Triatló Half Lleida Gimenells 2016. QUINA SUCARRADA!!!!!

Ja ha arribat la prova objectiu d'aquest any. El triatló de mitja distància que fan a Gimenells.

És el primer cop que m'aventuro a fer aquest tipus de prova i estic impacient, emocionat i cagat a parts iguals.
Crec que he fet uns bons entrenaments però les últimes setmanes m'he dedicat molt a la bici, per anar a fer la Mussara, i he vist que això m'ha penalitzat a les altres dues disciplines.

Els darrers dies anunciava vent per avui i així ha estat, el vent ja bufava a l'hora de començar la natació i a la prova de bici s'ha anat esforçant més.

Pel matí, quan he arribat a Gimenells, feia fresca però no molt aire. Sabia que aniria augmentant a mesura que avançaria el matí, però sempre et queda l'esperança que no sigui així.

Aquí, a Gimenells, la T1 (transició de natació a bici) i la T2 (transició de bici a cursa a peu) estan en llocs diferents, per això has d'anar a deixar el material necessari per cada moment al lloc que toca. Aquest fet, sumat al primer cop que utilitzava el neoprè, em causava més nervis encara perquè, com t'equivoquis al deixar alguna cosa, et pot fotre la cursa enlaire.
Repasso una vegada i una altra què em farà falta a cada tram i finalment vaig a deixar el material on toca:
T1: quets de running, gorra i l'esterilla de goma per descalçar-me i, de passada, per marcar millor on tinc el meu material ( consell de JX de fa anys quan començava a fer algun duatló).
T2: la resta. bici, casc, porta dorsals, gafes per bici i córrer, gafes de natació, taps, casquet de bany, sabates per la bici, crema solar, Tovallola, crema antillagues, xip, bidons, gels i barretes i neoprè.

Avui he mirat de hidratar-me correctament per evitar rampes per culpa de la deshidratació i això es deixa notar ja abans d'enfundar-me el vestit de superheroi..... primera pixada del matí.

Acabo de repartir tot segons l'ordre que he de seguir per ficar-m'ho al sortir de l'aigua i desprès em fico el neoprè tenint cura de no marcar-lo, d'estirar-lo bé i de posar-me crema per les rossadures sobretot al clatell. Tenia una crema a casa per les llagues dels padrins, de quan treballava a les ambulàncies, i he utilitzat aquesta (crec que no la faré anar més, esta feta amb base d'oli de peix pel que he sabut fa un moment, he estat sentint olor a carpa morta tota la cursa.... i no ha estat curta).

Al acabar de vestir-me passa el Jutge anunciant 5' per la sortida. -Merda. Ja no puc escalfar, massa preparatius i massa repassar material.- Almenys em fico a l'aigua per veure la temperatura. Teòricament ha d'estar a 20º, ja ens han dit que l'ús del neoprè és optatiu però tots menys un decidim portar-lo.

Tothom col·locat a la sortida, tot pronostica un tram de natació sense complicacions. Som molt pocs nadadors, crec que passem just el centenar.... uns 110, per tant suposo que garrotades poques. No és el mar i per tant l'onatge no serà important, tot i que l'aire belluga la superficie del vas. I amb el neoprè la flotació és excel·lent. A més he fet pipí per 2na vegada i estic calentet, calentet. Sí, són 1900 m. però què pot fallar?

Informen  sobre el recorregut, és a dues voltes, i donen la sortida. Això ja ha començat i jo nado confiat. El tram fins a la primera boia és curt i la gent va forta per arribar al viratge ben ficat. Suposo que aquest fet m'estira massa, no ho sé, però quan arribo a girar estic ofegat. Ofegat com mai, no sé que em passa. Altres cops he dit que ho he passat malament a la natació, però com avui mai. Em passa la idea d'abandonar pel cap, i m'hi passa molt seriosament. Porto 100 m i no puc més, me'n queden 1800.

Aquí anava a punt de fondrem

Em paro, nado a braça, esquena, respiro. L'angoixa no es passa i començo a mirar on són les barques. Mentrestant la gent va passant.
He d'agafar motivació com sigui perquè si no plegaré, ho sé. Penso en el temps que porto preparant aquesta prova, hores invertides, la il·lusió que em feia, els diners gastats ( factor important) i em dono una segona oportunitat.
Nado suau, però segueixo anant malament.
La segona boya està molt lluny i no sé si hi arribaré.
Segueixo nadant suau però, tot i així, glopejo aigua i no vaig bé.
El tram fins al segon flotador se'm fa molt llarg però finalment hi arribo i, per fi, em trobo nadant bé. Ara ja sé que acabaré la natació.

El grup es parteix i jo encapçalo el grup dels de darrere...... no podré seguir peus de ningú, hauré de treballar jo el ritme, però ara ja vaig com em toca per això no em fa patir. No sé què m'ha passat al principi, suposo que un ritme molt més alt del que puc portar, el que passa algun cop en les curses a peu, però a l'aigua la sensació encara és més dolenta.
Tercera boya i iniciem la segona volta. Porto el ritme que faig als entrenaments. No sóc de braçada ràpida, -perquè cony he començat a nadar amb tanta cadència?- gairebé plego per un problema de "pardillo".

Em trobo bé nadant i vaig fent sense agafar referències a més, com que no porto cap peu a davant no tinc cap guia..... segon error. Quan alço el cap estic molt desviat, és el tram entre la primera i la segona boya, la recta del patiment de la primera volta, sembla que aquests metres me la tenen jugada. A partir d'ara alçaré el cap cada 20 o 30 braçades ( de passada, al anar comptant, els metres se'm passen millor) a més he de recordar de fer la rotació de tronc, optimitzes esforços.
Em centro en nadar recordant la tècnica que he de fer. Agafo algun despenjat del grup de davant i puc anar a peus alguns metres. Al final encara he acabant nadant amb bones sensacions. La última recta no s'acabava mai per això, he hagut de mirar 10 vegades per agafar referència i no desviar-me. Al ser un embassament i nadar prop de la vora notava com l'onatge m'espentejava cap a fora.

36:26  (1:55 100 m) i acabo la natació. No és mal temps donades les circumstàncies i menys tenint en compte que els 2.000, per culpa de despistar-me, han caigut més que segurs.

Intento iniciar la transició com ho he vist fer més de 100 cops als pros, però no encerto la tira de la cremallera mentre corro. Em trec les gafes i el casquet i ho torno a provar, ara sí. Neopré fins a la cintura i una mà fora al arribar al meu lloc. La part de superar el rellotge amb l'altra màniga i treure la part de baix és més costós però aquesta transició ja sabia que em costaria..... no em preocupa, m'interessa més fer les coses bé i no deixar-me res. A més el material de natació s'havia de ficar tot guardat per a que te'l portessen a la T2 els organitzadors i poder recollir-ho tot al arribar.

3:19 de transició (per mi molt bon temps) i ja sóc sobre la bici. A veure com es portarà el vent.

Iniciem el recorregut direcció a Gimenells, amb vent lateral però que deixava portar bon ritme. Vaig tot acoplat agafat a les banyes i no es porta malament el tema. Al entrar a Gimenells girem una mica a la dreta i el vent molesta més. Abans del punt de viratge encara girem més a la dreta i allí sí, allí entra bé de cara. És un tram curt i amb una lleugera baixada que no el fan tan pestós.

Giro i agafo referències de kms, 4.

A la tornada hi ha tramades que, tot i que el vent ve de costat, dificulta molt mantenir la velocitat. Fins que agafem la carretera de Sucs...... Ara i aquí sabem el vent que fa, entra totalment de cara i  és impossible mantenir un bon ritme. Solament et queda el consol de pensar en la tornada.

Abans d'entrar a Sucs comença la única baixada del circuït. La baixada forta és curta, uns 200 o 300 m, però fins al viratge de fora del poble va baixant suau. Al gir portem 18,5 kms.

Aquesta primera volta faig la pujada a bon ritme, les cames estan fresques i he pogut portar una velocitat prou decent amb la climatologia que tenim.
A favor de vent les bicis volen però mai compenses la pèrdua de temps de quan et va en contra.
Deixem la carretera de Sucs i tornem a agafar la de Gimenells. Tenim trams de tot, el vent entra de costat i a llocs t'ajuda i a llocs et frena, però sempre et va gastant.

Torno a ser a Gimenells, amb 33 kms. M'esperen JX, Pere i Jeremi que m'animen i això t'esperona molt.

Obro un parèntesi per parlar de les claques de la cursa. Hi ha gent en molts llocs i no han parat d'animar durant tota l'estona. Si algú no ha fet mai una cursa o una marxa, i no s'ha trobat en aquesta situació, no es pot imaginar com s'agraeixen aquests gests per part dels participants. Però quan la claca et ve de casa espressament a animar-te..... aleshores no té preu.

Inicio la segona volta sabent com tocara el vent a les diferents parts del circuït. El problema és que cada vegada el vent s'esforça més i les cames estan més cansades.
Torno a agafar la carretera de Sucs i em fico el xip patidor i, aprofitant que aquí es va més lent, paro a pixar, 3ª vegada ja, de cul a vent es clar.
Els kilòmetres a contravent és fan pitjor ja, la pujada la faig alegre, però patint una mica més...... el vent va passant factura. Al km 60 noto com l'esquena es queixa d'estar tanta estona acoplat i fent-la treballar dur quan tocava vencer a Eolos.

Tercera volta, la darrera. Quan pedalo amb el vent favorable vaig bé, gairebé no he perdut velocitat respecte a la primera volta, però quan el vent toca de cara....... les cames cremen. És la darrera volta ja. S'ha de pensar en positiu. Km 70, molèsties al vast intern del quàdriceps esquerra, per sort no passa d'aquí. A l'anada cap a Sucs has de pensar en la tornada, Als trams de vent en contra de la carretera de Gimenells sol cal mirar el comptaquilòmetres..... en 6 arribes al final.
El problema és que he cansat massa les cames i a la cursa a peu ho notaré segur.

Esperava, segons els ritmes que havia portat als entrenaments, poder portar una mitjana de 35 km/h, a una mala si em trobava cansat de 33. Al final 31,6 km/h.

Mentre vaig cap a la transició miro de soltar una mica les cames per no notar tan el canvi de disciplina. Em trec les sabates mentre pedalo i saltet al arribar a l'estora que porta cap al meu passadís. Transiciono bastant bé, encara que sense presses (1:49). Quets, borreta, em giro el dorsal i A L'ATAQUE!!!

La Guerra final.

Com ja pensava que em passaria començo massa fort. Porto, des del començament dels entrenaments per a la cursa a peu, pensant en quina estratègia seguiré per córrer aquests últims 21 kms. La idea que anava reforçant cada cop que sortia a córrer era fer els primers 5 kms sobre els 4:45 o 4:50 per passar a fer els següents 10 o 11 a 4:30 i acabar els últims 5 al que puguessen les cames.
El primer km em marca 4:25, m'alleuja saber que vaig per sobre del temps marcat perquè les cames no donen. Baixo el ritme esperançat i esperant que en els 4 kms restants es fiquessen a lloc per poder acabar la cursa com volia. 4:32, he de afluixar més. 4: 48. 4:44. Abans d'acabar el 5é i canviar el ritme paro a regar un presseguer, 4rt pipí del dia, i baixa el ritme a 5:28.
Ara és quan he de marcar el ritme bò, però les cames no donen més. Les pulsacions es claven al 85% i em fa por que no pugui acabar si vull mantenir aquest ritme. 4:37, 4:38, 4:31, 4:35, 4:38, 4:39, 4:36, 4:36, 4:37, 4:41. No hi va haver manera de marcar un 4:30. Pensava que pujava de ritme però no hi havia manera de mantenir la cadència. Les pulsacions clavades, era igual si afluixava com si apretava, com si portava el vent a favor com si el portava en contra ( aquesta és una altra, la recta llarga tocava tot el vent de cara a l'anada i de cul a la tornada. Vaig mirar, bé, vam mirar, de fer una mica de relleus entre tres corredors i semblava que anava millor però al agafar el vent a favor cadascú va anar per lliure).

I arriben els 5 últims kilòmetres. I decideixo esperar un kilòmetre més, als 4 apretaré que segur que puc aguantar el ritme. I arriben els 4 últims kilòmetres. I decideixo esperar a girar i tenir l'aire de cul que no patiré tant i encara quedaran 3 kms i pico. I arriba el viratge i apreto ( als tres kms anteriors però havia marcat un 5:00, 4:49 i 4:58. Fos!) 4:34, 4:32 i ho estic donant tot, les cames no van més. Agafo la última goma, la de la tercera volta i enfilo cap a meta amb bona cara per si hi ha fotos.

Miro el crono. 5 hores 13 minuts. ( el tram de cursa a peu 1h 35' 52").

He fet un temps prou bò, de fet esperava fer sobre 5 hores 15'. A molt tardar no passar de les 5 hores 30'. Però no sé perquè tenia l'esperança, i sabia que, si tot m'anava de cara, podria parar el crono enrasant les 5 hores justes. I mira per on m'ha quedat un regust......no dolent ni amarg.... he acabat la meva primera half prou bé QUE COLLONS!! ...... però si no hagués estat pel vent, si no hagués començat tan malament la natació,....... Tinc pensaments contradictoris.

El que està clar és que la vaig encertar amb la hidratació, he hagut de pixar 4 vegades però si no ho arribo de fer igual no acabo. Sol acabar la cursa, quan parava de caminar, pel simple sotrac de detenir les cames, notava els quadriceps que estaven al límit d'enganxar-se.
A part d'anar bevent durant tota l'estona de bici i cursa a peu, avui m'ha acabat fotent 2 barretes, 2 gels i un xute de magnesi.

Errors que crec que he comés.......... sobretot no ficar-me protecció solar. Ara, a part de la sucarrada de cames i d'espatlles de l'esforç, porto les ratlles del vestit de triatló marcades a foc per tot l'estiu. La resta crec que ha anat com havia d'anar. Avui no puc dir allò de -Ostras hagués pogut apretar una mica més-. He donat tot el que tenia.

Sol queda felicitar als organitzadors per la tasca feta. Impecable. Les bosses a lloc a l'arribar, gent repartida per tot el circuït, gent molt amable i disposada a tots els avituallaments, entrepà de llonganissa i plat de pasta al acabar regat amb la seva merescuda cerveseta...... molt, molt bé.

Ara ja està la mirada ficada a la setmana vinent que toca la Gran fons Priorat.

Salut!

Cap de setmana pre Gimenells

Semidescans en un cap de setmana on he notat que les darreres setmanes enfocades més cap als entrenaments de bici per la Mussara m'han penalitzat en la cursa a peu....... i en natació ja ho veurem.

Els entrenaments de dissabte i diumenge eren suaus per començar a descarregar de cara a diumenge 29.

Dissabte 8.000.  Disminució de distància per anar sobrecompensant les cames. Possiblement no em fes falta ja que els 20 kms que havia de córrer la setmana passada i fa dues setmanes no els vaig fer. Ara em queda el dubte de saber si podré aguantar la intensitat durant els 95' que espero estar corrent la mitja marató.

La intensitat havia de seguir constant 80-85%. Ho vaig fer tal i com tocava, però amb pitjors sensacions de les que esperava, i això que solament va durar 35'.

La mitjana la vaig marcar a 4:22. Diumenge vinent espero poder enrasar els 21 kms a 4:30, però ja veurem.

Diumenge 60 Kms acoplat.  Per fi torno a ficar les banyes a la bici ( no m'entenc amb cap altra, bé amb la de BTT però és una relació consentida, són els "acoples" del manillarg) i toca tornar a provar sensacions.

L'entrenament teòric em dicta 40 kms al 80-85%, la intensitat és la mateixa que corrent dissabte però en bici costa bastant més de mantenir-la, però desprès de les últimes sessions sobre rodes amplio la distància a 60.

A priori espero poder mantenir-me sobre els 30 km/h el dia de la prova i avui espero saber si podrà ser o no.

El començament és bò, direcció a Mequinensa i, crec, amb una mica de vent a favor. la velocitat va sobrada sense arribar a la intensitat de treball demanada.

Quan aconsegueixo ficar les pulsacions al marge que toca les cames treballen continuament i no tinc clar que pugui mantenir aquesta intensitat tota l'estona.

Vaig cap a Fraga, passant per Torrent, pujo pel Sorolla i el tunel per anar pel lateral de l'autovia fins a Soses i desprès Aitona i Seròs.

Amb la pujada de Fraga i els dos repetxets que he fet estic content del ritme, 33 Km/h. Suposo que serà la activitat que millor se'm donarà a Gimenells.

Ara toca acabar de recuperar durant tota la setmana, provar el traje de neoprè a la piscina per no tenir sorpreses diumenge i...... AL TURRON!!!

Salut!

Polar Gran fons la Mussara 2016.

Ja ha arribat, i passat, la marxa objectiu d'aquest any amb la bici de carretera. En qüestió de 4 setmanes he de fer els 3 esdeveniments forts del calendari ( La Mussara, feta aquesta setmana, el triatló de mitja distància i la Gran fons Priorat).

Espero estar a l'altura dels esdeveniments i poder acabar-los tots amb tan bones impressions com les d'aquest dissabte però, no sé perquè, crec que el triatló no anirà tan bé.

Dissabte començava molt aviat, a les 3:30 ja estava despert, pel neguit de sempre, i donant voltes pel llit fins que, sobre les 4:00, decideixo llevar-me i donar per iniciats els preparatius precursa.

L'esmorzar de rigor: llet amb cereals, pa de motlle amb nutella i una fruita per desprès.
La bossa ja estava feta des del matí de divendres, les bicis carregades al cotxe i les "potingues" a punt i distribuïdes. Sol mancava fer motor i repassar que les bicis restessen ben enganxades al portabicis una i una altra, i una altra, i una altra vegada.

Iniciem el viatge i sembla que ara és quan ve la son, a bones hores!!!!.

El polígon està més ple que l'any anterior, no sé si hem arribat més tard, o hi ha més cotxes, o totes dues coses.

Ens prenem el nostre temps per acabar de vestir-nos i alinear les bicis abans de dirigir-nos als caixons de sortida. Xavi, Guerau i jo sortirem del mateix mentre que Calu i Ramon surten del de darrere i Pere i Jeremy fan la mig fons.

Donen la sortida a les 7:35, nosaltres passem per sota de l'arc als 5', i comença el festival.

Els pronòstics havien donat vent per tot el dia d'avui i, de moment, l'havien encertat i, per començar, ens tocava de cara.

Guerau ens comença a marcar ritme quarteler per anar enllaçant grupetes i intentar treballar el mínim contravent, però a nosaltres ens va posant el ganivet al coll cada vegada una mica més. Treballo tota l'estona per sobre del 80 i molts camins per sobre del 85% i tot, i això que anem per pla.

El port de la Mussara és cronometrat, i es considera inici de port, a partir del km 15 del recorregut, però el perfil puja ja des de'l km 1.

Enganxem a Aleix abans de començar la part més pendent de la pujada i anem fent junts el que ens queda fins dalt.
Les sensacions, tot i pujar a pulsacions altes, són més bones que l'any passat. Solament tinc el patir de saber si podré mantenir aquesta intensitat tota l'estona sense que m'agafin rampes o esclati el motor.
El vent es fica de la nostra part o en contra, depenent del tram on estem però, a les velocitats que ens movem i entre tanta gent, tampoc és tan dolent com ens pensàvem.

Arriba el final de la crono i el perfil canvia a pla i baixada abans d'arribar al primer avituallament. Ens el saltem, no tenim previst parar fins al primer pas per Cornudella, i comencem a remuntar la velocitat mitjana.
Tot i anar ràpid ens passa gent sense parar. A mi em fan una mica de respecte, per si a algú li marxa la bici i se m'enduu per davant, i extremo les precaucions moderant una mica la velocitat.

Tenim per davant uns 20 kms amb algun repetxet però amb dinàmica descendent, Aleix es queda una mica a les baixades pronunciades però aviat ens torna a agafar i anem fent tots 4 junts tota l'estona.

La segona pujada, encara amb bones cames, és la de Capafonts, la segueix una baixada molt divertida i desprès, sense tram de pla, torna a remuntar suau però sostingut per arribar al pla de la Mussara però per l'altre costat.
Seguim portant un ritme bo i ens anem avançant i deixant avançar pel mateix grup de ciclistes durant tot aquest tram.
Tenim com a objectiu, amb Xavi, de fer 7:30 aquest any però no sabem si el ritme que portem és el que toca o anem massa poc a poc. Guerau, que l'any passat va fer menys de 7:30, tampoc ens ho sap aclarir i seguim mantenint la caldera treballant amb bona flama.

A les planes de la Mussara agafem grupeta i mantenim velocitat, sabedors que desprès ja toca baixar fins a Cornudella on tenim la primera parada. Abans, però, a mitja baixada tenim el punt de control que serà el primer punt de referència per saber si anem bé o no.

Al tall passem just a les 10:30, amb 2 hores 53 minuts des de l'inici. L'any passat passàvem amb 3 hores 22 minuts. Ja hem escurçat els 30 minuts que volíem guanyar al temps de l'any anterior, i això ens fa agafar molta moral.

A Cornudella parem a omplir bidons, menjar una mica de fruita i jo a fer motor que feia estona que el cos m'ho demanava.

Aleix tira anar fent amb la intenció que l'agafem més endavant. Nosaltres, Xavi i jo, fem el mateix al cap d'una estona amb Guerau perquè sestà fotent un tormo de coca que no es pot menjar amb presses.

Anem pujant port de nou, direcció a Albarca, sense apretar per a que Guerau ens agafi. Jo fins i tot paro a mirar la bossa del seient que m'havien dit que se m'estava descordant i no havia pensat a mirar-ho a l'avituallament. Però Guerau no ens agafa. I, al cap d'una estoneta, el veiem per davant nostre. Ens havia passat abans de sortir de Cornudella i nosaltres, que suposo que devíem estar parlant, no l'hem sentit ni vist ( és el que té anar tots amb el mateix maillot).

Amb els 3 retrobats agafem velocitat de creuer per anar a buscar a Aleix. El trobem entre Albarca i Ulldemolins però, al haver-hi baixada mantinguda ens separem de nou i no ens retrobem fins gairebé arribar a les crestes de la Llena.

L'any passat Xavi, segons em va dir desprès, va tenir un "baixon" en aquest tram i aquest any li havia agafat "flato", li passa algun cop quan para a menjar i beure. Podem portar un ritme constant però no molt alt.
Tenim a Guerau una mica més endavant i nosaltres anem fent a la nostra.

Al arribar a les crestes agafem una grupeta, estem els 4 junts de nou, i fem el pla volant i sense esforços.

La baixada següent fins a Margalef la disfruto moltíssim, crec que la que més de la jornada, a més ara ja estem al lloc on ens toca i ja no ens passa ningú baixant...... al contrari.

A Margalef hi ha un altre avituallament, nosaltres ens el saltem perquè ja havíem quedat que no pararíem fins a Escaladei, i seguim cap a la Bisbal, Cabacés i la Vilella.

Guerau anava davant nostre a la baixada i ja no el veiem. A Xavi li agafen rampes sol sortir de Margalef i baixem el ritme per a que pedali suau i vagi bevent fins que la musculatura recuperi.

Ens van passant grupets de gent que havíem anat avançant anteriorment a la baixada o a la pujada anterior i no ens hi podem ficar. Les cames de Xavi no acaben de recuperar i seguim treballant suau. La moral de Xavi es va enfonsant a mesura que veu que estem perdent temps i que els enllaços musculars segueixen fent xispes. L'entrenament de tota la temporada enlaire per les rampes!!! suposo que és el que deuria passar pel seu cap una vegada i una altra. ( per la teva informació Xavi, amb lo poc a poc que vam anar en aquest tram de Margalef fins a la Morera, solament vam tardar 10' més que l'any passat).

El que em preocupa és que Aleix no ens agafa, començo a pensar que potser ha caigut a la baixada i pedalo capficat.

Arribem a Escaladei segona parada del dia. Aquí per fi ens dóna cacera Aleix, suposo que va deure parar a Margalef ell perquè aquí ens diu que no para. Reomplim i mengem fruita de nou abans d'enfilar la pujada més forta de la marxa.

A Xavi li dic que l'espero a dalt, que vagi pujant al seu ritme perquè jo aniré al meu que amb les rampes que hi ha malament si vas massa ràpid i malament si vas massa poc a poc.

La veritat és que pensava que, amb l'estona que havia anat guardant cartutxos, podria fer una pujada com Déu mana. Però Déu ha manat que se m'escanyés a la primera de canvi, com les altres dues vegades que l'he pujat. Amb el 34-32 i anar fent esbufegant com un ruc dolent. Collons quina costa nois!!!!.

Almenys tenia clar que ara que ja havia fet la Morera ja tenia la meva segona Mussara al sac. Espero a Xavi a dalt, tampoc massa uns 4', i anem de baixada cap a Cornudella un altre cop.

Les cames del Sioux tornen a funcionar i podem fer una baixada bona. Solament ens queda la última pujada, des de Cornudella fins al desviament cap a la Febró, 6 kms de pujada sostinguda que semblen més de baixada que de pujada.

Anem pujant bé, avancem gent i no ens avancen a nosaltres. Mantinc un ritme pensant en les cames de Xavi però em noto amb gas, amb molt gas ara. Faig la pujada molt fàcil i Xavi es manté amb mi tota l'estona. Això és bo.

Començo a fer comptes dels kilòmetres que ens queden i del temps que ens falta per complir les 7:30. No entrem però per molt poc. Li dic al Sioux però encara està en negatiu i em respon que ens passarem de massa.

Canviem el pendent. Comença el final de la ruta, 21 kms de baixada i fals pla favorable amb el vent a favor. Tenim poc més de mitja hora per arribar a meta si volem entrar a temps, no recordo bé quan ho vaig mirar els kms que portàvem ni el temps però sé que havíem de fer una mitja per sobre dels 42 km/h.
Em fico a estirar i Xavi va venint amb mi. Tinc cames i pedalo fàcil, evidentment que el relleu i el vent hi fan molt, i veig que anem per sobre de la velocitat que ens fa falta, però segueixo estirant.

Tenim un grupet de 12 o 14 ciclistes a la distància i els hem d'agafar com sigui. És el nostre tren de les 7:30.

De darrere sento una veu que em diu - Nano!, que anem a temps!!. La veu ja li ha canviat, ara ja es pedala d'una altra manera. Hem demana si vull relleu, però vaig molt bé.

Enllacem amb la grupeta a 6 o 7 kms de meta i ens deixem portar per ells fins creuar l'últim punt de control amb 7 hores 22 minuts.

Alegria desbordada desprès de passar una crisis de 2 hores.

Amb la gorra de finishers. Ens fa orelluts!!

L'he gaudit molt més que l'any passat i hem fet un bon temps, per nosaltres es clar.

Ara quedava l'altra gran fons del cap de setmana. Dissabte a la tarda i diumenge tot el dia per Port Aventura amb les 3 reines de casa.

Aquest any ens van donar una altra alegria al venir-nos a rebre a l'arc d'arribada al polígon, per cert.


L'any que ve espero poder repetir de nou.

Salut!

Transebre 2016. Diversió i rostiment a parts iguals. I un que se'n desenten

Amb l'arribada de maig venen les  marxes "curses" programades d'aquesta temporada. Iniciem aquest diumenge amb la Transebre BTT de Mequinensa.

Marxa ja clàssica per nosaltres ja que, tot i que aquest any no ha estat possible, solem aprofitar per anar amb la família a dinar al Royal. No sé si esperem amb més ganes la sortida a pedalar o la entrada a dinar.

Amb la Gran Fons Priorat a l'horitzó i com a punt fort de la temporada beteteril, amb els 4 socis del C.C. Seròs que hi anem, decidim de sortir pedalant des de Seròs, i tornar igual, per anar acostumant el cos a fer kilòmetres. Si no ens agafaran amb els pixats al ventre.

Sejo, el Sioux, Jordi i jo. Comencem la jornada a les 7:15 anant per la vora del riu en direcció a Mequinensa.
La intensitat d'anada es suau, solament per anar rodant i escalfar les cames de cara a la marxa, però el caràcter pla del recorregut i el fet d'anar per carretera la meitat dels kilòmetres, ens fan recórrer els 17 kms en tan sols 42 minuts ( uns 24 km/h de mitjana).

Arribem a la zona de sortida i ens unim a la resta d'integrants del Club que s'han allargat fins aquí a rodar en una matinal que es preveu tapada i amb temperatura ideal per a donar-li al pedal. D'aquesta manera ens trobem amb Pep i Àxel i estem junts mentre no donen el tret de sortida.

Estic provant un producte preentrenament per veure com va. Aquesta setmana l'he pres per fer spinning i sembla que funciona molt bé, avui veuré com va en tirada llarga.

Aquest any la prova també és campionat d'Aragó, amb la qual cosa hi ha un gran nombre de motorets a la part inicial de la sortida ( la organització ha disposat dos calaixos, el primer pels que competeixen i el segon pels altres), avui no som gaires corredors, uns 250 entre competidors, cicloturistes que fem la llarga i cicloturistes que fan la curta.

Es dóna l'arrencada i nosaltres ( els 4 que tenim intenció d'anar junts tota l'estona: Jordi, Sejo, Sioux i jo) posem ritme de creuer durant l'inici pla i per asfalt. Fins que ens n'adonem que estem treballant tota l'estona tenint al "peloton" a pocs metres ja que la sortida és controlada. Posem un punt més d'intensitat per ficar-nos a resguard de la grupeta al creuar el pont direcció a Casp.

Aquest any tornem a començar pujant per la vora del pantà. Són uns 9 kms de pujada que, tal com ens ha avisat el Sioux, puja en tres tandades.
Comencen les bones sensacions i pugem a bon ritme i amb un xirimiri que fan que comenci a volar el fantasma de la sortida de Prades pel meu cap.

La pluja aviat para i deixa el terreny en perfectes condicions durant una bona estona, a la llarga torna a sortir el pols, i el temps s'aguantarà ja fresc, ideal per treballar bé, tot el matí.

El primer descens és per camí. Dura poc i al moment hem de tornar a pujar per agafar un fals pla ascendent, també per camí, que ens duu fins a la primera senda. Repetim una senda plana que ja es va fer l'any passat. Seguim pujant amb fals pla fins arribar a la primera trialera.

Al començament portem un parell de ciclistes que ens fan tap i no podem agafar bé un salt fet amb fustes, al Sioux això li costa una bona caiguda, però al parar esperant i comprovant que Xavi estava bé la resta l'hem pogut fer apretant "los machos". Ha estat el primer moment memorable, però no l'últim, ni molt menys.

Donem al camí un altre cop i rodem una mica abans de trobar la costa del pernil. És una pujada d'1 kms de durada per guanyar 100 m de desnivell ( això ve a ser un 10% de mitjana, s'ha de tenir en compte que a la part final suavitza). Tots 4 fiquem tot el ferro. Sejo aviat se'n desentén, de fet de'n desentendrà 4 o 5 cops més encara abans d'arribar a dalt, jo miro de seguir el ritme de Jordi i el Sioux però m'obligo a afluixar abans no esclati.

Al coronar, sempre amb camí, ens pensàvem que era un pla per rodar però, vist ara al perfil, hi havia un parell de puja baixes que poc a poc han anat tocant les cames poc a poc.

Corria el km 37 de la marxa, el 54 per nosaltres, quan hem tornat a agafar senda. En perfecte estat, com totes les que hem fet avui, gas obert fins al final. A les pujades es pot dosificar, però baixant és tonteria.

Ens trobem un altre ascens, que el preveia curt i, notant les cames en molt bon estat, m'he marcat una rush..... i a sobre ho he dit - Ara ve la meva rush-. Portava bon ritme fins que se m'han fós les cames de cop i s'ha sentit un PAM!!! ressonar per totes les valls miquerençanes....... M'han acabat passant els tres amb la faria.

Es repeteix la tònica de tot el matí i, desprès de rodar una mica per dalt, entrem en una altra senda bona.
Teníem el camí net, al final he arribat a agafar una parella amb la que ens hem anat trobant durant tota la marxa però ja solament quedaven 100 m. La senda ha estat de les que m'agraden, revirada i amb escalons, no m'he vist la cara però notava la rialla d'orella a orella durant tota la baixada.
Al tram final a Sejo se li ha ficat una branca a la roda i hem estat una estoneta parats esperant-lo.

Una altra pujada, fals pla i baixada per pista ens han deixat al plat fort del dia..... el famós GR.
No sé com descriure-ho...... l'estat inmillorable, sense ningú davant fent tap, el Sioux marcant-me el camí.......... el "flow" a l'ordre del dia...... ha estat una descàrrega d'adrenalina bestial.

En arribar a baix, conscients que ja ho teníem tot fet, hem anat comentant tota la ruta entre els 4. Portàvem ritme "quartelero" per tot el puja baixa que hi ha abans d'arribar al pont i a la meva siseta i a les meves cames els ha acabat de passar factura.

Fem trenet fins a l'arribada on ens hem ficat a la par per entrar a meta. el corno marcava 3 hores 28' ( mitjana de 19,4 per nosaltres molt bé).

Ara quedava la tornada a casa. L'anada l'hem feta els 4 sols però per tornar ens hem trobat a Guerau, que ens ha vingut a veure expressament en un creuament amb la carretera de Faió, i a Ernesto. Aquest últim ens ha deixat anar a roda fins arribar a Seròs.

100 kms clavats amb un desnivell acumulat de 1400 m. 4 hores 56' total, 4 hores 37 en moviment. Molt bon resultat i satisfactori, però el millor és que hem comprovat que podem anar els 4 al Priorat perquè els nivells són molt similars.

Salut!

Dissabte passat per aigua.

Començant pel divendres aquest cap de setmana el tenia complert de tirades llargues i això em feia por i em motivava per igual.

Divendres tirada llarga de cursa a peu, 18 kms a ritme de cursa. Es va fer millor del que esperava, amb sensacions bastant bones i amb un ritme mig de 4:28.


Dissabte bona ruta amb la flaca. Seròs - Fraga- Seròs- Prades-Seròs. La ruta sumada a l'entrenament d'ahir feien preveure una bona rostida de cames de cara a diumenge.

Des de dijous miràvem el temps per veure com aniria el tema. Les ganes feien esperar que aclariria, o almenys no plouria fins a dissabte a migdia.

A les 6:45 amb el Sioux marxem direcció a Fraga per trobar a Calú, Tejero i Guerau que venien en direcció a nosaltres i que sortien, en teoria, a les 7:00 de l'estació d'autobusos.

Segons les dades la tronada ja havia passat i no ens mullaríem, per tant deixo el "xubasquero" a casa però em fico les llums vermelles a la tija per si el dia no acaba d'aclarir.

Quan trobem al trio Fragatí, a la gasolinera de la Campsa, girem cua i tornem  cap a Seròs, a mig camí ens agafa JX, i iniciem ruta conjunta els 6 ciclistes.

Durant tot el tram de pujada cap a Maials el temps no acaba d'aclarir, anem marcant ritme normal mantenint la grupeta junta degut a la mala visibilitat.

De Maials a Granadella, amb alguna estirada per la carretera dolenta de la Granadella i desprès, poc a poc, ens anem ficant dins d'un núvol de boira - si hi ha boira vol dir que ja no plourà, deu haver anticicló.-

Amb peus de plom i totes les llums enceses, val a dir que en casos de mala visibilitat total les llums del Decarton no serveixen gaire val més portar un bon estri, anem tirant esperant a que entri el vent, que tan anunciaven les prediccions, per fer escampar la boira que cada cop és més espessa.

De boira espessa passem a boira pixanera, però més alta...... no sé si hi hem guanyat o hi hem perdut amb el canvi. Aquesta aigüeta no cala, però poc a poc va fent la feina.

Fem la baixada d'Ulldemolins gelats de fred i comencem a marcar un ritme més alt per escalfar-nos de nou.

Passem Ulldemolins, amb el grup trencat, i el pixar de la boira passa a xiri miri. - Hi ha 10 Kms de Ulldemolins a Prades- tirem, amb aquest temps arribarem a Prades sense mullar-nos gaire i desprès ja esperarem a que escampi. 10 kms tampoc són tants.

La pluja va augmentant  i nosaltres apretem a mesura que ens anem calant fins als ossos. Quan portem 6 kms des d'Ulldemolins trobem el cartell de Prades 8 Kms - CONY!!! que no n'hi havien 10 de Ulldemolins a Prades?..... Bé, és igual, ara ja hi som-. I apretem, i la pluja apreta amb nosaltres.

8 Kms que no acaben d'arribar mai, amb pujada continua les cames cremen i la velocitat no acompanya.

Per fi arribem a la plaça de Prades el Sioux i jo, ens fiquem dins del bar Tomaset on coincidim amb 8 ciclistes més mullats com a gats igual que nosaltres i, mentre esperem que acaben d'arribar la resta de components de la sortida, copsem el secador de mans del WC i les botelles de cacaolat calent (algun amb cognac) del bar.

Quan tots els nostres estem reunits fem un revituallament ( avituallament per revifar una mica), ens mig eixuguem amb diaris i com podem i decidim el plan.

- sembla que aclareix, ara podríem marxar.
- ya passo, tinc molt fred, que ens vinguin a buscar.
- venga va truquem.
- nosaltres tirem a veure què passe.
-......

Al final Guerau, Sioux i jo tirem de cara a la mort per hipotèrmia. Abans d'arribar al càmping de la sortida del poble ja hem trucat als tres que seguien al bar Tomaset per dir-los que demanin un cotxe que pugui portar 6 bicis i 6 ciclistes, que nosaltres fotem mitja volta.

Enric, el germà de Calú, es presenta amb el remolquet, el cotxe de 7 places, protectors i cordes per lligar totes les bicis de sobra, i jaquetes per tots. Hauria estat bò poder gravar les cares que vam fer al veure les jaquetes.  MOLTÍSSIMES GRÀCIES per salvar-nos el cul.

La resta del viatge va estar amb cotxe fins a casa. Dels 160 o 170 kms que havien de sortir solament en vam rodar 92, però va estar un dia dur.


Diumenge. Per acabar el cap de setmana pedalant i, de passada, treure'm l'espineta de dissabte. Diumenge surto a pedalar amb els tristos, al Sioux se li va complicar la nit de dissabte i no podia llevar-se tan d'hora.

La meva Cleo estava al taller i, si no em deixaven cap montura, no podia anar amb BTT. Sejo, que te bici nova un altre cop, em deixava la vella per poder anar amb ells però, coses que passen, no podíem baixar el seient per ficar-lo a la meva alçada i va i em deixa la SCALPEL NOVA DE TRINCA. Amb il·lusió però una mica de por a fer-li la més mínima rascada, agafo la meva primera 29" i a més amb monoplat de 32. A veure què passarà.

La ruta transcorre pel nostre territori.
Anem fins al refugi passant pel mas de maneta i per la pista de les mines, la diferència rodadora respecte a les 26" la noto aviat i sembla que de moment el monoplat no penalitza, però voldria tastar què és baixar amb aquesta roda i com es puja el "cor de colom" amb el 32 sol.

Del refugi anem a buscar una mica de senda fent la "Més +". La bici dóna sensació de més aplom que la meva, passa millor per sobre de les pedres (això no és novetat ja que és una de les característiques que més exalten d'aquestes bicis) i..... no sé com definir-ho.... és més totxo, en el bon sentit, no és gens nerviosa baixant, no et donarà cap guitza. Però aquesta senda és sencilla sense viratges difícils.

Ens dirigim drets cap al cor de colom per petició meva, a veure què passarà. Els deixo passar als dos davant perquè no crec poder arribar a dalt amb els desenvolupaments que porto. Quan me'n dono compte ja porto l'LP ficat i no tinc més cartutx per gastar, ara toca apretar amb el que hi ha. Sejo i Jordi, que ja fa temps que tenen una monoplat, em comenten que has de ficar pinyons alts més aviat per no perdre cadència i cremar la cama massa aviat, si no ets pell.
Apreto de cames i perdo distància amb ells, però aconsegueixo arribar a dalt sense ficar peu a terra, amb les cames com a dos brasers, això sí.

Bé, ja he fet les proves que volia, ara em dóna igual on anar.

Anem a fer els Javalins de baixada. Senda molt directa i ràpida. Per la 29" sense cap problema, terreny perfecte per ella.
Donem a la pista i tornem a tirar del caràcter rodador d'aquestes montures anant a pujar per l'espessa. D'aquí baixem la Cabra, que és més revirada. Acuso una mica les rodes grans en els viratges més tancats, no sé si per falta de pràctica o confiança. I tampoc vull caure i fer-li una rascada. Però va millor del que esperava en aquests terrenys també.

Més pista per pujar a Montmaneu pel mas del Moro.
Al pilaret ens criden i, al girar-nos, veiem al Sioux que s'ha escapat al final a rodar ( suposo que s'havia de traure l'espineta igual quejo). Sol arribar ens avisa que ell va a fer la Cabra directe ( són coses que té l'Strava). Quedem per reunir-nos al refugi desprès.

Nosaltres anem a fer la "Classica" i el "Cabirol" desprès per seguir cap al refu. Xavi, el Sioux, ja farà cap desprès de provar el KOM de la "Cabra pit avall".

La tornada la fem junts pel camí del mig, així podíem avançar feina que jo volia estar a casa aviat i ells podien allargar la ruta una mica encara anant cap a Montllobé.

Sortida de 50 kms encara, a més repetia amb els Tristos que últimament els tenia abandonats.

Salut!