abans del punt de viratge encara girem més a la dreta i allí sí, allí entra bé de cara. És un tram curt i amb una lleugera baixada que no el fan tan pestós.

Giro i agafo referències de kms, 4.

A la tornada hi ha tramades que, tot i que el vent ve de costat, dificulta molt mantenir la velocitat. Fins que agafem la carretera de Sucs...... Ara i aquí sabem el vent que fa, entra totalment de cara i  és impossible mantenir un bon ritme. Solament et queda el consol de pensar en la tornada.

Abans d'entrar a Sucs comença la única baixada del circuït. La baixada forta és curta, uns 200 o 300 m, però fins al viratge de fora del poble va baixant suau. Al gir portem 18,5 kms.

Aquesta primera volta faig la pujada a bon ritme, les cames estan fresques i he pogut portar una velocitat prou decent amb la climatologia que tenim.
A favor de vent les bicis volen però mai compenses la pèrdua de temps de quan et va en contra.
Deixem la carretera de Sucs i tornem a agafar la de Gimenells. Tenim trams de tot, el vent entra de costat i a llocs t'ajuda i a llocs et frena, però sempre et va gastant.

Torno a ser a Gimenells, amb 33 kms. M'esperen JX, Pere i Jeremi que m'animen i això t'esperona molt.

Obro un parèntesi per parlar de les claques de la cursa. Hi ha gent en molts llocs i no han parat d'animar durant tota l'estona. Si algú no ha fet mai una cursa o una marxa, i no s'ha trobat en aquesta situació, no es pot imaginar com s'agraeixen aquests gests per part dels participants. Però quan la claca et ve de casa espressament a animar-te..... aleshores no té preu.

Inicio la segona volta sabent com tocara el vent a les diferents parts del circuït. El problema és que cada vegada el vent s'esforça més i les cames estan més cansades.
Torno a agafar la carretera de Sucs i em fico el xip patidor i, aprofitant que aquí es va més lent, paro a pixar, 3ª vegada ja, de cul a vent es clar.
Els kilòmetres a contravent és fan pitjor ja, la pujada la faig alegre, però patint una mica més...... el vent va passant factura. Al km 60 noto com l'esquena es queixa d'estar tanta estona acoplat i fent-la treballar dur quan tocava vencer a Eolos.

Tercera volta, la darrera. Quan pedalo amb el vent favorable vaig bé, gairebé no he perdut velocitat respecte a la primera volta, però quan el vent toca de cara....... les cames cremen. És la darrera volta ja. S'ha de pensar en positiu. Km 70, molèsties al vast intern del quàdriceps esquerra, per sort no passa d'aquí. A l'anada cap a Sucs has de pensar en la tornada, Als trams de vent en contra de la carretera de Gimenells sol cal mirar el comptaquilòmetres..... en 6 arribes al final.
El problema és que he cansat massa les cames i a la cursa a peu ho notaré segur.

Esperava, segons els ritmes que havia portat als entrenaments, poder portar una mitjana de 35 km/h, a una mala si em trobava cansat de 33. Al final 31,6 km/h.

Mentre vaig cap a la transició miro de soltar una mica les cames per no notar tan el canvi de disciplina. Em trec les sabates mentre pedalo i saltet al arribar a l'estora que porta cap al meu passadís. Transiciono bastant bé, encara que sense presses (1:49). Quets, borreta, em giro el dorsal i A L'ATAQUE!!!

La Guerra final.

Com ja pensava que em passaria començo massa fort. Porto, des del començament dels entrenaments per a la cursa a peu, pensant en quina estratègia seguiré per córrer aquests últims 21 kms. La idea que anava reforçant cada cop que sortia a córrer era fer els primers 5 kms sobre els 4:45 o 4:50 per passar a fer els següents 10 o 11 a 4:30 i acabar els últims 5 al que puguessen les cames.
El primer km em marca 4:25, m'alleuja saber que vaig per sobre del temps marcat perquè les cames no donen. Baixo el ritme esperançat i esperant que en els 4 kms restants es fiquessen a lloc per poder acabar la cursa com volia. 4:32, he de afluixar més. 4: 48. 4:44. Abans d'acabar el 5é i canviar el ritme paro a regar un presseguer, 4rt pipí del dia, i baixa el ritme a 5:28.
Ara és quan he de marcar el ritme bò, però les cames no donen més. Les pulsacions es claven al 85% i em fa por que no pugui acabar si vull mantenir aquest ritme. 4:37, 4:38, 4:31, 4:35, 4:38, 4:39, 4:36, 4:36, 4:37, 4:41. No hi va haver manera de marcar un 4:30. Pensava que pujava de ritme però no hi havia manera de mantenir la cadència. Les pulsacions clavades, era igual si afluixava com si apretava, com si portava el vent a favor com si el portava en contra ( aquesta és una altra, la recta llarga tocava tot el vent de cara a l'anada i de cul a la tornada. Vaig mirar, bé, vam mirar, de fer una mica de relleus entre tres corredors i semblava que anava millor però al agafar el vent a favor cadascú va anar per lliure).

I arriben els 5 últims kilòmetres. I decideixo esperar un kilòmetre més, als 4 apretaré que segur que puc aguantar el ritme. I arriben els 4 últims kilòmetres. I decideixo esperar a girar i tenir l'aire de cul que no patiré tant i encara quedaran 3 kms i pico. I arriba el viratge i apreto ( als tres kms anteriors però havia marcat un 5:00, 4:49 i 4:58. Fos!) 4:34, 4:32 i ho estic donant tot, les cames no van més. Agafo la última goma, la de la tercera volta i enfilo cap a meta amb bona cara per si hi ha fotos.

Miro el crono. 5 hores 13 minuts. ( el tram de cursa a peu 1h 35' 52").

He fet un temps prou bò, de fet esperava fer sobre 5 hores 15'. A molt tardar no passar de les 5 hores 30'. Però no sé perquè tenia l'esperança, i sabia que, si tot m'anava de cara, podria parar el crono enrasant les 5 hores justes. I mira per on m'ha quedat un regust......no dolent ni amarg.... he acabat la meva primera half prou bé QUE COLLONS!! ...... però si no hagués estat pel vent, si no hagués començat tan malament la natació,....... Tinc pensaments contradictoris.

El que està clar és que la vaig encertar amb la hidratació, he hagut de pixar 4 vegades però si no ho arribo de fer igual no acabo. Sol acabar la cursa, quan parava de caminar, pel simple sotrac de detenir les cames, notava els quadriceps que estaven al límit d'enganxar-se.
A part d'anar bevent durant tota l'estona de bici i cursa a peu, avui m'ha acabat fotent 2 barretes, 2 gels i un xute de magnesi.

Errors que crec que he comés.......... sobretot no ficar-me protecció solar. Ara, a part de la sucarrada de cames i d'espatlles de l'esforç, porto les ratlles del vestit de triatló marcades a foc per tot l'estiu. La resta crec que ha anat com havia d'anar. Avui no puc dir allò de -Ostras hagués pogut apretar una mica més-. He donat tot el que tenia.

Sol queda felicitar als organitzadors per la tasca feta. Impecable. Les bosses a lloc a l'arribar, gent repartida per tot el circuït, gent molt amable i disposada a tots els avituallaments, entrepà de llonganissa i plat de pasta al acabar regat amb la seva merescuda cerveseta...... molt, molt bé.

Ara ja està la mirada ficada a la setmana vinent que toca la Gran fons Priorat.

Salut!

Cap de setmana pre Gimenells

Semidescans en un cap de setmana on he notat que les darreres setmanes enfocades més cap als entrenaments de bici per la Mussara m'han penalitzat en la cursa a peu....... i en natació ja ho veurem.

Els entrenaments de dissabte i diumenge eren suaus per començar a descarregar de cara a diumenge 29.

Dissabte 8.000.  Disminució de distància per anar sobrecompensant les cames. Possiblement no em fes falta ja que els 20 kms que havia de córrer la setmana passada i fa dues setmanes no els vaig fer. Ara em queda el dubte de saber si podré aguantar la intensitat durant els 95' que espero estar corrent la mitja marató.

La intensitat havia de seguir constant 80-85%. Ho vaig fer tal i com tocava, però amb pitjors sensacions de les que esperava, i això que solament va durar 35'.

La mitjana la vaig marcar a 4:22. Diumenge vinent espero poder enrasar els 21 kms a 4:30, però ja veurem.

Diumenge 60 Kms acoplat.  Per fi torno a ficar les banyes a la bici ( no m'entenc amb cap altra, bé amb la de BTT però és una relació consentida, són els "acoples" del manillarg) i toca tornar a provar sensacions.

L'entrenament teòric em dicta 40 kms al 80-85%, la intensitat és la mateixa que corrent dissabte però en bici costa bastant més de mantenir-la, però desprès de les últimes sessions sobre rodes amplio la distància a 60.

A priori espero poder mantenir-me sobre els 30 km/h el dia de la prova i avui espero saber si podrà ser o no.

El començament és bò, direcció a Mequinensa i, crec, amb una mica de vent a favor. la velocitat va sobrada sense arribar a la intensitat de treball demanada.

Quan aconsegueixo ficar les pulsacions al marge que toca les cames treballen continuament i no tinc clar que pugui mantenir aquesta intensitat tota l'estona.

Vaig cap a Fraga, passant per Torrent, pujo pel Sorolla i el tunel per anar pel lateral de l'autovia fins a Soses i desprès Aitona i Seròs.

Amb la pujada de Fraga i els dos repetxets que he fet estic content del ritme, 33 Km/h. Suposo que serà la activitat que millor se'm donarà a Gimenells.

Ara toca acabar de recuperar durant tota la setmana, provar el traje de neoprè a la piscina per no tenir sorpreses diumenge i...... AL TURRON!!!

Salut!

Polar Gran fons la Mussara 2016.

Ja ha arribat, i passat, la marxa objectiu d'aquest any amb la bici de carretera. En qüestió de 4 setmanes he de fer els 3 esdeveniments forts del calendari ( La Mussara, feta aquesta setmana, el triatló de mitja distància i la Gran fons Priorat).

Espero estar a l'altura dels esdeveniments i poder acabar-los tots amb tan bones impressions com les d'aquest dissabte però, no sé perquè, crec que el triatló no anirà tan bé.

Dissabte començava molt aviat, a les 3:30 ja estava despert, pel neguit de sempre, i donant voltes pel llit fins que, sobre les 4:00, decideixo llevar-me i donar per iniciats els preparatius precursa.

L'esmorzar de rigor: llet amb cereals, pa de motlle amb nutella i una fruita per desprès.
La bossa ja estava feta des del matí de divendres, les bicis carregades al cotxe i les "potingues" a punt i distribuïdes. Sol mancava fer motor i repassar que les bicis restessen ben enganxades al portabicis una i una altra, i una altra, i una altra vegada.

Iniciem el viatge i sembla que ara és quan ve la son, a bones hores!!!!.

El polígon està més ple que l'any anterior, no sé si hem arribat més tard, o hi ha més cotxes, o totes dues coses.

Ens prenem el nostre temps per acabar de vestir-nos i alinear les bicis abans de dirigir-nos als caixons de sortida. Xavi, Guerau i jo sortirem del mateix mentre que Calu i Ramon surten del de darrere i Pere i Jeremy fan la mig fons.

Donen la sortida a les 7:35, nosaltres passem per sota de l'arc als 5', i comença el festival.

Els pronòstics havien donat vent per tot el dia d'avui i, de moment, l'havien encertat i, per començar, ens tocava de cara.

Guerau ens comença a marcar ritme quarteler per anar enllaçant grupetes i intentar treballar el mínim contravent, però a nosaltres ens va posant el ganivet al coll cada vegada una mica més. Treballo tota l'estona per sobre del 80 i molts camins per sobre del 85% i tot, i això que anem per pla.

El port de la Mussara és cronometrat, i es considera inici de port, a partir del km 15 del recorregut, però el perfil puja ja des de'l km 1.

Enganxem a Aleix abans de començar la part més pendent de la pujada i anem fent junts el que ens queda fins dalt.
Les sensacions, tot i pujar a pulsacions altes, són més bones que l'any passat. Solament tinc el patir de saber si podré mantenir aquesta intensitat tota l'estona sense que m'agafin rampes o esclati el motor.
El vent es fica de la nostra part o en contra, depenent del tram on estem però, a les velocitats que ens movem i entre tanta gent, tampoc és tan dolent com ens pensàvem.

Arriba el final de la crono i el perfil canvia a pla i baixada abans d'arribar al primer avituallament. Ens el saltem, no tenim previst parar fins al primer pas per Cornudella, i comencem a remuntar la velocitat mitjana.
Tot i anar ràpid ens passa gent sense parar. A mi em fan una mica de respecte, per si a algú li marxa la bici i se m'enduu per davant, i extremo les precaucions moderant una mica la velocitat.

Tenim per davant uns 20 kms amb algun repetxet però amb dinàmica descendent, Aleix es queda una mica a les baixades pronunciades però aviat ens torna a agafar i anem fent tots 4 junts tota l'estona.

La segona pujada, encara amb bones cames, és la de Capafonts, la segueix una baixada molt divertida i desprès, sense tram de pla, torna a remuntar suau però sostingut per arribar al pla de la Mussara però per l'altre costat.
Seguim portant un ritme bo i ens anem avançant i deixant avançar pel mateix grup de ciclistes durant tot aquest tram.
Tenim com a objectiu, amb Xavi, de fer 7:30 aquest any però no sabem si el ritme que portem és el que toca o anem massa poc a poc. Guerau, que l'any passat va fer menys de 7:30, tampoc ens ho sap aclarir i seguim mantenint la caldera treballant amb bona flama.

A les planes de la Mussara agafem grupeta i mantenim velocitat, sabedors que desprès ja toca baixar fins a Cornudella on tenim la primera parada. Abans, però, a mitja baixada tenim el punt de control que serà el primer punt de referència per saber si anem bé o no.

Al tall passem just a les 10:30, amb 2 hores 53 minuts des de l'inici. L'any passat passàvem amb 3 hores 22 minuts. Ja hem escurçat els 30 minuts que volíem guanyar al temps de l'any anterior, i això ens fa agafar molta moral.

A Cornudella parem a omplir bidons, menjar una mica de fruita i jo a fer motor que feia estona que el cos m'ho demanava.

Aleix tira anar fent amb la intenció que l'agafem més endavant. Nosaltres, Xavi i jo, fem el mateix al cap d'una estona amb Guerau perquè sestà fotent un tormo de coca que no es pot menjar amb presses.

Anem pujant port de nou, direcció a Albarca, sense apretar per a que Guerau ens agafi. Jo fins i tot paro a mirar la bossa del seient que m'havien dit que se m'estava descordant i no havia pensat a mirar-ho a l'avituallament. Però Guerau no ens agafa. I, al cap d'una estoneta, el veiem per davant nostre. Ens havia passat abans de sortir de Cornudella i nosaltres, que suposo que devíem estar parlant, no l'hem sentit ni vist ( és el que té anar tots amb el mateix maillot).

Amb els 3 retrobats agafem velocitat de creuer per anar a buscar a Aleix. El trobem entre Albarca i Ulldemolins però, al haver-hi baixada mantinguda ens separem de nou i no ens retrobem fins gairebé arribar a les crestes de la Llena.

L'any passat Xavi, segons em va dir desprès, va tenir un "baixon" en aquest tram i aquest any li havia agafat "flato", li passa algun cop quan para a menjar i beure. Podem portar un ritme constant però no molt alt.
Tenim a Guerau una mica més endavant i nosaltres anem fent a la nostra.

Al arribar a les crestes agafem una grupeta, estem els 4 junts de nou, i fem el pla volant i sense esforços.

La baixada següent fins a Margalef la disfruto moltíssim, crec que la que més de la jornada, a més ara ja estem al lloc on ens toca i ja no ens passa ningú baixant...... al contrari.

A Margalef hi ha un altre avituallament, nosaltres ens el saltem perquè ja havíem quedat que no pararíem fins a Escaladei, i seguim cap a la Bisbal, Cabacés i la Vilella.

Guerau anava davant nostre a la baixada i ja no el veiem. A Xavi li agafen rampes sol sortir de Margalef i baixem el ritme per a que pedali suau i vagi bevent fins que la musculatura recuperi.

Ens van passant grupets de gent que havíem anat avançant anteriorment a la baixada o a la pujada anterior i no ens hi podem ficar. Les cames de Xavi no acaben de recuperar i seguim treballant suau. La moral de Xavi es va enfonsant a mesura que veu que estem perdent temps i que els enllaços musculars segueixen fent xispes. L'entrenament de tota la temporada enlaire per les rampes!!! suposo que és el que deuria passar pel seu cap una vegada i una altra. ( per la teva informació Xavi, amb lo poc a poc que vam anar en aquest tram de Margalef fins a la Morera, solament vam tardar 10' més que l'any passat).

El que em preocupa és que Aleix no ens agafa, començo a pensar que potser ha caigut a la baixada i pedalo capficat.

Arribem a Escaladei segona parada del dia. Aquí per fi ens dóna cacera Aleix, suposo que va deure parar a Margalef ell perquè aquí ens diu que no para. Reomplim i mengem fruita de nou abans d'enfilar la pujada més forta de la marxa.

A Xavi li dic que l'espero a dalt, que vagi pujant al seu ritme perquè jo aniré al meu que amb les rampes que hi ha malament si vas massa ràpid i malament si vas massa poc a poc.

La veritat és que pensava que, amb l'estona que havia anat guardant cartutxos, podria fer una pujada com Déu mana. Però Déu ha manat que se m'escanyés a la primera de canvi, com les altres dues vegades que l'he pujat. Amb el 34-32 i anar fent esbufegant com un ruc dolent. Collons quina costa nois!!!!.

Almenys tenia clar que ara que ja havia fet la Morera ja tenia la meva segona Mussara al sac. Espero a Xavi a dalt, tampoc massa uns 4', i anem de baixada cap a Cornudella un altre cop.

Les cames del Sioux tornen a funcionar i podem fer una baixada bona. Solament ens queda la última pujada, des de Cornudella fins al desviament cap a la Febró, 6 kms de pujada sostinguda que semblen més de baixada que de pujada.

Anem pujant bé, avancem gent i no ens avancen a nosaltres. Mantinc un ritme pensant en les cames de Xavi però em noto amb gas, amb molt gas ara. Faig la pujada molt fàcil i Xavi es manté amb mi tota l'estona. Això és bo.

Començo a fer comptes dels kilòmetres que ens queden i del temps que ens falta per complir les 7:30. No entrem però per molt poc. Li dic al Sioux però encara està en negatiu i em respon que ens passarem de massa.

Canviem el pendent. Comença el final de la ruta, 21 kms de baixada i fals pla favorable amb el vent a favor. Tenim poc més de mitja hora per arribar a meta si volem entrar a temps, no recordo bé quan ho vaig mirar els kms que portàvem ni el temps però sé que havíem de fer una mitja per sobre dels 42 km/h.
Em fico a estirar i Xavi va venint amb mi. Tinc cames i pedalo fàcil, evidentment que el relleu i el vent hi fan molt, i veig que anem per sobre de la velocitat que ens fa falta, però segueixo estirant.

Tenim un grupet de 12 o 14 ciclistes a la distància i els hem d'agafar com sigui. És el nostre tren de les 7:30.

De darrere sento una veu que em diu - Nano!, que anem a temps!!. La veu ja li ha canviat, ara ja es pedala d'una altra manera. Hem demana si vull relleu, però vaig molt bé.

Enllacem amb la grupeta a 6 o 7 kms de meta i ens deixem portar per ells fins creuar l'últim punt de control amb 7 hores 22 minuts.

Alegria desbordada desprès de passar una crisis de 2 hores.

Amb la gorra de finishers. Ens fa orelluts!!

L'he gaudit molt més que l'any passat i hem fet un bon temps, per nosaltres es clar.

Ara quedava l'altra gran fons del cap de setmana. Dissabte a la tarda i diumenge tot el dia per Port Aventura amb les 3 reines de casa.

Aquest any ens van donar una altra alegria al venir-nos a rebre a l'arc d'arribada al polígon, per cert.


L'any que ve espero poder repetir de nou.

Salut!

Transebre 2016. Diversió i rostiment a parts iguals. I un que se'n desenten

Amb l'arribada de maig venen les  marxes "curses" programades d'aquesta temporada. Iniciem aquest diumenge amb la Transebre BTT de Mequinensa.

Marxa ja clàssica per nosaltres ja que, tot i que aquest any no ha estat possible, solem aprofitar per anar amb la família a dinar al Royal. No sé si esperem amb més ganes la sortida a pedalar o la entrada a dinar.

Amb la Gran Fons Priorat a l'horitzó i com a punt fort de la temporada beteteril, amb els 4 socis del C.C. Seròs que hi anem, decidim de sortir pedalant des de Seròs, i tornar igual, per anar acostumant el cos a fer kilòmetres. Si no ens agafaran amb els pixats al ventre.

Sejo, el Sioux, Jordi i jo. Comencem la jornada a les 7:15 anant per la vora del riu en direcció a Mequinensa.
La intensitat d'anada es suau, solament per anar rodant i escalfar les cames de cara a la marxa, però el caràcter pla del recorregut i el fet d'anar per carretera la meitat dels kilòmetres, ens fan recórrer els 17 kms en tan sols 42 minuts ( uns 24 km/h de mitjana).

Arribem a la zona de sortida i ens unim a la resta d'integrants del Club que s'han allargat fins aquí a rodar en una matinal que es preveu tapada i amb temperatura ideal per a donar-li al pedal. D'aquesta manera ens trobem amb Pep i Àxel i estem junts mentre no donen el tret de sortida.

Estic provant un producte preentrenament per veure com va. Aquesta setmana l'he pres per fer spinning i sembla que funciona molt bé, avui veuré com va en tirada llarga.

Aquest any la prova també és campionat d'Aragó, amb la qual cosa hi ha un gran nombre de motorets a la part inicial de la sortida ( la organització ha disposat dos calaixos, el primer pels que competeixen i el segon pels altres), avui no som gaires corredors, uns 250 entre competidors, cicloturistes que fem la llarga i cicloturistes que fan la curta.

Es dóna l'arrencada i nosaltres ( els 4 que tenim intenció d'anar junts tota l'estona: Jordi, Sejo, Sioux i jo) posem ritme de creuer durant l'inici pla i per asfalt. Fins que ens n'adonem que estem treballant tota l'estona tenint al "peloton" a pocs metres ja que la sortida és controlada. Posem un punt més d'intensitat per ficar-nos a resguard de la grupeta al creuar el pont direcció a Casp.

Aquest any tornem a començar pujant per la vora del pantà. Són uns 9 kms de pujada que, tal com ens ha avisat el Sioux, puja en tres tandades.
Comencen les bones sensacions i pugem a bon ritme i amb un xirimiri que fan que comenci a volar el fantasma de la sortida de Prades pel meu cap.

La pluja aviat para i deixa el terreny en perfectes condicions durant una bona estona, a la llarga torna a sortir el pols, i el temps s'aguantarà ja fresc, ideal per treballar bé, tot el matí.

El primer descens és per camí. Dura poc i al moment hem de tornar a pujar per agafar un fals pla ascendent, també per camí, que ens duu fins a la primera senda. Repetim una senda plana que ja es va fer l'any passat. Seguim pujant amb fals pla fins arribar a la primera trialera.

Al començament portem un parell de ciclistes que ens fan tap i no podem agafar bé un salt fet amb fustes, al Sioux això li costa una bona caiguda, però al parar esperant i comprovant que Xavi estava bé la resta l'hem pogut fer apretant "los machos". Ha estat el primer moment memorable, però no l'últim, ni molt menys.

Donem al camí un altre cop i rodem una mica abans de trobar la costa del pernil. És una pujada d'1 kms de durada per guanyar 100 m de desnivell ( això ve a ser un 10% de mitjana, s'ha de tenir en compte que a la part final suavitza). Tots 4 fiquem tot el ferro. Sejo aviat se'n desentén, de fet de'n desentendrà 4 o 5 cops més encara abans d'arribar a dalt, jo miro de seguir el ritme de Jordi i el Sioux però m'obligo a afluixar abans no esclati.

Al coronar, sempre amb camí, ens pensàvem que era un pla per rodar però, vist ara al perfil, hi havia un parell de puja baixes que poc a poc han anat tocant les cames poc a poc.

Corria el km 37 de la marxa, el 54 per nosaltres, quan hem tornat a agafar senda. En perfecte estat, com totes les que hem fet avui, gas obert fins al final. A les pujades es pot dosificar, però baixant és tonteria.

Ens trobem un altre ascens, que el preveia curt i, notant les cames en molt bon estat, m'he marcat una rush..... i a sobre ho he dit - Ara ve la meva rush-. Portava bon ritme fins que se m'han fós les cames de cop i s'ha sentit un PAM!!! ressonar per totes les valls miquerençanes....... M'han acabat passant els tres amb la faria.

Es repeteix la tònica de tot el matí i, desprès de rodar una mica per dalt, entrem en una altra senda bona.
Teníem el camí net, al final he arribat a agafar una parella amb la que ens hem anat trobant durant tota la marxa però ja solament quedaven 100 m. La senda ha estat de les que m'agraden, revirada i amb escalons, no m'he vist la cara però notava la rialla d'orella a orella durant tota la baixada.
Al tram final a Sejo se li ha ficat una branca a la roda i hem estat una estoneta parats esperant-lo.

Una altra pujada, fals pla i baixada per pista ens han deixat al plat fort del dia..... el famós GR.
No sé com descriure-ho...... l'estat inmillorable, sense ningú davant fent tap, el Sioux marcant-me el camí.......... el "flow" a l'ordre del dia...... ha estat una descàrrega d'adrenalina bestial.

En arribar a baix, conscients que ja ho teníem tot fet, hem anat comentant tota la ruta entre els 4. Portàvem ritme "quartelero" per tot el puja baixa que hi ha abans d'arribar al pont i a la meva siseta i a les meves cames els ha acabat de passar factura.

Fem trenet fins a l'arribada on ens hem ficat a la par per entrar a meta. el corno marcava 3 hores 28' ( mitjana de 19,4 per nosaltres molt bé).

Ara quedava la tornada a casa. L'anada l'hem feta els 4 sols però per tornar ens hem trobat a Guerau, que ens ha vingut a veure expressament en un creuament amb la carretera de Faió, i a Ernesto. Aquest últim ens ha deixat anar a roda fins arribar a Seròs.

100 kms clavats amb un desnivell acumulat de 1400 m. 4 hores 56' total, 4 hores 37 en moviment. Molt bon resultat i satisfactori, però el millor és que hem comprovat que podem anar els 4 al Priorat perquè els nivells són molt similars.

Salut!