diumenge, 6 d’agost de 2017

Santander Triatló Series Tarragona 2017. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.

   


      Si tens temps avui crec que et saciaré les ganes de llegir. M'has agafat amb ganes d'escriure i de plasmar les meves sensacions i cabòries sobre la cursa d'aquest dissabte.

   
     Anirem al gra, deixant estar els preparatius i els contratemps del mateix dissabte per no saber quin timming seguir alhora de: recollir dorsal, fer check in a l'hotel, dinar, anar a deixar material a boxes i començar la cursa. I anirem directament a l'hora de la sortida, havent dinat, amb tot a lloc i ( un dels aspectes més importants) amb les 3 dones de casa a punt per animar-me tot i la calor extrema que feia.

     Sortint de boxes per deixar el material, descalç per haver-me deixat les xancles al guardarroba, m'escaldo les plantes dels peus caminant per buscar una ombra i trobar a Pat i les nenes. Com a resultat d'això decideixo anar a buscar les xancles de nou al guardarroba, ja els hi donaré a Pat per a que me les guardi quan vaja a escalfar. Aquesta socarrada de peus fa que perilli la estratègia de córrer sense mitjons, però tampoc puc fer-hi res ja que no me n'he endut..... tocarà fer-se fotre.
     Aquest any, he decidit de tornar-me més PRO a la T1 i deixar les sabates de bici enganxades a les cales com fan els bons, a veure com va. De moment la tècnica de les gomes per fixar les sabates i que no balancegin sembla que funciona.

     Degut als avisos sobre la calor, i a la constatació in situ sobre la veracitat d'aquests avisos, em fa molt respecte el tram de la cursa a peu i fa estona que hi dono voltes. La natació i la bici sé que no seran problema, però la temperatura i humitat són molt elevades i poden causar estralls corrent. Tot això em fa ser precabut i, no sé si inconscientment o no, em quedo xarrant amb un altre triatleta mentre els altres van baixant a l'aigua posicionant-se per la sortida. Quan em decideixo a baixar em toca sortir des de darrera del tot..... un motiu més per prendrem la natació sense presses excessives ( llàstima, un cop que volia apretar nadant - llegeixis amb ironia-).






     Sona el clàxon i arrenca la cursa. L'inici és lent i apretat des de la meva posició. Miro d'anar agafant peus, però amb tant de xapolleig vas una mica d'aquí cap allà (ara et xucla un remolí, ara vas ca a un altre) fins que el grup s'estira una mica. Les sensacions són una mica contradictòries, una mena de "quiero i no puedo"..... per un costat voldria no perdre temps per poder sortir bé de cara a la bici, però per un altre vull tenir una natació plàcida (la sensació d'ofegament que ja he patit més de 2 cops per portar un ritme alt em resulta molt i molt angoixant). Al final guanya la vessant conservadora i passo una natació sense gaire sofriment. També me n'he adonat que m'he quedat tallat, al menys, al tercer grup de nadadors.

     Surto de l'aigua i m'encamino a la T1, abans d'entrar a boxes ja penso amb la nova situació de la transició amb les sabates enganxades als pedals, a veure com anirà. Arribo a la bici, aquest any la tinc just sota la banderola de Santini per tant ho tinc molt fàcil per reconèixer-la, mentre he anat corrent ja m'he tret les gafes i els taps i els he ficat dins el casquet de bany, el rellotge desenganxat de la polsera va directe al manillar de la bici, el casquet al costat de les sabatilles de córrer. Em fico el casc, agafo la barreta i marxo...... FAIL!!! Tant pensar amb les sabates m'he descuidat de ficar-me el dorsal. He de parar aguantar la bici mentre solto el portadorsal de les manetes de canvi, sóc al mig del pas i m'he d'apartar al mateix temps pfffff, quin "jaleo". El que havia de ser una transició més ràpida s'ha convertit en un mal de cap. Surto de la zona de boxes i munto a la bici, encara he de ficar els peus a les sabates. Aquesta ha estat una lliçó sobre no descuidar aspectes assolits, o que creies assolits, encara que introdueixis variants noves.

     Les primeres pedalades són amb els peus sobre les bambes, per agafar inèrcia, i desprès ja les calçarem. Agafo grup i, aprofitant l'aspiració, em calço i lligo les sabates.
     El tram de bici ha de ser el millor del dia. Aviat ens ajuntem una vintena de ciclistes i anem tirant a bon ritme. Avui el problema serà que el circuït és curt, degut a unes obres que han obligat a retallar el recorregut /( han ficat una volta més per no escurçar la distància, tot i que finalment sol han sortit 33 kms), i hi haurà més viratges. Això suposa pèrdua de velocitat mitjana a causa de la desacceleració i acceleració necessàries per fer els girs de 360º.
     Per començar em situo al mig de la grupeta per agafar alè, el principi per agafar grup i calçar-me ha estat fort, desprès, veient que puc estirar més vaig guanyant posicions per ficar-me a donar relleus i intentar augmentar la velocitat mitjana. Quan estic sobre la 5ª plaça del grup puc llegir el nom dels dos primers ciclistes de la grupeta on sóc; Parreño i Muñoz..... - que estrany, aquestos solen tallar el bacallà en aquestes curses-. Quan intento passar davant la mà de Parreño em veta el pas..... - Què fot aquest?- I em diu que no el passi si no serem amonestats tots.... COLLONS! he entrat a volta perduda ja. ( segons normativa si un corredor et dobla volta amb bici no el pots passar). La situació d'aquest any, amb una volta més curta, juntament amb el ritme lent de la natació han fet que comencés la bici quan els 3 primers classificats ja en portaven una d'avantatge.
    D'aquesta manera em conformo a anar les 4 primeres voltes amb la comoditat d'anar a roda, deixant de banda les fuetades de cada viratge, i així almenys no gastar de cara a la cursa a peu que es preveu difícil. A la penúltima volta he sentit al Sioux que m'animava des de la banda, al final ha pogut venir, que bé, tindré bona claca!!
     La nostra darrera volta, la meva i la dels altres 20 ciclistes que anaven a la meva grupeta, la fem sense restriccions ja, els primers classificats ja havien anat cap a la T2. Durant aquesta volta sí que dono un relleu llarg i desprès a resguard de la "manada" per recuperar cames i anar soltant-me les sabates de cara a la transició.

     La T2 passa sense cap contratemps. Deixo la bici amb les sabates a les cales i el casc, i em calço les bambes de córrer i la gorra. Mentre corro li dono la volta al portadorsals i encaro l'últim segment.

     Sense mirar el GPS em centro en portar un ritme que no m'ofegui. Quan acaba el 1r km el Garmin em marca 3:55, no està malament però no crec poder mantenir-lo massa més, a més em ronda el pensament de la contractura al bessó si porto un ritme alt durant massa estona. La xafogor va guanyant terreny i cada km el ritme va sent més lent. Ni el gel que m'he agafat per prendre'm durant la primera volta, ni els gots d'aigua que et llançaven els voluntaris, ni els que em prenia cada cop que passava per l'avituallament, ni la claca que tenia a cada pas per volta (formada per Xavi, Roser, Ona, Mireia i les tres dones de casa; Pat, Paula i Arlet) aconsegueixen que no em noti les cames més inflades tal com van passant els kilòmetres. El meu cap solament està pensant en la calor que fa i amb el corredor que hi ha, des de la primera volta, assegut a una escala del moll sent atès pels sanitaris ( suposo o almenys em penso que per un cop de calor). Solament quan estic a poca distància del pas per volta intento fer bona cara per quedar bé de cara a la galeria, però la prossessó va per dins, i aquest cop és llarga i feixuga. 4:06, 4:11, 4:12, 4:17, 4:25, 4:21, 4:29 i anem ja pels dos darrers kilòmetres. Ara toca apretar si es pot, pensava que no tindria canvi de ritme però es veu que sí. Km 9 a 4:14 i tampoc s'ha fet tan dur. Això ja està, arribo al final de la cursa, em passen a Paula i Arlet per sobre de la tanca per acabar la cursa amb elles i creuo la meta parant el crono en 2hores 03 minuts.

     A partir d'aquí comença un altre cap de setmana, ara toca deixar de pensar en la cursa i estar per la família per acabar d'arrodonir aquests dos dies per Tarragona.



     Sensacions, anàlisi i pensaments post cursa:

     Tinc una natació molt dolenta i em recolzo en això per fer-la encara pitjor, avui aquest fet ha fet que, a part de perdre temps en el primer segment, no s'hagi fet una bici més ràpida per haver d'anar a roda dels que ens han doblat. Per aquest any ho tenim pelut de millorar, però de cara al 2018 m'he de ficar les piles en aquest aspecte.

     El segment de bici està on toca, poder anar a roda dels primers classificats tan còmode com he anat avui, inclús havent pogut donar relleus bons, em fan pensar que aquesta disciplina la porto molt bé.

     La cursa a peu avui potser no sigui el millor dia per treure conclusions en quant a ritmes, però al menys estic content perquè no he tingut cap tipus d'avís de sobrecàrrega al bessó. Això em dóna moral de cara a la Mitja distància de Mequinensa, a veure si puc entrenar bé.

     Si analitzo els resultats de les 4 participacions de triatló que he fet a Tarragona ( he vingut 5 cops però al 2015, degut a la pluja, vam fer aquatló i no serveix per a fer comparacions ) les dades són les següents:

2013 - 2 hores 20' 18"
2014 - 2 hores 18' 24"
2016 - 2 hores 08' 47"      Posició 46
2017 - 2 hores 03' 44"      Posició 20

     Cada any he millorat resultat, però s'ha de tenir en compte que el fet que les distàncies puguin variar d'un any per l'altre influeix molt en aquest resultat ( 100 m en natació són 1:50, 1 kms en bici 1:35 i 500 m corrent 2:00). Per això m'he mirat els ritmes de cada disciplina (segons el Garmin perquè la organització calcula amb les distàncies olímpiques - 1500m , 40 kms i 10 kms- i a vegades surten coses com que has fet una mitjana de 45 kms/h en bici o un ritme de 3:40 corrent) i els temps de les T:

ANY          Natació            T1        Bici             T2         Cursa

2013-       2:09/100m        4:19     35,0Km/h       ?         4:25 min/km
2014-       1:54/100m        3:39     36,3Km/h     2:16      4:35 min/km
2016-       1:45/100m        1:41     37,6Km/h     1:10      4:19 min/km
2017-       1:50/100m        1:46     37,1Km/h     1:08      4:18 min/km

     Veient això encara es veu més en quin lloc les coses s'han fet malament aquest cop. Una natació que no està ni al nivell de 2015 no pot ser. Bé és cert que el ritme i la fatiga d'un segment influeix en el següent, però en triatlons que es permet anar a roda la natació s'ha de fer bé.
     De la bici no es pot dir res, vaig fer el que tocava condicionat per les circumstàncies. Tornem al -si hagués fet bé la natació i no hagués calgut anar bloquejat.
     Sobre la cursa a peu, aquest cop ha estat l'unic segment que he pogut donar-ho tot. Segurament amb una altra climatologia els temps haguessin canviat, però veient els resultats dels altres anys puc estar-ne content. Si les lesions em respecten l'any vinent espero poder tenir més bon ritme de cursa també.
     Respecte a l'afaire de les gomes a les cales i el portadorsal. Com diu el títol: que el llegir no ens faci perdre l'escriure. Però està clar que una T1 5" més lenta que la del millor any, amb l'estona que vaig perdre per arranjar el tema del dorsal, és un èxit, per tant la cosa funciona..... si es fa bé és clar.

     Si ens atenem a aquests resultats, l'any passat m'hagués correspost un millor temps que aquest. I això és el que m'agrada menys. Per un altre costat haver fet un top 20 no està malament, al contrari. Què ha passat? hi havia menys nivell aquest any? o la calor realment influeix tant?..... Tú que creus?

Bé, si has tingut la paciència per llegir fins aquí et felicito i t'ho agraeixo. I, de passada, et convido a que diguis la teva als comentaris.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada