diumenge, 24 de setembre del 2017

Transplantbike 2017. Curta però intensa.




     Bé, no puc començar a explicar la experiència a la transplantbike sense tancar l'episodi del Triatló de Mequinensa.....

     En resum tot anava bé fins que, a la cursa a peu tal i com esperava, van començar les molèsties al bessó i vaig decidir plegar al km 2. El tram de natació, desprès d'un inici amb una mica d'angoixa va acabar al ritme esperat d'1:50 min/100m. Durant la bici vaig anar guanyant temps i alguna posició, el recorregut era trencacames però vaig anar apretant durant tot el recorregut, crec que vaig acabar sobre 30,5 km/h que em situava dins del top 30, i em deixava en bona posició per recuperar encara alguna posició durant la cursa a peu si no hagués estat lesionat. I a la cursa a peu vaig plegar tan bon punt el bessó em va fer els primers avisos, portant 2 kms no era qüestió de fer el ruc per acabar en un trencament serio i sense haver pogut acabar la prova igualment.
     Doncs això va ser el triatló de Mequinensa, la organització va estar a l'altura i el la localitat super abocada a l'esdeveniment. S'ha de recordar que començaven al matí amb el half, a primera hora de la tarda feien l'sprint i desprès encara hi havia el trikids. Realment és per aplaudir-ho.


     Diumenge 24 de setembre, dia de la TRANSPLANTBIKE d'Almenar, marxa de BTT que serveix per recaptar fons per a projectes de promoció de l'activitat física per a persones transplantades o amb enfermetats cròniques.
     Com no podia ser d'altra manera (i menys sent el meu gurú de la btt, la persona que em va iniciar en aquest món, per molt que a la seva germana més d'un dia li sàpiga greu, una persona transplantada) hi vaig anar acompanyat del que és la meva cama dreta ciclista ( que quedi clar que tinc més de dues cames pel que fa a companys de pedal), el Sioux.

     Havent discutit molt sobre quí estava en un inframón més profund d'estat de forma desprès de la FM i les vacances, vam decidir d'anar a fer la ruta curta, 30 kms i 400m positius ( la llarga arribava fins als 60 kms i 1000m, sortint a les 9:00 arribaríem tard a casa segur). Solament una consigna, si féiem la curta la féiem bé.

     La sortida es donava a les 9:00 i nosaltres estàvem ficats a tercera línia de parrella preparats per enganxar-nos al primer grup de ciclistes dels quals poguéssim mantenir el ritme.
    Els primers 1.500 m són controlats i a ritme molt suau, el que permet que anéssim amb el grup capdavanter, quan donin l"arreando" ja veurem què passarà.

     Amb el final de la neutralització iniciem una petita pujada de 1,5 kms per guanyar 80m de desnivell. Comença amb camí pedregós amb molt poc agarre però aviat tenim asfalt per fer les pendents més fortes i acabar amb un falç pla que deriva en pla total.
 
     Nosaltres perdem una mica de distància a les primeres fuetades i això es tradueix en un sobre esforç, un cop al pla, per poder enllaçar de nou amb el grup.

     Estàvem formant part del cap del lleó, però a quin preu? passaria factura més endavant? ritmes de 30 i 35 kms/h (que el meu GPS no marcava, el vaig portar mixonet tota la marxa) i pulsacions sobre el 90%...... la caldera havia de petar en qualsevol moment. Vam anar distanciant el segon grup de gent i, desprès d'una breu baixadeta, al primer tram de pujada amb pendents considerables i per camí, ens vam deixar anar una mica per poder recuperar i acabar la marxa amb dignnitat.
Amb el cap del lleó

     A partir d'aquest punt vam anar molt bé, amb poca gent per davant, gairebé ningú per darrera, i podent fer les baixades per senda ( molt, molt divertides, cosa que no m'esperava tractant-se de la marxa curta).

     La gràfica deixava entreveure tres parts clarament diferenciades de la ruta. Els primers 10 kms amb una pujada inicial i desprès tot pla, els segons 10 kms amb un seguit de pujabaixes molt divertits però trencacames, i els darrers 10 amb una baixada de començament i després plans de nou.

     La primera part va ser la més pesada per voler mantenir el ritme capdavanter,  al  segona ja anàvem al nostre ritme i la vam gaudir molt, i la tercera vam tornar a ficar una mica de velocitat de creuer per recuperar temps perdut.

     Vam acabar fent un temps total de 1h 24', entre la parada a l'avituallament i una altra a esperar a Xavi al final d'una senda on va entrar amb gent pel mig m'han sortit 1h i 12'. 19,6 km/h de mitjana, 22,3 km/h mitjana en moviment. No està malament per venir de l'inframón.

El Gurú
     En definitiva, una marxa força ben organitzada, el recorregut ben marcat, amb una bona colla d'sponsors al welcomepack, amb dinar i tirador de cervesa pagat amb la inscripció, i molt bon ambient. Esperem poder repetir l'any vinent.

     El bò de fer la ruta curta és que acabes molt aviat i agafes aigua calenta als vestuaris encara.