Un Sant Jordi escalador

S'atança la Mussara i ja tocava fer el primer entrenament llarg i amb pujades.

Juntament amb el Club Ciclista Fraga vam anar a fer "els ports" amb alguna "tachuela" com hagués dit Juanjo.

La ruta havia d'anar de Seròs a Mequinensa, Fayó, Ribaroja, Fatarella, Ascó, Flix, Bovera, Granadella, Maials i Seròs.  150 kms amb uns 2100 metres de desnivell a priori.

Els fragatins sortien des de Fraga i el quartet de Seròs de la bàscula. Pel camí, ens vam trobar amb Miquel Juste de Massalcoreig que també venia amb nosaltres i, al arribar a Mequinensa, com que la grupeta aragonesa encara no havia arribat els vam anar a buscar.

Un cop tots junts sumàvem, si no ho vaig contar malament, 18 ciclistes. Fèiem molta patxoca.

A Mequinensa teníem la primera pujada direcció a Fayó. Portet curt però, al ser el primer, sempre es fa exigent. El "peloton" s'estira i es formen els primers grups. Jo fico el xip conservador al començament per anar guanyant en sensacions i intensitat poc a poc.

Al arribar a dalt ens ajuntem amb els primers en coronar i amollem esperant a la resta d'integrants de la sortida però, veient que tardaven molt, n'hi ha que acaben d'estirar fins a Fayó ( allí havíem quedat per fer un cafè, al final no va poder ser ja que el bar estava tancat) i uns quants ens quedem a acabar d'esperar.

A Fayó no parem i seguim de baixada cap a la pujada de la Pobla de Massaluca. Les sensacions pujant ja són més bones i em quedo amb el grup principal. La Grupeta, com és evident, es torna a estirar i a dalt baixem ritme tot i que no ens reagrupem completament.

Fem la tercera "tachuela" abans de parar a fer café al càmping de fora de Riba Roja. Allí ens reagrupem tots i parem uns minuts. Aprofitem per omplir aigua i seguim fent ruta.

Ara comença la primera pujada bona del dia, la Fatarella. 12 kms per pujar 500 m de desnivell. És una pujada dureta amb rampes llargues del 12 i 14% de mitjana. Em mantinc amb el grupet dels 5 del capdavant patint a estones. El Sioux, que estrenava ovals, agafa distància i la manté durant tota la pujada, amb el grup de 4 o 5 que quedàvem no li podem donar caça.

Al arribar a coronar planegem fins a trobar la carretera d'Ascó i comprovem com el vent comença a bufar més.
Per no parar i refredar-nos fem el trajecte pla d'anada i tornada un parell de cops fins que tots estem junts.
Baixem  amb vent fins a Ascó. Un malentès fa que uns quants parin a omplir a Ascó i la resta mig esperem, tirem i al final anem fins a Flix on parem a omplir aigua també.
Mentre estem parats ens agafen els que havien repostat a Ascó, que ja no esperen perquè ens quedava molt poc per tornar a iniciar la marxa.

De Flix fins a la Granadella és tot pujada, amb un inici de fals pla fins a Bovera, uns 13 kms, i una pujada sostinguda, 8 kms més, fins acabar el port. En total 21 o 22 kms per sumar 490 m de desnivell.

Ja que havia començat a pujar amb JX, Calú, Costa i algun altre component del C.C. Fraga em fico el xip de mantenir pulsacions i seguir amb ells, però reiteradament em diuen que tiri i al final ho faig.
Agafo al Sioux i a Miquel Juste i anem pujant a bon ritme, agafant a components del grupet que ens havia passat a Flix i que ara estava tot destartalat.
Tot el tram de pujada suau el fem ràpid i recorrem els gairebé 14 kms en 32 minuts. La resta de la pujada hem de conservar una mica les cames perquè Xavi té flato i no pot apretar.

A la Granadella reagrupem de nou i per darrera vegada ja que fins a Seròs anem de baixada i a relleus.


Al final les expectatives han estat encertades. 152 kms amb 2300 m de desnivell i 5 hores 56' de pedal.

La setmana vinent hauria de doblar el cap de setmana. Ja veurem com va, que és la favada.

Salut!

Crec que mai, sortint sol, havia xalat tant.

Aquest cap de setmana teníem el diumenge ocupat amb el dia de la bici i això limitava les opcions de rutejar, llarg, a dissabte.

Per aquelles casualitats del destí tothom sortia a fer kilometrades però tots ho fèiem en petit comitè o sols: Jordi i Sejo van anar a fer la BTT bodega pirineos ( ruta per Barbastre, o millor dit ruton de 80 kms i més de 2000 metres de desnivell), Calú amb la companyia dels fragatins rodava per Cambrils a la Cambrils Park, el Sioux i Ramonet van anar a flaquejar pel Priorat per fer una primera presa de contacte amb les carreteres de la Mussara, JX sortia per la tarda a inspeccionar territori com feia abans, Pere i Raül també van tardejar per preparar la Catigat de diumenge vinent, i un servidor va intentar plantejar un succedani de ruta llarga amb BTT i...... crec que ho vaig aconseguir.

La sortida la tenia marcada a les 7:00 per no agafar calor i poder estar a casa a una hora raonable ( esperava estar pedalant a prop de les 5 hores) i, gràcies a l'Arlet que ens va despertar 45 minuts abans del que tenia previst, ho vaig poder fer sense problemes.

Inicio ruta amb la fresca del matí, portava poca roba esperant una mica més de temperatura i al principi em va agafar una mica de fred, aviat vaig agrair però haver sortit tan d'hora.

Vaig cap al Bovalar per agafar el camí de Polvorilla escurçant per la finca d'Aròs, Al Teixidó trenco a l'esquerra per fer la trialera del Bovalar, una de les primeres trialeres decents que vaig fer en els meus inicis però que ara està molt trencada i bruta al començament i, si no l'arreglem, tardaré a tornar a fer. Desprès vaig a buscar la carretera per creuar-la davant de l'antiga Aluminsa i dirigir-me a la senda de les llosetes. Quan passo a prop del corral de Ramonet un parell de gossos em fan fer un tope de pulsacions marcant-me un sprint intermig. Faig la senda amb el cor encara accelerat fins arribar al camí.

Les sensacions a primera hora del dia són molt bones i la mitjana de velocitat la mantinc bastant per sobre del que esperava.
Encoratjat faig dos o tres canvis de camí per buscar la senda de pujada cap al Mas de l'Hereu que es va fer a la Granjolina del 2015. Remonto el camí de l'Hereu fins a la trialera de la garrafa d'aigua ( a Xalar de nou sense ningú que em fes tap i al meu ritme).
Planejant per senda i camí trencat arribo a l'inici de la pujada de la Velladona, me l'agafo sense pressa però sense pausa, a un ritme que m'és còmode però em sorprèn de nou la facilitat amb que el porto. El final és cap a la dreta, direcció a la trialera de l'Hospital segons la gent de la Granja d'Escarp o a la dels Conills si ho preguntes a un Serossà.
Feia molt temps que no hi baixava però esperava trobar-me el començament trencat i amb pedres, tal i com va ser, el final millora i permet més velocitat i flow.

Toca tornar a pujar, aquest cop pel barranc de la grallera, el ritme segueix agradant-me, i arribo a la serra picarda. Vull tornar a fer la senda de la Moncloa, em va agradar molt el dia de la Granjolina i solament l'he feta un cop més des del........  Octubre crec que es va fer.
Impressionant!!! encara es conserva en molt bon estat, i té un parell de trencats baixos que són dels que m'agrada saltar.

Per primera vegada en los anys que fa que rodo amb BTT m'encaro a fer el Boc pit amunt per poder baixar la Cabra sense donar gaira volta. El començament és una mica dur, però la resta va pujant suau i solament cal ficar el peu a terra per pujar la part de dalt del tot.
La cabra la faig ràpid per veure si puc marcar el KOM i el pelo per un segon ( objectiu secundari de la ruta aconseguir).

Pista i camí fins arribar a l'antena de Montmaneu, el ritme decau una mica i les cames comencen a notar el cansament i, supososo, el ritme altet del començament. Arribo a dalt amb 44 kms i 2 hores 45' (16 km/h).

Clàssica acabant pel cor de colom i Entrepins. A la Entrepins em trobo a Edgar just al final de la darrera remontadeta, no li faig massa cas segueixo rodant fins acabar la senda i, un cop al camí, paro per esperar-lo.
Els seus plans divergeixen dels meus i toca continuar sol remontant el camí cap al mas de la pedra desviant-me cap al bosquet de Domingo i la costa del "bocadillo".
Baixo pels Javalins i m'encaro cap al refugi per acabar la sortida per la zona sinistre i la tornada per la senda d'Aluminsa.

Surten 70 kms amb 1.510 metres de desnivell positiu. Molt ocntent de les sensacions i del temps, 4h 5' i 3h 53' descomptant les dues vegades que vaig parar pensant que tenia un problema amb el canvi i per parlar amb Edgar.

La setmana vinent en toca una d'indios amb la Flaca.

Salut!

La protecció de la manada.

Sempre és millor fer les coses acompanyat de més gent, i aquest diumenge estàvem un bon "tropel" per fer la ruta de Saidí cap a Lleida. Abans però, dissabte, havia de sortir a córrer uns quants kilòmetres.

Dissabte 9 d'abril. Em llevo aviat per poder fer l'entrenament que toca i poder tornar a casa amb prou temps com per agafar a les reines abans de despertar-se. Per tant a les 7:30 ja he d'estar apretant a córrer.
Toquen 18 kms a ritme aeròbic alt ( 80-85%) i no sé com els acabaré, és el primer cop que els faig aquest any...... de fet..... és el primer cop en molts anys.
El començament sempre el faig una mica més suau però sense adormir-me. El ritme una mica més suau i la temperatura més baixa de les primeres hores del dia em fan passar una mica de fred a les mans i als braços al principi, però quan comença a tocar el sol i el ritme ja és el que ha de ser no em falta pas roba.

Els kilòmetres van passant i ja aguanto un bon ritme, em surten una mica per sota dels 4:30 cada kilòmetre, i això em fa engrescar i anar seguint kilòmetre a kilòmetre a pesar del cansament que vaig acumulant i d'algun pensament de parar que em passa de tant en tant pel cap.

Quan acabo tinc les cames cansades i l'esquena també, però la satisfacció és enorme. 18.000 metres en 81 minuts, no està malament. Faltava veure com recuperarien les cames per pedalar diumenge.

Diumenge 10 d'abril. Anem a carretejar amb els companys del Club Ciclista Fraga, i avui tenim dos incorporacions noves, més que noves podíem dir reincorporacions a l'asfalt.

Sortim de Seròs pedalant direcció a Fraga passant per Massalcoreig, així fem més kilometratge que ens interessa de cara a la Mussara del dia 14 de març. El ritme suau del començament fa que, tot i el ritme quartelero que ha ficat el Sioux a partir de Massalcoreig, arribem just quan els fragatins tombaven la rotonda de l'estació d'autocars direcció a Saidí.

Ens unim a la manada blava, som 6 fluors enmig d'un mar de 25 ciclistes ( val a dir que l'equipació nova es veu, i molt), a alguns ja els conec però a la majoria no crec haver-los vist mai.
Anem parlant amb els que tenim més relació mentre anem passant kilòmetres. Dins de tanta gent no te n'adones i rodes per sobre dels 30 km/h xiulant.

Agafem les rectes entre Saidí i Altorricó, lloc on anàvem a esmorzar ( els companys del Club Ciclista Fraga conserven la bona tradició de parar a esmorzar al bar a totes les sortides, o potser podríem dir que depenent d'on van a esmorzar monten una ruta o una altra) i la manada s'esvalota. Comença a haver-hi estirades i mitges de 40 km/h, de tant en tant el xiulet d'algú feia que el ritme aminorés, però les cames s'engrescaven aviat i es tornava a rodar fort.

En molt poc temps arribem a Altorricó, la majoria de ciclistes paren a menjar però nosaltres seguim fins a Tamarit i tornem per no arrofredar-nos. Al arribar encara som a temps de fer un cafè abans de reprendre la marxa.

La tornada la fem per Almacelles, Lleida i Soses. El coneixement encara a minorat desprès de l'àpat i la manada és un desgavell d'"arreons" i frenades, amb la grupeta a vegades massa desordenada i rodant massa pel mig de l'asfalt, però la velocitat mitjana es manté sobre els 30 km/h tota l'estona.

En arribar a Seròs ells van a fer la tornada pel lloc on nosaltres hem anat fins a Fraga i el Sioux i jo els acompanyem fins al desviament de Massalcoreig, així arribem als 140 kms.

Una sortida molt bona, que s'ha passat super ràpid, i més tenint el compte la kilometrada i l'estona de pedal.
Una companya per agrair.

Salut!

Síndrome del full en blanc o peresa per escriure?

 

  No, no he estat parat tot aquest temps. Simplement no he trobat un moment per dedicar a aquest blog.
Avui aprofito que tinc una estona per compensar amb unes línies a aquelles persones que em vulguin seguir llegint.

     Han estat unes setmanes de feina, molta feina: Organització de la XDD de Seròs, seguiment dels entrenaments planificats tot lo estrictament que he pogut, esdeveniments socials varis, i tres nenes que necessiten més atenció de la que a vegades els dono.
     Totes aquestes causes, i el fet de creure que sempre és més del mateix el que redacto i no he trobat idees o formes noves, han fet que hagi tingut aquesta paret en blanc tants dies.

     Però avui m'he posat com a propòsit fer, encara que sigui poca cosa, un escrit cada setmana.

     Durant aquests dies he anat alternant les tres disciplines del triatló fent, gairebé totes les setmanes, un parell de dies de cada una, així tinc un dia de "descans", alhora que dono les classes de G.A.C, Crossfit i ciclo indoor al pavelló. Com sempre, "vamos".

   El balanç d'aquest 54 dies ha estat molt positiu en quant a entrenaments....... m 'atreviria a dir que el més complert que he fet mai. 22.000 metres de natació, 124 kms de cursa a peu, 184 kms en BTT, 260 kms en bici de carretera i 60 hores amb bici indoor....... quan et fiques a fer números a vegades et sorprens i tot.

     Ja veieu que la cosa va per bon camí, o almenys això sembla, tot i que amb la natació no acabo de trobar el feeling i no milloro els temps.

     Voldria fer un esment especial al Club Ciclista Fraga que ens ha acollit amb els braços oberts sempre que hem anat a pedalar per carretera amb ells. Això és d'agrair ara que tenim aquesta secció bastant mermada i dissipada des del 6 de setembre.

     Ja no em queden massa coses més a dir. El maig està molt a prop i ve ple de curses a les que hem d'anar.
En el meu cas en tinc una de cada manera: diumenge 8 marxa amb BTT a Mequinensa, farem la llarga per preparar la Mussara. Dissabte 14 la Mussara Gran Fons. La setmana del 22 me la deixo per recuperar, i preparar la setmana següent, ja que diumenge 29 tinc la prova Reina d'aquest any ( a la que encara no estic inscrit per cert) la Half Lleida Gimenells. 

Bé...... em despedeixo fins diumenge, espero, quan us explicaré els affaires del cap de setmana.

Salut!