Diumenge va ser un d'aquells dies que, tot i saber que és difícil, esperes no haver de tornar a repetir mai més.
El dia que nosaltres, el col·lectiu ciclista, tenim marcat al calendari com a jornada d'esplai, divertiment, escapada de les rutines setmanals i un llarg etcètera de substantius referits a conceptes positius, es va convertir en un dia de record, per aquelles persones que havien arribat a conèixer al Jeroni, i de suport a la família i amics, per aquells que no havíem tingut la sort ni el plaer d'haver-lo conegut.
El passat 12 de març un camió va envestir la bici que portava el Jeroni mentre circulava per un tram de carretera L-310 fent que aquest morís a conseqüència de l'accident.
Ja són moltes, massa (sobretot si tenim en compte que solament una mort ja és excessiva), les morts que hem hagut de patir per accidents entre vehicles a motor i biciclistes.
Bé, el fet és que, com no podia ser d'altra manera, un grup de membres del nostre club, el Club Ciclista Seròs, ens vam atansar fins a Agramunt per donar suport a l'acte en record a aquest company.
Cadascú pels seus mitjans, no hem d'oblidar que Agramunt ens cau una mica lluny, vam anar-hi 8 membres de la nostra entitat.
L'acte es va fer en dos moments diferents:
Un primer al poble d'Agramunt. Aquest va ser més institucional, amb un parlament del president del club ciclista Agramunt i de l'alcalde. On es va donar inici a la jornada reivindicant el tan anelat respecte en vers al ciclista i donant suport a la família del difunt.
El segon acte, molt més emotiu va tenir lloc en un camí prop del lloc de l'accident. Hi vam anar amb bici des d'Agramunt, escortats per la policia local i els mossos d'escuadra. Un cop al lloc es van llegir uns escrits i es van recitar un parell de cançons en record al Jeroni.
Suposo que per tots va estar un matí dur, però...... per aquells que, desgraciadament, ens trobem en la situació d'haver viscut la pèrdua d'algun company en aquestes circumstàncies, bé, almenys per mi. se'm va fer molt ferragós. Si ja normalment quan surts amb bici, sobretot amb la de carretera, penses amb ells, en actes com aquests encara els tens molt més presents.
Intentes tornar a sortir a pedalar i divertir-te, però sempre tens aquell moment de record ( i que crec que no s'ha de perdre perquè d'aquesta manera ells encara ens acompanyen en algun tram del recorregut).
Durant l'acte em vaig assabentar que ell, el Jeroni, no anava amb bici de carretera. Anava amb la de muntanya, però el recorregut pisava 100 metres de carretera que enllaçaven dos camins. Solament 100 metres, amb bici són 30" com a molt.... aquest va ser l'encert de la desgràcia.
Realment aquestes coses et donen molt per pensar, però al final..... val més no donar voltes al que no pots canviar ja.
Cap amunt i a pedalar de nou, esperant no trobar cap conductor despistat, adormit, borratxo o intolerant que pugui arrebatar-te la vida quan estàs gaudint de l'activitat que més t'agrada.
Descansa En Pau Jeroni.
Salut i sort per tots/es.
