diumenge, 24 de setembre del 2017

Transplantbike 2017. Curta però intensa.




     Bé, no puc començar a explicar la experiència a la transplantbike sense tancar l'episodi del Triatló de Mequinensa.....

     En resum tot anava bé fins que, a la cursa a peu tal i com esperava, van començar les molèsties al bessó i vaig decidir plegar al km 2. El tram de natació, desprès d'un inici amb una mica d'angoixa va acabar al ritme esperat d'1:50 min/100m. Durant la bici vaig anar guanyant temps i alguna posició, el recorregut era trencacames però vaig anar apretant durant tot el recorregut, crec que vaig acabar sobre 30,5 km/h que em situava dins del top 30, i em deixava en bona posició per recuperar encara alguna posició durant la cursa a peu si no hagués estat lesionat. I a la cursa a peu vaig plegar tan bon punt el bessó em va fer els primers avisos, portant 2 kms no era qüestió de fer el ruc per acabar en un trencament serio i sense haver pogut acabar la prova igualment.
     Doncs això va ser el triatló de Mequinensa, la organització va estar a l'altura i el la localitat super abocada a l'esdeveniment. S'ha de recordar que començaven al matí amb el half, a primera hora de la tarda feien l'sprint i desprès encara hi havia el trikids. Realment és per aplaudir-ho.


     Diumenge 24 de setembre, dia de la TRANSPLANTBIKE d'Almenar, marxa de BTT que serveix per recaptar fons per a projectes de promoció de l'activitat física per a persones transplantades o amb enfermetats cròniques.
     Com no podia ser d'altra manera (i menys sent el meu gurú de la btt, la persona que em va iniciar en aquest món, per molt que a la seva germana més d'un dia li sàpiga greu, una persona transplantada) hi vaig anar acompanyat del que és la meva cama dreta ciclista ( que quedi clar que tinc més de dues cames pel que fa a companys de pedal), el Sioux.

     Havent discutit molt sobre quí estava en un inframón més profund d'estat de forma desprès de la FM i les vacances, vam decidir d'anar a fer la ruta curta, 30 kms i 400m positius ( la llarga arribava fins als 60 kms i 1000m, sortint a les 9:00 arribaríem tard a casa segur). Solament una consigna, si féiem la curta la féiem bé.

     La sortida es donava a les 9:00 i nosaltres estàvem ficats a tercera línia de parrella preparats per enganxar-nos al primer grup de ciclistes dels quals poguéssim mantenir el ritme.
    Els primers 1.500 m són controlats i a ritme molt suau, el que permet que anéssim amb el grup capdavanter, quan donin l"arreando" ja veurem què passarà.

     Amb el final de la neutralització iniciem una petita pujada de 1,5 kms per guanyar 80m de desnivell. Comença amb camí pedregós amb molt poc agarre però aviat tenim asfalt per fer les pendents més fortes i acabar amb un falç pla que deriva en pla total.
 
     Nosaltres perdem una mica de distància a les primeres fuetades i això es tradueix en un sobre esforç, un cop al pla, per poder enllaçar de nou amb el grup.

     Estàvem formant part del cap del lleó, però a quin preu? passaria factura més endavant? ritmes de 30 i 35 kms/h (que el meu GPS no marcava, el vaig portar mixonet tota la marxa) i pulsacions sobre el 90%...... la caldera havia de petar en qualsevol moment. Vam anar distanciant el segon grup de gent i, desprès d'una breu baixadeta, al primer tram de pujada amb pendents considerables i per camí, ens vam deixar anar una mica per poder recuperar i acabar la marxa amb dignnitat.
Amb el cap del lleó

     A partir d'aquest punt vam anar molt bé, amb poca gent per davant, gairebé ningú per darrera, i podent fer les baixades per senda ( molt, molt divertides, cosa que no m'esperava tractant-se de la marxa curta).

     La gràfica deixava entreveure tres parts clarament diferenciades de la ruta. Els primers 10 kms amb una pujada inicial i desprès tot pla, els segons 10 kms amb un seguit de pujabaixes molt divertits però trencacames, i els darrers 10 amb una baixada de començament i després plans de nou.

     La primera part va ser la més pesada per voler mantenir el ritme capdavanter,  al  segona ja anàvem al nostre ritme i la vam gaudir molt, i la tercera vam tornar a ficar una mica de velocitat de creuer per recuperar temps perdut.

     Vam acabar fent un temps total de 1h 24', entre la parada a l'avituallament i una altra a esperar a Xavi al final d'una senda on va entrar amb gent pel mig m'han sortit 1h i 12'. 19,6 km/h de mitjana, 22,3 km/h mitjana en moviment. No està malament per venir de l'inframón.

El Gurú
     En definitiva, una marxa força ben organitzada, el recorregut ben marcat, amb una bona colla d'sponsors al welcomepack, amb dinar i tirador de cervesa pagat amb la inscripció, i molt bon ambient. Esperem poder repetir l'any vinent.

     El bò de fer la ruta curta és que acabes molt aviat i agafes aigua calenta als vestuaris encara.



divendres, 25 d’agost del 2017

S'atança el tancament del calendari.



"El final del verano
llegó y tu partiràs.

     El Duo Dinámico ja ho tenien clar, per allà als anys 60, que el final de l'estiu marcava un abans i un desprès. En el meu cas marca el final de les curses anuals.

     Vaig començar amb la XDD d'Almatret i hem fet una mica de cada; Bici de muntanya, bici de carretera i triatlons de distància olímpica i de mitja distància. Encara em queda l'espineta clavada de no haver fet mai cap cursa pedestre.

     El 2 de setembre faré, si no passa res, la triatló de Mequinensa, on aquest any afegeixen la mitja distància, i amb ella donaré per finalitzat el calendari de curses d'aquest any. Això no treu que en faci alguna més de bici, però serà per anar a passar-ho bé i gaudir amb companyia i sense preparar-les expressament....... " a lo que surja" ( això no vol dir que no m'ho passi bé fent les altres, si no no ho faria evidentment, però si que és cert que sempre tens aquell puntet de pressió, o neguit, que et fiques tu mateix, per fer-les el millor possible).

     Els darrers entrenaments semblen marcar que tinc un nivell més de cursa a peu i que en bici vaig una mica millor. En natació no hi ha manera, seguim pecant de perdonar entrenaments i amb la moral per terra, cada cop estic més convençut d'haver d'agafar el toro per les banyes en aquest aspecte, desprès el dia de la cursa sortirà pitjor que la de Gimenells, ja veureu.

     Bé, queda la darrera setmana d'entrenaments, però les coses ja estan fetes. En aquesta setmana no és millora però sí que pots empitjorar si no fas bé les coses, per tant toca baixar volum i prendre's les coses amb calma.

     Si em voleu venir a veure patir gaudint la prova comença a les 8:00 des del Capri. Si no pots arribar entre 8:00 i 8:30 no et preocupis en vindre fins a les 11:30 que serà quan espero poder estar encarant la baixada del port de Mequinensa per anar a la T2 i començar el sector de cursa a peu. La cursa a peu és a 4 voltes pel passeig fluvial.

Salut!

diumenge, 6 d’agost del 2017

Santander Triatló Series Tarragona 2017. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.

   


      Si tens temps avui crec que et saciaré les ganes de llegir. M'has agafat amb ganes d'escriure i de plasmar les meves sensacions i cabòries sobre la cursa d'aquest dissabte.

   
     Anirem al gra, deixant estar els preparatius i els contratemps del mateix dissabte per no saber quin timming seguir alhora de: recollir dorsal, fer check in a l'hotel, dinar, anar a deixar material a boxes i començar la cursa. I anirem directament a l'hora de la sortida, havent dinat, amb tot a lloc i ( un dels aspectes més importants) amb les 3 dones de casa a punt per animar-me tot i la calor extrema que feia.

     Sortint de boxes per deixar el material, descalç per haver-me deixat les xancles al guardarroba, m'escaldo les plantes dels peus caminant per buscar una ombra i trobar a Pat i les nenes. Com a resultat d'això decideixo anar a buscar les xancles de nou al guardarroba, ja els hi donaré a Pat per a que me les guardi quan vaja a escalfar. Aquesta socarrada de peus fa que perilli la estratègia de córrer sense mitjons, però tampoc puc fer-hi res ja que no me n'he endut..... tocarà fer-se fotre.
     Aquest any, he decidit de tornar-me més PRO a la T1 i deixar les sabates de bici enganxades a les cales com fan els bons, a veure com va. De moment la tècnica de les gomes per fixar les sabates i que no balancegin sembla que funciona.

     Degut als avisos sobre la calor, i a la constatació in situ sobre la veracitat d'aquests avisos, em fa molt respecte el tram de la cursa a peu i fa estona que hi dono voltes. La natació i la bici sé que no seran problema, però la temperatura i humitat són molt elevades i poden causar estralls corrent. Tot això em fa ser precabut i, no sé si inconscientment o no, em quedo xarrant amb un altre triatleta mentre els altres van baixant a l'aigua posicionant-se per la sortida. Quan em decideixo a baixar em toca sortir des de darrera del tot..... un motiu més per prendrem la natació sense presses excessives ( llàstima, un cop que volia apretar nadant - llegeixis amb ironia-).






     Sona el clàxon i arrenca la cursa. L'inici és lent i apretat des de la meva posició. Miro d'anar agafant peus, però amb tant de xapolleig vas una mica d'aquí cap allà (ara et xucla un remolí, ara vas ca a un altre) fins que el grup s'estira una mica. Les sensacions són una mica contradictòries, una mena de "quiero i no puedo"..... per un costat voldria no perdre temps per poder sortir bé de cara a la bici, però per un altre vull tenir una natació plàcida (la sensació d'ofegament que ja he patit més de 2 cops per portar un ritme alt em resulta molt i molt angoixant). Al final guanya la vessant conservadora i passo una natació sense gaire sofriment. També me n'he adonat que m'he quedat tallat, al menys, al tercer grup de nadadors.

     Surto de l'aigua i m'encamino a la T1, abans d'entrar a boxes ja penso amb la nova situació de la transició amb les sabates enganxades als pedals, a veure com anirà. Arribo a la bici, aquest any la tinc just sota la banderola de Santini per tant ho tinc molt fàcil per reconèixer-la, mentre he anat corrent ja m'he tret les gafes i els taps i els he ficat dins el casquet de bany, el rellotge desenganxat de la polsera va directe al manillar de la bici, el casquet al costat de les sabatilles de córrer. Em fico el casc, agafo la barreta i marxo...... FAIL!!! Tant pensar amb les sabates m'he descuidat de ficar-me el dorsal. He de parar aguantar la bici mentre solto el portadorsal de les manetes de canvi, sóc al mig del pas i m'he d'apartar al mateix temps pfffff, quin "jaleo". El que havia de ser una transició més ràpida s'ha convertit en un mal de cap. Surto de la zona de boxes i munto a la bici, encara he de ficar els peus a les sabates. Aquesta ha estat una lliçó sobre no descuidar aspectes assolits, o que creies assolits, encara que introdueixis variants noves.

     Les primeres pedalades són amb els peus sobre les bambes, per agafar inèrcia, i desprès ja les calçarem. Agafo grup i, aprofitant l'aspiració, em calço i lligo les sabates.
     El tram de bici ha de ser el millor del dia. Aviat ens ajuntem una vintena de ciclistes i anem tirant a bon ritme. Avui el problema serà que el circuït és curt, degut a unes obres que han obligat a retallar el recorregut /( han ficat una volta més per no escurçar la distància, tot i que finalment sol han sortit 33 kms), i hi haurà més viratges. Això suposa pèrdua de velocitat mitjana a causa de la desacceleració i acceleració necessàries per fer els girs de 360º.
     Per començar em situo al mig de la grupeta per agafar alè, el principi per agafar grup i calçar-me ha estat fort, desprès, veient que puc estirar més vaig guanyant posicions per ficar-me a donar relleus i intentar augmentar la velocitat mitjana. Quan estic sobre la 5ª plaça del grup puc llegir el nom dels dos primers ciclistes de la grupeta on sóc; Parreño i Muñoz..... - que estrany, aquestos solen tallar el bacallà en aquestes curses-. Quan intento passar davant la mà de Parreño em veta el pas..... - Què fot aquest?- I em diu que no el passi si no serem amonestats tots.... COLLONS! he entrat a volta perduda ja. ( segons normativa si un corredor et dobla volta amb bici no el pots passar). La situació d'aquest any, amb una volta més curta, juntament amb el ritme lent de la natació han fet que comencés la bici quan els 3 primers classificats ja en portaven una d'avantatge.
    D'aquesta manera em conformo a anar les 4 primeres voltes amb la comoditat d'anar a roda, deixant de banda les fuetades de cada viratge, i així almenys no gastar de cara a la cursa a peu que es preveu difícil. A la penúltima volta he sentit al Sioux que m'animava des de la banda, al final ha pogut venir, que bé, tindré bona claca!!
     La nostra darrera volta, la meva i la dels altres 20 ciclistes que anaven a la meva grupeta, la fem sense restriccions ja, els primers classificats ja havien anat cap a la T2. Durant aquesta volta sí que dono un relleu llarg i desprès a resguard de la "manada" per recuperar cames i anar soltant-me les sabates de cara a la transició.

     La T2 passa sense cap contratemps. Deixo la bici amb les sabates a les cales i el casc, i em calço les bambes de córrer i la gorra. Mentre corro li dono la volta al portadorsals i encaro l'últim segment.

     Sense mirar el GPS em centro en portar un ritme que no m'ofegui. Quan acaba el 1r km el Garmin em marca 3:55, no està malament però no crec poder mantenir-lo massa més, a més em ronda el pensament de la contractura al bessó si porto un ritme alt durant massa estona. La xafogor va guanyant terreny i cada km el ritme va sent més lent. Ni el gel que m'he agafat per prendre'm durant la primera volta, ni els gots d'aigua que et llançaven els voluntaris, ni els que em prenia cada cop que passava per l'avituallament, ni la claca que tenia a cada pas per volta (formada per Xavi, Roser, Ona, Mireia i les tres dones de casa; Pat, Paula i Arlet) aconsegueixen que no em noti les cames més inflades tal com van passant els kilòmetres. El meu cap solament està pensant en la calor que fa i amb el corredor que hi ha, des de la primera volta, assegut a una escala del moll sent atès pels sanitaris ( suposo o almenys em penso que per un cop de calor). Solament quan estic a poca distància del pas per volta intento fer bona cara per quedar bé de cara a la galeria, però la prossessó va per dins, i aquest cop és llarga i feixuga. 4:06, 4:11, 4:12, 4:17, 4:25, 4:21, 4:29 i anem ja pels dos darrers kilòmetres. Ara toca apretar si es pot, pensava que no tindria canvi de ritme però es veu que sí. Km 9 a 4:14 i tampoc s'ha fet tan dur. Això ja està, arribo al final de la cursa, em passen a Paula i Arlet per sobre de la tanca per acabar la cursa amb elles i creuo la meta parant el crono en 2hores 03 minuts.

     A partir d'aquí comença un altre cap de setmana, ara toca deixar de pensar en la cursa i estar per la família per acabar d'arrodonir aquests dos dies per Tarragona.



     Sensacions, anàlisi i pensaments post cursa:

     Tinc una natació molt dolenta i em recolzo en això per fer-la encara pitjor, avui aquest fet ha fet que, a part de perdre temps en el primer segment, no s'hagi fet una bici més ràpida per haver d'anar a roda dels que ens han doblat. Per aquest any ho tenim pelut de millorar, però de cara al 2018 m'he de ficar les piles en aquest aspecte.

     El segment de bici està on toca, poder anar a roda dels primers classificats tan còmode com he anat avui, inclús havent pogut donar relleus bons, em fan pensar que aquesta disciplina la porto molt bé.

     La cursa a peu avui potser no sigui el millor dia per treure conclusions en quant a ritmes, però al menys estic content perquè no he tingut cap tipus d'avís de sobrecàrrega al bessó. Això em dóna moral de cara a la Mitja distància de Mequinensa, a veure si puc entrenar bé.

     Si analitzo els resultats de les 4 participacions de triatló que he fet a Tarragona ( he vingut 5 cops però al 2015, degut a la pluja, vam fer aquatló i no serveix per a fer comparacions ) les dades són les següents:

2013 - 2 hores 20' 18"
2014 - 2 hores 18' 24"
2016 - 2 hores 08' 47"      Posició 46
2017 - 2 hores 03' 44"      Posició 20

     Cada any he millorat resultat, però s'ha de tenir en compte que el fet que les distàncies puguin variar d'un any per l'altre influeix molt en aquest resultat ( 100 m en natació són 1:50, 1 kms en bici 1:35 i 500 m corrent 2:00). Per això m'he mirat els ritmes de cada disciplina (segons el Garmin perquè la organització calcula amb les distàncies olímpiques - 1500m , 40 kms i 10 kms- i a vegades surten coses com que has fet una mitjana de 45 kms/h en bici o un ritme de 3:40 corrent) i els temps de les T:

ANY          Natació            T1        Bici             T2         Cursa

2013-       2:09/100m        4:19     35,0Km/h       ?         4:25 min/km
2014-       1:54/100m        3:39     36,3Km/h     2:16      4:35 min/km
2016-       1:45/100m        1:41     37,6Km/h     1:10      4:19 min/km
2017-       1:50/100m        1:46     37,1Km/h     1:08      4:18 min/km

     Veient això encara es veu més en quin lloc les coses s'han fet malament aquest cop. Una natació que no està ni al nivell de 2015 no pot ser. Bé és cert que el ritme i la fatiga d'un segment influeix en el següent, però en triatlons que es permet anar a roda la natació s'ha de fer bé.
     De la bici no es pot dir res, vaig fer el que tocava condicionat per les circumstàncies. Tornem al -si hagués fet bé la natació i no hagués calgut anar bloquejat.
     Sobre la cursa a peu, aquest cop ha estat l'unic segment que he pogut donar-ho tot. Segurament amb una altra climatologia els temps haguessin canviat, però veient els resultats dels altres anys puc estar-ne content. Si les lesions em respecten l'any vinent espero poder tenir més bon ritme de cursa també.
     Respecte a l'afaire de les gomes a les cales i el portadorsal. Com diu el títol: que el llegir no ens faci perdre l'escriure. Però està clar que una T1 5" més lenta que la del millor any, amb l'estona que vaig perdre per arranjar el tema del dorsal, és un èxit, per tant la cosa funciona..... si es fa bé és clar.

     Si ens atenem a aquests resultats, l'any passat m'hagués correspost un millor temps que aquest. I això és el que m'agrada menys. Per un altre costat haver fet un top 20 no està malament, al contrari. Què ha passat? hi havia menys nivell aquest any? o la calor realment influeix tant?..... Tú que creus?

Bé, si has tingut la paciència per llegir fins aquí et felicito i t'ho agraeixo. I, de passada, et convido a que diguis la teva als comentaris.

Salut!

dijous, 3 d’agost del 2017

Camí de Tarragona

 



      Porto molt temps sense escriure, és cert, però entre entrenaments, el curs i les pràctiques del curs d'enternador nacional de triatló, i el final del cole de les nenes vaig una mica ofegat. I encara gracies que he pogut anar fent les sessions més o menys com tocaven, sempre penalitzant la natació..... no n'aprendré mai.

     M'he tret la mandra de sobre just per començar a parlar sobre el triatló de Tarragona, al que acudiré aquest dissabte 5 d'agost.

     En aquesta cursa, tot i que els ritmes que tinc són bons : en natació puc fer-ho sobre 1:45 min/100m, la bici confio en fer una mitjana per sobre dels 40 km/h ( depen molt del grup que pugui agafar també) i la cursa a peu puc anar rascant els 4:00 min/km, les sensacions no ho són. He tornat a sentir les molèsties al bessó i això vol dir que aniré cagat si porto ritmes alts ( si fos la darrera de l'any em donaria igual, però falta la mitja distància de Mequinensa just un mes més tard), en natació al fer més treball de cames per mantenir el tronc inferior més amunt ( és la clau per fer aquests 3-4" més ràpids els 100) se m'enganxen les plantes dels peus quan porto uns 1000m, i un ritme més lent implica no agafar bon grup en bici. A tot això cal afegir l'hora de sortida...... ATENCIÓ les 15:00 hores (nadar de 15:00 a 15:30, pedalar de 15:30 a 16:30-16:40 i córrer de 16:40 a 17:20 més o menys) ....... Com pots veure tant em pot sortir una cursa rodona i apurar les 2 hores i poc, com anar tot de cul i passar de les 2 hores 15. L'únic que puc fer és fer-ho el millor possible.

     La veritat és que el temps aquest cop tampoc m'importa molt, no deixa de ser un entrenament de qualitat per a la de Mequinensa, la motivació la tinc en el cap de setmana sencer, gaudint de tot el que m'agrada: esport i familia...... què pot sortir malament?.................. esperem que res

     La setmana vinent ja et penjaré la crònica sobre com ha anat la cosa. Ah ja tinc assignat dorsal, el 76. Això vol dir 1ª sortida ( la de les 15:00 que us he dit abans) que és la dels bons, d'aquesta manera sempre tens el consol de, encara que acabis en mala posició, haver-ho fet dins del grup ràpid.


Salut!

diumenge, 18 de juny del 2017

Sortida del club 2017. Àger.


Un any més hem realitzat la sortida del club per fora de la localitat de Seròs. Aquest any el lloc del dinar era el càmping d'Àger. 12 integrants s'han desplaçat fins aquesta localitat amb cotxe per fer una ruta amb BTT per les rodalies, i 2 més..... bé, realment, 4 han anat des de Seròs fins a Àger amb la bici de carretera.

La jornada ha estat molt entretinguda, caloroseta, divertida, exigent a trams, i recomanable, molt recomanable.

Avui he pedalant amb gent amb la que feia molt temps que no ho feia i he constatat que, amb bona companyia, el benefici de fer quilòmetres es multiplica.

Amb la bici de carretera han vingut la família Baró Fontané, heu sentit bé, tota la família. Pere i Gemma han fet tot el recorregut i els nens Pere i Pau han fet el tram de pujada a partir de Balaguer. La Joana s'ha quedat amb Mònica fent de claca als ciclistes.

La part de BTT la formàvem Sergi, Ramonet, Calú, Delfí, Nano, Jordi, Xavi Sioux, Sampi, Mòdol, Pep, JX i Raül.

La organització i el timming de la sortida ha anat de meravella, a l'hora concertada estàvem tots a lloc i hem pogut iniciar el viatge dins del temps establert.

La ruta arrancava a les 8:05 del matí amb una mica d'incertesa sobre per on s'iniciava el recorregut, però al poc de començar a pedalar hem vist clara la trajectòria del track.

Iniciem el recorregut amb fals pla ascendent, amb poc % que fa que el ritme sigui fàcil, i es pot anar parlant sense problema. Així, ometent algun repetxet, transcorren els primers 6 kilòmetres. Els següents 6 la pendent canvia i fa que les converses es vagin espaiant i que, al final, quedin relegades als pocs que poden mantenir la compostura aguantant el ritme i la calor que, ja des de primera hora, es deixava notar.
Durant l'ascens encara hem parat a fer-nos una foto a l'Ermita de Can Llobí.

El següent kilòmetre ens fa una enganyifa, quan tots pensàvem que començava la baixada llarga, ens fa baixar fins al pla de les bruixes i desprès tornar a pujar per mantenir-nos, abans del descens llarg de 13 kms, a la mateixa altitud que 1000 metres abans.

Baixada prolongada i amena per camí, encara que una mica trencat i amb pedres, que feia tenir els 5 sentits en la traça. Ens ha deixat recuperar forces i agafar moral per a la següent pujada que ens esperava tan bon punt s'acabava el descens.

Corria el kilòmetre 23 o 24 i ens en quedaven un parell o tres per arribar a Santa Linya, punt que
havíem marcat com a avituallament de la ruta per trobar-se pràcticament a la meitat del recorregut. El dilema que teníem era si hi hauria un establiment on poder replenar els bidons i parar una estona a menjar el que fos que portava cadascú.
Hem tingut la sort que, sol arribar al poble, un senyor ens ha sentit dir la paraula bar i justament era qui el portava..... ens ha anat a obrir espressament. De fet...... crec que li hem salvat el matí. Si li arribem a donar una mica més de conversa no ens deixa marxar d'allí.

Deixem el poble i continua l'ascens durant 4 kilòmetres més fins a arribar al balconet de Santa

Linya. Desprès de fer unes quantes fotos, que el lloc és mereix, tornem uns kilòmetres endarrere per tornar a agafar la ruta i acabar, després d'algun planet i tobogan, amb els 1200 metres de desnivell acumulat.

A partir d'aquest moment començaria el pedregal de veritat.
Primer amb una senda que es convertia amb trialera per la quantitat de pedres soltes, unes damunt de les altres, que hi havia. S'havia d'anar amb molt de compte de no córrer massa ni frenar gaire de cop per no acabar abicicletejant les pedres.

El pedregal inicial acabava amb un bocí de camí que ens feia enllaçar amb la via romana..... un altre bé de Déu de pedres, aquest cop fixades al terra, a l'estil llamborda però a gran escala, que t'acabava de desmanegar i s'encarregava de barrejar bé els líquids.

Aquest màster en geologia ja ens deixava un altre cop a Àger per gaudir de la merescuda dutxa i d'un dinar de ciclistes i acompanyants ( que han arribat desprès) per acabar de fer el dia rodó.

Espero que aquest acte no es perdi mai, acaba d'unir grups de sortida que és difícil que coincideixin tots alhora un cap de setmana normal.

Salut!


dissabte, 3 de juny del 2017

Montsec-Montsec 2017, Montsec-Montxop.



Quan les coses estan ben fetes s'han de dir. Per això vull començar remarcant la molt bona organització d'aquesta marxa i la predisposició excel·lent del voluntaris que fan que sigui una marxa de les que s'han de recomanar sí o sí a tothom.

Dit això començo a exposar el desenvolupament de la marxa i les sensacions per part meva.

Era el primer cop que assistia a la Montsec-Montsec, aquests anys enrere anàvem a fer la Mussara com a marxa de gran fons de carretera, i us puc assegurar que no serà l'últim.

A priori semblava que havia de ser més suau que la Polar Gran fons la Mussara perquè les pendents del ports no eren tan altes, però..... no es pot vendre la pell de l'os abans de matar-lo, possiblement aquest pensament va passar una mala passada a més d'un.

Merci JX per les fotos.
Com sempre els preparatius es fan el dia anterior, o dos dies abans, per no deixar cap cap sense lligar. D'aquesta manera tens més opcions de poder marxar a l'hora concertada. Això, juntament amb el fet de dormir poc pels nervis i la matinada que toca fer aquests dies, gairebé assegura l'arribar amb temps al lloc. Aquest cop no seria diferent.
Part del col·lectiu fluor.
Arribem a Balaguer tots els del club amb molt poca diferència. Anem a recollir els dorsals i la bossa del corredor, que ara es diu "Wellcome-pack", i acabem de vestir-nos i alinear els preparatius per la marxa.
Del Club Ciclista Seròs hem vingut 8: Dos a fer la Xallenge per falta de temps ( Pere i Gemma.... quin plaer poder fer una marxa d'aquestes amb la dona, no?), 3 van fer la mig fons ( JX, Calú i Guerau) i 3 més la gran fons ( Aleix, el Sioux i jo). Com sempre ens hem ajuntat amb els membres del Club Ciclista Fraga, els nostres "padrins", per fer més grupeta i augmentar la visió flúor dels maillots. Cada grup a fer la guerra pel seu compte i a mirar de rodar acompanyats el màxim d'estona possible. 

Per exigències del guió, tan bon punt s'ha donat la sortida, cada grup ha agafat una velocitat directament proporcional a la distància que havien de recórrer, d'aquesta manera la meva grupeta de 3 ens hem distanciat dels altres 5 i ja no ens hem vist més fins a l'arribada.

Els primers compassos de la marxa han anat, crec, massa ràpid. Ja és el que ens passa sempre..... però no n'acabem d'aprendre. 
Aleix perquè volia ficar-se en una bona posició, per mirar d'anar en una bona grupeta i així portar bon ritme a roda, i nosaltres dos intentant no despenjar-nos d'Aleix. Aquesta ha estat la dinàmica dels primers 65 kms fins arrencar el tram dur del coll de Comiols. 
Ritme tranquil pujant Comiols, puc fer report.
No són bromes, la mitjana dels primers 65 ha estat de 29 kms/h i havent fet uns 1190 m de desnivell. Això sí, ja havíem fet la baixada del port d'Àger on Xavi ha agafat els 84 kms/h, jo als 79 m'ha sortit la veu de la consciència i la responsabilitat i he hagut de perdre aerodinàmica, i Aleix un cop que ha frenat li ha començat a ballar la roda de davant i li ha agafat "temor". Tanta temor que no ens ha agafat fins a passar la presa en direcció a Gavet de la Conca.
Iniciàvem ja la pujada al coll de Comiols. La pujada més llarga del dia, 22 kms per fer 550 m d'ascens. Aquí ja s'han començat a veure les cames que teníem cadascú dels 3. Aleix al capdavant, jo a uns metres d'ell amb possibilitat d'agafar-lo però amb por que al final em faltessin cames, i Xavi una mica més endarrere fent la guerra pel seu compte.
Durant aquesta ascensió ens anava prenent temps una locomotora, almenys pels esbufecs ho semblava, al final ha resultat ser una noia que deuria patir molt...... però la "pàjara" ens ha avançat.

Coronem Comiols, punt d'avituallament estratègic dins de la nostra planificació de marxa, parem una estona per menjar i omplir bidons ( jo, desprès d'una mala experiència, les sals me les porto de casa sol demano aigua). Aprofito per menjar-me mig entrepà de pernil, que una voluntària va tenir l'amabilitat de partir-me, per canviar el gust dolç de les isotòniques i les barretes, i em senta de meravella.
Últim cop que coincidirem amb Aleix.
Aleix marxa una estona abans que nosaltres dos, ja no el veurem més fins a l'arribada tampoc. Amb el Sioux ens prenem el nostre temps - Xavi, has d'acostumar-te a menjar en marxa. Factor a tenir en compte la temporada vinent.

El descens de Comiols no és tan pronunciat com el d'Àger, però no deixa de ser divertit. Són uns 20 kms que fem a bon ritme. Però, al arribar a baix, amb les cames fredes, i haver de tornar a iniciar pujada, al Sioux se li presenten les primeres rampes. Situació similar a la Mussara del 2016; km 100 aproximadament, desprès d'una baixada llarga i havent començat a ritme alt durant més de 90'..... s'haurà de tenir en compte de cara a l'any vinent.

Amb aquestes cirscumstàncies ens toca iniciar la collada d'Hostal Roig. Aquesta pujada es fa en dos tramades, una primera més curta i pendent que acaba passat Alentorn, i una segona més llarga però més suau que comença una mica abans de Vilanova de Meià. La primera part la faig amb Xavi, la segona me l'he de deixar perquè al seu ritme puja pitjor i he de optimitzar les cames que tampoc estan per gaires alegries.
La bona cara no es pot perdre
La segona part d'aquesta pujada és espectacular, puges de cara al barranc que veus com es va tancant davant teu. A més les bromades fosques, que fins al moment ens havien respectat, deixaven passar una llum que encara ho feia més espectacular.
Arribo a l'avituallament de dalt de la collada i em toca esperar una estona al Sioux. Per sort veig que quan arriba fa bona cara, desprès m'ha dit que ha tingut un moment de crisis forta, gràcies a Déu no hi havia cobertura, si no igual m'abandona.

El descens és dolentíssim, l'asfalt està molt trencat i fa badens molt pronunciats. Solament ha faltat que ens agafés el xàfec d'aigua al inici de la baixada. Sort que hi havia voluntaris per tot arreu senyalitzant els forats i trams perillosos. Em acabat xops i gelats  i no he tornat a recuperar calor fins a començar a pujar la Fontllonga.
L'aigua ens ha fet perdre un temps preciós i ha fet que, un cop acabada la remullada  (perquè, per sort, no ha durat més de 20 o 30') costés tornar a agafar ritme.

Mirava de ficar un ritme alt, alt per les cames que tenia, per poder entrar en calor i poder ficar-me al començament de la grupeta i no agafar l'aigua que escopien les rodes dels de davant. Xavi anava seguint bé quan na pendent era mínima, però al començar a agafar % baixava ritme temorós de les rampes.

Pujant la Fontllonga tornem a parar a avituallar, ja per últim cop, i acabem de coronar amb 6 hores 45'. L'esperança de fer 7 hores s'esfuma, ara gairebé tot és pla i baixada però queden 27 kms.

Torno a ficar-me davant a estirar del tàndem, em trobo amb cames de nou, puc ficar un ritme força acceptable i així arribem a Balaguer de nou amb els 190 kms i 3.300 metres de desnivell ( a mi me n'han sortit 4000 gairebé) recorreguts.

Al arribar les penúries s'esbaeixen.
Una altra Gran Fons finalitzada, aquest cop no hem pogut arribar a l'objectiu però no desistim. L'any vinent a tornar-hi.



Salut!

dissabte, 20 de maig del 2017

Clavant puntes en dissabte



Hi ha una dita castellana que diu que "un clavo saca otro clavo". Si això és així avui m'he tret un bon munt de puntes.

Amb els ulls ficats a la marxa Montsec-Montsec que vaig a fer, juntament amb més membres del Club Ciclista Seròs, el pròxim 3 de juny. Els entrenaments, des que vaig acabar el triatló de Gimenells, van encaminats a poder finalitzar aquesta marxa sense haver de perdre la salud.

És una marxa dura, les xifres així ho deixen entendre: 190 kms amb 3300 metres de desnivell positiu. També hi ha la opció de fer la mig fons ( 140 kms i 2050 metres de desnivell) o la Challenge ( 80 kms i 1300 metres) però, com resa una altra dita: " ande o no ande caballo grande".

Per preferències familiars la sortida del cap de setmana la vaig fer dissabte, amb la companyia inestimable del Sioux, i a causa de la guàrdia de bomber voluntari que em tocava aquests dies no em podia allunyar gaire del poble...... Solució: anar a fer les casporrades de la vora de casa.

De Seròs a Aitona, d'Aitona a Massalcoreig, de Massalcoreig a la Granja i de la Granja a Aitona un altre cop durant 4 voltes fent tots els "repetxos" asfaltats que hi ha pel camí, alguns en més bones condicions que altres. D'aquesta manera aconseguim fer gairebé 160 kms i 1.500 m de desnivell positiu.

Pintava que seria una jornada dura, tant física com psicològicament, i ho va acabar sent, sobretot la tercera volta..... un cop enfilares el darrer tomb el cap ja canvia el xip i sembla que estiguis menys cansat.

Primera pujada: a Aitona, la que va de l'entrada del poble, venint de Lleida, fins al cementiri. 500 metres de pujada per ascendir-ne 36.

Segona pujada: la pista asfaltada que va del creuament de la Cova del Para Palau fins a les lliteres d'Aitona. 1 km ascendint 40 metres.

Tercera pujada: la del costat de la cooperativa de Seròs. 1.200 metres i 45 de desnivell.

Quarta pujada: la costa Baró de Seròs. 500 metres ascendint-ne 25. Aquesta pujada va junta amb dos "falsos plans més, separats per un descanset curt cadascun, fins arribar a mitja carretera de Massalcoreig. En total fas 2, 2 kms i 70 metres de desnivell.

Cinquena i última pujada: la més dura, els 2 primers kilòmetres de la pista de la Granja a Maials, pugen 110 metres.

Aquests 300 metres d'ascens, sumats als desnivells més suaus de la resta de la ruta, donen uns 370 o 390 de desnivell per volta que, multiplicat per les 4 voltes que vam fer, donen els 1500 finals.

La primera volta amb gas a fons a les pujades, potser massa de cop. Em quedava amb cames buides als pocs metres. He de treballar més les series llargues que peco molt de rush curtes que acaben en "petardasso".

El Sioux ha portat el ritme durant el 80% de la ruta, pocs relleus li he donat. Hem anat a la parella alguna estona també, però majoritàriament ell anava davant i jo darrere, aguantant bé a roda ( sol faltaria) però ha quedat palès que el seu estat de forma està per sobre del meu..... espero que no em faci esclatar el dia 3 voler anar al seu ritme.

Cada volta les cames han anat trobant-se més cansades, com és normal, i, a les dues darreres que ja passàvem de migdia i la calor s'ha accentuat molt, els bidons de líquid baixaven a carrera feta.

Amb les parades a menjar i repostar líquid hem estat 6 hores justes, 5:48:49 en moviment. Això ens deixa una velocitat mitjana de 26 kms/h. Però..... amb el que em fixo jo és que ens queden 40 kms i 1800 metres més de desnivell per acabar la Montsec Montsec...... Tremolant estic.



Salut!

diumenge, 7 de maig del 2017

Half Lleida Gimenells 2017




Primera tri-prova de l'any. Primer test sobre el meu estat físic i, com vaig dir l'altre dia, l'agafo amb ganes i amb respecte per veure com anirà.

Com sempre el dia comença unes quantes hores abans de l'obertura de boxes. A les 5:30 ja estic de peu per esmorzar aviat i poder arribar a Gimenells amb el temps suficient com per poder deixar-ho tot a les dues T sense pressa. Ho tinc tot organitzat i memoritzat, però les presses poden fer que et descuidis algun element que engegui a rodar part de la preparació que has fet.

Quan arribo a un dels aparcaments habilitats encara som pocs els matiners, o ànsies, que hem arribat. Començo a descarregar les coses del cotxe amb calma, aprofitant per ficar l'orella als dos atletes del cotxe del costat, un home d'edat avançada...... deuria passar dels 60..... i un noi jove, encara que més gran que jo.

Primer organitzo i vaig a deixar el material a la T2 ( aquí a Gimenells la T1 i la T2 estan en diferent lloc, la natació es fa en un llac- aquí en diríem pantano- a 3 kms del poble, on tenen la T1, i la T2 es fa al poble). Gorra, bambes per córrer, protecció solar ( no vull que em passi com l'any passat que vaig portar la marca del mono tot l'estiu), un gel i una botelleta amb recuperador.

Un cop enllesteixo la T2 em prenc el meu temps, perquè encara és aviat, i vaig tranquil·lament amb la bici cap a la T1 i l'inici de la cursa.

A la T1 hi va la bici amb 1 bidó d'isotònica i un d'aigua, el casc, gafes de sol, porta-dorsals amb 2 gels, una barreta energètica, sabates de bici i mitjons ( per córrer 21 kms m'estimo més portar mitjons que anar a peu descobert).


Amb calma em vaig ficant el neoprè, el xip amb el porta-xips que em va deixar Gemma Fontané, els dos casquets de bany, els taps de les orelles i les gafes de natació i vaig apropant-me al llac per escalfar una mica ( ara escalfo abans de començar els triatlons, com que ho fa tothom......) quan ens deixin entrar a l'aigua.

Com que aquí a Gimenells no hi ha cap participant que conegui, vaig pul·lulant una mica com una ànima en pena fins que decideixo ficar-me a l'aigua.
Sembla que no està tan freda com pensava, aquest fet és important per la respiració, i faig uns 200 m abans de tornar a sortir i ficar-me al sol per agafar temperatura. igual que les foques a les roques ( la comparació, amb la pinta que fem la "manada" vestits amb el neoprè, és molt encertada).

Durant aquest període de temps, abans que facin sortir tothom de l'aigua per donar les explicacions pertinents i fer-nos tornar a entrar per donar la sortida, repasso la estratègia que tinc intenció de seguir avui....... de fet ja fa dies que la tinc clara: el tram de natació fer-lo tranquil, no vull començar com l'any passat i haver de parar a agafar aire abans de la primera boia, la bici hauria de ser el meu punt fort i per tant he de mirar de recuperar temps en aquest segment, i la cursa a peu anar una mica per sensacions, a veure com reacciona el bessó i les cames, amb els pocs kilòmetres fets les setmanes clau.
Mentre anava divagant entre aquests pensaments ja han fet sortir a tothom del llac i han començat les explicacions.

Ens fan passar a l'aigua i jo vaig romancejant fins que me n'adono que darrera meu sol hi han tres persones més, m'afanyo a entrar, nado suau fins al punt de sortida i donen el tret d'inici. MIAU!! no he pogut pixar per escalfar la temperatura dins del neoprè.

Començo a ritme lent de braçades, que és el que porto als entrenaments, i m'hi trobo bé, sense cops. He començat a la darrera línia ( n'hi havien unes 5) i més cap al costat de fora del llac ( el que em deixava més distància cap a la primera boia), per això no trobo ningú a la vora fins que sóc a prop del primer gir. Aquí es on es fa el primer embut i et pots endur alguna garrotada, que no ha estat el cas, i seguim cap al tram llarg.
Mantinc el ritme, prefereixo nadar còmode perquè el temps que pots perdre, en el meu cas, són 2 o 3 minuts en tot el segment de natació i, si surts ofegat de l'aigua, en el tram de bici pots perdre més temps encara.
Al final, quan ja em pensava que el grup estava estirat i que seria quan nadaríem més espaiats, ha estat quan més xocs he tingut. Bona part de la lluita en natació avui ha estat amb una noia ( portaven el casquet groc) que no s'arronsava per res, jo anava apartant-me i bracejant amb compte i ella a sobre meu.
Amb tot això arribo a l'últim gir i encaro la T1 amb optimisme.

La natació no ha anat malament, molt més bones sensacions que l'any anterior i ritme 4" més ràpid els 100m. Surto en la posició 37 de 120.

T1 lenta. La cosa va per llarg, tampoc ens hi juguem cap plaça del caixó i invertir 30" més poden salvar-te d'algun descuit.

Començo la bici amb moltes expectatives. Crec que és el segment que porto millor, ja que es va endur més volum d'entrenament durant la lesió del bessó, i no fa el vent que feia l'any passat.
Als 500 m ja em passen 2 biciclistes, potser no ho porto tan bé això de la bici, i em començo a posar neguitós.
Tenia esperances de poder finalitzar a una mitjana de 34-35 kms/h però el primer km ja va bastant més lent. M'hi fico amb ganes, puc portar les pulsacions prop del 85% durant les gairebé 3 hores que em durarà el segment de bici, desprès a la cursa a peu, ja ho trobarem per això.
Els següents kilòmetres ja em fico a la velocitat que toca i tampoc porto les pulsacions molt altes, crec que podré anar com esperava.
Vaig passant algun participant i algun em passa a mi. Finalment n'hi a 2 o 3 que els vaig passant i em van passant un parell de cops per volta i en aquesta posició em vaig mantenint.
Aquest any la bici l'han feta més curta, traient la recta de desprès de Raimat ( per temes d'ajuntament) i ficant un seguit de 5 girs de 90º pels carrers de l'inici del poble. És més probable que milloressim els temps, però la velocitat mitjana s'hi veurà afectada també.
Aconsegueixo mantenir una velocitat bastant constant per volta 47' 52" la primera, 47' 20" la segona i 48' 33" la tercera.
Acabo amb una mica de sobrecàrrega a la part externa dels glutis, però crec que ha anat prou bé.
mitjana de 34 km/h, 1,3 km/h més ràpid que l'any anterior, les sensacions....... crec que paregudes.

T2 lenta també. aprofito per prendre una mica de recuperador però el gel el deixo estar, amb la barreta i la beguda isotònica del segment de bici em trobo bé. Em comença a avisar la bufeta, potser hauria de parar en algun arbre a alliberar pes.

I arrenca l'ultim tram de la triatló, vull sortir a ritme còmode però les cames em van soles. Aviat noto que a aquesta velocitat no aguantaré els 21 kms. Miro el GPS i em marca ritme de 4:08, NO POT SER, deu haver agafat malament els satèl·lits, segurament em sortiran més kilòmetres del compte. Intento baixar el ritme, però no em refio de les dades del rellotge perquè, per les sensacions que tinc he d'anar més poc a poc del que em diu.
4:08 el primers 1000, 4:08 els segons 1000 i jo intentant baixar ritme però sense perdre sensacions. I el ritme em baixa però molt poc a poc. 4:15 els tercers 1000. Per fi, al 4rt kilòmetre em fico als ritmes que volia ( no és que no volgués anar a 4:08, que consti, és que sabia que, per molt que al començament aquest ritme em semblés fàcil, a la segona part dels 21 kilòmetres estaria sec) i faig els següents 4 a 4:23-4:24, ja és un bon ritme per mi.
Segueix el debat mental sobre parar a fer pipí o no, aprofito per utilitzar-ho com a motivació - venga va, una volta més, a la següent paro i pixo. I així ha passat tot el triatló sense pixar.
Les sensacions en aquest últim segment també han estat bones, molt més del que esperava. Un cop he tingut vençuda la part mental les cames han anat soles. La baixada l'he tinguda al final de la segona volta i principi de la tercera, on els ritmes han estat més lents ( també a causa de les parades als avituallaments) i he tingut els pensaments més impurs. A partir del km 14, quan ja he vist acabat el triatló, els ritmes han pujat fàcil, permetent-me una rush els últims 1.500.
Han sortit 19 kms solament, però el ritme que m'ha sortit 4:32, 10" menys per kilòmetre que l'any passat i amb millors sensacions....... al tanto!!!, l'hagués mantingut els dos kilòmetres restants sense problema.

Estic Molt, Molt, Molt content del resultat. no tant pel temps ESPECTACULAR que ha sortit 4:35:41, ja que és enganyós al fer menys kilòmetres, sinó per la millora dels temps i les sensacions de les tres disciplines. He comptat que, havent recorregut els 90 kms de bici i 21 de cursa a peu, el meu temps hagués estat sobre les 4 hores 56 o 4 hores 57 i no esperava poder baixar de les 5 hores, la veritat.

Ah, i posició final 30 ABM

Conclusions:

Falta ritme de competició perquè he de poder treballar tan còmode com avui amb més intensitat ( que l'entrenament ha estat bò, però falta pulir el diamant).
Falta kilòmetres de cursa perquè he acabat amb les cames molt tocades.
Falta un entrenador de natació que em vegi des de fora de la piscina per millorar la tècnica.
I no pots donar mai per sentat que una disciplina t'anirà malament fins que no la fas.

Ara toca uns dies de descans, setmaneta de transició, un parell de setmanes dedicades més a la bici per a fer la Montsec-Montsec, i a tornar a la tridisciplina per preparar el half de Mequinensa.

Salut!

dissabte, 6 de maig del 2017

Jornada de descans i reflexió



El dia anterior de la "sortida a la plaça" sol ser jornada de descans i reflexió, igual que per les eleccions. Per mi no és diferent, el que passa és que, com que el recorregut ja fa dies que el vaig resseguint pensant què i quan menjar i/o beure, la meva reflexió d'avui se n'ha anat en pensar les hores que he gastat preparant la me a "actuació".

Per si teniu curiositat en saber quan coste poder anar a fer un half en una mica de garanties d'acabar......, almenys el que m'ha costat a mi (ara faltarà que l'acabi), aquí teniu les meves cabories i càlculs d'aquesta, la meva jornada de reflexió.

Hores i kilòmetres totals:

217 hores 42'.    3737,53 kms.    En 23 setmanes.

Si divideixes surten:

9 hores 44' d'entrenament setmanals.  162,5 kms a la setmana.

Per disciplines:

Natació: 56,4 kms.  2,45 cada setmana.

Bici: 3295,26 kms. 143,4 setmanals.

Cursa: 385,87 kms. 16,78 setmanals.

Au. Ara ja ho saps. A veure cap a on tiraran els meus pensaments d'una nit sense dormir.

Salut!